LES LLENGÜES AL SENAT

NORMALITAT LINGÜÍSTICA AL SENAT
Després de trenta anys de democràcia, el proppassat 18 de gener, en la sessió parlamentària del Ple del Senat es van sentir a l’hemicicle les primeres paraules dels senadors/a en totes les llengües oficials de l’Estat. Que el català s’escolti amb naturalitat al Senat és una bona notícia i ha estat possible gràcies l’aprovació de la modificació del Reglament de la Cambra, que va iniciar el seu procés amb un document que varem presentar 34 senadors, el 12 de gener de l’any passat, ara fa un any.

Tot i que no és una bona notícia per a tothom. El PP va mostrar, una vegada més, la seva cara més centralista i solament va utilitzar la llengua castellana, tot i que van internvenir senadors populars gallecs o bascos; i, fins i tot, alguns d’ells no van fer ús dels auriculars com a mostra rebuig. Per a ells, aquest avenç és només un malbaratament de recursos. Els populars s’han tornat a retratar. Per sort, per a molts, la normalització de l’ús del català i la resta de llengües cooficials és una bona notícia, senyal de respecte i convivència.

I com a mostra de la pluralitat, respecte i riquesa cultural que suposa el fet d’usar les llengues cooficials a la cambra de representació territorial, només cal llegir l’inici de les intervencions d’alguns dels senadors el passat 18 de gener, que reprodueixo textualment:

• Senador Ramon Aleu Jornet (Entesa): “Gràcies, senyor president; gràcies senyores senadores i senyors senadors per haver fet possible que puguem expressar-nos en llengües oficials diferents del castellà, i mostrar la satisfacció per poder ser jo el qui estreni aquesta modalitat”

• Senadora Leanizbarrutia de BizkarralegorrA (PNV): “Eskerrik asko presidente jauna. Senatariok, urte berri on. Euskotar batentzat, hunkigarria da gaurtik aurrera euskarak, gure hizkuntzak, pleno honetan bere tokia izatea. Horregatik, gogora ekarri nahi ditut euskara zaindu eta gordetzeagatik hainbat lan eta hainbat sufrimendu jasan dituzten euskaldunak. Hauei esker hitz egin dezaket nik gaur hemen nire arbasoen hizkuntzan.(Moltes gràcies Sr. President. Senadors, en primer lloc, feliç any nou. Per a una filla del poble basc és especialment emotiu que a partir d’ara l’euskera, la nostra llengua, tingui el seu lloc aquí en aquest Ple. I per això m’agradaria recordar a aquelles persones que tant han treballat i que tant han patit per cuidar i preservar l’euskera. Són aquestes persones les que justament m’han premés avui aquí expressar-me en la llengua dels meus avantpassats)”

• Senador Pedro Torres Torres (Grup Mixte): “Moltes gràcies, senyor President i molt bones tardes, senyories. És un plaer per a mi, com a senador d’Eivissa i Formentera, poder expressar-me en la meva llengua vernacle per primera vegada en aquest ple del Senat i, a més a més, amb un tema tan important com és l’educació”

• El senador José Manuel Pérez Bouza (BNG): “Grazas, presidente. Sen dúbida hoxe é un día importante para Galiza, para a súa lingua propia —o galego— e tamén, como non, para min, que nunca esquecerei esta intervención, a primeira intervención que dende esta tribuna podo facer de principio a fin na lingua propia do territorio que represento”

• Senador Juan Bautista Cardona Prades (PSOE): “Gràcies, senyor president, bona tarda senyories. Abans d’entrar a debatre la moció, permeteu-me fer referència al nostre estat autonòmic, que és la forma natural d’organització que hem decidit entre tots. Al meu poble diuen que quan un grup o col•lectivitat decideix conviure en comú i algú no es troba del tot a gust el més lògic i intel•ligent és deixar-li que com a mínim s’organitzi l’habitació. Crec que avui és un signe de normalitat democràtica que al Ple del Senat puguem fer realitat una aspiració de molts ciutadans i ciutadanes, com és debatre, aquí jo avui ho faré, en la llengua del meu poble.”

• Senador Ramon Alturo Lloan (CiU): “Gràcies Sr. President, senyories. Permeteu-me que en aquesta primera intervenció en la meva llengua, la llengua catalana, manifesti la satisfacció i l’emoció per l’inici d’aquesta normalitat en aquesta Institució que és el Senat. Per tant, i per donar-li aquesta normalitat tant desitjada, iniciaré la intervenció relativa a la moció conseqüència d’interpel•lació del grup d’Entesa, i em plau especialment que sigui parlant d’educació”.

En un article anterior deia, i avui crec que ho he de tornar a dir, que cal entendre la riquesa cultural de les diferents llengües com a nexes d’unió entre pobles, no com a separació, com pretén fer veure algun partit polític. El que fa la persona és la cultura i és la persona qui té dret a la cultura. Els drets mai es poden quantificar, s’han de preservar i fer-los complir.

Ramon Alturo
Senador CiU per Lleida

LÍMIT A LES FOTOVOLTAIQUES

| 0 comentarios

"La reducció de les hores de producció a la fotovoltaica suposa un canvi de les regles del joc a mig partit que afecta més de 50.000 agricultors i inversors"
El senador per Lleida exigeix a Sebastián moderar la retallada i la concessió de finançament a les instal·lacions que puguin veure qüestionada la seva viabilitat


El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha denunciat davant el ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control al Govern, que “la reducció en un 30% de les retribucions a la fotovoltaica suposa un canvi de les regles del joc a mig partit que afecta a més de 50.000 agricultors i inversors”.


Aquest canvi, provocat per la imminent tramitació del nou reial decret 14/2010, de 23 de desembre, tal i com ha assenyalat Alturo, “suposa la vulneració del principi de seguretat jurídica, modificant la retribució a les instal·lacions que es van impulsar sota un règim econòmic concret (R.D. 661/2007)”.


A més, ha advertit el senador que “aquestes inversions es van produir amb una clara vocació a llarg termini en una font de generació d’energia medi ambientalment neta”. En aquest sentit, ha indicat que les tarifes i les primes que s’establien en el primer decret van servir per calcular els terminis d’amortització de les mateixes. I ha afegit que “conseqüentment, la retallada suposarà, en molts casos, que no es podran generar recursos suficients per complir amb les entitats financeres”. També ha destacat que “els canvis efectuats suposen l’existència d’un evident risc de violació de la confiança dels inversors”.


Per aquests motius, Alturo ha exigit a Sebastián moderar la retallada i la concessió de finançament a les instal·lacions que puguin veure qüestionada la seva viabilitat financera.