Catalunya a Madrid és cosa de CiU
Quan es parla de les eleccions a Corts espanyoles es té la tendència a pensar que són molt llunyanes o que ens afecten poc o que poc hi podem dir perquè és cosa dels dos grans partits espanyols.
Rés més lluny de la realitat. A Madrid es prenen moltes decisions que ens afecten, i molt, a les catalanes i als catalans. Segurament més de les que desitjaríem. És per això que no podem deixar que el partit el juguin només el PP i el PSOE.
La preocupació principal de tothom en aquests moments d’incertesa és la situació econòmica general i personal de cadascú, de cada família, del drama que suposa l’atur per a molta gent, de les dificultats en què es troben les empreses, els autònoms, els emprenedors. Cal saber perquè s’ha arribat a aquesta situació i quins en són els responsables.
El PSOE en té responsabilitat. La principal és no haver sabut veure la crisi, negar-la fins i tot. També per no haver adoptat les mesures adients per a fer-hi front com va fer Alemanya, Irlanda i Islàndia, per citar tres estats ben diferents. Però el PP també en té de culpa. El model econòmic especulatiu, molt dependent de la construcció exagerada, té les seves arrels en els anys del govern d’Aznar que no va saber redreçar una situació que no podia durar, malgrat que moltes vegades se’ls va advertir que el model era insostenible. CiU ho va fer i va ser menystinguda com au de mal averany.
Catalunya ha de tenir les eines suficients com per evitar els contagis indeguts de la política espanyola. El primer instrument és tenir capacitat financera suficient. I no és qüestió menor. El País Basc té una taxa d’atur que és la meitat de la catalana. El concert econòmic és la millor defensa contra l’atur perquè permet finançar les polítiques actives contra la desocupació, perquè facilita incentivar els sectors productius més eficients, perquè ajuda a promoure la internalització de les empreses, bàsic per competir en un món globalitzat.
És essencial aconseguir que els catalans administrem els nostres recursos i que la quota de solidaritat amb Espanya sigui la justa i raonable. No pot ser, com ha vingut sent els darrers anys, abusiva i lesiva per als interessos dels catalans. En aquest sentit, el dèficit fiscal estructural de Catalunya amb l’Estat és de l’ordre de 3.000 euros per català i any. Solament cal fer quatre números per veure què es podria arribar a fer amb els recursos propis i una bona administració.
Convé molt que CiU sigui la força forta, la decisiva, sinó Catalunya i la seva gent hi sortiran perdent. Sense pacte fiscal, no anirem el bé que hauríem d’anar. Prou se sap que els grans partits espanyols prenen les seves decisions últimes, les importants, en funció dels seus interessos generals. Catalunya hi compta relativament poc. Massa sovint, només per guanyar vots anant en contra dels catalans.
A Lleida, les enquestes apunten que només un partit nacional, catalanista, tindrà representació parlamentària per la circumscripció: CiU. La coalició nacionalista ha de ser la primera força política en aquestes eleccions perquè pugui defensar amb solidesa, i fent-se respectar, els interessos dels lleidatans a Madrid. Convé molt que els diners dels lleidatans estiguin ben protegits a Madrid.
Convé també molt que quan es concreti la connexió de la península amb el corredor de la Mediterrània els interessos de Lleida estiguin ben defensats; que quan es parli de les comunicacions pirinenques, imprescindibles per garantir la qualitat de vida dels qui hi viuen, Lleida sigui forta; que quan es vulguin redefinir els elements bàsics de l’estat del benestar les competències de la Generalitat de Catalunya siguin respectades per poder atendre amb eficàcia els ciutadans d’aquestes terres més dèbils i més necessitats de protecció.
En definitiva, a les portes d’un nou temps que veurà com tot es redefineix perquè les formes de fer i d’organitzar-se socialment del passat ja no serveixen, els catalans i lleidatans hem d’estar ben protegits i tenir capacitat de decisió en qualsevol lloc en què es jugui el nostre futur. I CiU ha estat i és la garantia de salvaguarda dels interessos de la gent que aquí vivim i treballem.
Ramon Alturo
Senador de CiU
La preocupació principal de tothom en aquests moments d’incertesa és la situació econòmica general i personal de cadascú, de cada família, del drama que suposa l’atur per a molta gent, de les dificultats en què es troben les empreses, els autònoms, els emprenedors. Cal saber perquè s’ha arribat a aquesta situació i quins en són els responsables.
El PSOE en té responsabilitat. La principal és no haver sabut veure la crisi, negar-la fins i tot. També per no haver adoptat les mesures adients per a fer-hi front com va fer Alemanya, Irlanda i Islàndia, per citar tres estats ben diferents. Però el PP també en té de culpa. El model econòmic especulatiu, molt dependent de la construcció exagerada, té les seves arrels en els anys del govern d’Aznar que no va saber redreçar una situació que no podia durar, malgrat que moltes vegades se’ls va advertir que el model era insostenible. CiU ho va fer i va ser menystinguda com au de mal averany.
Catalunya ha de tenir les eines suficients com per evitar els contagis indeguts de la política espanyola. El primer instrument és tenir capacitat financera suficient. I no és qüestió menor. El País Basc té una taxa d’atur que és la meitat de la catalana. El concert econòmic és la millor defensa contra l’atur perquè permet finançar les polítiques actives contra la desocupació, perquè facilita incentivar els sectors productius més eficients, perquè ajuda a promoure la internalització de les empreses, bàsic per competir en un món globalitzat.
És essencial aconseguir que els catalans administrem els nostres recursos i que la quota de solidaritat amb Espanya sigui la justa i raonable. No pot ser, com ha vingut sent els darrers anys, abusiva i lesiva per als interessos dels catalans. En aquest sentit, el dèficit fiscal estructural de Catalunya amb l’Estat és de l’ordre de 3.000 euros per català i any. Solament cal fer quatre números per veure què es podria arribar a fer amb els recursos propis i una bona administració.
Convé molt que CiU sigui la força forta, la decisiva, sinó Catalunya i la seva gent hi sortiran perdent. Sense pacte fiscal, no anirem el bé que hauríem d’anar. Prou se sap que els grans partits espanyols prenen les seves decisions últimes, les importants, en funció dels seus interessos generals. Catalunya hi compta relativament poc. Massa sovint, només per guanyar vots anant en contra dels catalans.
A Lleida, les enquestes apunten que només un partit nacional, catalanista, tindrà representació parlamentària per la circumscripció: CiU. La coalició nacionalista ha de ser la primera força política en aquestes eleccions perquè pugui defensar amb solidesa, i fent-se respectar, els interessos dels lleidatans a Madrid. Convé molt que els diners dels lleidatans estiguin ben protegits a Madrid.
Convé també molt que quan es concreti la connexió de la península amb el corredor de la Mediterrània els interessos de Lleida estiguin ben defensats; que quan es parli de les comunicacions pirinenques, imprescindibles per garantir la qualitat de vida dels qui hi viuen, Lleida sigui forta; que quan es vulguin redefinir els elements bàsics de l’estat del benestar les competències de la Generalitat de Catalunya siguin respectades per poder atendre amb eficàcia els ciutadans d’aquestes terres més dèbils i més necessitats de protecció.
En definitiva, a les portes d’un nou temps que veurà com tot es redefineix perquè les formes de fer i d’organitzar-se socialment del passat ja no serveixen, els catalans i lleidatans hem d’estar ben protegits i tenir capacitat de decisió en qualsevol lloc en què es jugui el nostre futur. I CiU ha estat i és la garantia de salvaguarda dels interessos de la gent que aquí vivim i treballem.
Ramon Alturo
Senador de CiU
Entradas
0 comentarios:
Publicar un comentario