CENTRAL MEQUINENSA

Avui, en la compareixença del Secretari d'Estat d'Energia, he denuncia la passivitat d’Indústria al no explicar les conseqüències de la construcció d’una central tèrmica a Mequinensa al sector agrícola lleidatà.

El senador per Lleida critica que el secretari d’Estat d’Energia “hagi fugit d’estudi” amb un tema tant important.

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha denunciat “la passivitat” del secretari d’Estat del ram, Fabricio Hernández, per no explicar quines poden ser les conseqüències mediambientals de la futura construcció d’una central tèrmica a Mequinença sobre les produccions agrícoles de la demarcació de Lleida pròximes a aquesta infraestructura.
Alturo ha destacat que “no es pot fugir d’estudi quan aquesta planta té previst utilitzar lignits altament contaminants com a font de combustible i en un radi inferior de vint quilòmetres, a les demarcacions de Lleida i Tarragona, existeixen diversos municipis dedicats a la producció de fruita i verdura”.
El senador per Lleida ha assenyalat que alguns d’aquests municipis són Aitona (a 18’5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a’7 5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km).
Alhora, ha indicat que “a la zona se situen diversos espais protegits, com l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig), espai proposat com a Reserva Natural pel Govern d'Aragó, la ZEPA Valcuerna – Serreta i Liberola i el LIC (Lloc d'Interès Comunitari) dels boscatges del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre i Cinca, el dels Tossals



d’Almatret i el de Riba-roja dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)”.




Senat, 28 d’abril de 2011

LA SALUT I L'ESTAT DEL BENESTAR

LA SALUT I L'ESTAT DEL BENESTAR EN L'ACCIÓ DE GOVERN

Fa pocs dies, la premsa escrita de Lleida publicava un article d’opinió de la Senadora Maria Burgués, aprofitant l’avinentesa del Dia Mundial de la Salut, en relació al servei públic de salut a Catalunya, al qual em veig en l’obligació de contestar per servir la veritat i evitar l’alarma social innecessària. Vagi per endavant que comparteixo en part la seva opinió: Catalunya disposa d’un servei sanitari d’altíssima qualitat. El model sanitari vigent va ser creat pels governs de CiU i ha estat conservat aquests darrers set anys pels governs tripartits. El model sanitari català és reeixit i reconegut precisament per la qualitat de la seva gent. El govern de la Generalitat és responsable del sistema públic de salut. Tinc, i tinguin vostès, la certesa plena que en coneix el valor i que dirigeix les seves actuacions a preservar-lo, fent-lo sostenible en el temps. La qualitat del sistema, la gratuïtat i universalitat de les seves prestacions estan garantides. Les mesures que adopta el Govern de la Generalitat en matèria de sanitat van adreçades a mantenir el sistema sanitari públic per tal de fer possible que les generacions futures en puguin gaudir i tinguin la capacitat financera per adequar-lo i millorar-lo conforme les seves necessitats ho exigeixin i el progrés de la medicina ho permeti. Això, senadora, no és ser curt de mires, això és ser solidari. El Govern podia haver optat per seguir mantenint el cap sota l’ala, fer veure que res no passava, dissimular fins que les eleccions municipals passessin o fins que l’Estat i les Comunitats Autònomes es veiessin obligades a adoptar mesures de contenció de la despesa sanitària i així passar de perfil fins a nova data, esperant que el miracle del treure el carro del pedregar sense esforç ni intervenció humana es produís. És, permeti’m que li ho digui, el que un govern irresponsable hagués fet. I m’estalvio de pensar si és el que va fer el govern tripartit en els darrers dos anys, quan la recaptació disminuïa, el finançament era insuficient i el dèficit creixia fins a la insostenibilitat absoluta: el 3,9% del PIB català l’any 2010, la qual cosa equival a 7.500 milions d’euros. Poca broma. El convenciment que les eleccions del 28 de novembre duien a l’alternança de govern facilita la versemblança de tal possibilitat que queda resumida en dues sentències: qui dia passa any empeny i el ja s’ho trobaran els altres. Si s’hagués actuat amb responsabilitat quan les coses començaven a anar malament la situació actual seria més lleugera. El Govern de la Generalitat no ha seguit l’opció fàcil. Ha preferit l’opció responsable d’aturar l’hemorràgia, estabilitzar financerament la Generalitat, donar confiança als ciutadans amb la seva acció decidida i començar a redreçar el sistema sanitari. Ha preferit actuar, tot i saber que el xarop pot no ser dolç i la resposta contrària de l’oposició garantida, malgrat que internament i privada tots els grups que la conformen saben que alguna cosa calia fer, i cal fer, per mantenir el sistema sanitari públic, en un context de costos creixents i ingressos decreixents. No és sostenible un dèficit sanitari anual de 850 milions d’euros, pel cap baix. Tothom ho sap, encara que no tothom té, com té el Govern, l’obligació d’intervenir-hi, malgrat costi i molt. I la intervenció que cal fer es farà amb molta cura i amb unes directrius claríssimes: s’atendran tots els serveis; les urgències, l’atenció primària i les patologies greus queden exclosos de cap afectació; no es tancaran plantes d’hospitals ni quiròfans amb activitat programada; el criteri clínic prevaldrà en la gestió de llistes d’espera. Per tant, senadora, tingui la tranquil•litat de saber que el compromís del Govern de la Generalitat amb el sistema de salut i l’estat del benestar és absolut i que farà l’humanament possible per aplegar les voluntats de tots els qui hi intervenen, amb la humilitat necessària i la crida a la participació efectiva, per mantenir-lo indefinidament. Ens hi juguem la salut i la cohesió social. Ramon Alturo Senador de CiU per Lleida