Alturo arrenca a Lissavetzky el compromís perquè el CSD remeti a les Corts un informe sobre l'evolució de la violència a l'esport

El senador per Lleida reitera el suport de CiU a la candidatura de Barcelona als Jocs d'Hivern al 2022 però subratlla “la dolenta presentació del projecte”

El portaveu de CiU a la Comissió d'Educació i Esport del Senat, Ramon Alturo, ha aconseguit avui el compromís del secretari d'Estat de l'Esport, Jaime Lissavetzky, durant la seva compareixença a la Cambra Alta, perquè el Consell Superior d'Esports (CSD) remeti a les Corts un informe sobre l'evolució de la violència, el racisme i la xenofòbia a l'esport espanyol.
En aquest sentit, Alturo ha subratllat que “es tracta simplement d'aportar informació útil, com ja fa el Ministeri de l'Interior amb l'evolució de la criminalitat a Espanya”. També ha reconegut la labor portada a terme pel Futbol Club Barcelona per expulsar els violents.
En relació a la candidatura de Barcelona com seu dels Jocs Olímpics d'Hivern a l'any 2022, Alturo ha reiterat el suport de CiU. Així mateix, ha indicat que “des de l'Ajuntament de la ciutat i més en concret des de l'Alcaldia, s'ha fet malament la presentació del projecte, així com el seu anunci públic”. I ha afegit que “tot es va preparar amb un inexplicable hermetisme i amb un total secret per part de l'alcalde Hereu, se suposa que amb l'únic propòsit de penjar-se una medalla. Però aquest és un projecte que perquè prosperi s'han de complir diversos requisits tots ells concatenats. Un d'ells, molt important, és el consens polític”.

EL FUTUR D'EUROPA DEPÈN DE LA SEVA JOVENTUT

El futur d’Europa depèn de la seva joventut. No obstant, els joves, estan frustrats per la manca d’oportunitats. Aquesta és la conclusió de la Comunicació de la Comissió Europea sobre l’Agenda Social Renovada. El seu objectiu es centra en oferir més oportunitats als ciutadans de la Unió Europea i que tothom hi tingui accés.

Es preveu que al 2050 les persones de edats compreses entre els 15 i 29 anys representaran un 15,3% de la població europea, davant del 19,3% actual. Els europeus viuen més anys, tenen els fills més tard i hi ha menys joves. Aquests canvis demogràfics afecten les famílies, a la solidaritat entre generacions i al creixement econòmic.

La globalització pot afavorir el creixement i l’ocupació però, com ho demostra la crisi, també pot plantejar problemes particulars als treballadors més vulnerables, entre els quals els joves.

El sistema escolar és vital per afavorir l’ocupabilitat dels joves, perquè els dota de les competències bàsiques que els seran imprescindibles al llarg de la vida. És per això que són greus les taxes d’abandonament escolar i de no superació de l’ESO a Catalunya. A Europa, la quarta part dels joves de quinze anys no tenen un nivell de lectura suficient i més de sis milions de joves abandonen l’ensenyament sense cap qualificació

Les dificultats en educació, ocupació, inclusió social i salut, principals preocupació dels joves europeus, combinats amb els problemes de diners, d’habitatge i de transport fan força complicada l’emancipació dels joves.

Quines són les línees d’actuació que contempla Europa?

En relació amb l’Agenda Social Renovada, Europa proposa una nova estratègia amb tres objectius globals i interconnectats: crear més oportunitats per als joves en l’educació i l’ocupació; millorar l’accés a la societat de tots els joves, assegurant la seva plena participació i potenciar la solidaritat mútua entre la societat i els joves.

En aquest sentit, és interessant posar de manifest algunes de les propostes que fa el President del Fòrum Europeu de la Joventut, Tine Radinja: cal una inversió efectiva en joventut i, per tant, és necessari un pacte europeu per la joventut; cal desenvolupar la cultura de la participació, donar suport al voluntariat i afavorir una major inclusió social. Proposa votar als 16 anys; cal lluitar contra l’abandonament escolar prematur i reconèixer l’educació no formal; fomentar la mobilitat per adquirir majors competències lingüístiques i professionals (reclama un període de formació a l’estranger); finalment, reduir la taxa d’atur juvenil fins al 10%.

L’atur juvenil català, que s’acosta al 40%, també està relacionat amb un dèficit de mobilitat dins del territori català i espanyol, com també entre territoris de la Unió Europea en el si de la qual hi ha llibertat de circulació de persones i d’establiment a efectes laborals pels ciutadans de la Unió.

Avui, si un jove no parla anglès, o alguna altra llengua estrangera, té moltes dificultats per inserir-se laboralment. Per aquesta raó, és important poder reforçar les sortides de formació a altres països europeus perquè “si no surts, no et formes”.

Finalment, falla el que en podríem dir l’articulació entre polítiques de joventut entre les diverses administracions públiques. En aquest àmbit, cal una gran coordinació, un diàleg i molta, molta generositat entre tots els actors per tal que els joves en surtin beneficiats.

La joventut necessita també veure clar el seu futur, en un moment en el qual plana el convenciment que la generació jove no podrà superar la dels seus pares en benestar. Les polítiques actives en l’àmbit de la joventut han de seguir les línies que a Europa s’obren. No es pot perdre una generació. És urgent tornar a posar el focus en els joves. Ens hi va el futur.

Ramon Alturo
Senador per Lleida de CiU

Alturo exigeix una rectificació i arrenca el compromís de Blanco d’estudiar l’actual projecte de la variant de Gerri de la Sal a la N-260 (Pallars Sobirà)

El senador reclama que es tinguin en compte les al•legacions dels veïns, la incorporació de l’enllaç nord i la inconveniència de les expropiacions

Ramon Alturo ha aconseguit avui durant la sessió de control al Senat el compromís del ministre de Foment, José Blanco, per estudiar a fons el projecte de traçat, proposat pel seu departament, a la variant de Gerri de la Sal a la carretera N-260 al Pallars Sobirà, després d’exigir una rectificació.
El senador per Lleida ha destacat que “existeixen tres inconvenients que fan necessari un canvi”. Alturo ha indicat que “s’han de tenir en compte les al•legacions dels veïns, s’ha d’incorporar l’enllaç nord al traçat i s’ha de veure la inconveniència de les expropiacions”.
Sobre el primer punt el senador ha destacat que “l’associació de veïns afectats Lo Pedrís ha presentat alternatives perfectament argumentades”. En relació a la incorporació de l’enllaç nord, Alturo ha explicat que “com que el nou traçat no el contempla comporta greus problemes. Les carreteres de Peramea i el Compte a Ancs, perden les connexions directes amb la N-260. Així els usuaris es veuen obligats a passar per l’interior del municipi, impedint que la carretera es pugui convertir en un passeig”.
Alturo ha afegit que “els nens que fan servir el transport escolar de Balestui hauran d’aguantar sis quilòmetres més cada dia. En el cas dels de Peramea més de tres”. Pel que fa a les urgències mèdiques, Alturo ha subratllat que una ambulància necessitarà 8 minuts més per arribar-hi.
En el cas de les expropiacions al nucli urbà de El Compte, Alturo ha assenyalat que “no tots els edificis es troben en estat ruïnós i en desús, donat que hi ha vivendes rehabilitades. Si es fessin aquestes expropiacions el poble desapareixeria”.
Paral•lelament, Blanco s’ha mostrat disposat a compartir amb Alturo tota la informació relativa a aquest projecte.

Alturo demana a Blanco si el projecte de variant de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) a la N-260 és el que “millors condicions reuneix”

El senador per Lleida formularà la pregunta dimarts a la sessió de control

Ramon Alturo exigirà dimarts al ministre de Foment, José Blanco, durant la sessió de control a la Cambra Alta, explicacions sobre la proposta de variant de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) a la N-260 realitzada per aquest departament. Concretament, Alturo li traslladarà els dubtes de CiU sobre la idoneïtat del projecte.