EL FUTUR D'EUROPA DEPÈN DE LA SEVA JOVENTUT

El futur d’Europa depèn de la seva joventut. No obstant, els joves, estan frustrats per la manca d’oportunitats. Aquesta és la conclusió de la Comunicació de la Comissió Europea sobre l’Agenda Social Renovada. El seu objectiu es centra en oferir més oportunitats als ciutadans de la Unió Europea i que tothom hi tingui accés.

Es preveu que al 2050 les persones de edats compreses entre els 15 i 29 anys representaran un 15,3% de la població europea, davant del 19,3% actual. Els europeus viuen més anys, tenen els fills més tard i hi ha menys joves. Aquests canvis demogràfics afecten les famílies, a la solidaritat entre generacions i al creixement econòmic.

La globalització pot afavorir el creixement i l’ocupació però, com ho demostra la crisi, també pot plantejar problemes particulars als treballadors més vulnerables, entre els quals els joves.

El sistema escolar és vital per afavorir l’ocupabilitat dels joves, perquè els dota de les competències bàsiques que els seran imprescindibles al llarg de la vida. És per això que són greus les taxes d’abandonament escolar i de no superació de l’ESO a Catalunya. A Europa, la quarta part dels joves de quinze anys no tenen un nivell de lectura suficient i més de sis milions de joves abandonen l’ensenyament sense cap qualificació

Les dificultats en educació, ocupació, inclusió social i salut, principals preocupació dels joves europeus, combinats amb els problemes de diners, d’habitatge i de transport fan força complicada l’emancipació dels joves.

Quines són les línees d’actuació que contempla Europa?

En relació amb l’Agenda Social Renovada, Europa proposa una nova estratègia amb tres objectius globals i interconnectats: crear més oportunitats per als joves en l’educació i l’ocupació; millorar l’accés a la societat de tots els joves, assegurant la seva plena participació i potenciar la solidaritat mútua entre la societat i els joves.

En aquest sentit, és interessant posar de manifest algunes de les propostes que fa el President del Fòrum Europeu de la Joventut, Tine Radinja: cal una inversió efectiva en joventut i, per tant, és necessari un pacte europeu per la joventut; cal desenvolupar la cultura de la participació, donar suport al voluntariat i afavorir una major inclusió social. Proposa votar als 16 anys; cal lluitar contra l’abandonament escolar prematur i reconèixer l’educació no formal; fomentar la mobilitat per adquirir majors competències lingüístiques i professionals (reclama un període de formació a l’estranger); finalment, reduir la taxa d’atur juvenil fins al 10%.

L’atur juvenil català, que s’acosta al 40%, també està relacionat amb un dèficit de mobilitat dins del territori català i espanyol, com també entre territoris de la Unió Europea en el si de la qual hi ha llibertat de circulació de persones i d’establiment a efectes laborals pels ciutadans de la Unió.

Avui, si un jove no parla anglès, o alguna altra llengua estrangera, té moltes dificultats per inserir-se laboralment. Per aquesta raó, és important poder reforçar les sortides de formació a altres països europeus perquè “si no surts, no et formes”.

Finalment, falla el que en podríem dir l’articulació entre polítiques de joventut entre les diverses administracions públiques. En aquest àmbit, cal una gran coordinació, un diàleg i molta, molta generositat entre tots els actors per tal que els joves en surtin beneficiats.

La joventut necessita també veure clar el seu futur, en un moment en el qual plana el convenciment que la generació jove no podrà superar la dels seus pares en benestar. Les polítiques actives en l’àmbit de la joventut han de seguir les línies que a Europa s’obren. No es pot perdre una generació. És urgent tornar a posar el focus en els joves. Ens hi va el futur.

Ramon Alturo
Senador per Lleida de CiU