STOP DE LA MOROSITAT PER LLEI
CiU ha propiciat una de les reformes estructurals més importants dels últims temps en l’àmbit empresarial: la reducció del termini de pagament entre empreses i entre aquestes i l’administració.
El termini mitjà de pagament entre empreses privades a Europa es situa entorn els 57 dies (any 1999). Segons un estudi de PIMEC, les empreses espanyoles pacten pagar a 77 dies, de mitjana, i ho fan realment a 101 dies.
Aquest mateix estudi referit al sector públic explica que, a Espanya, el termini de cobrament mitjà pactat es situa entorn els 99 dies i el termini real en els 154, mentre que a Europa és de 67 dies.
En aquestes circumstàncies, una empresa francesa que facturi 12 M€ suporta un cost financer anual de 108.000 € i una empresa espanyola, en igualtat de condicions, suporta un cost financer anual de 202.000 €; 94.000 € més que la seva competidora francesa.
A banda de no ser una pràctica seriosa, endarrerir pagaments suposa una pèrdua de competitivitat de les nostres empreses i, per tant, una dificultat molt greu per la seva penetració als mercats europeus i internacionals.
No ha estat fàcil per a CiU empényer una reforma com aquesta perquè els interessos creats eren molt grans, fins al punt que ha calgut superar els entrebancs que han anat posant tant el PSOE (amb el PSC) i ICV durant la tramitació parlamentària. Fins a onze votacions varen perdre en el Senat per oposar-se a aspectes crucials de la llei.
CiU ha sabut entendre les necessitats de les empreses, especialment les micro, petites i mitjanes empreses, i els autònoms. Massa empresa ha hagut de tancar, o fer front a operacions concursals, per no cobrar a temps. Massa activitat no s’endega per no tenir la certesa de cobrament.
Què aporta aquesta nova llei de la morositat?
Supressió del “Pacte entre parts” que feia que les grans empreses, per la seva situació dominant, apliquéssin, més d’un cop i de dos, clàusules que collaven les petites.
A partir del 2013, totes les administracions hauran de pagar a 30 dies i el sector privat a 60 dies, sense possibilitat de pactes entre parts ni tampoc allargar terminis.
Els terminis de pagament per als productes d’alimentació frescos i peribles, serà de 30 dies i d’aplicació des de la data d’entrada en vigor de la llei.
El termini de pagament sempre serà a partir de la data d’entrega de la mercaderia o del lliurament del servei i mai a partir de la data de recepció de la factura.
S’estableix una línia de crèdit ICO, en condicions preferents, per als ajuntaments per tal de facilitar el pagament de deutes reconeguts i impagats a empreses i/o autònoms.
Les associacions, federacions d’associacions, de professionals, de treballadors autònoms i d’agricultors, podran personar-se en nom del seus associats als òrgans jurisdiccionals per la seva defensa.
S’estableix l’obligatorietat de reflectir als balanços de les empreses els terminis de pagament que han mantingut al llarg de l’any i els compromisos comercials adquirits.
En definitiva, amb aquesta llei s’ha materialitzat una reforma estructural del sistema financer espanyol que estableix d’una vegada per totes que Espanya no estigui al furgó de cua en quant els terminis de pagament. S’estableixen les bases d’un nou model econòmic que farà que les nostres empreses puguin abordar millor la crisis, que puguin ser més competitives i que es puguin internacionalitzar amb més facilitat tot afavorint la disminució de l’atur.
Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida
CiU ha propiciat una de les reformes estructurals més importants dels últims temps en l’àmbit empresarial: la reducció del termini de pagament entre empreses i entre aquestes i l’administració.
El termini mitjà de pagament entre empreses privades a Europa es situa entorn els 57 dies (any 1999). Segons un estudi de PIMEC, les empreses espanyoles pacten pagar a 77 dies, de mitjana, i ho fan realment a 101 dies.
Aquest mateix estudi referit al sector públic explica que, a Espanya, el termini de cobrament mitjà pactat es situa entorn els 99 dies i el termini real en els 154, mentre que a Europa és de 67 dies.
En aquestes circumstàncies, una empresa francesa que facturi 12 M€ suporta un cost financer anual de 108.000 € i una empresa espanyola, en igualtat de condicions, suporta un cost financer anual de 202.000 €; 94.000 € més que la seva competidora francesa.
A banda de no ser una pràctica seriosa, endarrerir pagaments suposa una pèrdua de competitivitat de les nostres empreses i, per tant, una dificultat molt greu per la seva penetració als mercats europeus i internacionals.
No ha estat fàcil per a CiU empényer una reforma com aquesta perquè els interessos creats eren molt grans, fins al punt que ha calgut superar els entrebancs que han anat posant tant el PSOE (amb el PSC) i ICV durant la tramitació parlamentària. Fins a onze votacions varen perdre en el Senat per oposar-se a aspectes crucials de la llei.
CiU ha sabut entendre les necessitats de les empreses, especialment les micro, petites i mitjanes empreses, i els autònoms. Massa empresa ha hagut de tancar, o fer front a operacions concursals, per no cobrar a temps. Massa activitat no s’endega per no tenir la certesa de cobrament.
Què aporta aquesta nova llei de la morositat?
Supressió del “Pacte entre parts” que feia que les grans empreses, per la seva situació dominant, apliquéssin, més d’un cop i de dos, clàusules que collaven les petites.
A partir del 2013, totes les administracions hauran de pagar a 30 dies i el sector privat a 60 dies, sense possibilitat de pactes entre parts ni tampoc allargar terminis.
Els terminis de pagament per als productes d’alimentació frescos i peribles, serà de 30 dies i d’aplicació des de la data d’entrada en vigor de la llei.
El termini de pagament sempre serà a partir de la data d’entrega de la mercaderia o del lliurament del servei i mai a partir de la data de recepció de la factura.
S’estableix una línia de crèdit ICO, en condicions preferents, per als ajuntaments per tal de facilitar el pagament de deutes reconeguts i impagats a empreses i/o autònoms.
Les associacions, federacions d’associacions, de professionals, de treballadors autònoms i d’agricultors, podran personar-se en nom del seus associats als òrgans jurisdiccionals per la seva defensa.
S’estableix l’obligatorietat de reflectir als balanços de les empreses els terminis de pagament que han mantingut al llarg de l’any i els compromisos comercials adquirits.
En definitiva, amb aquesta llei s’ha materialitzat una reforma estructural del sistema financer espanyol que estableix d’una vegada per totes que Espanya no estigui al furgó de cua en quant els terminis de pagament. S’estableixen les bases d’un nou model econòmic que farà que les nostres empreses puguin abordar millor la crisis, que puguin ser més competitives i que es puguin internacionalitzar amb més facilitat tot afavorint la disminució de l’atur.
Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida
Entradas
0 comentarios:
Publicar un comentario