BEQUES UNIVERSITÀRIES EXCLOENTS I TERRITORIALMENT INJUSTES
Les beques
universitàries, des de sempre, han estat un element de cohesió social que afavoreix
la igualtat real d’oportunitats i l’equilibri social, alhora que actuen com a
estímul per a molts estudiants que, tenint la capacitat, no disposen dels
recursos per estudiar. Però, l'aplicació dels nous requisits acadèmics
per aconseguir una beca que ha aprovat el Govern espanyol, juntament amb el
canvi de model en l'assignació econòmica, poden conduir a dissuadir els alumnes
fins arribar a la seva exclusió del sistema universitari.
El problema rau tant en les vies d’accés als
estudis superiors com en la seva continuació. S’ha passat a exigir un major
rendiment a qui té menys recursos i possibilitats. Així es pronunciava la CRUE (Conferència de Rectors
de les Universitats Espanyoles) davant el nou enfocament del Reial Decret de
Beques que ha posat en marxa el ministre Wert i la manca de diàleg amb el seu
ministeri.
Inversions en beques
Espanya està a la cua dels països de
l'OCDE en inversió en beques. La dotació representa el 0,11% del PIB davant el
0,29% de mitjana de l'OCDE. Pel que fa a la despesa pública en educació, la
inversió suposa el 8,6% a Espanya enfront del 23% a Dinamarca, el 22% a Itàlia
o el 13,1% a Alemanya.
Si fem un cop d’ull als Pressupostos
Generals de l'Estat, ens adonem que, al 2012, les beques i ajudes a estudiants,
que representa la meitat de la dotació d'educació, es redueixen en un 11,6%,
passant dels 1.429 M€ a 1.270 M€. I en el 2013 es redueixen un altre 3,8%,
passant dels 1.270 M€ a 1.222 M€.
En el curs passat, el nombre d’estudiants
becats ha disminuït en 29.000 alumnes. A Espanya el nombre d’alumnes que
disposa d’algun tipus de beca és situa a l’entorn del 20% mentre que la mitjana
en els països de l’OCDE és de l’ordre del 30%
Europa
Segons l'Observatori Sistema
Universitari, a Europa els preus dels
estudis de grau no segueix un únic model. En vuit països, l'accés als estudis
de grau és gratuït: Dinamarca, Estònia, Grècia, Malta, Àustria, Finlàndia,
Suècia i Noruega. En altres onze països, els estudis universitaris de grau
costen entre unes poques desenes d'euros fins a un màxim de mil euros per curs:
República Txeca, Polònia, Eslovàquia, França, Islàndia, Bèlgica, Bulgària,
Alemanya i Portugal. A tres països més, cada curs del cicle de grau costa entre
1.200 i 1.400 euros: Liechtenstein, Croàcia i Itàlia. A la part més alta
d'aquest grup es troba Espanya. Les dades són del curs 2011-12.
Precisament, és en el grup de països
nòrdics, que mantenen un accés gratuït als estudis universitaris, on hi ha més
estudiants que cobren beques i on aquestes tenen imports més alts (són beques
salari).
Territorialització
Vista la insuficiència dels recursos
destinats a beques, es fa necessària introduir el concepte de
territorialització, en el repartiment de les beques per guanyar en equitat. Les
correccions interterritorials que contemplin criteris com el diferencial de la
renda per càpita es fan del tot necessàries. No és justificable que diferències
entre Comunitats Autònomes, en termes de cost de la vida, perjudiquin ciutadans
amb menys recursos que resulten penalitzats segons sigui la seva comunitat de
residència.
De fet, aquest efecte excloent o
dissuasiu per als estudiants amb menys poder adquisitiu a què es refereix la CRUE es fa més evident en els
territoris com Catalunya, encara que no només. En aquests territoris, la renda
pot ser més elevada, però el poder adquisitiu, no. Així, el sistema espanyol de
beques és territorialment discriminatori, com s’aprecia en considerar que, a
Catalunya, els estudiants reben el 10% del total de beques, quan hi ha el 15%
del total d’estudiants.
És urgent un esforç més decidit en la
transformació i dotació del sistema de beques. I resulta del tot imprescindible
la transformació de la seva gestió, apropant-la al territori i a la població
estudiantil, especialment ara, moment de crisi econòmica. Espanya destina al
finançament de beques i ajuts pocs recursos. Això impossibilita poder realitzar
una política de beques i ajudes a l'estudi de qualitat, i per tant, posa en
perill el canvi de model econòmic, captació i inversió en talent que tant
necessitem.
Ramon Alturo
Senador de CiU
Entradas
