LA LOMCE: UNA LLEI SENSE CONSENS NEIX MORTA

Alturo a Gomendio: "Les explicacions sobre la LOMCE arriben tard i avui només toca dir si imposaran la Llei o pactaran"

El senador exigeix la retirada de la norma perquè l’Executiu “passa olímpicament” dels vets i les esmenes presentades

---

El portaveu de CiU a la Comissió d’Educació del Senat, Ramon Alturo, ha reclamat a la secretària d’Estat del ram, Montserrat Gomendio, durant la seva compareixença a la Cambra Alta, la retirada del Projecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE)  perquè el Govern espanyol, en la figura del ministre Wert, “passa olímpicament” dels vets i les esmenes presentades a la reforma educativa.

En aquest sentit, Alturo s’ha mostrat contundent i li ha dit que “les explicacions sobre la LOMCE arriben tard i avui només toca dir si imposaran la Llei o pactaran”. Tot i que ha indicat que “molt em temo que el seu objectiu serà el d’imposar”.

Alturo ha retret a la secretària d’Estat que “en aquesta Llei estan sols, no tenen suports i no han cercat consensos”. I sobre aquest punt li ha recordat que la Moció Conseqüència d’Interpel·lació de CiU que instava el Govern a “retirar el Projecte de Llei i buscar el consens amb totes les forces parlamentàries”, va obtenir el suport de tota l’oposició i el rebuig només del PP, “aconseguint el consens de la discrepància”.

Així, també el senador ha deixat constància que mentre en un debat parlamentari el ministre Wert oferia diàleg en aquell mateix instant es pactava una esmena amb UPyD perquè el castellà sigui llengua vehicular a tot l’Estat. I li ha retret que “el titular d’Educació ha arribat a parlar de Pacte d’Estat, quan el Projecte de Llei ja estava aprovat pel Consell de Ministres”.

Senador, professor, ciutadà

Alturo ha destacat que la LOMCE “atempta contra la immersió lingüística a Catalunya i la cohesió social” i que “aquest model ha estat un èxit en un país bilingüe on no hi ha dues comunitats lingüístiques diferenciades, cosa que no hagués passat en cas d’aplicar un model educatiu de segregació lingüística com el que pretén la LOMCE”.

El senador ha indicat que, “com a professor, la Llei amb la distribució curricular que proposa no afavorirà que es superin els actuals dèficits per apropar-nos a Europa”. I ha afegit que “tants canvis no són bons per al sistema educatiu”.  

I, “com a ciutadà de Catalunya”, ha expressat que “s’imposa i no es negocia i en democràcia les imposicions no poden existir. S’han de buscar consensos”. A més ha indicat que la LOMCE “ataca la base de la convivència, la llengua catalana i el model d’immersió lingüística. Es carrega l’instrument de cohesió de la societat catalana. A Catalunya no hi ha problemes en aquest àmbit i aquesta llei els vols generar”.  

NO HI HAURÀ RECUPERACIÓ ECONÒMICA MENTRE LES PIMES NO TINGUIN ACCÉS AL CRÈDIT

Alturo retreu a De Guindos que "en matèria econòmica és Europa qui marca l'agenda i fa els deures i no el Govern espanyol"

El senador critica les reformes per “centralitzadores”, alerta sobre el “fracàs de la reforma laboral” i exigeix que “la liquiditat flueixi cap a les PIMES”

---

El portaveu de CiU a la Comissió d'Economia del Senat, Ramon Alturo, ha retret al ministre del ram, Luis de Guindos, durant la seva compareixença en aquest organisme parlamentari, que “en matèria econòmica és Europa qui marca l'agenda i fa els deures i no el Govern”. I ha afegit que “està clar que les grans passes cap a una major estabilitat econòmica i financera vénen de la mà d'Europa”.

En aquest sentit, ha recordat que “la reforma del sistema financer amb les ajudes als bancs espanyols, claus per parlar de progrés en termes de recuperació de la confiança i credibilitat en el sistema financer espanyol, tenen marca europea i exemplifiquen la lleialtat d'Europa amb els països que presenten desequilibris”. I ha subratllat que també porta el segell europeu, l'establiment d'un Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) per a les entitats de crèdit.

 

Invasió de competències

El senador per Lleida ha assenyalat que “les reformes del Govern es poden definir com un model centralitzat i burocratitzat, difícilment compatible amb el principi d'eficiència”. Per a Alturo això només apunta en la direcció del Govern espanyol: “Crear una Administració General de l'Estat gran i forta en detriment de les administracions territorials, impedint que les Comunitats exerceixin com a motors de creixement, com en els últims 30 anys”.

Alturo ha advertit que “en cada llei presentada, sota pretext de reforma existeix una invasió competencial o algun tipus de deslleialtat cap a les administracions territorials (Llei de Garantia d'Unitat de Mercat, Llei per a la racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local la pròpia llei de pressupostos generals de l'Estat)”.

Així mateix, ha criticat “el biaix similar” en el repartiment d'esforços entre nivells administratius, “clarament desequilibrat en favor de l'administració central, tant pel que fa a la reducció del dèficit com en referència al nivell d'endeutament”.
El senador ha destacat que “no sembla just ni respon al principi de lleialtat institucional” que el Govern espanyol plantegi anualment un repartiment de l'objectiu de dèficit que “limiti el marge de maniobra de les comunitats autònomes”. Ha recordat que representen al voltant del 36% de la despesa pública i això “impedeix clarament que compleixin amb les despeses de les quals són responsables, quan a més ha estat precisament el conjunt de les comunitats autònomes les que més esforços han realitzat en la contenció de la despesa pública des de l'inici de la crisi”.

 

Exclusió de la recaptació

Alturo ha exigit al ministre una explicació sobre les raons per les quals el Govern “exclou totalment” les comunitats autònomes de l'increment de recaptacions que el Govern percep per les alces d'impostos decretades en 2012 i 2013, perquè “no ho entenem”. En aquest sentit, ha indicat que “les Comunitats participen en un 50% de la recaptació de l'IVA i en el 58% dels Impostos Especials i quines són les raons per les quals no participen en aquests mateixos percentatges en els augments nets de recaptació obtinguts després de l'alça d'impostos, sense que els mateixos siguin minorats per reduccions en el Fons de Suficiència?”.

 

Fracàs de la reforma laboral

El senador ha destacat que “resulta més que patent el gran fracàs que suposa la reforma laboral, doncs si bé és evident que un dels eixos del canvi d'escenari que ens ha de permetre iniciar un nou cicle de creació d'ocupació és la reforma laboral i necessitem un marc laboral menys rígid”. En aquest context, Alturo ha reclamat un “Pla de Xoc per a l'Ocupació que contingui mesurades d'impacte a curt termini per començar a invertir la tendència de destrucció d'ocupació i a generar expectatives certes de creació de nova ocupació, els joves, les persones amb atur de llarga durada haurien de ser els principals beneficiaris”.

La proposta de CiU, tal com ha assenyalat Alturo, es concreta en quatre punts bàsics amb la reducció dels costos no salarials de les noves ocupacions amb una bonificació a la contractació de 5.000 euros per nova ocupació per a empreses amb menys de 100 treballadors. També ha proposat la recuperació del contracte de llançament de nova activitat de 1994; el pagament de la cotització social d'un nou treballador contractat amb part de la prestació per desocupació, que percebria el treballador en cas de continuar en l'atur, i l'aplicació d'una bonificació del 100% de la cotització, per a la contractació del primer treballador per part d'autònoms i emprenedors.

 

Accés al crèdit i millora de l'exportació

 El senador ha exigit, a més, “accés al crèdit per a la PIME, perquè s'ha obert el crèdit de la publicitat, però els diners segueix sense arribar”, en relació a una campanya governamental sobre l'arribada de liquiditat a les empreses. Alturo també ha reclamat “una millora de les exportacions i la internacionalització de forma sostinguda”. I ha advertit que el model exportador que proposa el Govern espanyol, “s’allunya de convergir amb el model predicat a l'última cimera europea, en la que s'ha ressaltat la necessitat que el model exportador d'èxit és aquell que es basa en la generació de valor afegit i que no competeix en costos com és el cas del model que ha creat el Govern”.

BEQUES UNIVERSITÀRIES EXCLOENTS I TERRITORIALMENT INJUSTES

       BEQUES UNIVERSITÀRIES EXCLOENTS I TERRITORIALMENT INJUSTES       

Les beques universitàries, des de sempre, han estat un element de cohesió social que afavoreix la igualtat real d’oportunitats i l’equilibri social, alhora que actuen com a estímul per a molts estudiants que, tenint la capacitat, no disposen dels recursos per estudiar. Però, l'aplicació dels nous requisits acadèmics per aconseguir una beca que ha aprovat el Govern espanyol, juntament amb el canvi de model en l'assignació econòmica, poden conduir a dissuadir els alumnes fins arribar a la seva exclusió del sistema universitari. 

El problema rau tant en les vies d’accés als estudis superiors com en la seva continuació. S’ha passat a exigir un major rendiment a qui té menys recursos i possibilitats. Així es pronunciava la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles) davant el nou enfocament del Reial Decret de Beques que ha posat en marxa el ministre Wert i la manca de diàleg amb el seu ministeri.

Inversions en beques

Espanya està a la cua dels països de l'OCDE en inversió en beques. La dotació representa el 0,11% del PIB davant el 0,29% de mitjana de l'OCDE. Pel que fa a la despesa pública en educació, la inversió suposa el 8,6% a Espanya enfront del 23% a Dinamarca, el 22% a Itàlia o el 13,1% a Alemanya.

Si fem un cop d’ull als Pressupostos Generals de l'Estat, ens adonem que, al 2012, les beques i ajudes a estudiants, que representa la meitat de la dotació d'educació, es redueixen en un 11,6%, passant dels 1.429 M€ a 1.270 M€. I en el 2013 es redueixen un altre 3,8%, passant dels 1.270 M€ a 1.222 M€.

En el curs passat, el nombre d’estudiants becats ha disminuït en 29.000 alumnes. A Espanya el nombre d’alumnes que disposa d’algun tipus de beca és situa a l’entorn del 20% mentre que la mitjana en els països de l’OCDE és de l’ordre del 30%

Europa

Segons l'Observatori Sistema Universitari, a Europa  els preus dels estudis de grau no segueix un únic model. En vuit països, l'accés als estudis de grau és gratuït: Dinamarca, Estònia, Grècia, Malta, Àustria, Finlàndia, Suècia i Noruega. En altres onze països, els estudis universitaris de grau costen entre unes poques desenes d'euros fins a un màxim de mil euros per curs: República Txeca, Polònia, Eslovàquia, França, Islàndia, Bèlgica, Bulgària, Alemanya i Portugal. A tres països més, cada curs del cicle de grau costa entre 1.200 i 1.400 euros: Liechtenstein, Croàcia i Itàlia. A la part més alta d'aquest grup es troba Espanya. Les dades són del curs 2011-12.

Precisament, és en el grup de països nòrdics, que mantenen un accés gratuït als estudis universitaris, on hi ha més estudiants que cobren beques i on aquestes tenen imports més alts (són beques salari).

Territorialització

Vista la insuficiència dels recursos destinats a beques, es fa necessària introduir el concepte de territorialització, en el repartiment de les beques per guanyar en equitat. Les correccions interterritorials que contemplin criteris com el diferencial de la renda per càpita es fan del tot necessàries. No és justificable que diferències entre Comunitats Autònomes, en termes de cost de la vida, perjudiquin ciutadans amb menys recursos que resulten penalitzats segons sigui la seva comunitat de residència.

De fet, aquest efecte excloent o dissuasiu per als estudiants amb menys poder adquisitiu a què es refereix la CRUE es fa més evident en els territoris com Catalunya, encara que no només. En aquests territoris, la renda pot ser més elevada, però el poder adquisitiu, no. Així, el sistema espanyol de beques és territorialment discriminatori, com s’aprecia en considerar que, a Catalunya, els estudiants reben el 10% del total de beques, quan hi ha el 15% del total d’estudiants.

És urgent un esforç més decidit en la transformació i dotació del sistema de beques. I resulta del tot imprescindible la transformació de la seva gestió, apropant-la al territori i a la població estudiantil, especialment ara, moment de crisi econòmica. Espanya destina al finançament de beques i ajuts pocs recursos. Això impossibilita poder realitzar una política de beques i ajudes a l'estudi de qualitat, i per tant, posa en perill el canvi de model econòmic, captació i inversió en talent que tant necessitem.

Ramon Alturo

Senador de CiU