Alturo reclama al Govern explicacions per la construcció d'una central tèrmica a Mequinensa amb lignits com a font de combustible

El senador presenta dotze preguntes en les quals exigeix detalls i concreció sobre els riscos comercials, medi ambientals i per a la salut als municipis de la zona afectada

El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha registrat dotze preguntes en les quals exigeix al Govern explicacions per la futura construcció d'una central tèrmica al municipi de Mequinença que utilitzarà lignits com a font de combustible. En les qüestions Alturo exigeix detalls i concreció sobre les possibles repercussions comercials i medi ambientals a la zona, així com informació sobre els possibles riscos per a la salut de les persones que viuen en un radi inferior a 20 quilòmetres al voltant d'aquest municipi.

Alturo ha assenyalat que “si bé la localitat es troba situada a la Franja de Ponent, en un radi inferior a aquests 20 Km a les demarcacions de Lleida i Tarragona existeixen diversos municipis dedicats a la producció de fruita com Aitona (a 18,5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a7,5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km), que podrien veure afectats els seus cultius per la construcció de la central”.

En aquest sentit, el senador ha demanat “si el Govern ha previst els possibles perjudicis comercials per a aquests municipis quan els consumidors comprovin el lloc de procedència en la traçabilitat dels productes”.

Pel que fa a qüestions medi ambientals, Alturo ha indicat que “a la zona se situen diversos espais protegits, com l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig), espai proposat com a Reserva Natural pel Govern d'Aragó, la ZEPA Valcuerna – Serreta i Liberola i el LIC (Lloc d'Interès Comunitari) dels boscatges del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre i Cinca, el dels Tossals d’Almatret i el de Riba-roja dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que també podrien veure’s afectats”.
En relació a les possibles conseqüències sobre la salut dels habitants de la zona d’influència, Alturo ha plantejat una pregunta específica sobre aquesta matèria en la que reclama informació i detalls al Govern.


Les 12 preguntes exposen textualment:

“Amb data 9 de març del 2009, la Subdirecció General d'Indústria informava a aquest Senador, a través d'una carta amb registre de sortida Nº 222, que la Central Tèrmica de 37 Mw. amb lignits amb ubicació al municipi de Mequinença, el titular del qual correspon a Carbonífera Energia, S.L.O. que la inscripció en el Registre Administratiu d'Instal•lacions de Producció en Règim Especial era provisional. Quina és la situació administrativa en aquests moments?

¿Disposa d'estudis el Govern de les característiques dels lignits d’enderroc que seran utilitzats com a font de combustible a la Central Tèrmica de Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

¿Coneix el Govern si els enderrocs que es pensen utilitzar com a combustible de la Central Tèrmica de Mequinença, pertanyents al projecte d'Explotació de Carbonífera de l'Ebre S.A., han disposat d'avals de restauració per a cadascuna d'elles?

¿Disposa el Govern d'estudis sobre les característiques de les emissions de gasos que produirà la Central Tèrmica de Mequinença com a conseqüència de la utilització de lignits d’enderrocs com a combustible? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

Té constància el Govern de si l’INAGA va sol•licitar informe de sostenibilitat social del projecte de construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença, a municipis de Catalunya situats dins d'un radi d'acció de 20 Km? En cas afirmatiu es demana detall dels mateixos.

¿Disposa el Govern d'algun estudi de les característiques de l'aire i en concret dels nivells d'ozó existents a l'entorn de la futura Central Tèrmica de Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement del mateix.

¿El Govern ha tingut en compte que el projecte de construcció d'una Central Tèrmica al Municipi de Mequinença té una afectació no solament a la Comunitat d'Aragó sinó també Catalunya i que en conseqüència la seva autorització correspondria al Ministeri d'Indústria?

¿Coneix el Govern l'existència de Protocols d'actuació en cas de contaminació ambiental en el supòsit de la Construcció de la Central Tèrmica a Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

¿Com considera el Govern que pot afectar la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença als espais protegits existents al voltant del lloc de la seva ubicació, entre altres espais tenim la zona de l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig (ES0000298), espai proposat com Reserva Natural pel Govern d'Aragó (Anunci de la Direcció General del Medi Natural, al BOA de 26 d'Abril del 2004)), la ZEPA Valcuerna– Serreta Negra i Liberola (ÉS0000182) i el L.I.C. (Lloc d'Interès Comunitari) del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre-Cinca, el dels Tossals d’Almatret i el de Riba-roja d'acord amb els decrets del Departament de Medi Ambient de Catalunya 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i el 213/1997, de 30 de juliol)?

¿Com considera el Govern que la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença pot afectar la qualitat de les produccions de fruita dels municipis de la demarcació de Lleida que es troben dins d'un radi d'acció inferior a 20 Km com poden ser: Aitona (a 18’5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a’7 5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km)?

¿Considera el Govern que el fet d’ubicar una central tèrmica al municipi de Mequinença, les produccions agrícoles dels municipis de la demarcació de Lleida que es troben dins d’un radi d’acció inferior a 20 Km. como poden ser: Aitona (a 18,5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a 7,5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Serós (a 13 km) poden veure’s perjudicades al veure el lloc de procedència a la traçabilitat?

¿Considera el Govern que la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença pot comportar algun tipus de risc per a la salut de les persones que viuen al voltant d'aquest municipi?”.



Senat, 31 de març de 2010

CiU introdueix "millores substancials" a una moció aprovada per unanimitat al Senat per impulsar polítiques industrials

--------------------------------------------------------------------------------


El Senat ha aprovat per unanimitat una moció, transaccionada amb tots els grups, que impulsa la política industrial i que inclou, tal i com ha assenyalat Ramon Alturo, “millores substancials proposades per CiU per tal d’impulsar els sectors econòmics relacionats amb l’activitat industrial”.

El senador per Lleida ha subratllat que “el consens aconseguit ens permet exigir-li al Govern que compleixi amb el que s’ha aprovat avui”.

La moció aprovada exposa textualment:


"El Senat insta el Govern perquè, conjuntament amb les Comunitats Autònomes, desenvolupi un Pla de Política Industrial 2010-2020 que mitjançant mesures de política fiscal, financera i pressupostària tingui com a principals eixos:

1.- Fomentar la innovació tecnològica per articular una resposta als processos de reestructuració i deslocalització empresarial, de manera que els productes espanyols se situïn en segments de qualitat superiors.

2.- Impulsar actuacions en favor de les PIMEs industrials com a subministradores de productes i serveis a les grans empreses, afavorint la recuperació de la nostra economia.

3.- Establir quins són els sectors productius en els quals s’observen majors repercussions per a Espanya, amb la finalitat d'articular i intensificar estratègies per potenciar la competitivitat del teixit productiu. Caldrà presentar una especial atenció als següents sectors: Automoció i material de transport; Tecnologies del coneixement, de la informació i la comunicació; Biotecnologies; Aeroespacial, Agroalimentària, Química, Renovables i de les indústries de la salut i farmacèutica.

4.- Impulsar la inversió en Investigació i Desenvolupament i el desenvolupament de les infraestructures de transport, especialment les ferroviàries, que permetin una xarxa de transport que contribueixi a rebaixar els costos de la logística, posant l'accent en els grans eixos de transport, com són l'arc Mediterrani des d' Algesires a Port Bou i el corredor del cantàbric.

5.- Aproximar la rellevància econòmica de la indústria espanyola amb la dels països més desenvolupats de la Unió Europea per a arribar a convergir en renda per càpita.

6.- Establir les modificacions necessàries en política fiscal, financera i pressupostària per a un millor desenvolupament de tota la indústria espanyola, adaptant els tipus de l'IVA a les necessitats dels nostres sectors productius.

7.- Promoure una política financera de suport a les activitats industrials a través de l'Institut de Crèdit Oficial.

Ordenació del comerç a Catalunya i espanya: Les dues cares del PSC

Com és massa habitual, el PSOE-PSC té dues cares. Una al Congrés i Senat i una altra al Parlament de Catalunya. La reforma de les normatives catalana i espanyola sobre el comerç, obligada per adequar-les a la legislació europea, n’és el darrer exemple.

Mentre a Espanya s’aplicarà la reforma de la llei d’Ordenació del Comerç Minorista (LORCOMIN), que preserva el comerç minorista, amb els vots en contra del PP, val a dir, a Catalunya, s’aplicarà la normativa del Govern tripartit que el protegeix ben poc, per no dir gens.

CiU ha treballat dur al Parlament espanyol i ha tingut molt a veure en la configuració final de la LORCOMIN. Gràcies a la coalició nacionalista, s’ha preservat el comerç minorista i el comerç de proximitat.

Tradicionalment, el comerç ha jugat un paper determinant en la història dels pobles, ha fomentat la relació entre les persones, la comunicació, el progrés, la cultura... El comerç ha fet barri, poble, ciutat i, sobretot, ha exercit un rol clau en la cohesió social, al temps que ha creat riquesa i benestar. Gràcies al comerç s’han mantingut vius determinats pobles, barris i, fins i tot, ciutats. El comerç és molt més que una simple transacció econòmica, bescanvi o troc; va molt més enllà. El model comercial contribueix a establir un cert model social.

L’empremta de CiU:

Des de CiU, es van plantejar, bàsicament, quatre objectius a l’hora de reformar la legislació espanyola sobre el comerç:

1. En primer lloc, s’havia de garantir el màxim respecte a les competències de la generalitat de Catalunya que té competència exclusiva sobre la matèria. Volíem evitar una possible LOAPA comercial, tot i que cal dir que de temptacions n’hi van haver. Per tant, Catalunya té la capacitat normativa amb tots aquells aspectes que fan referència a:

 l’ordenació administrativa de l’activitat comercial i la determinació de les condicions administratives dels llocs i establiments on es porti a cap.

 la regulació administrativa de totes les modalitats de venda i formes de venda de l’activitat comercial.

 La regulació dels horaris comercials.

 La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal•lació, ampliació.

 L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial.

2. El segon objectiu plantejat per CiU va ser preservar els aspectes més rellevants de la directiva europea. La nova regulació s’inspira en la llibertat d’empresa i té per finalitat facilitar el lliure establiment de serveis de distribució comercial. D’aquesta manera, solament podrà establir-se un règim d’autorització administrativa quan estigui justificat per raons imperioses d’interès general, relacionades amb la distribució comercial. S’hauran de tenir en compte la protecció del medi ambient i l’entorn urbà, l’ordenació del territori, la conservació del patrimoni historicoartístic i la protecció dels consumidors. També es suprimeixen els criteris econòmics per atorgar la llicència d’autorització.

3. El tercer punt defensat per CiU és la protecció dels consumidors. Entenem que els consumidors tenen dret a disposar d’un entorn comercial de proximitat i diversificat pel que fa a formats i operadors, en condicions de quantitat, qualitat i preu. Un entorn que faciliti l’aprovisionament de tots els ciutadans, especialment aquells que, per qualsevol motiu, tenen dificultats de desplaçament.

4. Finalment, el nostre quart objectiu era que és permetés la coexistència d’espais comercials de totes les superfícies de tal manera que la incorporació de formats de gran superfície no es faci a costa de les empreses de petit format comercial, que aporten treball autònom, tant estès a Catalunya i alhora una gran redistribució de la renda generada pel comerç.

En definitiva, des de CiU s’ha aconseguit preservar, en la regulació del comerç, un estil de ciutat compacta, convivencial, en la que els usos residencials es combinen amb els comercials. Un model de protecció de l’entorn urbà per evitar la desertització de pobles, barris, ciutats.

I aquí és on es revela la greu contradicció del PSC que a Madrid fa una cosa i a Catalunya, dins del tripartit, en fa una altra ben diferent. El Govern català, en exercici de les seves competències, que CiU ha aconseguit que fossin respectades, s’ha desmarcat de la legislació espanyola i ha près el camí contrari.

El decret llei d’ordenació dels equipaments comercials de Catalunya estableix un règim comercial de gairebé barra lliure. D’un model comercial equilibrat, es passarà a un model desequilibrat que afavorirà la implantació de grans superfícies en detriment de les petites. Cal recordar que ERC ha donat suport a aquest decret, preferint trencar el model català de comerç abans que la cohesió del tripartit. S’han imposat les tesis del PSC-PSOE.

Aquest decret, afebleix l’ordenació comercial i obre la porta a la proliferació de grans establiments de fins a 2.499 m2 a 136 municipis, quan amb la llei del 2005 només podien ser entre 800 i 1.300 m2. A més, dilueix el requisit de trama urbana consolidada: més expansiu i discrecionalitat per situar establiments fora d’aquesta.

El model del tripartit ignora el dret dels ciutadans a disposar d’un entorn comercial de proximitat i diversificat. Enlloc de reforçar els criteris de localització i els requisits per protegir l’entorn urbà, el patrimoni històric i artístic, el medi ambient i els drets dels consumidor com preveu la directiva, es baixa el llistó d’exigència.

En definitiva, el tripartit vol fer a Catalunya allò que volia fer el PP a Espanya i no se n’ha pogut sortir. No em diran vostès que no és paradoxal!

Explicacions demanades al secretari d'Estat d'Infraestructures Sr. Morlan

Alturo sol•licita la petició de compareixença del secretari d’Estat d’infraestructures perquè expliqui la “pèssima planificació” de la variant de Gerri de la Sal.
El senador per Lleida exigeix explicacions a Morlán perquè després de tants anys els habitants de la zona hauran de realitzar “desplaçaments innecessaris”

Ramon Alturo ha registrat avui a la Cambra Alta la petició de compareixença a la Comissió de Foment del secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, perquè expliqui els retards en les obres de construcció i “la pèssima planificació” de la variant de Gerri de la Sal.

Tal i com ha assenyalat Alturo, “després de tants anys els habitants de la zona es veuran obligats a realitzar desplaçaments innecessaris. Des de Foment no s’han escoltat les demandes de la gent per tenir accés pel vessant nord i això els obligarà a fer un gran tomb”. Alturo ha destacat que “la manera com s’ha plantejat el projecte servirà per carregar-se una petita població que no es mereix aquest tracte”.

Paral•lelament, Alturo li plantejarà diverses qüestions sobre les principals actuacions en matèria d’infraestructures a la demarcació de Lleida. En aquest sentit, el senador ha recordat que el passat tres de març ja va presentar una bateria amb sis preguntes relacionades els accessos a l’aeroport Lleida-Alguaire, entre d’altres punts.

Les preguntes exposen textualment:

¿Considera el Govern que l'ajustament pressupostari del Ministeri de Foment afectarà a alguna de les infraestructures que en aquests moments s'estan planificant, executant o licitant a la província de Lleida? En cas afirmatiu, es demana quines estarien afectades i com.


Preveu el Govern la reparació del traçat actual de la N-230, especialment entre Benabarre i Roselló, deteriorat per les gelades? En cas afirmatiu, es demana calendari previst.
El Pressupost de l'Estat per al 2010 contempla una inversió de 450.000 euros per fer l'escullera de defensa del riu Noguera Ribagorçana al seu pas per Pont de Suert. Quin calendari d'actuacions contempla el Govern per a la seva execució?

Els pressupostos de l'Estat 2010, van aprovar una inversió de 500.000 euros per a la Variant de Pont de Suert. Quin calendari d'actuacions contempla el Govern per a la seva execució?
Quan preveu el Govern tenir enllestida la connexió amb l'aeroport Lleida-Alguaire des de la nova autovia A-14?

Quan preveu el Govern tenir enllestida la connexió amb l'aeroport Lleida-Alguaire des de la nova autovia A-22?”

Compareixença del Ministre a la Comissió d'Educació del Senat

"El pacte per l'Educació ha de quedar circumscrit al marc competencial de l'Estat i no de les Autonomies"

El portaveu de CiU a la Comissió d’Educació del Senat, Ramon Alturo, ha traslladat avui al ministre del ram, Ángel Gabilondo, que ha comparegut en seu parlamentaria que “el pacte per l’Educació ha de quedar circumscrit al marc competencial que reservat l’Estat en aquesta matèria sense entrar en les autonòmiques”.

Alturo ha advertit que des de CiU “s’han fixat unes línies vermelles que en cap cas s’haurien de traspassar, doncs si fos així no podríem donar suport a cap acord”. Aquestes línies giren sobre quatres eixos fonamentals. “S’ha de respectar el que disposa la Constitució a l’article 27 i el que disposen els Estatuts, com el de Catalunya, i les lleis d’Educació aprovades a l’empara dels mateixos, com la Llei d’Educació de Catalunya”.

El senador per Lleida també ha indicat que la federació “no donarà suport a un pacte si amb l’excusa de l’estabilitat normativa el que es persegueix és la homogeneïtzació de les polítiques autonòmiques o la recuperació de competències estatals”.

Alturo ha destacat que “el pacte tampoc és possible si s’obvien temes, ja resolts pel Constitucional, com el traspàs de les beques, o alguns pendents, com la tercera hora del castellà”. I per últim, Alturo ha afegit que “tampoc es donarà suport a una iniciativa que pretengui modificar el sistema d’immersió lingüística de Catalunya que té molt bon resultat per garantir el coneixement de la nostra llengua així com el castellà, avalat per l’ONU i el Constitucional”.

El senador ha subratllat que “la clau del sistema educatiu rau en el professor i per tant s’ha de especificar que determina les exigències per accedir a cursar estudis de magisteri, o quin és el nivell d’exigència en competències lingüístiques. Si es vol impulsar un esperit més científic també hem de tenir en compte que el 80% dels estudiants de magisteri hi accedeixen a través de l’opció de lletres. Tot això s’ha de solucionar”.