LA SORTIDA DE LA CRISI: LA INTERNACIONALITZACIÓ I EL COMERÇ EXTERIOR
Fa pocs dies que l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) posava de manifest que la recuperació econòmica d’Espanya vindrà de la mà de les exportacions i de la internacionalització de nostra economia.
Les dades macroeconòmiques.
L’economia espanyola experimenta un enfortiment gradual que ha de permetre una expansió del producte interior brut (PIB) del 0,9% aquest any i del 1,6% en 2012. Aquest canvi ve donat per la recuperació de la zona euro i l’augment de les exportacions a Sud-amèrica i cap a altres economies emergents. Tot i que també s’ha de tenir en compte així l’impacte cada cop menys negatiu del reajustament del sector de la construcció.
D’aquesta manera, les previsions de l’OCDE coincideixen pràcticament amb les publicades pel FMI. Aquest organisme augura un creixement del PIB del 0,8% en 2011 i del 1,6% en 2012, molt per sota dels pronòstics de l’Executiu espanyol. Zapatero i Salgado esperen una expansió de l’1,3% per al 2011 i del 2,3% el proper. No obstant , a pesar del gradual increment previst de l’economia espanyola, l’OCDE preveu que la taxa d’atur continuarà en nivells elevats i arribarà al 20,3% aquests any i al 19,3% al 2012 front les previsions del Govern del 19,8 aquest any i del 18,5% el proper.
Les mateixes previsions, indiquen que es trigarà 15 anys en situar les taxes de desocupació en el 8,9%, previstes per al 2026, front el 8,6% registrat el 2007.
Aquestes dades ens han de servir per situar la realitat del context actual i canalitzar en la direcció adequada els esforços per encarar el futur amb èxit. Parlar d’internacionalització de les empreses, de la importància del comerç exterior, de la innovació del teixit productiu i de la competitivitat no es pot fer sense emmarcar-ho en aquest context global.
Què ens funciona?
Existeixen dades molt positives que val la pena posar damunt la taula. Davant la caiguda del mercat interior, tots els sectors van augmentar les seves vendes a l’exterior el 2010, creixent un 17,4% respecte del 2009. Igualment, les exportacions dels nostres principals socis comunitaris van experimentar avenços en el conjunt de l’any. Així, les exportacions de la zona euro es varen incrementar un 16,8%, amb avenços del 18,5% per Alemanya, del 15,7% per Itàlia i del 13,3% per França.
En conseqüència el nostre mercat exterior apareix com un important motor de la nostra recuperació econòmica al què hem de donar una atenció preferent i facilitar la internacionalització de les nostres empreses, especialment les PIMES, que són les que tenen major dificultat a l’hora d’exportar.
l’Estat i la internacionalització
El Govern espanyol disposa de diversos organismes per impulsar el comerç exterior i l’expansió internacional. Existeix el Fons per a la Internacionalització de l’Empresa (FIEM) que fou creat l’any passat i que gestiona fons d’Estat a Estat per la competitivitat de les nostres empreses. L’any passat tenia una assignació de 150 M€, diners que no es varen utilitzar, i aquest any disposa d’un pressupost de 316 M€, molt poca cosa en relació la importància i la necessitat de les PIMES.
Un altre instrument és l’Institut de Comerç Exterior (ICEX), que en teoria ha de servir per ajudar a finançar projectes d’empreses per formació en exportació o finançar projectes d’ajut a l’exportació. El problema rau en que l’ICEX al no ser un sistema financer no assumeix el risc i per tant les ajudes directes són molt poques i puntuals. En l’actualitat està en reforma i es pretén que comparteixi el risc amb les Comunitats Autònomes per finançar projectes d’internacionalització i poder assolir l’objectiu de 3.000 noves empreses que, cada any iniciïn activitats a l’exterior. Però cal plantejar-se per què no s’ha fet abans, després de prop de tres anys de crisi tremenda?
El Consell Inter-territorial per a la Internacionalització es va crear el 2006 com a òrgan de cooperació entre els principals agents públics i privats que impulsen la internacionalització empresarial. El desembre de l’any passat va aprovar el Pla Integrat de Reforç de les Exportacions amb quatre eixos bàsics d’actuació: Incrementar anualment el nombre d’empreses que s’inicien en l’exportació cada any, simplificar el sistema de prestació de serveis a les empreses, estendre la promoció i la imatge de les empreses espanyoles i promoure la inversió d’empreses de capital estranger en I+D+i.
Aquest pla ambiciós denota les ganes de cercar una solució. És molt important que això sigui així, però arriba massa tard. Potser hauria estat millor aprovar aquest Pla un any abans.
Els economistes acostumen a dir que en època de crisi és quan cal preparar-se per ser més competitius després. Ara seria el moment de treballar per la competitivitat dels ports, aeroports i invertir en l’eix del mediterrani, infraestructura cabdal per la nostra competitivitat.
Com sempre el Govern diu que és cert que cal prioritzar la internacionalització de les nostres empreses, però com ja és habitual no ho fa amb fermesa ni amb decisió, amb un full de ruta potent. El que està clar és que qui ha de crear llocs de treball i ocupació són les empreses, els autònoms i els emprenedors i cal ajudar-los, assessorar-los i donar-los un cop de mà.
Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida
Fa pocs dies que l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) posava de manifest que la recuperació econòmica d’Espanya vindrà de la mà de les exportacions i de la internacionalització de nostra economia.
Les dades macroeconòmiques.
L’economia espanyola experimenta un enfortiment gradual que ha de permetre una expansió del producte interior brut (PIB) del 0,9% aquest any i del 1,6% en 2012. Aquest canvi ve donat per la recuperació de la zona euro i l’augment de les exportacions a Sud-amèrica i cap a altres economies emergents. Tot i que també s’ha de tenir en compte així l’impacte cada cop menys negatiu del reajustament del sector de la construcció.
D’aquesta manera, les previsions de l’OCDE coincideixen pràcticament amb les publicades pel FMI. Aquest organisme augura un creixement del PIB del 0,8% en 2011 i del 1,6% en 2012, molt per sota dels pronòstics de l’Executiu espanyol. Zapatero i Salgado esperen una expansió de l’1,3% per al 2011 i del 2,3% el proper. No obstant , a pesar del gradual increment previst de l’economia espanyola, l’OCDE preveu que la taxa d’atur continuarà en nivells elevats i arribarà al 20,3% aquests any i al 19,3% al 2012 front les previsions del Govern del 19,8 aquest any i del 18,5% el proper.
Les mateixes previsions, indiquen que es trigarà 15 anys en situar les taxes de desocupació en el 8,9%, previstes per al 2026, front el 8,6% registrat el 2007.
Aquestes dades ens han de servir per situar la realitat del context actual i canalitzar en la direcció adequada els esforços per encarar el futur amb èxit. Parlar d’internacionalització de les empreses, de la importància del comerç exterior, de la innovació del teixit productiu i de la competitivitat no es pot fer sense emmarcar-ho en aquest context global.
Què ens funciona?
Existeixen dades molt positives que val la pena posar damunt la taula. Davant la caiguda del mercat interior, tots els sectors van augmentar les seves vendes a l’exterior el 2010, creixent un 17,4% respecte del 2009. Igualment, les exportacions dels nostres principals socis comunitaris van experimentar avenços en el conjunt de l’any. Així, les exportacions de la zona euro es varen incrementar un 16,8%, amb avenços del 18,5% per Alemanya, del 15,7% per Itàlia i del 13,3% per França.
En conseqüència el nostre mercat exterior apareix com un important motor de la nostra recuperació econòmica al què hem de donar una atenció preferent i facilitar la internacionalització de les nostres empreses, especialment les PIMES, que són les que tenen major dificultat a l’hora d’exportar.
l’Estat i la internacionalització
El Govern espanyol disposa de diversos organismes per impulsar el comerç exterior i l’expansió internacional. Existeix el Fons per a la Internacionalització de l’Empresa (FIEM) que fou creat l’any passat i que gestiona fons d’Estat a Estat per la competitivitat de les nostres empreses. L’any passat tenia una assignació de 150 M€, diners que no es varen utilitzar, i aquest any disposa d’un pressupost de 316 M€, molt poca cosa en relació la importància i la necessitat de les PIMES.
Un altre instrument és l’Institut de Comerç Exterior (ICEX), que en teoria ha de servir per ajudar a finançar projectes d’empreses per formació en exportació o finançar projectes d’ajut a l’exportació. El problema rau en que l’ICEX al no ser un sistema financer no assumeix el risc i per tant les ajudes directes són molt poques i puntuals. En l’actualitat està en reforma i es pretén que comparteixi el risc amb les Comunitats Autònomes per finançar projectes d’internacionalització i poder assolir l’objectiu de 3.000 noves empreses que, cada any iniciïn activitats a l’exterior. Però cal plantejar-se per què no s’ha fet abans, després de prop de tres anys de crisi tremenda?
El Consell Inter-territorial per a la Internacionalització es va crear el 2006 com a òrgan de cooperació entre els principals agents públics i privats que impulsen la internacionalització empresarial. El desembre de l’any passat va aprovar el Pla Integrat de Reforç de les Exportacions amb quatre eixos bàsics d’actuació: Incrementar anualment el nombre d’empreses que s’inicien en l’exportació cada any, simplificar el sistema de prestació de serveis a les empreses, estendre la promoció i la imatge de les empreses espanyoles i promoure la inversió d’empreses de capital estranger en I+D+i.
Aquest pla ambiciós denota les ganes de cercar una solució. És molt important que això sigui així, però arriba massa tard. Potser hauria estat millor aprovar aquest Pla un any abans.
Els economistes acostumen a dir que en època de crisi és quan cal preparar-se per ser més competitius després. Ara seria el moment de treballar per la competitivitat dels ports, aeroports i invertir en l’eix del mediterrani, infraestructura cabdal per la nostra competitivitat.
Com sempre el Govern diu que és cert que cal prioritzar la internacionalització de les nostres empreses, però com ja és habitual no ho fa amb fermesa ni amb decisió, amb un full de ruta potent. El que està clar és que qui ha de crear llocs de treball i ocupació són les empreses, els autònoms i els emprenedors i cal ajudar-los, assessorar-los i donar-los un cop de mà.
Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida
Entradas
