Ordenació del comerç a Catalunya i espanya: Les dues cares del PSC
Com és massa habitual, el PSOE-PSC té dues cares. Una al Congrés i Senat i una altra al Parlament de Catalunya. La reforma de les normatives catalana i espanyola sobre el comerç, obligada per adequar-les a la legislació europea, n’és el darrer exemple.
Mentre a Espanya s’aplicarà la reforma de la llei d’Ordenació del Comerç Minorista (LORCOMIN), que preserva el comerç minorista, amb els vots en contra del PP, val a dir, a Catalunya, s’aplicarà la normativa del Govern tripartit que el protegeix ben poc, per no dir gens.
CiU ha treballat dur al Parlament espanyol i ha tingut molt a veure en la configuració final de la LORCOMIN. Gràcies a la coalició nacionalista, s’ha preservat el comerç minorista i el comerç de proximitat.
Tradicionalment, el comerç ha jugat un paper determinant en la història dels pobles, ha fomentat la relació entre les persones, la comunicació, el progrés, la cultura... El comerç ha fet barri, poble, ciutat i, sobretot, ha exercit un rol clau en la cohesió social, al temps que ha creat riquesa i benestar. Gràcies al comerç s’han mantingut vius determinats pobles, barris i, fins i tot, ciutats. El comerç és molt més que una simple transacció econòmica, bescanvi o troc; va molt més enllà. El model comercial contribueix a establir un cert model social.
L’empremta de CiU:
Des de CiU, es van plantejar, bàsicament, quatre objectius a l’hora de reformar la legislació espanyola sobre el comerç:
1. En primer lloc, s’havia de garantir el màxim respecte a les competències de la generalitat de Catalunya que té competència exclusiva sobre la matèria. Volíem evitar una possible LOAPA comercial, tot i que cal dir que de temptacions n’hi van haver. Per tant, Catalunya té la capacitat normativa amb tots aquells aspectes que fan referència a:
l’ordenació administrativa de l’activitat comercial i la determinació de les condicions administratives dels llocs i establiments on es porti a cap.
la regulació administrativa de totes les modalitats de venda i formes de venda de l’activitat comercial.
La regulació dels horaris comercials.
La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal•lació, ampliació.
L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial.
2. El segon objectiu plantejat per CiU va ser preservar els aspectes més rellevants de la directiva europea. La nova regulació s’inspira en la llibertat d’empresa i té per finalitat facilitar el lliure establiment de serveis de distribució comercial. D’aquesta manera, solament podrà establir-se un règim d’autorització administrativa quan estigui justificat per raons imperioses d’interès general, relacionades amb la distribució comercial. S’hauran de tenir en compte la protecció del medi ambient i l’entorn urbà, l’ordenació del territori, la conservació del patrimoni historicoartístic i la protecció dels consumidors. També es suprimeixen els criteris econòmics per atorgar la llicència d’autorització.
3. El tercer punt defensat per CiU és la protecció dels consumidors. Entenem que els consumidors tenen dret a disposar d’un entorn comercial de proximitat i diversificat pel que fa a formats i operadors, en condicions de quantitat, qualitat i preu. Un entorn que faciliti l’aprovisionament de tots els ciutadans, especialment aquells que, per qualsevol motiu, tenen dificultats de desplaçament.
4. Finalment, el nostre quart objectiu era que és permetés la coexistència d’espais comercials de totes les superfícies de tal manera que la incorporació de formats de gran superfície no es faci a costa de les empreses de petit format comercial, que aporten treball autònom, tant estès a Catalunya i alhora una gran redistribució de la renda generada pel comerç.
En definitiva, des de CiU s’ha aconseguit preservar, en la regulació del comerç, un estil de ciutat compacta, convivencial, en la que els usos residencials es combinen amb els comercials. Un model de protecció de l’entorn urbà per evitar la desertització de pobles, barris, ciutats.
I aquí és on es revela la greu contradicció del PSC que a Madrid fa una cosa i a Catalunya, dins del tripartit, en fa una altra ben diferent. El Govern català, en exercici de les seves competències, que CiU ha aconseguit que fossin respectades, s’ha desmarcat de la legislació espanyola i ha près el camí contrari.
El decret llei d’ordenació dels equipaments comercials de Catalunya estableix un règim comercial de gairebé barra lliure. D’un model comercial equilibrat, es passarà a un model desequilibrat que afavorirà la implantació de grans superfícies en detriment de les petites. Cal recordar que ERC ha donat suport a aquest decret, preferint trencar el model català de comerç abans que la cohesió del tripartit. S’han imposat les tesis del PSC-PSOE.
Aquest decret, afebleix l’ordenació comercial i obre la porta a la proliferació de grans establiments de fins a 2.499 m2 a 136 municipis, quan amb la llei del 2005 només podien ser entre 800 i 1.300 m2. A més, dilueix el requisit de trama urbana consolidada: més expansiu i discrecionalitat per situar establiments fora d’aquesta.
El model del tripartit ignora el dret dels ciutadans a disposar d’un entorn comercial de proximitat i diversificat. Enlloc de reforçar els criteris de localització i els requisits per protegir l’entorn urbà, el patrimoni històric i artístic, el medi ambient i els drets dels consumidor com preveu la directiva, es baixa el llistó d’exigència.
En definitiva, el tripartit vol fer a Catalunya allò que volia fer el PP a Espanya i no se n’ha pogut sortir. No em diran vostès que no és paradoxal!
Com és massa habitual, el PSOE-PSC té dues cares. Una al Congrés i Senat i una altra al Parlament de Catalunya. La reforma de les normatives catalana i espanyola sobre el comerç, obligada per adequar-les a la legislació europea, n’és el darrer exemple.
Mentre a Espanya s’aplicarà la reforma de la llei d’Ordenació del Comerç Minorista (LORCOMIN), que preserva el comerç minorista, amb els vots en contra del PP, val a dir, a Catalunya, s’aplicarà la normativa del Govern tripartit que el protegeix ben poc, per no dir gens.
CiU ha treballat dur al Parlament espanyol i ha tingut molt a veure en la configuració final de la LORCOMIN. Gràcies a la coalició nacionalista, s’ha preservat el comerç minorista i el comerç de proximitat.
Tradicionalment, el comerç ha jugat un paper determinant en la història dels pobles, ha fomentat la relació entre les persones, la comunicació, el progrés, la cultura... El comerç ha fet barri, poble, ciutat i, sobretot, ha exercit un rol clau en la cohesió social, al temps que ha creat riquesa i benestar. Gràcies al comerç s’han mantingut vius determinats pobles, barris i, fins i tot, ciutats. El comerç és molt més que una simple transacció econòmica, bescanvi o troc; va molt més enllà. El model comercial contribueix a establir un cert model social.
L’empremta de CiU:
Des de CiU, es van plantejar, bàsicament, quatre objectius a l’hora de reformar la legislació espanyola sobre el comerç:
1. En primer lloc, s’havia de garantir el màxim respecte a les competències de la generalitat de Catalunya que té competència exclusiva sobre la matèria. Volíem evitar una possible LOAPA comercial, tot i que cal dir que de temptacions n’hi van haver. Per tant, Catalunya té la capacitat normativa amb tots aquells aspectes que fan referència a:
l’ordenació administrativa de l’activitat comercial i la determinació de les condicions administratives dels llocs i establiments on es porti a cap.
la regulació administrativa de totes les modalitats de venda i formes de venda de l’activitat comercial.
La regulació dels horaris comercials.
La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal•lació, ampliació.
L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial.
2. El segon objectiu plantejat per CiU va ser preservar els aspectes més rellevants de la directiva europea. La nova regulació s’inspira en la llibertat d’empresa i té per finalitat facilitar el lliure establiment de serveis de distribució comercial. D’aquesta manera, solament podrà establir-se un règim d’autorització administrativa quan estigui justificat per raons imperioses d’interès general, relacionades amb la distribució comercial. S’hauran de tenir en compte la protecció del medi ambient i l’entorn urbà, l’ordenació del territori, la conservació del patrimoni historicoartístic i la protecció dels consumidors. També es suprimeixen els criteris econòmics per atorgar la llicència d’autorització.
3. El tercer punt defensat per CiU és la protecció dels consumidors. Entenem que els consumidors tenen dret a disposar d’un entorn comercial de proximitat i diversificat pel que fa a formats i operadors, en condicions de quantitat, qualitat i preu. Un entorn que faciliti l’aprovisionament de tots els ciutadans, especialment aquells que, per qualsevol motiu, tenen dificultats de desplaçament.
4. Finalment, el nostre quart objectiu era que és permetés la coexistència d’espais comercials de totes les superfícies de tal manera que la incorporació de formats de gran superfície no es faci a costa de les empreses de petit format comercial, que aporten treball autònom, tant estès a Catalunya i alhora una gran redistribució de la renda generada pel comerç.
En definitiva, des de CiU s’ha aconseguit preservar, en la regulació del comerç, un estil de ciutat compacta, convivencial, en la que els usos residencials es combinen amb els comercials. Un model de protecció de l’entorn urbà per evitar la desertització de pobles, barris, ciutats.
I aquí és on es revela la greu contradicció del PSC que a Madrid fa una cosa i a Catalunya, dins del tripartit, en fa una altra ben diferent. El Govern català, en exercici de les seves competències, que CiU ha aconseguit que fossin respectades, s’ha desmarcat de la legislació espanyola i ha près el camí contrari.
El decret llei d’ordenació dels equipaments comercials de Catalunya estableix un règim comercial de gairebé barra lliure. D’un model comercial equilibrat, es passarà a un model desequilibrat que afavorirà la implantació de grans superfícies en detriment de les petites. Cal recordar que ERC ha donat suport a aquest decret, preferint trencar el model català de comerç abans que la cohesió del tripartit. S’han imposat les tesis del PSC-PSOE.
Aquest decret, afebleix l’ordenació comercial i obre la porta a la proliferació de grans establiments de fins a 2.499 m2 a 136 municipis, quan amb la llei del 2005 només podien ser entre 800 i 1.300 m2. A més, dilueix el requisit de trama urbana consolidada: més expansiu i discrecionalitat per situar establiments fora d’aquesta.
El model del tripartit ignora el dret dels ciutadans a disposar d’un entorn comercial de proximitat i diversificat. Enlloc de reforçar els criteris de localització i els requisits per protegir l’entorn urbà, el patrimoni històric i artístic, el medi ambient i els drets dels consumidor com preveu la directiva, es baixa el llistó d’exigència.
En definitiva, el tripartit vol fer a Catalunya allò que volia fer el PP a Espanya i no se n’ha pogut sortir. No em diran vostès que no és paradoxal!
Entradas
0 comentarios:
Publicar un comentario