BEQUES UNIVERSITÀRIES EXCLOENTS I TERRITORIALMENT INJUSTES

       BEQUES UNIVERSITÀRIES EXCLOENTS I TERRITORIALMENT INJUSTES       

Les beques universitàries, des de sempre, han estat un element de cohesió social que afavoreix la igualtat real d’oportunitats i l’equilibri social, alhora que actuen com a estímul per a molts estudiants que, tenint la capacitat, no disposen dels recursos per estudiar. Però, l'aplicació dels nous requisits acadèmics per aconseguir una beca que ha aprovat el Govern espanyol, juntament amb el canvi de model en l'assignació econòmica, poden conduir a dissuadir els alumnes fins arribar a la seva exclusió del sistema universitari. 

El problema rau tant en les vies d’accés als estudis superiors com en la seva continuació. S’ha passat a exigir un major rendiment a qui té menys recursos i possibilitats. Així es pronunciava la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles) davant el nou enfocament del Reial Decret de Beques que ha posat en marxa el ministre Wert i la manca de diàleg amb el seu ministeri.

Inversions en beques

Espanya està a la cua dels països de l'OCDE en inversió en beques. La dotació representa el 0,11% del PIB davant el 0,29% de mitjana de l'OCDE. Pel que fa a la despesa pública en educació, la inversió suposa el 8,6% a Espanya enfront del 23% a Dinamarca, el 22% a Itàlia o el 13,1% a Alemanya.

Si fem un cop d’ull als Pressupostos Generals de l'Estat, ens adonem que, al 2012, les beques i ajudes a estudiants, que representa la meitat de la dotació d'educació, es redueixen en un 11,6%, passant dels 1.429 M€ a 1.270 M€. I en el 2013 es redueixen un altre 3,8%, passant dels 1.270 M€ a 1.222 M€.

En el curs passat, el nombre d’estudiants becats ha disminuït en 29.000 alumnes. A Espanya el nombre d’alumnes que disposa d’algun tipus de beca és situa a l’entorn del 20% mentre que la mitjana en els països de l’OCDE és de l’ordre del 30%

Europa

Segons l'Observatori Sistema Universitari, a Europa  els preus dels estudis de grau no segueix un únic model. En vuit països, l'accés als estudis de grau és gratuït: Dinamarca, Estònia, Grècia, Malta, Àustria, Finlàndia, Suècia i Noruega. En altres onze països, els estudis universitaris de grau costen entre unes poques desenes d'euros fins a un màxim de mil euros per curs: República Txeca, Polònia, Eslovàquia, França, Islàndia, Bèlgica, Bulgària, Alemanya i Portugal. A tres països més, cada curs del cicle de grau costa entre 1.200 i 1.400 euros: Liechtenstein, Croàcia i Itàlia. A la part més alta d'aquest grup es troba Espanya. Les dades són del curs 2011-12.

Precisament, és en el grup de països nòrdics, que mantenen un accés gratuït als estudis universitaris, on hi ha més estudiants que cobren beques i on aquestes tenen imports més alts (són beques salari).

Territorialització

Vista la insuficiència dels recursos destinats a beques, es fa necessària introduir el concepte de territorialització, en el repartiment de les beques per guanyar en equitat. Les correccions interterritorials que contemplin criteris com el diferencial de la renda per càpita es fan del tot necessàries. No és justificable que diferències entre Comunitats Autònomes, en termes de cost de la vida, perjudiquin ciutadans amb menys recursos que resulten penalitzats segons sigui la seva comunitat de residència.

De fet, aquest efecte excloent o dissuasiu per als estudiants amb menys poder adquisitiu a què es refereix la CRUE es fa més evident en els territoris com Catalunya, encara que no només. En aquests territoris, la renda pot ser més elevada, però el poder adquisitiu, no. Així, el sistema espanyol de beques és territorialment discriminatori, com s’aprecia en considerar que, a Catalunya, els estudiants reben el 10% del total de beques, quan hi ha el 15% del total d’estudiants.

És urgent un esforç més decidit en la transformació i dotació del sistema de beques. I resulta del tot imprescindible la transformació de la seva gestió, apropant-la al territori i a la població estudiantil, especialment ara, moment de crisi econòmica. Espanya destina al finançament de beques i ajuts pocs recursos. Això impossibilita poder realitzar una política de beques i ajudes a l'estudi de qualitat, i per tant, posa en perill el canvi de model econòmic, captació i inversió en talent que tant necessitem.

Ramon Alturo

Senador de CiU