CiU aconsegueix al Senat que la Llei d'Internacionalització de les Empreses diferenciï entre ajuts a la cooperació i al comerç exterior
El Ple de la Cambra aprova la norma amb tres modificacions de CiU que atorguen més transparència als fons per al Desenvolupament i per a les empreses



-------------------------------------------------------------------------------

CiU ha introduït tres esmenes, transaccionades i defensades pel senador Ramon Alturo, a la futura Llei de reforma del Sistema de Suport Financer a la Internacionalització de l'Empresa Espanyola. Tal com ha assenyalat Alturo, amb aquestes modificacions “s'aconsegueix dotar d'un major grau de transparència als ajuts destinats a la cooperació internacional i als fons per a la internacionalització de les empreses”.

Per a Alturo, “paral·lelament també es dóna un pas endavant pel que fa al control més estricte d'aquestes partides”.

Les tres esmenes de CiU aprovades exposen textualment:

A l'article 5.1 Tercer Paràgraf

No podrà atorgar-se cap tipus de finançament reemborsable a països pobres que estiguin altament endeutats. En aquest sentit, els països que haguessin arribat al punt de culminació de la iniciativa HIPC (en les seves sigles en anglès), només podran excepcionalment ser beneficiaris d'aquest tipus d'operacions reemborsables, quan així ho autoritzi expressament el Consell de Ministres.

A l'article 7.1 Article 7. Gestió.

1. La gestió del Fons per a la Internacionalització de l'Empresa correspon al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, a través de la Secretaria d'Estat de Comerç.

Correspondrà al gestor del Fons entre altres tasques les següents: La selecció dels projectes a finançar a càrrec del Fons i de comú acord amb els beneficiaris del finançament, l'elaboració dels perfils i estudis de viabilitat que siguin precisos per a l' anàlisi d'aquests projectes, la valoració de les propostes de finançament i la seva posterior presentació al Comitè del Fons per a la seva aprovació, així com la supervisió de l'execució dels citats projectes i l'avaluació dels mateixos.

Correspondrà també al gestor del Fons l'establiment de mesures de prevenció per a la mitigació dels impactes negatius en el desenvolupament que siguin identificats en l'estudi de les operacions realitzades a càrrec del Fons per a la internacionalització.

Article 12. Recursos del FIEM.

"4. Els recursos del Fons compromesos i desemborsats en cada exercici a càrrec del FIEM, no podran ser considerats en cap cas com Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD)”.

“Senyor Sebastián, la política de reactivació industrial s’ha quedat només en paraules al diari de sessions i els fets brillen per la seva absència”

El senador per Lleida reclama al ministre “decisions valentes i contundents de forma immediata” i menys comissions interministerials que allarguen terminis

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha exigit avui al ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control al Govern a la Cambra Alta, que prengui “decisions valentes i contundents, de forma immediata” pel que fa a la política industrial. En aquest sentit, ha subratllat que “fins ara les mesures de reactivació del sector industrial de l’Executiu s’han quedat només en paraules que figuren al diari de sessions, mentre els fets brillen per la seva absència”.
Alturo ha destacat que “fa temps li vaig dir que vostès eren reactius i no proactius. Avui torno a repetir-li-ho. No controlen les situacions. No són amos dels temps. Els temps els marquen l’agenda, senyor Ministre, i això és el pitjor que els pot passar, perquè les conseqüències les paguem tots. No generen confiança. No perdin més el temps”.
En aquest sentit el senador ha subratllat que “hagués estat un canvi sentir l’anunci d’un paquet de mesures, o algun tipus de compromís que pensa aplicar de manera urgent, per donar suport i sobretot per donar confiança al nostre teixit empresarial”. Alturo ha recordat que “la destrucció d’empreses en aquests moments és un drama, ja que 15.556 empreses s’han donat de baixa de la Seguretat Social els dos primers mesos de l’any. En conseqüència augmenta l’atur. Em decep i també als ciutadans que no veuen com ens trauran de la crisi”.
Alturo ha afegit que “si no es prenen mesures d’estímul, de manera paral•lela a les d’ajustament difícilment sortirem de la crisi”. I ha continuat: “Deixi’s estar de comissions interministerials i actuïn ja”.

Alturo arrenca a Lissavetzky el compromís perquè el CSD remeti a les Corts un informe sobre l'evolució de la violència a l'esport

El senador per Lleida reitera el suport de CiU a la candidatura de Barcelona als Jocs d'Hivern al 2022 però subratlla “la dolenta presentació del projecte”

El portaveu de CiU a la Comissió d'Educació i Esport del Senat, Ramon Alturo, ha aconseguit avui el compromís del secretari d'Estat de l'Esport, Jaime Lissavetzky, durant la seva compareixença a la Cambra Alta, perquè el Consell Superior d'Esports (CSD) remeti a les Corts un informe sobre l'evolució de la violència, el racisme i la xenofòbia a l'esport espanyol.
En aquest sentit, Alturo ha subratllat que “es tracta simplement d'aportar informació útil, com ja fa el Ministeri de l'Interior amb l'evolució de la criminalitat a Espanya”. També ha reconegut la labor portada a terme pel Futbol Club Barcelona per expulsar els violents.
En relació a la candidatura de Barcelona com seu dels Jocs Olímpics d'Hivern a l'any 2022, Alturo ha reiterat el suport de CiU. Així mateix, ha indicat que “des de l'Ajuntament de la ciutat i més en concret des de l'Alcaldia, s'ha fet malament la presentació del projecte, així com el seu anunci públic”. I ha afegit que “tot es va preparar amb un inexplicable hermetisme i amb un total secret per part de l'alcalde Hereu, se suposa que amb l'únic propòsit de penjar-se una medalla. Però aquest és un projecte que perquè prosperi s'han de complir diversos requisits tots ells concatenats. Un d'ells, molt important, és el consens polític”.

EL FUTUR D'EUROPA DEPÈN DE LA SEVA JOVENTUT

El futur d’Europa depèn de la seva joventut. No obstant, els joves, estan frustrats per la manca d’oportunitats. Aquesta és la conclusió de la Comunicació de la Comissió Europea sobre l’Agenda Social Renovada. El seu objectiu es centra en oferir més oportunitats als ciutadans de la Unió Europea i que tothom hi tingui accés.

Es preveu que al 2050 les persones de edats compreses entre els 15 i 29 anys representaran un 15,3% de la població europea, davant del 19,3% actual. Els europeus viuen més anys, tenen els fills més tard i hi ha menys joves. Aquests canvis demogràfics afecten les famílies, a la solidaritat entre generacions i al creixement econòmic.

La globalització pot afavorir el creixement i l’ocupació però, com ho demostra la crisi, també pot plantejar problemes particulars als treballadors més vulnerables, entre els quals els joves.

El sistema escolar és vital per afavorir l’ocupabilitat dels joves, perquè els dota de les competències bàsiques que els seran imprescindibles al llarg de la vida. És per això que són greus les taxes d’abandonament escolar i de no superació de l’ESO a Catalunya. A Europa, la quarta part dels joves de quinze anys no tenen un nivell de lectura suficient i més de sis milions de joves abandonen l’ensenyament sense cap qualificació

Les dificultats en educació, ocupació, inclusió social i salut, principals preocupació dels joves europeus, combinats amb els problemes de diners, d’habitatge i de transport fan força complicada l’emancipació dels joves.

Quines són les línees d’actuació que contempla Europa?

En relació amb l’Agenda Social Renovada, Europa proposa una nova estratègia amb tres objectius globals i interconnectats: crear més oportunitats per als joves en l’educació i l’ocupació; millorar l’accés a la societat de tots els joves, assegurant la seva plena participació i potenciar la solidaritat mútua entre la societat i els joves.

En aquest sentit, és interessant posar de manifest algunes de les propostes que fa el President del Fòrum Europeu de la Joventut, Tine Radinja: cal una inversió efectiva en joventut i, per tant, és necessari un pacte europeu per la joventut; cal desenvolupar la cultura de la participació, donar suport al voluntariat i afavorir una major inclusió social. Proposa votar als 16 anys; cal lluitar contra l’abandonament escolar prematur i reconèixer l’educació no formal; fomentar la mobilitat per adquirir majors competències lingüístiques i professionals (reclama un període de formació a l’estranger); finalment, reduir la taxa d’atur juvenil fins al 10%.

L’atur juvenil català, que s’acosta al 40%, també està relacionat amb un dèficit de mobilitat dins del territori català i espanyol, com també entre territoris de la Unió Europea en el si de la qual hi ha llibertat de circulació de persones i d’establiment a efectes laborals pels ciutadans de la Unió.

Avui, si un jove no parla anglès, o alguna altra llengua estrangera, té moltes dificultats per inserir-se laboralment. Per aquesta raó, és important poder reforçar les sortides de formació a altres països europeus perquè “si no surts, no et formes”.

Finalment, falla el que en podríem dir l’articulació entre polítiques de joventut entre les diverses administracions públiques. En aquest àmbit, cal una gran coordinació, un diàleg i molta, molta generositat entre tots els actors per tal que els joves en surtin beneficiats.

La joventut necessita també veure clar el seu futur, en un moment en el qual plana el convenciment que la generació jove no podrà superar la dels seus pares en benestar. Les polítiques actives en l’àmbit de la joventut han de seguir les línies que a Europa s’obren. No es pot perdre una generació. És urgent tornar a posar el focus en els joves. Ens hi va el futur.

Ramon Alturo
Senador per Lleida de CiU

Alturo exigeix una rectificació i arrenca el compromís de Blanco d’estudiar l’actual projecte de la variant de Gerri de la Sal a la N-260 (Pallars Sobirà)

El senador reclama que es tinguin en compte les al•legacions dels veïns, la incorporació de l’enllaç nord i la inconveniència de les expropiacions

Ramon Alturo ha aconseguit avui durant la sessió de control al Senat el compromís del ministre de Foment, José Blanco, per estudiar a fons el projecte de traçat, proposat pel seu departament, a la variant de Gerri de la Sal a la carretera N-260 al Pallars Sobirà, després d’exigir una rectificació.
El senador per Lleida ha destacat que “existeixen tres inconvenients que fan necessari un canvi”. Alturo ha indicat que “s’han de tenir en compte les al•legacions dels veïns, s’ha d’incorporar l’enllaç nord al traçat i s’ha de veure la inconveniència de les expropiacions”.
Sobre el primer punt el senador ha destacat que “l’associació de veïns afectats Lo Pedrís ha presentat alternatives perfectament argumentades”. En relació a la incorporació de l’enllaç nord, Alturo ha explicat que “com que el nou traçat no el contempla comporta greus problemes. Les carreteres de Peramea i el Compte a Ancs, perden les connexions directes amb la N-260. Així els usuaris es veuen obligats a passar per l’interior del municipi, impedint que la carretera es pugui convertir en un passeig”.
Alturo ha afegit que “els nens que fan servir el transport escolar de Balestui hauran d’aguantar sis quilòmetres més cada dia. En el cas dels de Peramea més de tres”. Pel que fa a les urgències mèdiques, Alturo ha subratllat que una ambulància necessitarà 8 minuts més per arribar-hi.
En el cas de les expropiacions al nucli urbà de El Compte, Alturo ha assenyalat que “no tots els edificis es troben en estat ruïnós i en desús, donat que hi ha vivendes rehabilitades. Si es fessin aquestes expropiacions el poble desapareixeria”.
Paral•lelament, Blanco s’ha mostrat disposat a compartir amb Alturo tota la informació relativa a aquest projecte.

Alturo demana a Blanco si el projecte de variant de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) a la N-260 és el que “millors condicions reuneix”

El senador per Lleida formularà la pregunta dimarts a la sessió de control

Ramon Alturo exigirà dimarts al ministre de Foment, José Blanco, durant la sessió de control a la Cambra Alta, explicacions sobre la proposta de variant de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) a la N-260 realitzada per aquest departament. Concretament, Alturo li traslladarà els dubtes de CiU sobre la idoneïtat del projecte.

Alturo reclama al Govern explicacions per la construcció d'una central tèrmica a Mequinensa amb lignits com a font de combustible

El senador presenta dotze preguntes en les quals exigeix detalls i concreció sobre els riscos comercials, medi ambientals i per a la salut als municipis de la zona afectada

El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha registrat dotze preguntes en les quals exigeix al Govern explicacions per la futura construcció d'una central tèrmica al municipi de Mequinença que utilitzarà lignits com a font de combustible. En les qüestions Alturo exigeix detalls i concreció sobre les possibles repercussions comercials i medi ambientals a la zona, així com informació sobre els possibles riscos per a la salut de les persones que viuen en un radi inferior a 20 quilòmetres al voltant d'aquest municipi.

Alturo ha assenyalat que “si bé la localitat es troba situada a la Franja de Ponent, en un radi inferior a aquests 20 Km a les demarcacions de Lleida i Tarragona existeixen diversos municipis dedicats a la producció de fruita com Aitona (a 18,5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a7,5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km), que podrien veure afectats els seus cultius per la construcció de la central”.

En aquest sentit, el senador ha demanat “si el Govern ha previst els possibles perjudicis comercials per a aquests municipis quan els consumidors comprovin el lloc de procedència en la traçabilitat dels productes”.

Pel que fa a qüestions medi ambientals, Alturo ha indicat que “a la zona se situen diversos espais protegits, com l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig), espai proposat com a Reserva Natural pel Govern d'Aragó, la ZEPA Valcuerna – Serreta i Liberola i el LIC (Lloc d'Interès Comunitari) dels boscatges del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre i Cinca, el dels Tossals d’Almatret i el de Riba-roja dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que també podrien veure’s afectats”.
En relació a les possibles conseqüències sobre la salut dels habitants de la zona d’influència, Alturo ha plantejat una pregunta específica sobre aquesta matèria en la que reclama informació i detalls al Govern.


Les 12 preguntes exposen textualment:

“Amb data 9 de març del 2009, la Subdirecció General d'Indústria informava a aquest Senador, a través d'una carta amb registre de sortida Nº 222, que la Central Tèrmica de 37 Mw. amb lignits amb ubicació al municipi de Mequinença, el titular del qual correspon a Carbonífera Energia, S.L.O. que la inscripció en el Registre Administratiu d'Instal•lacions de Producció en Règim Especial era provisional. Quina és la situació administrativa en aquests moments?

¿Disposa d'estudis el Govern de les característiques dels lignits d’enderroc que seran utilitzats com a font de combustible a la Central Tèrmica de Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

¿Coneix el Govern si els enderrocs que es pensen utilitzar com a combustible de la Central Tèrmica de Mequinença, pertanyents al projecte d'Explotació de Carbonífera de l'Ebre S.A., han disposat d'avals de restauració per a cadascuna d'elles?

¿Disposa el Govern d'estudis sobre les característiques de les emissions de gasos que produirà la Central Tèrmica de Mequinença com a conseqüència de la utilització de lignits d’enderrocs com a combustible? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

Té constància el Govern de si l’INAGA va sol•licitar informe de sostenibilitat social del projecte de construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença, a municipis de Catalunya situats dins d'un radi d'acció de 20 Km? En cas afirmatiu es demana detall dels mateixos.

¿Disposa el Govern d'algun estudi de les característiques de l'aire i en concret dels nivells d'ozó existents a l'entorn de la futura Central Tèrmica de Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement del mateix.

¿El Govern ha tingut en compte que el projecte de construcció d'una Central Tèrmica al Municipi de Mequinença té una afectació no solament a la Comunitat d'Aragó sinó també Catalunya i que en conseqüència la seva autorització correspondria al Ministeri d'Indústria?

¿Coneix el Govern l'existència de Protocols d'actuació en cas de contaminació ambiental en el supòsit de la Construcció de la Central Tèrmica a Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

¿Com considera el Govern que pot afectar la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença als espais protegits existents al voltant del lloc de la seva ubicació, entre altres espais tenim la zona de l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig (ES0000298), espai proposat com Reserva Natural pel Govern d'Aragó (Anunci de la Direcció General del Medi Natural, al BOA de 26 d'Abril del 2004)), la ZEPA Valcuerna– Serreta Negra i Liberola (ÉS0000182) i el L.I.C. (Lloc d'Interès Comunitari) del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre-Cinca, el dels Tossals d’Almatret i el de Riba-roja d'acord amb els decrets del Departament de Medi Ambient de Catalunya 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i el 213/1997, de 30 de juliol)?

¿Com considera el Govern que la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença pot afectar la qualitat de les produccions de fruita dels municipis de la demarcació de Lleida que es troben dins d'un radi d'acció inferior a 20 Km com poden ser: Aitona (a 18’5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a’7 5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km)?

¿Considera el Govern que el fet d’ubicar una central tèrmica al municipi de Mequinença, les produccions agrícoles dels municipis de la demarcació de Lleida que es troben dins d’un radi d’acció inferior a 20 Km. como poden ser: Aitona (a 18,5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a 7,5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Serós (a 13 km) poden veure’s perjudicades al veure el lloc de procedència a la traçabilitat?

¿Considera el Govern que la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença pot comportar algun tipus de risc per a la salut de les persones que viuen al voltant d'aquest municipi?”.



Senat, 31 de març de 2010