VOLEM DECIDIR LES NOSTRES INFRAESTRUCTURES
Les infraestructures constitueixen els principals instruments de vertebració i de progrés d’un país. Això ho sap prou bé el govern de l’Estat espanyol que no fa les inversions essencials a Catalunya lesionant molt i molt el seu desenvolupament industrial, econòmic, comercial, social i, en definitiva, nacional.
En aquest article d’opinió em vull referir especialment al greuge que pateix Lleida i les seves comarques, amb el consegüent perjudici per al conjunt de Catalunya.
La situació geogràfica de Lleida fa que esdevingui estratègica per al conjunt de Catalunya, en connectar amb França, Andorra, Aragó i el nord d’Espanya i amb la resta del territori català. Les comunicacions de Lleida són vitals per la pròpia demarcació, però també per la resta del país.
L’actual N-230 és la principal comunicació amb l’aeroport i l’enllaç amb França a través de la Val d’Aran. S’ha de transformar en la nova autovia A-14 de Lleida fins Sopeira de més de 100 Km. Ja porta més de 7 anys de retard i ara que els treballs ja s’havien iniciat entre Rosselló i Almenar i adjudicat el tram Torrefarrera Rosselló, Fomento va i paralitza les obres a l’espera de finançament públic-privat. Increïble, si no fos cert. Els ajuntaments, els ciutadans, els constructors d’obra pública, els propietaris dels terrenys (que no cobren les expropiacions) es queixen i amb raó.
L’eix pirinenc (N-260) porta més de 14 anys esperant una profunda remodelació. Com a exemples de la necessitat d’intervenir-hi, hi ha el tram Xerallo-Pont de Suert, que uneix l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà, la variant de Gerri de la Sal, la de Pont de Suert i la de Vilaller. És clar, allà hi ha poca població i pocs vots. A més a més, l’equilibri territorial importa ben poc als governs que avui manen.
La N-240 comunica amb Tarragona. Ha de ser substituïda per l’autovia A-27. Una autovia estratègica si volem que les comarques de l’interior siguin competitives. L’enllaç amb el port de Tarragona, que és el de Lleida, és clau. Doncs bé, aquesta autovia està pendent des de Montblanc fins a Lleida i de Montblanc a Valls.
Menys mal que el Secretari d’Estat Víctor Morlan, en una recent interpel•lació al Senat va dir que l’autovia A-27 ha d’esdevenir un corredor paral•lel a l’eix de l’Ebre, que ha de connectar Tarragona amb San Sebastià, passant per Lleida, Osca, Jaca, límit de Navarra, Pamplona i de Pamplona a través de l’autovia de Leizarán fins San Sebastià. Ho veurem això?
Podríem continuar parlant de la autovia amb Saragossa (el més calent a l’aigüera) o l’autovia amb Osca (A-22) inacabada, així com els accessos a Almacelles, o les rotondes de Juneda, tantes vegades exigides per raons de seguretat i així greuge rere greuge.
Ha arribat l’hora de decidir nosaltres quines infraestructures volem fer a casa nostra. Ha arribat l’hora que la prioritat no sigui la que imposa l’Estat sinó la que Catalunya decideixi. Ha arribat l’hora de no demanar més almoina a Madrid i no ser dependents de les seves decisions que ens perjudiquen greument. Els nostres recursos els hem d’administrar nosaltres pel bé i el progrés del nostre poble. Tenim el dret de decidir, també en infraestructures.
Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida
Les infraestructures constitueixen els principals instruments de vertebració i de progrés d’un país. Això ho sap prou bé el govern de l’Estat espanyol que no fa les inversions essencials a Catalunya lesionant molt i molt el seu desenvolupament industrial, econòmic, comercial, social i, en definitiva, nacional.
En aquest article d’opinió em vull referir especialment al greuge que pateix Lleida i les seves comarques, amb el consegüent perjudici per al conjunt de Catalunya.
La situació geogràfica de Lleida fa que esdevingui estratègica per al conjunt de Catalunya, en connectar amb França, Andorra, Aragó i el nord d’Espanya i amb la resta del territori català. Les comunicacions de Lleida són vitals per la pròpia demarcació, però també per la resta del país.
L’actual N-230 és la principal comunicació amb l’aeroport i l’enllaç amb França a través de la Val d’Aran. S’ha de transformar en la nova autovia A-14 de Lleida fins Sopeira de més de 100 Km. Ja porta més de 7 anys de retard i ara que els treballs ja s’havien iniciat entre Rosselló i Almenar i adjudicat el tram Torrefarrera Rosselló, Fomento va i paralitza les obres a l’espera de finançament públic-privat. Increïble, si no fos cert. Els ajuntaments, els ciutadans, els constructors d’obra pública, els propietaris dels terrenys (que no cobren les expropiacions) es queixen i amb raó.
L’eix pirinenc (N-260) porta més de 14 anys esperant una profunda remodelació. Com a exemples de la necessitat d’intervenir-hi, hi ha el tram Xerallo-Pont de Suert, que uneix l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà, la variant de Gerri de la Sal, la de Pont de Suert i la de Vilaller. És clar, allà hi ha poca població i pocs vots. A més a més, l’equilibri territorial importa ben poc als governs que avui manen.
La N-240 comunica amb Tarragona. Ha de ser substituïda per l’autovia A-27. Una autovia estratègica si volem que les comarques de l’interior siguin competitives. L’enllaç amb el port de Tarragona, que és el de Lleida, és clau. Doncs bé, aquesta autovia està pendent des de Montblanc fins a Lleida i de Montblanc a Valls.
Menys mal que el Secretari d’Estat Víctor Morlan, en una recent interpel•lació al Senat va dir que l’autovia A-27 ha d’esdevenir un corredor paral•lel a l’eix de l’Ebre, que ha de connectar Tarragona amb San Sebastià, passant per Lleida, Osca, Jaca, límit de Navarra, Pamplona i de Pamplona a través de l’autovia de Leizarán fins San Sebastià. Ho veurem això?
Podríem continuar parlant de la autovia amb Saragossa (el més calent a l’aigüera) o l’autovia amb Osca (A-22) inacabada, així com els accessos a Almacelles, o les rotondes de Juneda, tantes vegades exigides per raons de seguretat i així greuge rere greuge.
Ha arribat l’hora de decidir nosaltres quines infraestructures volem fer a casa nostra. Ha arribat l’hora que la prioritat no sigui la que imposa l’Estat sinó la que Catalunya decideixi. Ha arribat l’hora de no demanar més almoina a Madrid i no ser dependents de les seves decisions que ens perjudiquen greument. Els nostres recursos els hem d’administrar nosaltres pel bé i el progrés del nostre poble. Tenim el dret de decidir, també en infraestructures.
Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida
Entradas
