”No només som líders europeus de l’atur, que doblem; sinó que també som líders europeus en morositat, que també doblem”

El senador denuncia que Administracions i Empreses triguen 158 i 100 dies en pagar als proveïdors incomplint la Llei de Morositat

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha criticat al ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control a la Cambra Alta, “perquè davant les pressions d’alguns sectors econòmics no fa el que ha de fer que és aplicar i fer complir la Llei de Morositat”.
En aquest sentit, Alturo ha subratllat que “això suposa un doble ofec per als autònoms i per a les PIMES per la falta de liquiditat”. Alturo ha exposat la situació clarament. “Les diferents Administracions tenen, com fixa la norma, cinquanta-cinc dies per pagar als seus proveïdors. Ara triguen de mitjana 158 dies, quan a Europa és de 67 dies”. Pel que fa a les empreses, Alturo ha destacat que “triguen 101 dies em pagar, quan el promig a Europa és de 57 dies”. D’altra banda, les PIMES i els Autònoms “han d’avançar l’IVA de factures no cobrades, mentre l’aixeta del crèdit continua tancada”.
Tal i com ha indicat Alturo, “el risc és que 100.000 negocis més tanquin en breu. Més del 90%, segons dades de l’Associació de Treballadors Autònoms, de les Administracions incompleixen els terminis de la normativa aprovada fa quatre mesos i asfixien el 64% dels autònoms i de les pimes, que tenen hores d’ara un deute de mes de 34.000 milions d’euros”.
I ha afegit que “ja no només som líders a Europa en atur, que doblem; sinó que liderem també la morositat, doblant la mitjana de la UE. Sincerament tenim un problema”.
El senador per Lleida ha demanat a Sebastián que davant d’aquests incompliments expliqui “per què la subdirectora General de Comerç Interior ha firmat un informe en el que hi ha un règim jurídic en matèria d’aplaçaments de pagaments més favorables per a les grans superfícies, rebutjat per les autonomies”.
Alturo també ha demanat un aclariment sobre les pretensions del Govern per eliminar la disposició addicional quarta que suposa una línia de crèdit ICO de morositat per als Ens Locals a través dels Pressupostos.
El portaveu de CiU en matèria d’Indústria ha volgut saber com es compleix el seguiment dels terminis de pagament i de la morositat en transaccions comercials. I si s’està elaborant trimestralment un informe sobre el compliment dels terminis previstos a la Llei de Morositat.

LES TIC: UNA ALTRA GRAN ASSIGNATURA PENDENT A CATALUNYA

Existeix un consens internacional sobre el paper clau de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el creixement econòmic i la generació de riquesa social sostenible. Les TIC són el sector econòmic que més contribueix a millorar la productivitat de la economia, bé sigui directament a través de les inversions en aquestes tecnologies, o bé incrementant la productivitat mitjançant l’avenç tecnològic o gràcies als efectes sobre la resta de sectors de l’economia, que milloren la seva eficiència.

La contribució de les TIC a la millora de la productivitat es recolza en l’alta capacitat d’innovació de les mateixes i es calcula que una tercera part del total, en el nostre país, de la I+D privada nacional, és responsabilitat de les TIC. Milloren l’eficiència i la competitivitat empresarial alhora que redueixen els costos i especialment la Banda Ampla d’alta velocitat, esdevé clau per la creació de nous llocs de treball, noves competències i nous mercats. Es calcula que per cada milió d’euros invertit en Societat de la Informació es generen fins a 33 llocs de treball directes i indirectes.

En aquest sentit, tots els experts coincideixen en que l’aposta per un nou model productiu ha de passar de forma ineludible per la innovació, el coneixement i el capital humà, totes elles dimensions centrals de les TIC. L’aposta per elles i el reforç de la Societat de la Informació del Coneixement constitueixen una resposta comuna a l’actual situació de crisi.

Així doncs, atesa la importància cabdal de les TIC, cal preguntar-se: els governs de la Generalitat i de l’Estat han promogut totes aquelles inversions en formació, en infraestructures i en informació, que el país necessita per aconseguir els objectius a que abans es feia referència?


La resposta és clarament NO i és més, no s’ha prioritzat suficientment per part del Govern de la Generalitat, com aposta estratègica de país. La TDT (Televisió Digital Terrestre) no està implantada satisfactòriament per tot el territori nacional, la telefonia mòbil no està disponible a tot arreu i pitjor encara quan parlem d’Internet de Banda Ampla, amb velocitat adequada, estem molt lluny de que pugui estar disponible des de qualsevol indret del territori.

La comarca de l’Alta Ribagorça, en pot ser un bon exemple: L’agricultura, la ramaderia, el turisme, el comerç, la caça, la pesca, la natura, els esports d’aventura són activitats que han de coexistir i complementar-se. Per a desenvolupar qualsevol iniciativa privada vinculada a qualsevol de les activitats esmentades i ser competitiu, cal telefonia mòbil i Internet de Banda Ampla amb velocitat adequada. Doncs tot això encara no és possible.

No es pot pagar amb targeta de crèdit en la majoria de restaurants i cases rurals. No és possible fer una reserva per Internet i és que resulta incomprensible, si es té en compte que hi ha unes esglésies romàniques que són patrimoni Mundial, una estació d’esquí, un parc Nacional d’Aigües Tortes i el que és més important, persones que han de tenir les mateixes oportunitats que les de les grans ciutats, si realment ens creiem l’equilibri territorial.

Però aquest no és un exemple aïllat, doncs podríem parlar de la comarca del Solsonès, municipis del Segrià, zones rurals, i tots aquells territoris que per la seva orografia tenen unes condicions d’especial dificultats.

El Ministeri d’Indústria Turisme i Comerç, el 4 de maig del 2006 va subscriure un conveni de col•laboració amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual, i en el marc de les directrius europees, es pretén aconseguir l’adequada utilització de les TIC, així com contribuir a l’èxit d’un model de creixement econòmic basat en l’increment de la productivitat i la competitivitat en la promoció de la igualtat social i local, en l’accessibilitat universal i en la millora del benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.

És evident que no s’han fet els deures i que s’ha primat nuclis grans de població i no territori i en aquests moments, aquestes infraestructures són bàsiques per al desenvolupament futur. Els recursos invertits són clarament insuficients.

Recentment, al Senat, hem aprovat una moció importantíssima, per la qual s’insta al Govern, a la generalització de la Banda Ampla en condicions de velocitat i preu per a tots els ciutadans, independentment del lloc on visquin, com a mesura de progrés i equilibri territorial. Així mateix impulsar accions que fomentin la competència per situar els preus a un nivell inferior la mitjana de la Unió Europea i és que els preus actuals al nostre país no són competitius.

Una vegada més estem perdent oportunitats de desenvolupament.

Alturo exigeix a Blanco que rescati “sense demores” el peatge de l’AP-2 Lleida-Montblanc “com a mesura alternativa” a l’A-27

El senador destaca que aquesta podria ser “l’opció més ràpida i eficient” per a la comunicació entre les comarques lleidatanes i Tarragona

El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha exigit avui al ministre de Foment, José Blanco, durant la sessió de control al Govern, que rescati “sense demores” el peatge de l’AP-2 Lleida Montblanc “com a mesura alternativa” a la finalització de les obres de l’A-27.
Davant l’evasiva del titular estatal d’infraestructures a adquirir un compromís en aquesta matèria, Alturo ha subratllat: “m’hagués agradat una resposta més contundent i més valenta. Crec que parlo en nom de molts alcaldes, sectors empresarials i ciutadans i li demanem que actuï amb celeritat”.
Alturo ha indicat que “l’AP-2 i l’A-27 són coincidents en el tram Lleida Montblanc, de manera que l’autopista podria convertir-se en autovia i així, s’evitaria obrir una altra escletxa en una zona on ja hi ha l’autopista i la N-240”.
Pel que fa a la importància del que hagués suposat aquesta decisió, Ramon Alturo ha assenyalat que “el port de Lleida és Tarragona i l’accés a aquest és clau per a la competitivitat de les nostres empreses, per fomentar la internacionalització i, en definitiva, per crear ocupació i llocs de treball”.
El senador també ha traslladat a Blanco que “resulta més econòmic negociar el rescat del peatge de l’AP-2 entre Lleida i Montblanc que construir 70 quilòmetres d’autovia”. I ha afegit que “fa uns mesos vostè va dir que on no hi hagués autopistes no es farien autovies. Per tant, si aquesta via es prioritària per al seu Govern, com es desprèn de les declaracions del secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, tenint en compte també que als Pressupostos del 2011 pràcticament no hi ha una partida econòmica, aquesta podria ser l’opció més ràpida i eficient per a la comunicació directa entre les comarques lleidatanes i Tarragona”.