MÍTING FINAL A LLEIDA

Ens trobem ja, a les portes d’unes eleccions transcendentals, on ens hi juguem moltes coses.

A Madrid es prenen moltes decisions, més de les que desitjaríem, que ens afecten avui aquí, a Lleida, al nostre progrés, al nostre benestar, al nostre desenvolupament...

Durant tots aquests dies, nosaltres, els candidats hem trepitjat totes les comarques lleidatanes, i això no té res d’excepcional, doncs ja ho fem de manera habitual, però ara, d’una manera més intensa. Hem escoltat, hem vist i hem parlat amb molts sectors, gent de diferents àmbits, institucions...

Hem trobat gent amb molta empenta, que treballa molt per sortir de la crisi, amb emprenedors, autònoms, petits i mitjans empresaris que estant exportant arreu del món i que ningú ho diria, altres que busquen vies per fer funcionar el seu negoci, el seu comerç, i també gent que pateix, joves que els hi costa trobar feina....

NOSALTRES, ELS QUE ESTEM AQUÍ, DAVANT SEU, TENIM MOLTES RAONS PER VOLER ANAR A MADRID:

Pels nostres pagesos, agricultors, ramaders, per que la PAC, no dóna continuïtat als joves agricultors. Volem la seva regionalització, ja que ens permetrà fer la gestió des de Catalunya.

Per tots els que en seu moment varen posar en funcionament una planta d’energia fotovoltaica com a pla de jubilació i que ara, a la meitat del partit, estan patint un canvi de les regles del joc des del ministeri d’indústria, generant inseguretat jurídica, i que nosaltres, dit sigui de pas, des del Senat, som l’únic partit que ho hem portat al Constitucional.

Pels parcs eòlics de la Segarra, que tenen por de tenir les restriccions de les fotovoltaiques i perillen les inversions i els llocs de treball.

Per les empreses familiars del Pallars o de l’Alt Urgell o Alta Ribagorça, que volen posar en funcionament plantes d’energia de biomassa, fent neteja de boscos i creant ocupació.

Per prestigiar el sector de la fusta, on empreses de l’Urgell fan d’ella la seva activitat.

Pel sector del turisme, tant important en les nostres comarques, per promoure marques turístiques, com “Pirineus”, promoure la promoció internacional, o aplicar un IVA reduït del 4%

Per defensar i protegir el nostre model de comerç, el comerç de proximitat, que està greument amenaçat per la proposta del PP de liberalitzar els horaris comercials 24 h al dia i 7 dies a la setmana.

Per les beques dels nostres alumnes i la millora de la F.P.

Pels nostres ajuntaments que han de tornar diners a l’estat per un error que no els correspon, en un moment en que aquests diners ja estan gastats i comptabilitzats.

Per la manca de Banda Ampla en moltes de les nostres comarques, deficiències en la cobertura de telefonia mòbil, la qual afecta greument el seu desenvolupament i competitivitat.

Pels autònoms, emprenedors i pimes que necessiten que s’obri la xeta del crèdit, i ajuts per la seva internacionalització...

Per les obres de compensació que cal fer en municipis de l’Alt Urgell o la Noguera, per la construcció de l’embassament de Rialb.

Per les nostres infraestructures com l’autovia A-14 fins Sopeira i l’arranjament de la N-230 fins la frontera francesa, especialment al seu pas per la Val d’Aran

Per l’eix pirinenc, especialment entre Xerallo i Pont de Suert.

Per l’autovia a Tarragona..

Per la nostra connexió amb el futur corredor mediterrani, que potenciarà especialment el nostre sector agroalimentari.

ÉS PER TOT AIXÒ, ENTRE ALTRES COSES, QUE VOLEM ANAR A MADRID.

Però també per defensar la nostra llengua, la nostra identitat, la nostra cultura, el pacte fiscal...

Tot això és la prova que Lleida vol sortir de la crisi sent un actor principal dins Catalunya i Europa.

I ara més que mai cal votar CIU, un partit de casa, un partit que genera confiança, que no enganya, que diu la veritat, per tenir la força suficient per continuar el projecte de país, iniciat ara fa un any.

Per tant us demanem el vostre suport i el vostre vot. La nostra força és a les vostres mans!!!

Moltes gràcies amigues i amics!!!

Catalunya a Madrid és cosa de CiU

Quan es parla de les eleccions a Corts espanyoles es té la tendència a pensar que són molt llunyanes o que ens afecten poc o que poc hi podem dir perquè és cosa dels dos grans partits espanyols.

Rés més lluny de la realitat. A Madrid es prenen moltes decisions que ens afecten, i molt, a les catalanes i als catalans. Segurament més de les que desitjaríem. És per això que no podem deixar que el partit el juguin només el PP i el PSOE.

La preocupació principal de tothom en aquests moments d’incertesa és la situació econòmica general i personal de cadascú, de cada família, del drama que suposa l’atur per a molta gent, de les dificultats en què es troben les empreses, els autònoms, els emprenedors. Cal saber perquè s’ha arribat a aquesta situació i quins en són els responsables.

El PSOE en té responsabilitat. La principal és no haver sabut veure la crisi, negar-la fins i tot. També per no haver adoptat les mesures adients per a fer-hi front com va fer Alemanya, Irlanda i Islàndia, per citar tres estats ben diferents. Però el PP també en té de culpa. El model econòmic especulatiu, molt dependent de la construcció exagerada, té les seves arrels en els anys del govern d’Aznar que no va saber redreçar una situació que no podia durar, malgrat que moltes vegades se’ls va advertir que el model era insostenible. CiU ho va fer i va ser menystinguda com au de mal averany.

Catalunya ha de tenir les eines suficients com per evitar els contagis indeguts de la política espanyola. El primer instrument és tenir capacitat financera suficient. I no és qüestió menor. El País Basc té una taxa d’atur que és la meitat de la catalana. El concert econòmic és la millor defensa contra l’atur perquè permet finançar les polítiques actives contra la desocupació, perquè facilita incentivar els sectors productius més eficients, perquè ajuda a promoure la internalització de les empreses, bàsic per competir en un món globalitzat.

És essencial aconseguir que els catalans administrem els nostres recursos i que la quota de solidaritat amb Espanya sigui la justa i raonable. No pot ser, com ha vingut sent els darrers anys, abusiva i lesiva per als interessos dels catalans. En aquest sentit, el dèficit fiscal estructural de Catalunya amb l’Estat és de l’ordre de 3.000 euros per català i any. Solament cal fer quatre números per veure què es podria arribar a fer amb els recursos propis i una bona administració.

Convé molt que CiU sigui la força forta, la decisiva, sinó Catalunya i la seva gent hi sortiran perdent. Sense pacte fiscal, no anirem el bé que hauríem d’anar. Prou se sap que els grans partits espanyols prenen les seves decisions últimes, les importants, en funció dels seus interessos generals. Catalunya hi compta relativament poc. Massa sovint, només per guanyar vots anant en contra dels catalans.

A Lleida, les enquestes apunten que només un partit nacional, catalanista, tindrà representació parlamentària per la circumscripció: CiU. La coalició nacionalista ha de ser la primera força política en aquestes eleccions perquè pugui defensar amb solidesa, i fent-se respectar, els interessos dels lleidatans a Madrid. Convé molt que els diners dels lleidatans estiguin ben protegits a Madrid.

Convé també molt que quan es concreti la connexió de la península amb el corredor de la Mediterrània els interessos de Lleida estiguin ben defensats; que quan es parli de les comunicacions pirinenques, imprescindibles per garantir la qualitat de vida dels qui hi viuen, Lleida sigui forta; que quan es vulguin redefinir els elements bàsics de l’estat del benestar les competències de la Generalitat de Catalunya siguin respectades per poder atendre amb eficàcia els ciutadans d’aquestes terres més dèbils i més necessitats de protecció.

En definitiva, a les portes d’un nou temps que veurà com tot es redefineix perquè les formes de fer i d’organitzar-se socialment del passat ja no serveixen, els catalans i lleidatans hem d’estar ben protegits i tenir capacitat de decisió en qualsevol lloc en què es jugui el nostre futur. I CiU ha estat i és la garantia de salvaguarda dels interessos de la gent que aquí vivim i treballem.


Ramon Alturo
Senador de CiU

BALANÇ LEGISLATURA

UNA LEGISLATURA PERDUDA


“Com van les coses per Madrid?” “Què fa el Govern i què fa CiU davant la crisi?” Amb aquestes mateixes preguntes, que sovint em fan amics i coneguts, començava el meu primer article d’opinió, com a senador, ara fa més de tres anys. Ha passat una legislatura. Parlàvem de crisi i tres anys i mig més tard en seguim parlant i, a més, la situació ha empitjorat. Tot plegat, molt preocupant.

Recordo que, en aquell moment, el President Zapatero es negava a utilitzar la paraula crisi. Sempre s’enredava amb conceptes com “desacceleració transitòria” i intentava convèncer-nos que una desacceleració i una crisi eren conceptes diferents.

Recordo que explicava que Espanya tenia el millor sistema bancari d’Europa, un dels més sòlids del món i que, molt aviat, superaria a França en Producte Interior Brut (PIB). Recordo que es vantava de tenir un superàvit de 14.000 milions d’euros a les arques públiques i que no tenia problemes de tresoreria. Quanta paraula buida, quantes promeses incomplertes. És impossible enunciar-les totes en aquest article. Tothom ho sap.

No ens cansarem de recordar que els principal drama de la crisi és l’atur. El mes de setembre ha vist créixer l’atur amb feia anys que no passava. Milers de persones, i famílies senceres, tenen dificultats per tirar endavant perquè no troben feina. No es genera ocupació perquè els autònoms, les petites i mitjanes empreses no poden créixer per la dificultat d’accedir a liquiditat, perquè la morositat i els impagaments els ofeguen cada dia més, perquè no es recolza l’emprenedoria, perquè hi ha inestabilitat econòmica i política i perquè no s’han fet reformes estructurals serioses.

Què ha fet i què ha aportat el Partit Popular -que pot ser al govern en pocs mesos- davant tot aquest escenari? Ben poca cosa. S’ha limitat a veure com el PSOE s’ha anat ensorrant tot sol, rebutjant de prendre cap iniciativa per salvar l’economia o per generar ocupació. Moltes vegades CiU ha proposat de fer un gran pacte d’estat per treure Espanya del sot. Mai no s’hi ha apuntat el PP.

El PP solament s’ha limitat a criticar la inoperància del govern. Però no ha estat una crítica constructiva, no ha aportat cap solució a la crisi i ha permès, amb la seva inactivitat, que la situació econòmico-financera d’aquest país es deteriorés a gran velocitat. Arribaran al Govern, probablement, però a quin preu? Quin és el preu que tots plegats haurem de pagar per no haver fet els deures a temps?

On sí s’ha posat les piles el PP ha estat en posar-se d’acord amb el PSOE per reformar la Constitució, laminant de forma molt greu l’autonomia financera de Catalunya i sense donar cap possibilitat de negociació als partits nacionalistes. Han trencat el consens constitucional. En prenem bona nota i de ben segur que trobarem el camí i sabrem decidir el nostre futur ben aviat.

I una de les oportunitats per contribuir al nostre futur s’obre el proper dia 20 de novembre. Les enquestes apunten a una majoria absoluta del PP, que no convé gens ni mica al país, a Catalunya.

Hi ha dues maneres d’evitar-ho: una, votant al PSC-PSOE. És una opció que no beneficia Catalunya. L’altra, votar CiU, contribuint així a defensar els interessos del país. Vostès decideixen.

LA SORTIDA DE LA CRISI

LA SORTIDA DE LA CRISI: LA INTERNACIONALITZACIÓ I EL COMERÇ EXTERIOR


Fa pocs dies que l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) posava de manifest que la recuperació econòmica d’Espanya vindrà de la mà de les exportacions i de la internacionalització de nostra economia.

Les dades macroeconòmiques.

L’economia espanyola experimenta un enfortiment gradual que ha de permetre una expansió del producte interior brut (PIB) del 0,9% aquest any i del 1,6% en 2012. Aquest canvi ve donat per la recuperació de la zona euro i l’augment de les exportacions a Sud-amèrica i cap a altres economies emergents. Tot i que també s’ha de tenir en compte així l’impacte cada cop menys negatiu del reajustament del sector de la construcció.

D’aquesta manera, les previsions de l’OCDE coincideixen pràcticament amb les publicades pel FMI. Aquest organisme augura un creixement del PIB del 0,8% en 2011 i del 1,6% en 2012, molt per sota dels pronòstics de l’Executiu espanyol. Zapatero i Salgado esperen una expansió de l’1,3% per al 2011 i del 2,3% el proper. No obstant , a pesar del gradual increment previst de l’economia espanyola, l’OCDE preveu que la taxa d’atur continuarà en nivells elevats i arribarà al 20,3% aquests any i al 19,3% al 2012 front les previsions del Govern del 19,8 aquest any i del 18,5% el proper.

Les mateixes previsions, indiquen que es trigarà 15 anys en situar les taxes de desocupació en el 8,9%, previstes per al 2026, front el 8,6% registrat el 2007.

Aquestes dades ens han de servir per situar la realitat del context actual i canalitzar en la direcció adequada els esforços per encarar el futur amb èxit. Parlar d’internacionalització de les empreses, de la importància del comerç exterior, de la innovació del teixit productiu i de la competitivitat no es pot fer sense emmarcar-ho en aquest context global.

Què ens funciona?

Existeixen dades molt positives que val la pena posar damunt la taula. Davant la caiguda del mercat interior, tots els sectors van augmentar les seves vendes a l’exterior el 2010, creixent un 17,4% respecte del 2009. Igualment, les exportacions dels nostres principals socis comunitaris van experimentar avenços en el conjunt de l’any. Així, les exportacions de la zona euro es varen incrementar un 16,8%, amb avenços del 18,5% per Alemanya, del 15,7% per Itàlia i del 13,3% per França.

En conseqüència el nostre mercat exterior apareix com un important motor de la nostra recuperació econòmica al què hem de donar una atenció preferent i facilitar la internacionalització de les nostres empreses, especialment les PIMES, que són les que tenen major dificultat a l’hora d’exportar.

l’Estat i la internacionalització

El Govern espanyol disposa de diversos organismes per impulsar el comerç exterior i l’expansió internacional. Existeix el Fons per a la Internacionalització de l’Empresa (FIEM) que fou creat l’any passat i que gestiona fons d’Estat a Estat per la competitivitat de les nostres empreses. L’any passat tenia una assignació de 150 M€, diners que no es varen utilitzar, i aquest any disposa d’un pressupost de 316 M€, molt poca cosa en relació la importància i la necessitat de les PIMES.

Un altre instrument és l’Institut de Comerç Exterior (ICEX), que en teoria ha de servir per ajudar a finançar projectes d’empreses per formació en exportació o finançar projectes d’ajut a l’exportació. El problema rau en que l’ICEX al no ser un sistema financer no assumeix el risc i per tant les ajudes directes són molt poques i puntuals. En l’actualitat està en reforma i es pretén que comparteixi el risc amb les Comunitats Autònomes per finançar projectes d’internacionalització i poder assolir l’objectiu de 3.000 noves empreses que, cada any iniciïn activitats a l’exterior. Però cal plantejar-se per què no s’ha fet abans, després de prop de tres anys de crisi tremenda?
El Consell Inter-territorial per a la Internacionalització es va crear el 2006 com a òrgan de cooperació entre els principals agents públics i privats que impulsen la internacionalització empresarial. El desembre de l’any passat va aprovar el Pla Integrat de Reforç de les Exportacions amb quatre eixos bàsics d’actuació: Incrementar anualment el nombre d’empreses que s’inicien en l’exportació cada any, simplificar el sistema de prestació de serveis a les empreses, estendre la promoció i la imatge de les empreses espanyoles i promoure la inversió d’empreses de capital estranger en I+D+i.
Aquest pla ambiciós denota les ganes de cercar una solució. És molt important que això sigui així, però arriba massa tard. Potser hauria estat millor aprovar aquest Pla un any abans.
Els economistes acostumen a dir que en època de crisi és quan cal preparar-se per ser més competitius després. Ara seria el moment de treballar per la competitivitat dels ports, aeroports i invertir en l’eix del mediterrani, infraestructura cabdal per la nostra competitivitat.
Com sempre el Govern diu que és cert que cal prioritzar la internacionalització de les nostres empreses, però com ja és habitual no ho fa amb fermesa ni amb decisió, amb un full de ruta potent. El que està clar és que qui ha de crear llocs de treball i ocupació són les empreses, els autònoms i els emprenedors i cal ajudar-los, assessorar-los i donar-los un cop de mà.

Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida

COMPAREIXENÇA S.E. COMERÇ EXTERIOR

“Necessitem un canvi de rumb perquè ni la internacionalització ni l’exportació són prioritàries en l'agenda del Govern per impulsar l'economia”

El senador per Lleida critica la supressió d'incentius fiscals en aquestes àrees “fonamentals i estratègiques per a la recuperació del país”
El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha reclamat al secretari d'Estat de Comerç Exterior, Alfredo Bonet, “un canvi de rumb en la gestió perquè ni l'exportació ni la internacionalització formen part de l'agenda del Govern per impulsar l'economia”. En aquest sentit, ha assenyalat que es tracta d'àrees “fonamentals i estratègiques en la recuperació econòmica del país”.
El senador Alturo ha traslladat a Bonet, que compareixia a sol•licitud de CiU, que “des del nostre grup ens dóna la sensació que el Govern no ha tingut com a prioritat les polítiques d'exportació. S'han eliminat incentius fiscals previstos en l'Impost de Societats i s'han reduït les dotacions pressupostàries destinades a institucions sectorials i a programes de foment”.
I ha afegit que “el Govern es va comprometre a compensar la supressió de les deduccions en foment de la internacionalització a través d'un augment dels programes de finançament de projectes d'internacionalització i d'institucions en els Pressupostos i no s'ha fet res en aquest sentit. Això no contribueix en absolut al suport dels sectors exportadors”.
Alturo ha deixat clar que “la sortida de la crisi passa pel creixement econòmic i, en aquests moments, el creixement econòmic únicament vindrà del sector exterior, de la capacitat d'internacionalització de les nostres empreses, de l' increment de les exportacions. Vostès no semblen tenir-ho gens clar. No existeix una política decidida per part del Govern per a acompanyar les dades positives. Han d'apostar de forma decidida pel foment de la internacionalització de les empreses, especialment les PIMES”.
Alturo ha indicat que “recentment l'OCDE va posar de manifest que la recuperació econòmica d'Espanya vindrà de la mà de l'increment de les exportacions i de la internacionalització de l'economia espanyola”.
L'economia espanyola ha experimentat un enfortiment gradual que permetrà una expansió del PIB del 0,9% aquest any i del 1,6% en 2012, gràcies a la recuperació de l’eurozona i de les exportacions cap a Sud-amèrica i altres economies emergents, així com del cada vegada menor impacte negatiu del reajustament del sector de la construcció, segons les previsions de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Ramon Alturo ha subratllat que “tot i les bones expectatives, el nostre dèficit comercial continua sent un problema ja que tenim una forta dependència exterior, especialment en el sector energètic. Això ens genera una alta dependència dels mercats exteriors (85%) i de les seves fluctuacions, afectant la nostra competitivitat interna de manera negativa. Tenim també un problema amb la política energètica, tema molt discutit amb el ministre d'Indústria”.
De la mateixa manera, tal i com ha subratllat Alturo “el dèficit comercial espanyol va augmentar en el 2010 el 4,2% respecte a 2009 i va sumar 52.283 milions d'euros, degut fonamentalment a l'increment del dèficit energètic, que va ser el responsable de gairebé totes les importacions realitzades l'any passat”. El senador ha tingut en compte que tots els sectors van augmentar les seves vendes a l'exterior i que en 2010 les exportacions van créixer el 17,4% respecte a 2009 i van sumar 185.799 milions d'euros. Tot i amb això, les importacions van augmentar el 14,2% fins els 238.082 milions d'euros, el que suposa que el dèficit comercial va representar el 4,9% del PIB en 2010.
El senador per Lleida ha reclamat les dades més actualitzades sobre el funcionament del Fons per a la internacionalització de l'empresa (FIEM), i el seu treball a través del Consell Inter-territorial d'Internacionalització. El senador ha exigit els recursos destinats al Pla Integral de Reforç de les Exportacions i de les Inversions Estrangeres.
A més, ha sol•licitat informació sobre la futura reforma de l’ICEX, així com dels noranta-cinc plans sectorials de promoció i dels set plans macro sectorials que integren unes 1.200 activitats en les quals esperen que participin més de 4.000 empreses, la majoria PIMES. Alturo ha destacat que “alguns sectors empresarials denuncien que l’ICEX cada vegada té menys recursos, s'obren més línies i les estructures de personal són les mateixes”.
El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria ha destacat que l'exportació requereix un entorn favorable i, per tant, d'altres infraestructures, així com d'una Administració àgil i eficient que faciliti els processos d'internacionalització i el comerç exterior. “Són les mateixes empreses o entitats com les fires (la mateixa fira de Barcelona, associacions com AMEC, cambres de comerç i altres agents) les quals reclamen aquest entorn i aquestes infraestructures favorables. I són aquestes les que generen la competitivitat dels nostres aeroports, dels nostres ports, o aquelles inversions tan clares en termes d'internacionalització i de comerç exterior com és el mateix corredor del Mediterrani. Aquesta es tracta d'una infraestructura clau en la competitivitat, creixement i internacionalització del nostre sistema productiu”.
En relació a la tramitació de visats, Alturo ha manifestat que “s'ha de trobar la manera de proposar solucions que facilitin la gestió i la tramitació de visats per a activitats comercials o econòmiques, tramitació realitzada per part de les nostres ambaixades o els nostres consolats. Encara avui existeixen dificultats de tramitació dintre del termini i en la forma escaient”.

LA POLÍTICA INDUSTRIAL, EIX DE FUTUR

“Ara més que mai, Europa necessita de la Indústria i la Indústria necessita a Europa”

Amb aquesta frase, per primera vegada, la Comissió Europea iniciava una declaració de forma tan explícita. I és que Europa considera que la Indústria ha de ser el motor de l’activitat econòmica, la qual cosa serà, sense lloc a dubtes, favorable a aquelles Comunitats Autònomes que estiguin més industrialitzades, com per exemple Catalunya.

La comunicació de la Comissió Europea és important, doncs en el marc de la política industrial es refereix a potenciar factors com l’accés al finançament, que és clau, i reconeix que aquest continua sent el principal coll d’ampolla i el fre, especialment per al creixement de la petita i mitjana empresa.

La crisi econòmica s’ha assajat amb la indústria europea. Però hi ha signes de recuperació i la Comissió ha elaborat plans per enfortir-la de cara al futur.
La nova política industrial parteix del fet que les industries nacionals ja no tenen cabuda en el món de la globalització i de que un sector industrial fort garanteix llocs de treball diversificats i ben remunerats. Europa ha d’aprofitar la transició a una economia sostenible per augmentar la seva competitivitat.

El pla consta de set iniciatives emblemàtiques englobades a l’Estrategia Europa 2020 amb cinc objectius:
• Crear un entorn jurídic que ajudi a les empreses a mantenir-se competitives.
• Facilitar a les empreses l’accés al finançament i afavorir la creació de petites empreses.
• Millorar les infraestructures de transports, energia i comunicacions.
• Garantir el subministrament i gestió eficients i sostenibles de les matèries primeres.
• Impulsar la innovació en sectors concrets, com la construcció, biocarburants i transports per carretera i ferrocarril.

“No hi haurà sostenibilitat sense competitivitat, ni hi haurà competitivitat a llarg termini sense sostenibilitat i ni l’una ni l’altra seran possibles sense un salt exponencial en la innovació”, ha declarat el Comissari d’Indústria.

La innovació és la clau de l’èxit i per Innovar cal Recerca i Desenvolupament, el que coneixem com (R+D+i). És necessari que les empreses ho gestionin com una inversió i no com una despesa. En l’actualitat els 8 països que més inverteixen en R+D (% sobre el PIB) són Israel (4,53%), Suècia (3,73%), Finlàndia (3,45%), Japó (3,39%), Corea del Sud (3,23%), Suïssa (2,90%), Islàndia (2,78%) i EE. UU. (2,62%). En aquest rànquing, Espanya ocuparia el lloc 26. Lamentablement encara estem molt lluny dels països més capdavanters!!!

Fa pocs dies la Secretaria General d’Indústria a la Comissió del ram al Senat, ens presentava el Pla Integral de Política Industrial 2020, amb cinc eixos fonamentals. Per una banda, destacava la millora de la competitivitat de la Indústria. També incidia en la promoció de la innovació i la recerca com a factors de creixement. Va subratllar la promoció del creixement de les petites i mitjanes empreses i va subratlla la necessitat de la internacionalització de les empreses.

No ha estat fins després de 7 anys de Govern del PSOE i de prop de tres anys de crisi econòmica greu que es presenta un pla industrial, quan el Govern no té temps d’aplicar-lo ni, possiblement, l’actitud necessària en acabar la legislatura d’un President del Govern que ja ha decidit plegar veles en el moment més baix del seu prestigi polític.

A-14

En la sessió de control al Govern, al Ple del Senat, he exigit a Blanco que concreti i impulsi urgentment els tres primers trams de l'A-14 entre Lleida i Sopeira com a corredor internacional estratègic.

El senador subratlla que en aquests 25 quilòmetres hi ha 22 rotondes i 17 passos de vianants que dificulten la circulació dels vehicles.


El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha exigit al ministre de Foment, José Blanco, durant la sessió de control a la Cambra Alta, que “concreti i impulsi de forma urgent els tres primers trams de l’A-14 entre Lleida i Sopeira”. Alturo ha assenyalat que “des de CiU s’entén perfectament que el Govern hagi de prioritzar i com aquest és un corredor internacional hauria de ser una prioritat per a aquest Executiu”.


Alturo ha indicat que es tracta “d’un corredor estratègic” que uneix diferents comunitats autònomes com Catalunya i Aragó amb Europa i que connecta amb altres vies que van cap a França i la mediterrània. En aquest sentit, ha explicat que “es tracta d’un corredor internacional de gran rellevància, per el que circulen camions amb mercaderies des de Europa cap als ports de Tarragona i Barcelona, així com en sentit contrari. Tot això fa que es converteixi en un corredor estratègic”.


Paral·lelament, Alturo ha subratllat que “en aquests vint-i-cinc quilòmetres entre Lleida i Alfarràs, a la N-230 trobem ni més ni menys que 22 rotondes i 17 passos de vianants que converteixen aquesta infraestructura en una via interna de comunicació entre els diferents municipis i Lleida i en cap cas en un corredor internacional”.


El senador per Lleida ha recordat la situació de les obres en aquests tres trams de la futura A-14 des de Lleida al límit amb la demarcació d’Osca. En relació al tram Lleida-Roselló, adjudicats el 7 d’abril del 2009, per un import de 40.346.986, 85 euros, ha indicat que “s’ha rescindit el contracte sense haver iniciat les obres amb indemnitzacions per valor de 2,4 milions d’euros”.


Pel que fa al segon tram, Roselló-Almenar, amb les obres adjudicades el 30 de juliol del 2008, “només hi treballen dues màquines i dos operaris i amb aquest ritme no sabem quan es podrà finalitzar”.


En relació al tercer tram, Alturo ha destacat que “no sabem com està. Fa dos anys teníem projecte i estava en informació pública per a al·legacions”.


El senador Alturo també ha apuntat els “altres problemes importants”. A Alguaire, en el tram central, hi ha un aeroport “de vital importància per al desenvolupament i les seves connexions resulten clau per al pla d’usos i gestió”. Alhora, ha assenyalat que en aquest municipi hi ha 40 afectats per les expropiacions que fa dos anys que van signar l’acta de just preu i que encara no han rebut cap quantitat.








Senat, 3 de maig de 2011

CENTRAL MEQUINENSA

Avui, en la compareixença del Secretari d'Estat d'Energia, he denuncia la passivitat d’Indústria al no explicar les conseqüències de la construcció d’una central tèrmica a Mequinensa al sector agrícola lleidatà.

El senador per Lleida critica que el secretari d’Estat d’Energia “hagi fugit d’estudi” amb un tema tant important.

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha denunciat “la passivitat” del secretari d’Estat del ram, Fabricio Hernández, per no explicar quines poden ser les conseqüències mediambientals de la futura construcció d’una central tèrmica a Mequinença sobre les produccions agrícoles de la demarcació de Lleida pròximes a aquesta infraestructura.
Alturo ha destacat que “no es pot fugir d’estudi quan aquesta planta té previst utilitzar lignits altament contaminants com a font de combustible i en un radi inferior de vint quilòmetres, a les demarcacions de Lleida i Tarragona, existeixen diversos municipis dedicats a la producció de fruita i verdura”.
El senador per Lleida ha assenyalat que alguns d’aquests municipis són Aitona (a 18’5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a’7 5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km).
Alhora, ha indicat que “a la zona se situen diversos espais protegits, com l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig), espai proposat com a Reserva Natural pel Govern d'Aragó, la ZEPA Valcuerna – Serreta i Liberola i el LIC (Lloc d'Interès Comunitari) dels boscatges del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre i Cinca, el dels Tossals



d’Almatret i el de Riba-roja dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)”.




Senat, 28 d’abril de 2011

LA SALUT I L'ESTAT DEL BENESTAR

LA SALUT I L'ESTAT DEL BENESTAR EN L'ACCIÓ DE GOVERN

Fa pocs dies, la premsa escrita de Lleida publicava un article d’opinió de la Senadora Maria Burgués, aprofitant l’avinentesa del Dia Mundial de la Salut, en relació al servei públic de salut a Catalunya, al qual em veig en l’obligació de contestar per servir la veritat i evitar l’alarma social innecessària. Vagi per endavant que comparteixo en part la seva opinió: Catalunya disposa d’un servei sanitari d’altíssima qualitat. El model sanitari vigent va ser creat pels governs de CiU i ha estat conservat aquests darrers set anys pels governs tripartits. El model sanitari català és reeixit i reconegut precisament per la qualitat de la seva gent. El govern de la Generalitat és responsable del sistema públic de salut. Tinc, i tinguin vostès, la certesa plena que en coneix el valor i que dirigeix les seves actuacions a preservar-lo, fent-lo sostenible en el temps. La qualitat del sistema, la gratuïtat i universalitat de les seves prestacions estan garantides. Les mesures que adopta el Govern de la Generalitat en matèria de sanitat van adreçades a mantenir el sistema sanitari públic per tal de fer possible que les generacions futures en puguin gaudir i tinguin la capacitat financera per adequar-lo i millorar-lo conforme les seves necessitats ho exigeixin i el progrés de la medicina ho permeti. Això, senadora, no és ser curt de mires, això és ser solidari. El Govern podia haver optat per seguir mantenint el cap sota l’ala, fer veure que res no passava, dissimular fins que les eleccions municipals passessin o fins que l’Estat i les Comunitats Autònomes es veiessin obligades a adoptar mesures de contenció de la despesa sanitària i així passar de perfil fins a nova data, esperant que el miracle del treure el carro del pedregar sense esforç ni intervenció humana es produís. És, permeti’m que li ho digui, el que un govern irresponsable hagués fet. I m’estalvio de pensar si és el que va fer el govern tripartit en els darrers dos anys, quan la recaptació disminuïa, el finançament era insuficient i el dèficit creixia fins a la insostenibilitat absoluta: el 3,9% del PIB català l’any 2010, la qual cosa equival a 7.500 milions d’euros. Poca broma. El convenciment que les eleccions del 28 de novembre duien a l’alternança de govern facilita la versemblança de tal possibilitat que queda resumida en dues sentències: qui dia passa any empeny i el ja s’ho trobaran els altres. Si s’hagués actuat amb responsabilitat quan les coses començaven a anar malament la situació actual seria més lleugera. El Govern de la Generalitat no ha seguit l’opció fàcil. Ha preferit l’opció responsable d’aturar l’hemorràgia, estabilitzar financerament la Generalitat, donar confiança als ciutadans amb la seva acció decidida i començar a redreçar el sistema sanitari. Ha preferit actuar, tot i saber que el xarop pot no ser dolç i la resposta contrària de l’oposició garantida, malgrat que internament i privada tots els grups que la conformen saben que alguna cosa calia fer, i cal fer, per mantenir el sistema sanitari públic, en un context de costos creixents i ingressos decreixents. No és sostenible un dèficit sanitari anual de 850 milions d’euros, pel cap baix. Tothom ho sap, encara que no tothom té, com té el Govern, l’obligació d’intervenir-hi, malgrat costi i molt. I la intervenció que cal fer es farà amb molta cura i amb unes directrius claríssimes: s’atendran tots els serveis; les urgències, l’atenció primària i les patologies greus queden exclosos de cap afectació; no es tancaran plantes d’hospitals ni quiròfans amb activitat programada; el criteri clínic prevaldrà en la gestió de llistes d’espera. Per tant, senadora, tingui la tranquil•litat de saber que el compromís del Govern de la Generalitat amb el sistema de salut i l’estat del benestar és absolut i que farà l’humanament possible per aplegar les voluntats de tots els qui hi intervenen, amb la humilitat necessària i la crida a la participació efectiva, per mantenir-lo indefinidament. Ens hi juguem la salut i la cohesió social. Ramon Alturo Senador de CiU per Lleida

MESURES ENERGÈTIQUES

“Fins i tot la seva pròpia gent se sorprèn de la capacitat de sorprendre que tenen amb mesures d'estalvi energètic improvisades i poc serioses”

El senador destaca davant Sebastián que “és intolerable prendre decisions d'Estat amb un cost per a les autonomies sense consultar i sense informar”
El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha retret al ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control al Govern, “la gravetat que suposa que des del Govern no siguin capaços de plantejar un Pla Global energètic, seriós, consensuat, pactat amb els Ajuntaments i les Comunitats, amb el cost econòmic estudiat i sense improvisació; fins i tot la seva pròpia gent se sorprèn de la capacitat de sorprendre que tenen”.
Alturo ha lamentat que “en set anys no hagin estat capaços de definir un mix energètic, de tenir un pacte d'Estat per a l'Energia, ja que l'energia és estratègia de país”. En aquest sentit, ha remarcat que “tots els sectors energètics estan preocupats perquè no hi ha política energètica en aquest Govern. Van donant bandades i generen seguretat jurídica”.
El senador ha subratllat que “resulta intolerable que com a membre del Govern vostè prengui decisions d'Estat, que afecten a les autonomies, amb un cost per a les mateixes i per als ajuntaments, sense consultar res i sense informar”.
Senat, 8 de març de 2011

LES LLENGÜES AL SENAT

NORMALITAT LINGÜÍSTICA AL SENAT
Després de trenta anys de democràcia, el proppassat 18 de gener, en la sessió parlamentària del Ple del Senat es van sentir a l’hemicicle les primeres paraules dels senadors/a en totes les llengües oficials de l’Estat. Que el català s’escolti amb naturalitat al Senat és una bona notícia i ha estat possible gràcies l’aprovació de la modificació del Reglament de la Cambra, que va iniciar el seu procés amb un document que varem presentar 34 senadors, el 12 de gener de l’any passat, ara fa un any.

Tot i que no és una bona notícia per a tothom. El PP va mostrar, una vegada més, la seva cara més centralista i solament va utilitzar la llengua castellana, tot i que van internvenir senadors populars gallecs o bascos; i, fins i tot, alguns d’ells no van fer ús dels auriculars com a mostra rebuig. Per a ells, aquest avenç és només un malbaratament de recursos. Els populars s’han tornat a retratar. Per sort, per a molts, la normalització de l’ús del català i la resta de llengües cooficials és una bona notícia, senyal de respecte i convivència.

I com a mostra de la pluralitat, respecte i riquesa cultural que suposa el fet d’usar les llengues cooficials a la cambra de representació territorial, només cal llegir l’inici de les intervencions d’alguns dels senadors el passat 18 de gener, que reprodueixo textualment:

• Senador Ramon Aleu Jornet (Entesa): “Gràcies, senyor president; gràcies senyores senadores i senyors senadors per haver fet possible que puguem expressar-nos en llengües oficials diferents del castellà, i mostrar la satisfacció per poder ser jo el qui estreni aquesta modalitat”

• Senadora Leanizbarrutia de BizkarralegorrA (PNV): “Eskerrik asko presidente jauna. Senatariok, urte berri on. Euskotar batentzat, hunkigarria da gaurtik aurrera euskarak, gure hizkuntzak, pleno honetan bere tokia izatea. Horregatik, gogora ekarri nahi ditut euskara zaindu eta gordetzeagatik hainbat lan eta hainbat sufrimendu jasan dituzten euskaldunak. Hauei esker hitz egin dezaket nik gaur hemen nire arbasoen hizkuntzan.(Moltes gràcies Sr. President. Senadors, en primer lloc, feliç any nou. Per a una filla del poble basc és especialment emotiu que a partir d’ara l’euskera, la nostra llengua, tingui el seu lloc aquí en aquest Ple. I per això m’agradaria recordar a aquelles persones que tant han treballat i que tant han patit per cuidar i preservar l’euskera. Són aquestes persones les que justament m’han premés avui aquí expressar-me en la llengua dels meus avantpassats)”

• Senador Pedro Torres Torres (Grup Mixte): “Moltes gràcies, senyor President i molt bones tardes, senyories. És un plaer per a mi, com a senador d’Eivissa i Formentera, poder expressar-me en la meva llengua vernacle per primera vegada en aquest ple del Senat i, a més a més, amb un tema tan important com és l’educació”

• El senador José Manuel Pérez Bouza (BNG): “Grazas, presidente. Sen dúbida hoxe é un día importante para Galiza, para a súa lingua propia —o galego— e tamén, como non, para min, que nunca esquecerei esta intervención, a primeira intervención que dende esta tribuna podo facer de principio a fin na lingua propia do territorio que represento”

• Senador Juan Bautista Cardona Prades (PSOE): “Gràcies, senyor president, bona tarda senyories. Abans d’entrar a debatre la moció, permeteu-me fer referència al nostre estat autonòmic, que és la forma natural d’organització que hem decidit entre tots. Al meu poble diuen que quan un grup o col•lectivitat decideix conviure en comú i algú no es troba del tot a gust el més lògic i intel•ligent és deixar-li que com a mínim s’organitzi l’habitació. Crec que avui és un signe de normalitat democràtica que al Ple del Senat puguem fer realitat una aspiració de molts ciutadans i ciutadanes, com és debatre, aquí jo avui ho faré, en la llengua del meu poble.”

• Senador Ramon Alturo Lloan (CiU): “Gràcies Sr. President, senyories. Permeteu-me que en aquesta primera intervenció en la meva llengua, la llengua catalana, manifesti la satisfacció i l’emoció per l’inici d’aquesta normalitat en aquesta Institució que és el Senat. Per tant, i per donar-li aquesta normalitat tant desitjada, iniciaré la intervenció relativa a la moció conseqüència d’interpel•lació del grup d’Entesa, i em plau especialment que sigui parlant d’educació”.

En un article anterior deia, i avui crec que ho he de tornar a dir, que cal entendre la riquesa cultural de les diferents llengües com a nexes d’unió entre pobles, no com a separació, com pretén fer veure algun partit polític. El que fa la persona és la cultura i és la persona qui té dret a la cultura. Els drets mai es poden quantificar, s’han de preservar i fer-los complir.

Ramon Alturo
Senador CiU per Lleida

LÍMIT A LES FOTOVOLTAIQUES

"La reducció de les hores de producció a la fotovoltaica suposa un canvi de les regles del joc a mig partit que afecta més de 50.000 agricultors i inversors"
El senador per Lleida exigeix a Sebastián moderar la retallada i la concessió de finançament a les instal·lacions que puguin veure qüestionada la seva viabilitat

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha denunciat davant el ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control al Govern, que “la reducció en un 30% de les retribucions a la fotovoltaica suposa un canvi de les regles del joc a mig partit que afecta a més de 50.000 agricultors i inversors”.


Aquest canvi, provocat per la imminent tramitació del nou reial decret 14/2010, de 23 de desembre, tal i com ha assenyalat Alturo, “suposa la vulneració del principi de seguretat jurídica, modificant la retribució a les instal·lacions que es van impulsar sota un règim econòmic concret (R.D. 661/2007)”.


A més, ha advertit el senador que “aquestes inversions es van produir amb una clara vocació a llarg termini en una font de generació d’energia medi ambientalment neta”. En aquest sentit, ha indicat que les tarifes i les primes que s’establien en el primer decret van servir per calcular els terminis d’amortització de les mateixes. I ha afegit que “conseqüentment, la retallada suposarà, en molts casos, que no es podran generar recursos suficients per complir amb les entitats financeres”. També ha destacat que “els canvis efectuats suposen l’existència d’un evident risc de violació de la confiança dels inversors”.


Per aquests motius, Alturo ha exigit a Sebastián moderar la retallada i la concessió de finançament a les instal·lacions que puguin veure qüestionada la seva viabilitat financera.