LA LOMCE ÉS UN ATAC A LA LÍNEA DE FLOTACIÓ DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA, MODEL DE COHESIÓ SOCIAL

 La llengua és molt important perquè és un dels elements que defineix un poble i la seva cultura. Ara que la polèmica sobre la llengua no presideix l’escena política, escau fer una reflexió tranquil·la. Catalunya no pot permetre que la futura reforma de la LOMCE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) atempti contra un model d’escola catalana que és i ha estat un model de cohesió social. El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha de complir la sentència del Tribunal Suprem que avala el model d’immersió lingüística.

 

El marc jurídic vigent a Catalunya i la pràctica escolar garanteixen el coneixement i l'ús del català i del castellà, així com els drets lingüístics del alumnes. El Tribunal Constitucional ho ha avalat en la sentència 337/1994 i, més recentment, en la 31/2010. A més, la recent sentència del Tribunal Suprem rebla el clau i avala l'atenció individualitzada que la Conselleria d'Ensenyament presta als dotze alumnes que han sol·licitat escolarització en castellà i considera improcedent la revisió del conjunt del sistema educatiu.

 

Ni les sentències del Constitucional ni del Suprem han qüestionat el model lingüístic vigent  i no han declarat, en cap moment, la seva  nul·litat ni, menys encara, no n’han imposat cap altre de diferent. La Generalitat dóna compliment al que els tribunals disposen. El ministre Wert s’ha quedat, així doncs, sense cap argument per imposar en la LOMCE un model lingüístic diferent de l’avui vigent i contrastat en els tribunals. La Memòria de la llei ha quedat obsoleta en aquest punt.

 

Cohesió social

 

Catalunya ha acollit un 50% de població no nascuda al país i hem aconseguit ser un sol poble que empra amb normalitat dues llengües. Això ha suposat que un 100% parli i entengui el castellà, que un 90% entengui el català, que un 65%, l’escrigui i un 70%, el llegeixi. Aquestes xifres, espectaculars, són fruit del nostre model d'immersió lingüística, model de cohesió social, i que ningú, ningú, té dret a trencar. És una fortalesa que no es pot debilitar sota cap concepte.

 

Les declaracions fetes pel ministre contra el model d’immersió lingüística, contra l’escola catalana, en definitiva, i el recent avantprojecte de la LOMCE són les evidències més pragmàtiques de la intencionalitat del ministre d’atacar la línia de flotació de la cohesió social de la nostra societat. El ministre cerca tenir línies escolars en castellà a Catalunya en les quals el català sigui residual.

 

Quan les coses funcionen no cal esmenar-les. A Catalunya el català i el castellà s’aprenen i s’empren amb normalitat. El català, però, segueix essent la llengua minoritzada i que mereix una protecció especial com a llengua pròpia que és. No cal que el ministre Wert impulsi una llei per espatllar el que és un model d’èxit, gràcies a la feina dels mestres i professors i al suport de la població catalana, començant pels pares i mares d’alumnes. Les lleis no s’han de fer contra ningú, menys encara contra un poble i la seva llengua.

 

Que tot un ministre d’educació i cultura, que hauria de vetllar per les llengües cooficials, com li mana la Constitució, es dediqui a fer el contrari demostra la seva concepció de l’educació i el seu escàs respecte per la diversitat. El ministre Wert s’inventa un problema que no existeix, amb el risc de generar un conflicte innecessari en una matèria altament sensible. Des de CiU li exigim que no cerqui l’enfrontament per qüestions de llengua i no jugui amb la cohesió de la societat catalana.

 

Ramon Alturo

Senador de CiU per Lleida