LA POLÍTICA INDUSTRIAL, EIX DE FUTUR
“Ara més que mai, Europa necessita de la Indústria i la Indústria necessita a Europa”
Amb aquesta frase, per primera vegada, la Comissió Europea iniciava una declaració de forma tan explícita. I és que Europa considera que la Indústria ha de ser el motor de l’activitat econòmica, la qual cosa serà, sense lloc a dubtes, favorable a aquelles Comunitats Autònomes que estiguin més industrialitzades, com per exemple Catalunya.
La comunicació de la Comissió Europea és important, doncs en el marc de la política industrial es refereix a potenciar factors com l’accés al finançament, que és clau, i reconeix que aquest continua sent el principal coll d’ampolla i el fre, especialment per al creixement de la petita i mitjana empresa.
La crisi econòmica s’ha assajat amb la indústria europea. Però hi ha signes de recuperació i la Comissió ha elaborat plans per enfortir-la de cara al futur.
La nova política industrial parteix del fet que les industries nacionals ja no tenen cabuda en el món de la globalització i de que un sector industrial fort garanteix llocs de treball diversificats i ben remunerats. Europa ha d’aprofitar la transició a una economia sostenible per augmentar la seva competitivitat.
El pla consta de set iniciatives emblemàtiques englobades a l’Estrategia Europa 2020 amb cinc objectius:
• Crear un entorn jurídic que ajudi a les empreses a mantenir-se competitives.
• Facilitar a les empreses l’accés al finançament i afavorir la creació de petites empreses.
• Millorar les infraestructures de transports, energia i comunicacions.
• Garantir el subministrament i gestió eficients i sostenibles de les matèries primeres.
• Impulsar la innovació en sectors concrets, com la construcció, biocarburants i transports per carretera i ferrocarril.
“No hi haurà sostenibilitat sense competitivitat, ni hi haurà competitivitat a llarg termini sense sostenibilitat i ni l’una ni l’altra seran possibles sense un salt exponencial en la innovació”, ha declarat el Comissari d’Indústria.
La innovació és la clau de l’èxit i per Innovar cal Recerca i Desenvolupament, el que coneixem com (R+D+i). És necessari que les empreses ho gestionin com una inversió i no com una despesa. En l’actualitat els 8 països que més inverteixen en R+D (% sobre el PIB) són Israel (4,53%), Suècia (3,73%), Finlàndia (3,45%), Japó (3,39%), Corea del Sud (3,23%), Suïssa (2,90%), Islàndia (2,78%) i EE. UU. (2,62%). En aquest rànquing, Espanya ocuparia el lloc 26. Lamentablement encara estem molt lluny dels països més capdavanters!!!
Fa pocs dies la Secretaria General d’Indústria a la Comissió del ram al Senat, ens presentava el Pla Integral de Política Industrial 2020, amb cinc eixos fonamentals. Per una banda, destacava la millora de la competitivitat de la Indústria. També incidia en la promoció de la innovació i la recerca com a factors de creixement. Va subratllar la promoció del creixement de les petites i mitjanes empreses i va subratlla la necessitat de la internacionalització de les empreses.
No ha estat fins després de 7 anys de Govern del PSOE i de prop de tres anys de crisi econòmica greu que es presenta un pla industrial, quan el Govern no té temps d’aplicar-lo ni, possiblement, l’actitud necessària en acabar la legislatura d’un President del Govern que ja ha decidit plegar veles en el moment més baix del seu prestigi polític.
La comunicació de la Comissió Europea és important, doncs en el marc de la política industrial es refereix a potenciar factors com l’accés al finançament, que és clau, i reconeix que aquest continua sent el principal coll d’ampolla i el fre, especialment per al creixement de la petita i mitjana empresa.
La crisi econòmica s’ha assajat amb la indústria europea. Però hi ha signes de recuperació i la Comissió ha elaborat plans per enfortir-la de cara al futur.
La nova política industrial parteix del fet que les industries nacionals ja no tenen cabuda en el món de la globalització i de que un sector industrial fort garanteix llocs de treball diversificats i ben remunerats. Europa ha d’aprofitar la transició a una economia sostenible per augmentar la seva competitivitat.
El pla consta de set iniciatives emblemàtiques englobades a l’Estrategia Europa 2020 amb cinc objectius:
• Crear un entorn jurídic que ajudi a les empreses a mantenir-se competitives.
• Facilitar a les empreses l’accés al finançament i afavorir la creació de petites empreses.
• Millorar les infraestructures de transports, energia i comunicacions.
• Garantir el subministrament i gestió eficients i sostenibles de les matèries primeres.
• Impulsar la innovació en sectors concrets, com la construcció, biocarburants i transports per carretera i ferrocarril.
“No hi haurà sostenibilitat sense competitivitat, ni hi haurà competitivitat a llarg termini sense sostenibilitat i ni l’una ni l’altra seran possibles sense un salt exponencial en la innovació”, ha declarat el Comissari d’Indústria.
La innovació és la clau de l’èxit i per Innovar cal Recerca i Desenvolupament, el que coneixem com (R+D+i). És necessari que les empreses ho gestionin com una inversió i no com una despesa. En l’actualitat els 8 països que més inverteixen en R+D (% sobre el PIB) són Israel (4,53%), Suècia (3,73%), Finlàndia (3,45%), Japó (3,39%), Corea del Sud (3,23%), Suïssa (2,90%), Islàndia (2,78%) i EE. UU. (2,62%). En aquest rànquing, Espanya ocuparia el lloc 26. Lamentablement encara estem molt lluny dels països més capdavanters!!!
Fa pocs dies la Secretaria General d’Indústria a la Comissió del ram al Senat, ens presentava el Pla Integral de Política Industrial 2020, amb cinc eixos fonamentals. Per una banda, destacava la millora de la competitivitat de la Indústria. També incidia en la promoció de la innovació i la recerca com a factors de creixement. Va subratllar la promoció del creixement de les petites i mitjanes empreses i va subratlla la necessitat de la internacionalització de les empreses.
No ha estat fins després de 7 anys de Govern del PSOE i de prop de tres anys de crisi econòmica greu que es presenta un pla industrial, quan el Govern no té temps d’aplicar-lo ni, possiblement, l’actitud necessària en acabar la legislatura d’un President del Govern que ja ha decidit plegar veles en el moment més baix del seu prestigi polític.
Entradas
