UNA LEGISLATURA PERDUDA
“Com van les coses per Madrid?” “Què fa el Govern i què fa CiU davant la crisi?” Amb aquestes mateixes preguntes, que sovint em fan amics i coneguts, començava el meu primer article d’opinió, com a senador, ara fa més de tres anys. Ha passat una legislatura. Parlàvem de crisi i tres anys i mig més tard en seguim parlant i, a més, la situació ha empitjorat. Tot plegat, molt preocupant.
Recordo que, en aquell moment, el President Zapatero es negava a utilitzar la paraula crisi. Sempre s’enredava amb conceptes com “desacceleració transitòria” i intentava convèncer-nos que una desacceleració i una crisi eren conceptes diferents.
Recordo que explicava que Espanya tenia el millor sistema bancari d’Europa, un dels més sòlids del món i que, molt aviat, superaria a França en Producte Interior Brut (PIB). Recordo que es vantava de tenir un superàvit de 14.000 milions d’euros a les arques públiques i que no tenia problemes de tresoreria. Quanta paraula buida, quantes promeses incomplertes. És impossible enunciar-les totes en aquest article. Tothom ho sap.
No ens cansarem de recordar que els principal drama de la crisi és l’atur. El mes de setembre ha vist créixer l’atur amb feia anys que no passava. Milers de persones, i famílies senceres, tenen dificultats per tirar endavant perquè no troben feina. No es genera ocupació perquè els autònoms, les petites i mitjanes empreses no poden créixer per la dificultat d’accedir a liquiditat, perquè la morositat i els impagaments els ofeguen cada dia més, perquè no es recolza l’emprenedoria, perquè hi ha inestabilitat econòmica i política i perquè no s’han fet reformes estructurals serioses.
Què ha fet i què ha aportat el Partit Popular -que pot ser al govern en pocs mesos- davant tot aquest escenari? Ben poca cosa. S’ha limitat a veure com el PSOE s’ha anat ensorrant tot sol, rebutjant de prendre cap iniciativa per salvar l’economia o per generar ocupació. Moltes vegades CiU ha proposat de fer un gran pacte d’estat per treure Espanya del sot. Mai no s’hi ha apuntat el PP.
El PP solament s’ha limitat a criticar la inoperància del govern. Però no ha estat una crítica constructiva, no ha aportat cap solució a la crisi i ha permès, amb la seva inactivitat, que la situació econòmico-financera d’aquest país es deteriorés a gran velocitat. Arribaran al Govern, probablement, però a quin preu? Quin és el preu que tots plegats haurem de pagar per no haver fet els deures a temps?
On sí s’ha posat les piles el PP ha estat en posar-se d’acord amb el PSOE per reformar la Constitució, laminant de forma molt greu l’autonomia financera de Catalunya i sense donar cap possibilitat de negociació als partits nacionalistes. Han trencat el consens constitucional. En prenem bona nota i de ben segur que trobarem el camí i sabrem decidir el nostre futur ben aviat.
I una de les oportunitats per contribuir al nostre futur s’obre el proper dia 20 de novembre. Les enquestes apunten a una majoria absoluta del PP, que no convé gens ni mica al país, a Catalunya.
Hi ha dues maneres d’evitar-ho: una, votant al PSC-PSOE. És una opció que no beneficia Catalunya. L’altra, votar CiU, contribuint així a defensar els interessos del país. Vostès decideixen.
“Com van les coses per Madrid?” “Què fa el Govern i què fa CiU davant la crisi?” Amb aquestes mateixes preguntes, que sovint em fan amics i coneguts, començava el meu primer article d’opinió, com a senador, ara fa més de tres anys. Ha passat una legislatura. Parlàvem de crisi i tres anys i mig més tard en seguim parlant i, a més, la situació ha empitjorat. Tot plegat, molt preocupant.
Recordo que, en aquell moment, el President Zapatero es negava a utilitzar la paraula crisi. Sempre s’enredava amb conceptes com “desacceleració transitòria” i intentava convèncer-nos que una desacceleració i una crisi eren conceptes diferents.
Recordo que explicava que Espanya tenia el millor sistema bancari d’Europa, un dels més sòlids del món i que, molt aviat, superaria a França en Producte Interior Brut (PIB). Recordo que es vantava de tenir un superàvit de 14.000 milions d’euros a les arques públiques i que no tenia problemes de tresoreria. Quanta paraula buida, quantes promeses incomplertes. És impossible enunciar-les totes en aquest article. Tothom ho sap.
No ens cansarem de recordar que els principal drama de la crisi és l’atur. El mes de setembre ha vist créixer l’atur amb feia anys que no passava. Milers de persones, i famílies senceres, tenen dificultats per tirar endavant perquè no troben feina. No es genera ocupació perquè els autònoms, les petites i mitjanes empreses no poden créixer per la dificultat d’accedir a liquiditat, perquè la morositat i els impagaments els ofeguen cada dia més, perquè no es recolza l’emprenedoria, perquè hi ha inestabilitat econòmica i política i perquè no s’han fet reformes estructurals serioses.
Què ha fet i què ha aportat el Partit Popular -que pot ser al govern en pocs mesos- davant tot aquest escenari? Ben poca cosa. S’ha limitat a veure com el PSOE s’ha anat ensorrant tot sol, rebutjant de prendre cap iniciativa per salvar l’economia o per generar ocupació. Moltes vegades CiU ha proposat de fer un gran pacte d’estat per treure Espanya del sot. Mai no s’hi ha apuntat el PP.
El PP solament s’ha limitat a criticar la inoperància del govern. Però no ha estat una crítica constructiva, no ha aportat cap solució a la crisi i ha permès, amb la seva inactivitat, que la situació econòmico-financera d’aquest país es deteriorés a gran velocitat. Arribaran al Govern, probablement, però a quin preu? Quin és el preu que tots plegats haurem de pagar per no haver fet els deures a temps?
On sí s’ha posat les piles el PP ha estat en posar-se d’acord amb el PSOE per reformar la Constitució, laminant de forma molt greu l’autonomia financera de Catalunya i sense donar cap possibilitat de negociació als partits nacionalistes. Han trencat el consens constitucional. En prenem bona nota i de ben segur que trobarem el camí i sabrem decidir el nostre futur ben aviat.
I una de les oportunitats per contribuir al nostre futur s’obre el proper dia 20 de novembre. Les enquestes apunten a una majoria absoluta del PP, que no convé gens ni mica al país, a Catalunya.
Hi ha dues maneres d’evitar-ho: una, votant al PSC-PSOE. És una opció que no beneficia Catalunya. L’altra, votar CiU, contribuint així a defensar els interessos del país. Vostès decideixen.
Entradas
