LES TIC: UNA ALTRA GRAN ASSIGNATURA PENDENT A CATALUNYA

Existeix un consens internacional sobre el paper clau de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el creixement econòmic i la generació de riquesa social sostenible. Les TIC són el sector econòmic que més contribueix a millorar la productivitat de la economia, bé sigui directament a través de les inversions en aquestes tecnologies, o bé incrementant la productivitat mitjançant l’avenç tecnològic o gràcies als efectes sobre la resta de sectors de l’economia, que milloren la seva eficiència.

La contribució de les TIC a la millora de la productivitat es recolza en l’alta capacitat d’innovació de les mateixes i es calcula que una tercera part del total, en el nostre país, de la I+D privada nacional, és responsabilitat de les TIC. Milloren l’eficiència i la competitivitat empresarial alhora que redueixen els costos i especialment la Banda Ampla d’alta velocitat, esdevé clau per la creació de nous llocs de treball, noves competències i nous mercats. Es calcula que per cada milió d’euros invertit en Societat de la Informació es generen fins a 33 llocs de treball directes i indirectes.

En aquest sentit, tots els experts coincideixen en que l’aposta per un nou model productiu ha de passar de forma ineludible per la innovació, el coneixement i el capital humà, totes elles dimensions centrals de les TIC. L’aposta per elles i el reforç de la Societat de la Informació del Coneixement constitueixen una resposta comuna a l’actual situació de crisi.

Així doncs, atesa la importància cabdal de les TIC, cal preguntar-se: els governs de la Generalitat i de l’Estat han promogut totes aquelles inversions en formació, en infraestructures i en informació, que el país necessita per aconseguir els objectius a que abans es feia referència?


La resposta és clarament NO i és més, no s’ha prioritzat suficientment per part del Govern de la Generalitat, com aposta estratègica de país. La TDT (Televisió Digital Terrestre) no està implantada satisfactòriament per tot el territori nacional, la telefonia mòbil no està disponible a tot arreu i pitjor encara quan parlem d’Internet de Banda Ampla, amb velocitat adequada, estem molt lluny de que pugui estar disponible des de qualsevol indret del territori.

La comarca de l’Alta Ribagorça, en pot ser un bon exemple: L’agricultura, la ramaderia, el turisme, el comerç, la caça, la pesca, la natura, els esports d’aventura són activitats que han de coexistir i complementar-se. Per a desenvolupar qualsevol iniciativa privada vinculada a qualsevol de les activitats esmentades i ser competitiu, cal telefonia mòbil i Internet de Banda Ampla amb velocitat adequada. Doncs tot això encara no és possible.

No es pot pagar amb targeta de crèdit en la majoria de restaurants i cases rurals. No és possible fer una reserva per Internet i és que resulta incomprensible, si es té en compte que hi ha unes esglésies romàniques que són patrimoni Mundial, una estació d’esquí, un parc Nacional d’Aigües Tortes i el que és més important, persones que han de tenir les mateixes oportunitats que les de les grans ciutats, si realment ens creiem l’equilibri territorial.

Però aquest no és un exemple aïllat, doncs podríem parlar de la comarca del Solsonès, municipis del Segrià, zones rurals, i tots aquells territoris que per la seva orografia tenen unes condicions d’especial dificultats.

El Ministeri d’Indústria Turisme i Comerç, el 4 de maig del 2006 va subscriure un conveni de col•laboració amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual, i en el marc de les directrius europees, es pretén aconseguir l’adequada utilització de les TIC, així com contribuir a l’èxit d’un model de creixement econòmic basat en l’increment de la productivitat i la competitivitat en la promoció de la igualtat social i local, en l’accessibilitat universal i en la millora del benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.

És evident que no s’han fet els deures i que s’ha primat nuclis grans de població i no territori i en aquests moments, aquestes infraestructures són bàsiques per al desenvolupament futur. Els recursos invertits són clarament insuficients.

Recentment, al Senat, hem aprovat una moció importantíssima, per la qual s’insta al Govern, a la generalització de la Banda Ampla en condicions de velocitat i preu per a tots els ciutadans, independentment del lloc on visquin, com a mesura de progrés i equilibri territorial. Així mateix impulsar accions que fomentin la competència per situar els preus a un nivell inferior la mitjana de la Unió Europea i és que els preus actuals al nostre país no són competitius.

Una vegada més estem perdent oportunitats de desenvolupament.

Alturo exigeix a Blanco que rescati “sense demores” el peatge de l’AP-2 Lleida-Montblanc “com a mesura alternativa” a l’A-27

El senador destaca que aquesta podria ser “l’opció més ràpida i eficient” per a la comunicació entre les comarques lleidatanes i Tarragona

El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha exigit avui al ministre de Foment, José Blanco, durant la sessió de control al Govern, que rescati “sense demores” el peatge de l’AP-2 Lleida Montblanc “com a mesura alternativa” a la finalització de les obres de l’A-27.
Davant l’evasiva del titular estatal d’infraestructures a adquirir un compromís en aquesta matèria, Alturo ha subratllat: “m’hagués agradat una resposta més contundent i més valenta. Crec que parlo en nom de molts alcaldes, sectors empresarials i ciutadans i li demanem que actuï amb celeritat”.
Alturo ha indicat que “l’AP-2 i l’A-27 són coincidents en el tram Lleida Montblanc, de manera que l’autopista podria convertir-se en autovia i així, s’evitaria obrir una altra escletxa en una zona on ja hi ha l’autopista i la N-240”.
Pel que fa a la importància del que hagués suposat aquesta decisió, Ramon Alturo ha assenyalat que “el port de Lleida és Tarragona i l’accés a aquest és clau per a la competitivitat de les nostres empreses, per fomentar la internacionalització i, en definitiva, per crear ocupació i llocs de treball”.
El senador també ha traslladat a Blanco que “resulta més econòmic negociar el rescat del peatge de l’AP-2 entre Lleida i Montblanc que construir 70 quilòmetres d’autovia”. I ha afegit que “fa uns mesos vostè va dir que on no hi hagués autopistes no es farien autovies. Per tant, si aquesta via es prioritària per al seu Govern, com es desprèn de les declaracions del secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, tenint en compte també que als Pressupostos del 2011 pràcticament no hi ha una partida econòmica, aquesta podria ser l’opció més ràpida i eficient per a la comunicació directa entre les comarques lleidatanes i Tarragona”.

| 0 comentarios

Alturo exigeix a Sebastián un impuls industrial i mesures per aturar la “sagnia” de 270.000 autònoms i empresaris a Catalunya i Espanya

El senador demana la compareixença a la Cambra Alta del ministre i dels secretaris d’Estat de Comerç Exterior i de Telecomunicacions


El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha sol•licitat la compareixença del ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, a la comissió del ram de la Cambra Alta perquè expliqui les claus de la política industrial de l’Executiu davant dels relleus portats a terme al seu departament. Alturo li exigirà que es defineixi per saber “què farà per impulsar l’economia i la indústria en el que queda de legislatura, tant si s’arriba fins al final com no, i per aturar la sagnia dels darrers dos anys de 266.007 autònoms i empresaris a Espanya, el 7,8% del total, 51.288 dels quals es trobaven a Catalunya”.
El portaveu de CiU en temes industrials al Senat ha destacat que “davant la greu crisi que pateixen els ciutadans, els treballadors, el teixit empresarial i industrial es fa absolutament necessari que aixequem el país d’una vegada. El Govern d’Espanya, ara per ara només ha demostrat la seva incapacitat per sortir d’aquesta situació”.
Paral•lelament, Alturo ha demanat la compareixença dels secretaris d’Estat de Comerç Exterior i de Telecomunicacions, Alfredo Bonet i Bernardo Lorenzo, respectivament.

Senat, 10 de setembre de 2010


VOLEM DECIDIR LES NOSTRES INFRAESTRUCTURES

Les infraestructures constitueixen els principals instruments de vertebració i de progrés d’un país. Això ho sap prou bé el govern de l’Estat espanyol que no fa les inversions essencials a Catalunya lesionant molt i molt el seu desenvolupament industrial, econòmic, comercial, social i, en definitiva, nacional.


En aquest article d’opinió em vull referir especialment al greuge que pateix Lleida i les seves comarques, amb el consegüent perjudici per al conjunt de Catalunya.

La situació geogràfica de Lleida fa que esdevingui estratègica per al conjunt de Catalunya, en connectar amb França, Andorra, Aragó i el nord d’Espanya i amb la resta del territori català. Les comunicacions de Lleida són vitals per la pròpia demarcació, però també per la resta del país.

L’actual N-230 és la principal comunicació amb l’aeroport i l’enllaç amb França a través de la Val d’Aran. S’ha de transformar en la nova autovia A-14 de Lleida fins Sopeira de més de 100 Km. Ja porta més de 7 anys de retard i ara que els treballs ja s’havien iniciat entre Rosselló i Almenar i adjudicat el tram Torrefarrera Rosselló, Fomento va i paralitza les obres a l’espera de finançament públic-privat. Increïble, si no fos cert. Els ajuntaments, els ciutadans, els constructors d’obra pública, els propietaris dels terrenys (que no cobren les expropiacions) es queixen i amb raó.

L’eix pirinenc (N-260) porta més de 14 anys esperant una profunda remodelació. Com a exemples de la necessitat d’intervenir-hi, hi ha el tram Xerallo-Pont de Suert, que uneix l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà, la variant de Gerri de la Sal, la de Pont de Suert i la de Vilaller. És clar, allà hi ha poca població i pocs vots. A més a més, l’equilibri territorial importa ben poc als governs que avui manen.

La N-240 comunica amb Tarragona. Ha de ser substituïda per l’autovia A-27. Una autovia estratègica si volem que les comarques de l’interior siguin competitives. L’enllaç amb el port de Tarragona, que és el de Lleida, és clau. Doncs bé, aquesta autovia està pendent des de Montblanc fins a Lleida i de Montblanc a Valls.

Menys mal que el Secretari d’Estat Víctor Morlan, en una recent interpel•lació al Senat va dir que l’autovia A-27 ha d’esdevenir un corredor paral•lel a l’eix de l’Ebre, que ha de connectar Tarragona amb San Sebastià, passant per Lleida, Osca, Jaca, límit de Navarra, Pamplona i de Pamplona a través de l’autovia de Leizarán fins San Sebastià. Ho veurem això?

Podríem continuar parlant de la autovia amb Saragossa (el més calent a l’aigüera) o l’autovia amb Osca (A-22) inacabada, així com els accessos a Almacelles, o les rotondes de Juneda, tantes vegades exigides per raons de seguretat i així greuge rere greuge.

Ha arribat l’hora de decidir nosaltres quines infraestructures volem fer a casa nostra. Ha arribat l’hora que la prioritat no sigui la que imposa l’Estat sinó la que Catalunya decideixi. Ha arribat l’hora de no demanar més almoina a Madrid i no ser dependents de les seves decisions que ens perjudiquen greument. Els nostres recursos els hem d’administrar nosaltres pel bé i el progrés del nostre poble. Tenim el dret de decidir, també en infraestructures.


Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida

| 0 comentarios

Alturo denuncia la desídia d’Indústria a l’ignorar ja fa quatre mesos les preguntes sobre la construcció d'una central tèrmica de lignits a Mequinensa

El senador per Lleida critica l’actitud de l’Executiu al no donar resposta sobre qüestions amb conseqüències directes sobre els habitants i la producció agrícola de la zona

El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha denunciat “la desídia del Ministeri d’Indústria a l’ignorar ja fa quatre mesos” dotze preguntes registrades el 31 de març en les quals s’exigia al Govern explicacions per la construcció d'una central tèrmica al municipi de Mequinensa que utilitzarà lignits com a font de combustible.
Alturo ha formulat de nou les qüestions, però aquesta vegada per rebre resposta oral a la Comissió del ram al Senat per part del mateix ministre Miguel Sebastián o bé del secretari d’Estat d’Indústria.

Tal i com ha destacat Alturo, “l’Executiu ha de veure que es tracta d’un tema molt seriós i que preocupa molt a la zona degut a les seves possibles repercussions comercials i medi ambientals”. A més a més, reclama informació sobre “els possibles riscos per a la salut de les persones que viuen en un radi inferior a 20 quilòmetres al voltant del municipi de Mequinensa”.
Alturo ha assenyalat que “si bé la localitat es troba situada a la Franja de Ponent, en un radi inferior a aquests 20 Km a les demarcacions de Lleida i Tarragona existeixen diversos municipis dedicats a la producció de fruita com Aitona (a 18’5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a’7 5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km), que podrien veure afectats els seus cultius per la construcció de la central”.
En aquest sentit, el senador ha demanat “si el Govern ha previst els possibles perjudicis comercials per a aquests municipis quan els consumidors comprovin el lloc de procedència en la traçabilitat dels productes”.
Pel que fa a qüestions medi ambientals, Alturo ha indicat que “a la zona se situen diversos espais protegits, com l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig), espai proposat com a Reserva Natural pel Govern d'Aragó, la ZEPA Valcuerna – Serreta i Liberola i el LIC (Lloc d'Interès Comunitari) dels boscatges del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre i Cinca, el dels Tossals d’Almatret i el de Riba-roja dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que també podrien veure’s afectats”.
En relació a les possibles conseqüències sobre la salut dels habitants de la zona d’influència, Alturo ha plantejat una pregunta específica sobre aquesta matèria en la que reclama informació i detalls al Govern.


Les 12 preguntes exposen textualment:

“Amb data 9 de març del 2009, la Subdirecció General d'Indústria informava a aquest Senador, a través d'una carta amb registre de sortida Nº 222, que la Central Tèrmica de 37 Mw. amb lignits amb ubicació al municipi de Mequinença, el titular del qual correspon a Carbonífera Energia, S.L.O. que la inscripció en el Registre Administratiu d'Instal•lacions de Producció en Règim Especial era provisional. Quina és la situació administrativa en aquests moments?

¿Disposa d'estudis el Govern de les característiques dels lignits d’enderroc que seran utilitzats com a font de combustible a la Central Tèrmica de Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

¿Coneix el Govern si els enderrocs que es pensen utilitzar com a combustible de la Central Tèrmica de Mequinença, pertanyents al projecte d'Explotació de Carbonífera de l'Ebre S.A., han disposat d'avals de restauració per a cadascuna d'elles?

¿Disposa el Govern d'estudis sobre les característiques de les emissions de gasos que produirà la Central Tèrmica de Mequinença com a conseqüència de la utilització de lignits d’enderrocs com a combustible? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

Té constància el Govern de si l’INAGA va sol•licitar informe de sostenibilitat social del projecte de construcció d'una Central Tèrmica a Mequinensa, a municipis de Catalunya situats dins d'un radi d'acció de 20 Km? En cas afirmatiu es demana detall dels mateixos.

¿Disposa el Govern d'algun estudi de les característiques de l'aire i en concret dels nivells d'ozó existents a l'entorn de la futura Central Tèrmica de Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement del mateix.

¿El Govern ha tingut en compte que el projecte de construcció d'una Central Tèrmica al Municipi de Mequinença té una afectació no solament a la Comunitat d'Aragó sinó també Catalunya i que en conseqüència la seva autorització correspondria al Ministeri d'Indústria?

¿Coneix el Govern l'existència de Protocols d'actuació en cas de contaminació ambiental en el supòsit de la Construcció de la Central Tèrmica a Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

¿Com considera el Govern que pot afectar la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença als espais protegits existents al voltant del lloc de la seva ubicació, entre altres espais tenim la zona de l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig (ES0000298), espai proposat com Reserva Natural pel Govern d'Aragó (Anunci de la Direcció General del Medi Natural, al BOA de 26 d'Abril del 2004)), la ZEPA Valcuerna– Serreta Negra i Liberola (ÉS0000182) i el L.I.C. (Lloc d'Interès Comunitari) del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre-Cinca, el dels Tossals d’Almatret i el de Riba-Roja d'acord amb els decrets del Departament de Medi Ambient de Catalunya 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i el 213/1997, de 30 de juliol)?

¿Com considera el Govern que la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença pot afectar la qualitat de les produccions de fruita dels municipis de la demarcació de Lleida que es troben dins d'un radi d'acció inferior a 20 Km com poden ser: Aitona (a 18’5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a’7 5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km)?

¿Considera el Govern que el fet d’ubicar una central tèrmica al municipi de Mequinença, les produccions agrícoles dels municipis de la demarcació de Lleida que es troben dins d’un radi d’acció inferior a 20 Km. como poden ser: Aitona (a 18,5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a 7,5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Serós (a 13 km) poden veure’s perjudicades al veure el lloc de procedència a la traçabilitat?

¿Considera el Govern que la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinensa pot comportar algun tipus de risc per a la salut de les persones que viuen al voltant d'aquest municipi?”.

| 0 comentarios


CiU reclama al Govern des del Senat una finestreta única per solucionar la disfunció de la duplicitat de programes de renda bàsica d'emancipació
El senador Alturo exigeix amb Batalla i Buch que el llibre Blanc de la Joventut aporti fórmules perquè els Ajuntaments gestionin directament els programes per al jovent


El portaveu de CiU a la Comissió Especial per a l’Elaboració del Llibre Blanc de la Joventut del Senat, Ramon Alturo, ha reclamat conjuntament amb els alcaldes de Premià de Mar, Miquel Buch, i de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, durant la seva compareixença a la Cambra que el Govern tiri endavant “una finestreta única per solucionar totes les disfuncions administratives que comporta la duplicitat de programes com el de la renda bàsica d’emancipació”.



En aquest sentit, Batalla, preguntat per Alturo, ha assenyalat que “coordinar un programa estatal i un autonòmic sobre la mateixa matèria suposa un caos per als Ajuntaments. Suposa multiplicar la feina i no poder donar la resposta més adequada. Hauria de convergir tot en un únic programa”. A més, ha destacat que “en consonància amb l’esperit, que hi va haver en el seu moment, de transferència de competències úniques de l’Estat en matèria de joventut a les Comunitats, aquest també hauria d’avançar com han avançat les mateixes polítiques. D’aquesta manera els Ajuntaments tindrien un únic interlocutor”.



Alturo ha destacat amb Batalla que els Ajuntaments són les Administracions més properes als ciutadans i per tant “les polítiques de Joventut haurien de poder gestionar-se des del Consistoris en el marc del Pla Nacional de Joventut de la Generalitat”.


STOP DE LA MOROSITAT PER LLEI

CiU ha propiciat una de les reformes estructurals més importants dels últims temps en l’àmbit empresarial: la reducció del termini de pagament entre empreses i entre aquestes i l’administració.

El termini mitjà de pagament entre empreses privades a Europa es situa entorn els 57 dies (any 1999). Segons un estudi de PIMEC, les empreses espanyoles pacten pagar a 77 dies, de mitjana, i ho fan realment a 101 dies.

Aquest mateix estudi referit al sector públic explica que, a Espanya, el termini de cobrament mitjà pactat es situa entorn els 99 dies i el termini real en els 154, mentre que a Europa és de 67 dies.

En aquestes circumstàncies, una empresa francesa que facturi 12 M€ suporta un cost financer anual de 108.000 € i una empresa espanyola, en igualtat de condicions, suporta un cost financer anual de 202.000 €; 94.000 € més que la seva competidora francesa.

A banda de no ser una pràctica seriosa, endarrerir pagaments suposa una pèrdua de competitivitat de les nostres empreses i, per tant, una dificultat molt greu per la seva penetració als mercats europeus i internacionals.

No ha estat fàcil per a CiU empényer una reforma com aquesta perquè els interessos creats eren molt grans, fins al punt que ha calgut superar els entrebancs que han anat posant tant el PSOE (amb el PSC) i ICV durant la tramitació parlamentària. Fins a onze votacions varen perdre en el Senat per oposar-se a aspectes crucials de la llei.

CiU ha sabut entendre les necessitats de les empreses, especialment les micro, petites i mitjanes empreses, i els autònoms. Massa empresa ha hagut de tancar, o fer front a operacions concursals, per no cobrar a temps. Massa activitat no s’endega per no tenir la certesa de cobrament.

Què aporta aquesta nova llei de la morositat?

Supressió del “Pacte entre parts” que feia que les grans empreses, per la seva situació dominant, apliquéssin, més d’un cop i de dos, clàusules que collaven les petites.

A partir del 2013, totes les administracions hauran de pagar a 30 dies i el sector privat a 60 dies, sense possibilitat de pactes entre parts ni tampoc allargar terminis.

Els terminis de pagament per als productes d’alimentació frescos i peribles, serà de 30 dies i d’aplicació des de la data d’entrada en vigor de la llei.

El termini de pagament sempre serà a partir de la data d’entrega de la mercaderia o del lliurament del servei i mai a partir de la data de recepció de la factura.

S’estableix una línia de crèdit ICO, en condicions preferents, per als ajuntaments per tal de facilitar el pagament de deutes reconeguts i impagats a empreses i/o autònoms.

Les associacions, federacions d’associacions, de professionals, de treballadors autònoms i d’agricultors, podran personar-se en nom del seus associats als òrgans jurisdiccionals per la seva defensa.

S’estableix l’obligatorietat de reflectir als balanços de les empreses els terminis de pagament que han mantingut al llarg de l’any i els compromisos comercials adquirits.

En definitiva, amb aquesta llei s’ha materialitzat una reforma estructural del sistema financer espanyol que estableix d’una vegada per totes que Espanya no estigui al furgó de cua en quant els terminis de pagament. S’estableixen les bases d’un nou model econòmic que farà que les nostres empreses puguin abordar millor la crisis, que puguin ser més competitives i que es puguin internacionalitzar amb més facilitat tot afavorint la disminució de l’atur.

Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida