La
llengua és molt important perquè és un dels elements que defineix un poble i la
seva cultura. Ara que la polèmica sobre la llengua no presideix l’escena
política, escau fer una reflexió tranquil·la. Catalunya no pot permetre que la
futura reforma de la LOMCE
(Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa ) atempti contra un model
d’escola catalana que és i ha estat un model de cohesió social. El
ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha de complir la sentència del Tribunal
Suprem que avala el model d’immersió lingüística.
El
marc jurídic vigent a Catalunya i la pràctica escolar garanteixen el
coneixement i l'ús del català i del castellà, així com els drets lingüístics
del alumnes. El Tribunal Constitucional ho ha avalat en la sentència 337/1994
i, més recentment, en la 31/2010. A més, la recent sentència del Tribunal
Suprem rebla el clau i avala l'atenció individualitzada que la Conselleria
d'Ensenyament presta als dotze alumnes que han sol·licitat escolarització en
castellà i considera improcedent la revisió del conjunt del sistema educatiu.
Ni
les sentències del Constitucional ni del Suprem han qüestionat el model
lingüístic vigent i no han declarat, en cap moment, la seva
nul·litat ni, menys encara, no n’han imposat cap altre de diferent. La Generalitat dóna
compliment al que els tribunals disposen. El ministre Wert s’ha quedat, així
doncs, sense cap argument per imposar en la LOMCE un model lingüístic diferent de l’avui
vigent i contrastat en els tribunals. La Memòria de la llei ha quedat obsoleta en aquest
punt.
Cohesió social
Catalunya
ha acollit un 50% de població no nascuda al país i hem aconseguit ser un sol
poble que empra amb normalitat dues llengües. Això ha suposat que un 100% parli
i entengui el castellà, que un 90% entengui el català, que un 65%, l’escrigui i
un 70%, el llegeixi. Aquestes xifres, espectaculars, són fruit del nostre model
d'immersió lingüística, model de cohesió social, i que ningú, ningú, té dret a
trencar. És una fortalesa que no es pot debilitar sota cap concepte.
Les
declaracions fetes pel ministre contra el model d’immersió lingüística, contra
l’escola catalana, en definitiva, i el recent avantprojecte de la LOMCE són les evidències més
pragmàtiques de la intencionalitat del ministre d’atacar la línia de flotació
de la cohesió social de la nostra societat. El ministre cerca tenir línies
escolars en castellà a Catalunya en les quals el català sigui residual.
Quan
les coses funcionen no cal esmenar-les. A Catalunya el català i el castellà
s’aprenen i s’empren amb normalitat. El català, però, segueix essent la llengua
minoritzada i que mereix una protecció especial com a llengua pròpia que és. No
cal que el ministre Wert impulsi una llei per espatllar el que és un model
d’èxit, gràcies a la feina dels mestres i professors i al suport de la població
catalana, començant pels pares i mares d’alumnes. Les lleis no s’han de fer
contra ningú, menys encara contra un poble i la seva llengua.
Que
tot un ministre d’educació i cultura, que hauria de vetllar per les llengües
cooficials, com li mana la
Constitució , es dediqui a fer el contrari demostra la seva
concepció de l’educació i el seu escàs respecte per la diversitat. El ministre
Wert s’inventa un problema que no existeix, amb el risc de generar un conflicte
innecessari en una matèria altament sensible. Des de CiU li exigim que no
cerqui l’enfrontament per qüestions de llengua i no jugui amb la cohesió de la
societat catalana.
Ramon
Alturo
Senador
de CiU per Lleida
Entradas
