LA CULPA ÉS DELS ALTRES

Fa pocs dies, un bon amic meu em demanava que expliqués, mitjançant articles d’opinió, la vida parlamentària a Madrid i, en concret, l’activitat que fem al Senat. De fet, la passada legislatura ho vaig anant fent. Sempre he destacat aquells temes que, al meu judici, podien ser de més interès per als ciutadans de Lleida, bé sigui per la seva territorialitat o pel seu interès general. En aquesta legislatura em proposo seguir la mateixa línia, donant a conèixer tots aquells assumptes que es tractin al Senat de major rellevància per als ciutadans de les nostres comarques.


La X Legislatura espanyola, tot just, fa les primeres passes amb grans incerteses sobre què farà aquest Govern i com ho farà. I és que passa poques vegades que un Govern arribi al poder sense un programa concret i poc conegut pels ciutadans.Ara bé, la lletania de problemes que hi ha damunt la taula sí que és prou coneguda: una taxa d’atur i un dèficit que doblen la mitjana europea; un atur juvenil impresentable; un PIB que no creix; uns incompliments financers amb Catalunya, d’una gravetat i irresponsabilitat que no té nom; una manca de confiança i credibilitat per part dels mercats internacionals, que fa que la prima de risc es dispari, que vol dir que el deute del Regne d’Espanya sigui cada dia més car, entre d’altres.


I davant de tot això, què farà el nou Govern?

Del discurs d’investidura del President Mariano Rajoy, es poden destacar tres punts. El primer fa referència a la retallada de 16.400 milions d’euros en els propers pressupostos, sense saber com ni on. Per cert, preveia un dèficit públic del 6% al 2011 i ara ja és entorn el 8%. Això suposa uns 40.000 milions d’euros que cal ajustar per arribar al 4,4% del PIB que exigeix Brussel•les.El segon es centra en el lema “una competència, una administració” que caldrà veure com es concreta. Seria lògic que de totes aquelles competències que ja estan transferides es tanquessin els ministeris corresponents, no? Com això no s’ha fet, es pot pensar que vol centralitzar competències en detriment de les autonomies. I el tercer és la mare dels ous no ha parlat gens de Catalunya, ni de pacte fiscal, ni dels 1.450 milions d’euros del fons de competitivitat, ni dels 759 milions de la Disposició Addicional tercera.


El Silenci de Rajoy

Després de dies de silenci, en els quals la vicepresidenta ens ha anat explicant els ajustos (increment de l’IRPF, increment de l’IBI,...), en Rajoy parla. I responsabilitza les Comunitats Autònomes d’aquests dos punts d’increment del dèficit; quan la proporció del deute és 80 de l’Estat davant dels 20 de les CC.AA. La culpa és dels altres. Increïble! Ja han anunciat que volen controlar els pressupostos de les diferents comunitats autònomes abans de ser aprovats. L’estiu passat, a corre-cuita, amb nocturnitat i traïdoria, PP i PSOE varen ser capaços de modificar la Constitució atemptant greument contra l’autonomia financera de les Comunitats Autònomes. Davant d’això, hom es pregunta, estem davant d’una nova LOAPA? No es vol aprofitar la crisi per fer més Estat? No es vol asfixiar Catalunya de manera premeditada?Tampoc se sap què farà el PP per reactivar l’economia productiva i crear ocupació. Fins que no hagin passat les eleccions d’Andalusia, s’haurà de tenir paciència, però es generaran molts dubtes. Des de CiU estarem expectants.


Ramon Alturo

Senador CIU per Lleida

Lleida 17-gener-12