LA LOMCE: UNA LLEI SENSE CONSENS NEIX MORTA

Alturo a Gomendio: "Les explicacions sobre la LOMCE arriben tard i avui només toca dir si imposaran la Llei o pactaran"

El senador exigeix la retirada de la norma perquè l’Executiu “passa olímpicament” dels vets i les esmenes presentades

---

El portaveu de CiU a la Comissió d’Educació del Senat, Ramon Alturo, ha reclamat a la secretària d’Estat del ram, Montserrat Gomendio, durant la seva compareixença a la Cambra Alta, la retirada del Projecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE)  perquè el Govern espanyol, en la figura del ministre Wert, “passa olímpicament” dels vets i les esmenes presentades a la reforma educativa.

En aquest sentit, Alturo s’ha mostrat contundent i li ha dit que “les explicacions sobre la LOMCE arriben tard i avui només toca dir si imposaran la Llei o pactaran”. Tot i que ha indicat que “molt em temo que el seu objectiu serà el d’imposar”.

Alturo ha retret a la secretària d’Estat que “en aquesta Llei estan sols, no tenen suports i no han cercat consensos”. I sobre aquest punt li ha recordat que la Moció Conseqüència d’Interpel·lació de CiU que instava el Govern a “retirar el Projecte de Llei i buscar el consens amb totes les forces parlamentàries”, va obtenir el suport de tota l’oposició i el rebuig només del PP, “aconseguint el consens de la discrepància”.

Així, també el senador ha deixat constància que mentre en un debat parlamentari el ministre Wert oferia diàleg en aquell mateix instant es pactava una esmena amb UPyD perquè el castellà sigui llengua vehicular a tot l’Estat. I li ha retret que “el titular d’Educació ha arribat a parlar de Pacte d’Estat, quan el Projecte de Llei ja estava aprovat pel Consell de Ministres”.

Senador, professor, ciutadà

Alturo ha destacat que la LOMCE “atempta contra la immersió lingüística a Catalunya i la cohesió social” i que “aquest model ha estat un èxit en un país bilingüe on no hi ha dues comunitats lingüístiques diferenciades, cosa que no hagués passat en cas d’aplicar un model educatiu de segregació lingüística com el que pretén la LOMCE”.

El senador ha indicat que, “com a professor, la Llei amb la distribució curricular que proposa no afavorirà que es superin els actuals dèficits per apropar-nos a Europa”. I ha afegit que “tants canvis no són bons per al sistema educatiu”.  

I, “com a ciutadà de Catalunya”, ha expressat que “s’imposa i no es negocia i en democràcia les imposicions no poden existir. S’han de buscar consensos”. A més ha indicat que la LOMCE “ataca la base de la convivència, la llengua catalana i el model d’immersió lingüística. Es carrega l’instrument de cohesió de la societat catalana. A Catalunya no hi ha problemes en aquest àmbit i aquesta llei els vols generar”.  

NO HI HAURÀ RECUPERACIÓ ECONÒMICA MENTRE LES PIMES NO TINGUIN ACCÉS AL CRÈDIT

Alturo retreu a De Guindos que "en matèria econòmica és Europa qui marca l'agenda i fa els deures i no el Govern espanyol"

El senador critica les reformes per “centralitzadores”, alerta sobre el “fracàs de la reforma laboral” i exigeix que “la liquiditat flueixi cap a les PIMES”

---

El portaveu de CiU a la Comissió d'Economia del Senat, Ramon Alturo, ha retret al ministre del ram, Luis de Guindos, durant la seva compareixença en aquest organisme parlamentari, que “en matèria econòmica és Europa qui marca l'agenda i fa els deures i no el Govern”. I ha afegit que “està clar que les grans passes cap a una major estabilitat econòmica i financera vénen de la mà d'Europa”.

En aquest sentit, ha recordat que “la reforma del sistema financer amb les ajudes als bancs espanyols, claus per parlar de progrés en termes de recuperació de la confiança i credibilitat en el sistema financer espanyol, tenen marca europea i exemplifiquen la lleialtat d'Europa amb els països que presenten desequilibris”. I ha subratllat que també porta el segell europeu, l'establiment d'un Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) per a les entitats de crèdit.

 

Invasió de competències

El senador per Lleida ha assenyalat que “les reformes del Govern es poden definir com un model centralitzat i burocratitzat, difícilment compatible amb el principi d'eficiència”. Per a Alturo això només apunta en la direcció del Govern espanyol: “Crear una Administració General de l'Estat gran i forta en detriment de les administracions territorials, impedint que les Comunitats exerceixin com a motors de creixement, com en els últims 30 anys”.

Alturo ha advertit que “en cada llei presentada, sota pretext de reforma existeix una invasió competencial o algun tipus de deslleialtat cap a les administracions territorials (Llei de Garantia d'Unitat de Mercat, Llei per a la racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local la pròpia llei de pressupostos generals de l'Estat)”.

Així mateix, ha criticat “el biaix similar” en el repartiment d'esforços entre nivells administratius, “clarament desequilibrat en favor de l'administració central, tant pel que fa a la reducció del dèficit com en referència al nivell d'endeutament”.
El senador ha destacat que “no sembla just ni respon al principi de lleialtat institucional” que el Govern espanyol plantegi anualment un repartiment de l'objectiu de dèficit que “limiti el marge de maniobra de les comunitats autònomes”. Ha recordat que representen al voltant del 36% de la despesa pública i això “impedeix clarament que compleixin amb les despeses de les quals són responsables, quan a més ha estat precisament el conjunt de les comunitats autònomes les que més esforços han realitzat en la contenció de la despesa pública des de l'inici de la crisi”.

 

Exclusió de la recaptació

Alturo ha exigit al ministre una explicació sobre les raons per les quals el Govern “exclou totalment” les comunitats autònomes de l'increment de recaptacions que el Govern percep per les alces d'impostos decretades en 2012 i 2013, perquè “no ho entenem”. En aquest sentit, ha indicat que “les Comunitats participen en un 50% de la recaptació de l'IVA i en el 58% dels Impostos Especials i quines són les raons per les quals no participen en aquests mateixos percentatges en els augments nets de recaptació obtinguts després de l'alça d'impostos, sense que els mateixos siguin minorats per reduccions en el Fons de Suficiència?”.

 

Fracàs de la reforma laboral

El senador ha destacat que “resulta més que patent el gran fracàs que suposa la reforma laboral, doncs si bé és evident que un dels eixos del canvi d'escenari que ens ha de permetre iniciar un nou cicle de creació d'ocupació és la reforma laboral i necessitem un marc laboral menys rígid”. En aquest context, Alturo ha reclamat un “Pla de Xoc per a l'Ocupació que contingui mesurades d'impacte a curt termini per començar a invertir la tendència de destrucció d'ocupació i a generar expectatives certes de creació de nova ocupació, els joves, les persones amb atur de llarga durada haurien de ser els principals beneficiaris”.

La proposta de CiU, tal com ha assenyalat Alturo, es concreta en quatre punts bàsics amb la reducció dels costos no salarials de les noves ocupacions amb una bonificació a la contractació de 5.000 euros per nova ocupació per a empreses amb menys de 100 treballadors. També ha proposat la recuperació del contracte de llançament de nova activitat de 1994; el pagament de la cotització social d'un nou treballador contractat amb part de la prestació per desocupació, que percebria el treballador en cas de continuar en l'atur, i l'aplicació d'una bonificació del 100% de la cotització, per a la contractació del primer treballador per part d'autònoms i emprenedors.

 

Accés al crèdit i millora de l'exportació

 El senador ha exigit, a més, “accés al crèdit per a la PIME, perquè s'ha obert el crèdit de la publicitat, però els diners segueix sense arribar”, en relació a una campanya governamental sobre l'arribada de liquiditat a les empreses. Alturo també ha reclamat “una millora de les exportacions i la internacionalització de forma sostinguda”. I ha advertit que el model exportador que proposa el Govern espanyol, “s’allunya de convergir amb el model predicat a l'última cimera europea, en la que s'ha ressaltat la necessitat que el model exportador d'èxit és aquell que es basa en la generació de valor afegit i que no competeix en costos com és el cas del model que ha creat el Govern”.

BEQUES UNIVERSITÀRIES EXCLOENTS I TERRITORIALMENT INJUSTES

       BEQUES UNIVERSITÀRIES EXCLOENTS I TERRITORIALMENT INJUSTES       

Les beques universitàries, des de sempre, han estat un element de cohesió social que afavoreix la igualtat real d’oportunitats i l’equilibri social, alhora que actuen com a estímul per a molts estudiants que, tenint la capacitat, no disposen dels recursos per estudiar. Però, l'aplicació dels nous requisits acadèmics per aconseguir una beca que ha aprovat el Govern espanyol, juntament amb el canvi de model en l'assignació econòmica, poden conduir a dissuadir els alumnes fins arribar a la seva exclusió del sistema universitari. 

El problema rau tant en les vies d’accés als estudis superiors com en la seva continuació. S’ha passat a exigir un major rendiment a qui té menys recursos i possibilitats. Així es pronunciava la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles) davant el nou enfocament del Reial Decret de Beques que ha posat en marxa el ministre Wert i la manca de diàleg amb el seu ministeri.

Inversions en beques

Espanya està a la cua dels països de l'OCDE en inversió en beques. La dotació representa el 0,11% del PIB davant el 0,29% de mitjana de l'OCDE. Pel que fa a la despesa pública en educació, la inversió suposa el 8,6% a Espanya enfront del 23% a Dinamarca, el 22% a Itàlia o el 13,1% a Alemanya.

Si fem un cop d’ull als Pressupostos Generals de l'Estat, ens adonem que, al 2012, les beques i ajudes a estudiants, que representa la meitat de la dotació d'educació, es redueixen en un 11,6%, passant dels 1.429 M€ a 1.270 M€. I en el 2013 es redueixen un altre 3,8%, passant dels 1.270 M€ a 1.222 M€.

En el curs passat, el nombre d’estudiants becats ha disminuït en 29.000 alumnes. A Espanya el nombre d’alumnes que disposa d’algun tipus de beca és situa a l’entorn del 20% mentre que la mitjana en els països de l’OCDE és de l’ordre del 30%

Europa

Segons l'Observatori Sistema Universitari, a Europa  els preus dels estudis de grau no segueix un únic model. En vuit països, l'accés als estudis de grau és gratuït: Dinamarca, Estònia, Grècia, Malta, Àustria, Finlàndia, Suècia i Noruega. En altres onze països, els estudis universitaris de grau costen entre unes poques desenes d'euros fins a un màxim de mil euros per curs: República Txeca, Polònia, Eslovàquia, França, Islàndia, Bèlgica, Bulgària, Alemanya i Portugal. A tres països més, cada curs del cicle de grau costa entre 1.200 i 1.400 euros: Liechtenstein, Croàcia i Itàlia. A la part més alta d'aquest grup es troba Espanya. Les dades són del curs 2011-12.

Precisament, és en el grup de països nòrdics, que mantenen un accés gratuït als estudis universitaris, on hi ha més estudiants que cobren beques i on aquestes tenen imports més alts (són beques salari).

Territorialització

Vista la insuficiència dels recursos destinats a beques, es fa necessària introduir el concepte de territorialització, en el repartiment de les beques per guanyar en equitat. Les correccions interterritorials que contemplin criteris com el diferencial de la renda per càpita es fan del tot necessàries. No és justificable que diferències entre Comunitats Autònomes, en termes de cost de la vida, perjudiquin ciutadans amb menys recursos que resulten penalitzats segons sigui la seva comunitat de residència.

De fet, aquest efecte excloent o dissuasiu per als estudiants amb menys poder adquisitiu a què es refereix la CRUE es fa més evident en els territoris com Catalunya, encara que no només. En aquests territoris, la renda pot ser més elevada, però el poder adquisitiu, no. Així, el sistema espanyol de beques és territorialment discriminatori, com s’aprecia en considerar que, a Catalunya, els estudiants reben el 10% del total de beques, quan hi ha el 15% del total d’estudiants.

És urgent un esforç més decidit en la transformació i dotació del sistema de beques. I resulta del tot imprescindible la transformació de la seva gestió, apropant-la al territori i a la població estudiantil, especialment ara, moment de crisi econòmica. Espanya destina al finançament de beques i ajuts pocs recursos. Això impossibilita poder realitzar una política de beques i ajudes a l'estudi de qualitat, i per tant, posa en perill el canvi de model econòmic, captació i inversió en talent que tant necessitem.

Ramon Alturo

Senador de CiU

MOCIÓ EXIGINT LA LICITACIÓ DE LES ROTONDES DE JUNEDA

Alturo exigeix a Pastor que liciti “immediatament” les quatre rotondes de la N-240 de Juneda i Torregrossa per “acabar amb la gran sinistralitat”

El senador reclama pressupost per executar les obres i denuncia que entre el 2007 i el 2011 s’hi han produït 160 accidents amb 10 morts i 84 ferits

El senador per Lleida Ramon Alturo ha presentat una moció, per al seu debat a la Comissió de Foment de la Cambra Alta, que insta el Govern espanyol a licitar en el termini de dos mesos les quatre rotondes de la N-240 situades als termes municipals de Juneda i de Torregrossa per “acabar amb els greus problemes de sinistralitat”. El text també exigeix al ministeri del ram a efectuar una dotació pressupostària per executar aquestes rotondes durant aquest any 2013.

Tal i com ha denunciat Alturo, els conductors que circulen pels termes municipals de Juneda i Torregrossa vénen patint des de fa anys la perillositat de les quatre cruïlles a la N-240. El senador ha assenyalat que “formen part dels principals punts negres de la xarxa de carreteres de les comarques de Lleida. Des de l’1 de gener de 2007 fins el 31 de desembre de 2011, en aquest tram de la N-240, s’han produït 160 accidents amb el lamentable resultat de 10 morts, 13 ferits greus i 71 ferits lleus”.

Ramon Alturo ha indicat que la N-240 és una carretera amb un “elevat trànsit amb una intensitat mitjana diària (IMD) de més de 10.000 vehicles, un 20% dels quals són camions, ja que és l'única via lliure de peatge que comunica Tarragona, el port i la petroquímica amb Lleida i amb l'interior de la península”.

Tal i com ha assenyalat Alturo les quatre rotondes tenen un cost de 5 milions, “un cost molt baix en comparació als accidents que evitarien. Encara més, si es té en compte que s'estan executant autovies a càrrec dels pressupostos de l'Estat per l'any 2013 per un import de 180 milions d'euros en trams de carreteres amb una IMD molt inferior als 10.000 vehicles diaris, arribant fins i tot en bastants trams a una intensitat d'entre 2.000 i 5.000 vehicles”.

El senador per Lleida ha indicat que el projecte constructiu de les quatre rotondes està aprovat des de fa més de cinc anys, concretament des de l’abril de 2008, i que el grup parlamentari de CiU va aconseguir que es dotessin partides en els pressupostos del 2010 i del 2011 per 1,2 milions i mig milió respectivament, però el Govern no va executar cap euro.

Alhora, ha recordat que la construcció de les rotondes és una antiga reivindicació del territori, tant dels veïns, de les entitats, de les institucions cíviques com de les diferents institucions: Ajuntament de Juneda, Ajuntament de Torregrossa, Ajuntament de les Borges Blanques i la Diputació de Lleida. Alturo ha explicat que la població s’ha mobilitzat en nombroses ocasions, com el tall de la N-240 cada quinze dies, les reunions entre les institucions o la reclamació davant el Ministeri de Foment d'un compromís per executar les obres.

 

 

 

 

Senat, 7 de juny de 2013

 

LA LOMCE ÉS UN ATAC A LA LÍNEA DE FLOTACIÓ DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA, MODEL DE COHESIÓ SOCIAL

 La llengua és molt important perquè és un dels elements que defineix un poble i la seva cultura. Ara que la polèmica sobre la llengua no presideix l’escena política, escau fer una reflexió tranquil·la. Catalunya no pot permetre que la futura reforma de la LOMCE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) atempti contra un model d’escola catalana que és i ha estat un model de cohesió social. El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha de complir la sentència del Tribunal Suprem que avala el model d’immersió lingüística.

 

El marc jurídic vigent a Catalunya i la pràctica escolar garanteixen el coneixement i l'ús del català i del castellà, així com els drets lingüístics del alumnes. El Tribunal Constitucional ho ha avalat en la sentència 337/1994 i, més recentment, en la 31/2010. A més, la recent sentència del Tribunal Suprem rebla el clau i avala l'atenció individualitzada que la Conselleria d'Ensenyament presta als dotze alumnes que han sol·licitat escolarització en castellà i considera improcedent la revisió del conjunt del sistema educatiu.

 

Ni les sentències del Constitucional ni del Suprem han qüestionat el model lingüístic vigent  i no han declarat, en cap moment, la seva  nul·litat ni, menys encara, no n’han imposat cap altre de diferent. La Generalitat dóna compliment al que els tribunals disposen. El ministre Wert s’ha quedat, així doncs, sense cap argument per imposar en la LOMCE un model lingüístic diferent de l’avui vigent i contrastat en els tribunals. La Memòria de la llei ha quedat obsoleta en aquest punt.

 

Cohesió social

 

Catalunya ha acollit un 50% de població no nascuda al país i hem aconseguit ser un sol poble que empra amb normalitat dues llengües. Això ha suposat que un 100% parli i entengui el castellà, que un 90% entengui el català, que un 65%, l’escrigui i un 70%, el llegeixi. Aquestes xifres, espectaculars, són fruit del nostre model d'immersió lingüística, model de cohesió social, i que ningú, ningú, té dret a trencar. És una fortalesa que no es pot debilitar sota cap concepte.

 

Les declaracions fetes pel ministre contra el model d’immersió lingüística, contra l’escola catalana, en definitiva, i el recent avantprojecte de la LOMCE són les evidències més pragmàtiques de la intencionalitat del ministre d’atacar la línia de flotació de la cohesió social de la nostra societat. El ministre cerca tenir línies escolars en castellà a Catalunya en les quals el català sigui residual.

 

Quan les coses funcionen no cal esmenar-les. A Catalunya el català i el castellà s’aprenen i s’empren amb normalitat. El català, però, segueix essent la llengua minoritzada i que mereix una protecció especial com a llengua pròpia que és. No cal que el ministre Wert impulsi una llei per espatllar el que és un model d’èxit, gràcies a la feina dels mestres i professors i al suport de la població catalana, començant pels pares i mares d’alumnes. Les lleis no s’han de fer contra ningú, menys encara contra un poble i la seva llengua.

 

Que tot un ministre d’educació i cultura, que hauria de vetllar per les llengües cooficials, com li mana la Constitució, es dediqui a fer el contrari demostra la seva concepció de l’educació i el seu escàs respecte per la diversitat. El ministre Wert s’inventa un problema que no existeix, amb el risc de generar un conflicte innecessari en una matèria altament sensible. Des de CiU li exigim que no cerqui l’enfrontament per qüestions de llengua i no jugui amb la cohesió de la societat catalana.

 

Ramon Alturo

Senador de CiU per Lleida

Optimisme vital contra pessimisme desesperançat

 

 

És prou conegut que el país i els seus ciutadans no passen pel millor dels moments. L’atur registrat és una xacra que amenaça la via de moltes persones, hi ha famílies que els costa arribar a final de mes o, simplement, no hi arriben; els sous estan estabilitzats, en el millor dels casos, o disminueixen, mentre la inflació creix i, per tant, es perd poder adquisitiu.

 

En l’àmbit polític, la consolidació fiscal que imposa el govern de l’estat obligarà a fer a la Generalitat de Catalunya uns pressupostos molt restrictius que afectaran l’estat del benestar fins a nivells insospitats, si no es flexibilitza a l’alça la previsió del dèficit públic per a l’any 2013, passant del 0’7% del PIB a l’1,5% que reclama el govern català.

 

Les opcions de diàleg amb el govern de l’Estat són nul·les, no s’ha acceptat cap esmena, de cap grup parlamentari, en projectes de llei tant importants com són els pressupostos generals. Els comptes públics necessitaven acords, entre d’altres motius, perquè les inversions a Lleida brillen per la seva absència.

 

 

Val la pena recordar, com a argument a favor de la flexibilització que reclama amb insistència el conseller Mas-Colell, que fa molts pocs dies, el encara president de l'Euro-grup, Jean-Claude Juncker, admetia que "té molts dubtes" sobre el ritme d'ajust pressupostari que s'exigeix a alguns països de l'Eurozona com Espanya, perquè considera que es subestima l’enorme tragèdia de l’atur.

 

Però, malgrat  les dificultats, que hi són i són severes, hi ha moltes raons per no caure en un estat de desesperança que encara faria més difícil sortir de l’atzucac en què la societat catalana, almenys una part notable, es troba.

 

La primera raó és tenir la confiança que de les situacions difícils, les persones i també les societats n’acaben sortint. Al llarg de la història personal i col·lectiva n’hi ha d’exemples que així ho demostren. Cal, malgrat sigui complicat, tenir confiança en nosaltres mateixos i el convenciment de superar aquesta crisi.

 

A Catalunya, hi ha avui la joventut més preparada que hi ha hagut mai en la seva història. Molts d’aquests joves no estan inserits, malauradament, en el mercat laboral; altres acaben buscant, i trobant, feines en països estrangers i augmentant la seva formació. També n’hi ha que s’obren pas al mercat de treball català. Uns i altres, però, acabaran per dinamitzar el mercat de treball de Catalunya i fent-hi una bona feina, per poc que l’economia revifi. Cada cop més, hi ha joves emprenedors que creen la seva pròpia empresa, aprofitant els instruments públics que els governs posen a la seva disposició. El talent hi és i acabarà per fer-se evident.

 

Tenim moltes petites empreses que, ningú no ho diria, s’han obert camí internacionalitzant-se. Sovint es pensa que només les grans empreses obren mercats exteriors i no és així. Podria citar noms d’empreses lleidatanes, familiars, petites, que superen les dificultats  gràcies a què han sabut sortir al mercat europeu i que són un  bon exemple d’internacionalització.  Si mirem les xifres, l’any 2011, les exportacions van augmentar a Catalunya un 13,5%. I al 2012, es va mantenir aquesta tendència.

 

La crisi ha començat a fer que es torni a pensar en el nosaltres. En termes generals, la societat catalana és encara una societat molt solidària. Exemples a tocar. Les famílies s’estan comportant com a veritables refugis protectors dels seus membres. Les organitzacions no governamentals de tots tipus, moltes lligades a l’església, veuen créixer dia rere dia les aportacions dels ciutadans, malgrat la crisi, per a fer front a les seves necessitats creixents. La Marató de TV3 ha recaptat en la seva última edició una xifra rècord: més de 10 milions d’euros. L’activitat de trasplantaments registrada a Catalunya durant l’any 2012 continua mostrant índexs capdavanters respecte a l’Estat espanyol i altres països d’arreu del món. Això diu molt d’un poble. Hi ha motiu per a l’esperança.

 

En el pla polític, la societat catalana té la força per avançar en un projecte de país adreçat a aconseguir més autogovern, a responsabilitzar-se, encara més, del destí col·lectiu de la seva gent. Malgrat els dèficits que s’atribueixen a la política i als polítics, el projecte de construcció nacional engresca una bona colla de persones disposades a treballar pel que és comú, pel que és de tots.

 

El got es pot veure mig buit o fins i tot buit del tot. De raons no en falten. Però també, en un exercici de la voluntat esperançada, es pot veure mig ple o en camí de emplenar-se. La decisió pot no ser racional. Tinc, però, el convenciment que si comencem a veure el got mig ple començaren a fer camí: el que ens ha de dur a superar la crisi.

Ramon Alturo. Senador de CiU per Lleida