CENTRAL MEQUINENSA

Avui, en la compareixença del Secretari d'Estat d'Energia, he denuncia la passivitat d’Indústria al no explicar les conseqüències de la construcció d’una central tèrmica a Mequinensa al sector agrícola lleidatà.

El senador per Lleida critica que el secretari d’Estat d’Energia “hagi fugit d’estudi” amb un tema tant important.

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha denunciat “la passivitat” del secretari d’Estat del ram, Fabricio Hernández, per no explicar quines poden ser les conseqüències mediambientals de la futura construcció d’una central tèrmica a Mequinença sobre les produccions agrícoles de la demarcació de Lleida pròximes a aquesta infraestructura.
Alturo ha destacat que “no es pot fugir d’estudi quan aquesta planta té previst utilitzar lignits altament contaminants com a font de combustible i en un radi inferior de vint quilòmetres, a les demarcacions de Lleida i Tarragona, existeixen diversos municipis dedicats a la producció de fruita i verdura”.
El senador per Lleida ha assenyalat que alguns d’aquests municipis són Aitona (a 18’5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a’7 5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km).
Alhora, ha indicat que “a la zona se situen diversos espais protegits, com l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig), espai proposat com a Reserva Natural pel Govern d'Aragó, la ZEPA Valcuerna – Serreta i Liberola i el LIC (Lloc d'Interès Comunitari) dels boscatges del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre i Cinca, el dels Tossals



d’Almatret i el de Riba-roja dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)”.




Senat, 28 d’abril de 2011

LA SALUT I L'ESTAT DEL BENESTAR

LA SALUT I L'ESTAT DEL BENESTAR EN L'ACCIÓ DE GOVERN

Fa pocs dies, la premsa escrita de Lleida publicava un article d’opinió de la Senadora Maria Burgués, aprofitant l’avinentesa del Dia Mundial de la Salut, en relació al servei públic de salut a Catalunya, al qual em veig en l’obligació de contestar per servir la veritat i evitar l’alarma social innecessària. Vagi per endavant que comparteixo en part la seva opinió: Catalunya disposa d’un servei sanitari d’altíssima qualitat. El model sanitari vigent va ser creat pels governs de CiU i ha estat conservat aquests darrers set anys pels governs tripartits. El model sanitari català és reeixit i reconegut precisament per la qualitat de la seva gent. El govern de la Generalitat és responsable del sistema públic de salut. Tinc, i tinguin vostès, la certesa plena que en coneix el valor i que dirigeix les seves actuacions a preservar-lo, fent-lo sostenible en el temps. La qualitat del sistema, la gratuïtat i universalitat de les seves prestacions estan garantides. Les mesures que adopta el Govern de la Generalitat en matèria de sanitat van adreçades a mantenir el sistema sanitari públic per tal de fer possible que les generacions futures en puguin gaudir i tinguin la capacitat financera per adequar-lo i millorar-lo conforme les seves necessitats ho exigeixin i el progrés de la medicina ho permeti. Això, senadora, no és ser curt de mires, això és ser solidari. El Govern podia haver optat per seguir mantenint el cap sota l’ala, fer veure que res no passava, dissimular fins que les eleccions municipals passessin o fins que l’Estat i les Comunitats Autònomes es veiessin obligades a adoptar mesures de contenció de la despesa sanitària i així passar de perfil fins a nova data, esperant que el miracle del treure el carro del pedregar sense esforç ni intervenció humana es produís. És, permeti’m que li ho digui, el que un govern irresponsable hagués fet. I m’estalvio de pensar si és el que va fer el govern tripartit en els darrers dos anys, quan la recaptació disminuïa, el finançament era insuficient i el dèficit creixia fins a la insostenibilitat absoluta: el 3,9% del PIB català l’any 2010, la qual cosa equival a 7.500 milions d’euros. Poca broma. El convenciment que les eleccions del 28 de novembre duien a l’alternança de govern facilita la versemblança de tal possibilitat que queda resumida en dues sentències: qui dia passa any empeny i el ja s’ho trobaran els altres. Si s’hagués actuat amb responsabilitat quan les coses començaven a anar malament la situació actual seria més lleugera. El Govern de la Generalitat no ha seguit l’opció fàcil. Ha preferit l’opció responsable d’aturar l’hemorràgia, estabilitzar financerament la Generalitat, donar confiança als ciutadans amb la seva acció decidida i començar a redreçar el sistema sanitari. Ha preferit actuar, tot i saber que el xarop pot no ser dolç i la resposta contrària de l’oposició garantida, malgrat que internament i privada tots els grups que la conformen saben que alguna cosa calia fer, i cal fer, per mantenir el sistema sanitari públic, en un context de costos creixents i ingressos decreixents. No és sostenible un dèficit sanitari anual de 850 milions d’euros, pel cap baix. Tothom ho sap, encara que no tothom té, com té el Govern, l’obligació d’intervenir-hi, malgrat costi i molt. I la intervenció que cal fer es farà amb molta cura i amb unes directrius claríssimes: s’atendran tots els serveis; les urgències, l’atenció primària i les patologies greus queden exclosos de cap afectació; no es tancaran plantes d’hospitals ni quiròfans amb activitat programada; el criteri clínic prevaldrà en la gestió de llistes d’espera. Per tant, senadora, tingui la tranquil•litat de saber que el compromís del Govern de la Generalitat amb el sistema de salut i l’estat del benestar és absolut i que farà l’humanament possible per aplegar les voluntats de tots els qui hi intervenen, amb la humilitat necessària i la crida a la participació efectiva, per mantenir-lo indefinidament. Ens hi juguem la salut i la cohesió social. Ramon Alturo Senador de CiU per Lleida

MESURES ENERGÈTIQUES

“Fins i tot la seva pròpia gent se sorprèn de la capacitat de sorprendre que tenen amb mesures d'estalvi energètic improvisades i poc serioses”

El senador destaca davant Sebastián que “és intolerable prendre decisions d'Estat amb un cost per a les autonomies sense consultar i sense informar”
El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha retret al ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control al Govern, “la gravetat que suposa que des del Govern no siguin capaços de plantejar un Pla Global energètic, seriós, consensuat, pactat amb els Ajuntaments i les Comunitats, amb el cost econòmic estudiat i sense improvisació; fins i tot la seva pròpia gent se sorprèn de la capacitat de sorprendre que tenen”.
Alturo ha lamentat que “en set anys no hagin estat capaços de definir un mix energètic, de tenir un pacte d'Estat per a l'Energia, ja que l'energia és estratègia de país”. En aquest sentit, ha remarcat que “tots els sectors energètics estan preocupats perquè no hi ha política energètica en aquest Govern. Van donant bandades i generen seguretat jurídica”.
El senador ha subratllat que “resulta intolerable que com a membre del Govern vostè prengui decisions d'Estat, que afecten a les autonomies, amb un cost per a les mateixes i per als ajuntaments, sense consultar res i sense informar”.
Senat, 8 de març de 2011

LES LLENGÜES AL SENAT

NORMALITAT LINGÜÍSTICA AL SENAT
Després de trenta anys de democràcia, el proppassat 18 de gener, en la sessió parlamentària del Ple del Senat es van sentir a l’hemicicle les primeres paraules dels senadors/a en totes les llengües oficials de l’Estat. Que el català s’escolti amb naturalitat al Senat és una bona notícia i ha estat possible gràcies l’aprovació de la modificació del Reglament de la Cambra, que va iniciar el seu procés amb un document que varem presentar 34 senadors, el 12 de gener de l’any passat, ara fa un any.

Tot i que no és una bona notícia per a tothom. El PP va mostrar, una vegada més, la seva cara més centralista i solament va utilitzar la llengua castellana, tot i que van internvenir senadors populars gallecs o bascos; i, fins i tot, alguns d’ells no van fer ús dels auriculars com a mostra rebuig. Per a ells, aquest avenç és només un malbaratament de recursos. Els populars s’han tornat a retratar. Per sort, per a molts, la normalització de l’ús del català i la resta de llengües cooficials és una bona notícia, senyal de respecte i convivència.

I com a mostra de la pluralitat, respecte i riquesa cultural que suposa el fet d’usar les llengues cooficials a la cambra de representació territorial, només cal llegir l’inici de les intervencions d’alguns dels senadors el passat 18 de gener, que reprodueixo textualment:

• Senador Ramon Aleu Jornet (Entesa): “Gràcies, senyor president; gràcies senyores senadores i senyors senadors per haver fet possible que puguem expressar-nos en llengües oficials diferents del castellà, i mostrar la satisfacció per poder ser jo el qui estreni aquesta modalitat”

• Senadora Leanizbarrutia de BizkarralegorrA (PNV): “Eskerrik asko presidente jauna. Senatariok, urte berri on. Euskotar batentzat, hunkigarria da gaurtik aurrera euskarak, gure hizkuntzak, pleno honetan bere tokia izatea. Horregatik, gogora ekarri nahi ditut euskara zaindu eta gordetzeagatik hainbat lan eta hainbat sufrimendu jasan dituzten euskaldunak. Hauei esker hitz egin dezaket nik gaur hemen nire arbasoen hizkuntzan.(Moltes gràcies Sr. President. Senadors, en primer lloc, feliç any nou. Per a una filla del poble basc és especialment emotiu que a partir d’ara l’euskera, la nostra llengua, tingui el seu lloc aquí en aquest Ple. I per això m’agradaria recordar a aquelles persones que tant han treballat i que tant han patit per cuidar i preservar l’euskera. Són aquestes persones les que justament m’han premés avui aquí expressar-me en la llengua dels meus avantpassats)”

• Senador Pedro Torres Torres (Grup Mixte): “Moltes gràcies, senyor President i molt bones tardes, senyories. És un plaer per a mi, com a senador d’Eivissa i Formentera, poder expressar-me en la meva llengua vernacle per primera vegada en aquest ple del Senat i, a més a més, amb un tema tan important com és l’educació”

• El senador José Manuel Pérez Bouza (BNG): “Grazas, presidente. Sen dúbida hoxe é un día importante para Galiza, para a súa lingua propia —o galego— e tamén, como non, para min, que nunca esquecerei esta intervención, a primeira intervención que dende esta tribuna podo facer de principio a fin na lingua propia do territorio que represento”

• Senador Juan Bautista Cardona Prades (PSOE): “Gràcies, senyor president, bona tarda senyories. Abans d’entrar a debatre la moció, permeteu-me fer referència al nostre estat autonòmic, que és la forma natural d’organització que hem decidit entre tots. Al meu poble diuen que quan un grup o col•lectivitat decideix conviure en comú i algú no es troba del tot a gust el més lògic i intel•ligent és deixar-li que com a mínim s’organitzi l’habitació. Crec que avui és un signe de normalitat democràtica que al Ple del Senat puguem fer realitat una aspiració de molts ciutadans i ciutadanes, com és debatre, aquí jo avui ho faré, en la llengua del meu poble.”

• Senador Ramon Alturo Lloan (CiU): “Gràcies Sr. President, senyories. Permeteu-me que en aquesta primera intervenció en la meva llengua, la llengua catalana, manifesti la satisfacció i l’emoció per l’inici d’aquesta normalitat en aquesta Institució que és el Senat. Per tant, i per donar-li aquesta normalitat tant desitjada, iniciaré la intervenció relativa a la moció conseqüència d’interpel•lació del grup d’Entesa, i em plau especialment que sigui parlant d’educació”.

En un article anterior deia, i avui crec que ho he de tornar a dir, que cal entendre la riquesa cultural de les diferents llengües com a nexes d’unió entre pobles, no com a separació, com pretén fer veure algun partit polític. El que fa la persona és la cultura i és la persona qui té dret a la cultura. Els drets mai es poden quantificar, s’han de preservar i fer-los complir.

Ramon Alturo
Senador CiU per Lleida

LÍMIT A LES FOTOVOLTAIQUES

"La reducció de les hores de producció a la fotovoltaica suposa un canvi de les regles del joc a mig partit que afecta més de 50.000 agricultors i inversors"
El senador per Lleida exigeix a Sebastián moderar la retallada i la concessió de finançament a les instal·lacions que puguin veure qüestionada la seva viabilitat

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha denunciat davant el ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control al Govern, que “la reducció en un 30% de les retribucions a la fotovoltaica suposa un canvi de les regles del joc a mig partit que afecta a més de 50.000 agricultors i inversors”.


Aquest canvi, provocat per la imminent tramitació del nou reial decret 14/2010, de 23 de desembre, tal i com ha assenyalat Alturo, “suposa la vulneració del principi de seguretat jurídica, modificant la retribució a les instal·lacions que es van impulsar sota un règim econòmic concret (R.D. 661/2007)”.


A més, ha advertit el senador que “aquestes inversions es van produir amb una clara vocació a llarg termini en una font de generació d’energia medi ambientalment neta”. En aquest sentit, ha indicat que les tarifes i les primes que s’establien en el primer decret van servir per calcular els terminis d’amortització de les mateixes. I ha afegit que “conseqüentment, la retallada suposarà, en molts casos, que no es podran generar recursos suficients per complir amb les entitats financeres”. També ha destacat que “els canvis efectuats suposen l’existència d’un evident risc de violació de la confiança dels inversors”.


Per aquests motius, Alturo ha exigit a Sebastián moderar la retallada i la concessió de finançament a les instal·lacions que puguin veure qüestionada la seva viabilitat financera.

”No només som líders europeus de l’atur, que doblem; sinó que també som líders europeus en morositat, que també doblem”

El senador denuncia que Administracions i Empreses triguen 158 i 100 dies en pagar als proveïdors incomplint la Llei de Morositat

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha criticat al ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control a la Cambra Alta, “perquè davant les pressions d’alguns sectors econòmics no fa el que ha de fer que és aplicar i fer complir la Llei de Morositat”.
En aquest sentit, Alturo ha subratllat que “això suposa un doble ofec per als autònoms i per a les PIMES per la falta de liquiditat”. Alturo ha exposat la situació clarament. “Les diferents Administracions tenen, com fixa la norma, cinquanta-cinc dies per pagar als seus proveïdors. Ara triguen de mitjana 158 dies, quan a Europa és de 67 dies”. Pel que fa a les empreses, Alturo ha destacat que “triguen 101 dies em pagar, quan el promig a Europa és de 57 dies”. D’altra banda, les PIMES i els Autònoms “han d’avançar l’IVA de factures no cobrades, mentre l’aixeta del crèdit continua tancada”.
Tal i com ha indicat Alturo, “el risc és que 100.000 negocis més tanquin en breu. Més del 90%, segons dades de l’Associació de Treballadors Autònoms, de les Administracions incompleixen els terminis de la normativa aprovada fa quatre mesos i asfixien el 64% dels autònoms i de les pimes, que tenen hores d’ara un deute de mes de 34.000 milions d’euros”.
I ha afegit que “ja no només som líders a Europa en atur, que doblem; sinó que liderem també la morositat, doblant la mitjana de la UE. Sincerament tenim un problema”.
El senador per Lleida ha demanat a Sebastián que davant d’aquests incompliments expliqui “per què la subdirectora General de Comerç Interior ha firmat un informe en el que hi ha un règim jurídic en matèria d’aplaçaments de pagaments més favorables per a les grans superfícies, rebutjat per les autonomies”.
Alturo també ha demanat un aclariment sobre les pretensions del Govern per eliminar la disposició addicional quarta que suposa una línia de crèdit ICO de morositat per als Ens Locals a través dels Pressupostos.
El portaveu de CiU en matèria d’Indústria ha volgut saber com es compleix el seguiment dels terminis de pagament i de la morositat en transaccions comercials. I si s’està elaborant trimestralment un informe sobre el compliment dels terminis previstos a la Llei de Morositat.

LES TIC: UNA ALTRA GRAN ASSIGNATURA PENDENT A CATALUNYA

Existeix un consens internacional sobre el paper clau de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el creixement econòmic i la generació de riquesa social sostenible. Les TIC són el sector econòmic que més contribueix a millorar la productivitat de la economia, bé sigui directament a través de les inversions en aquestes tecnologies, o bé incrementant la productivitat mitjançant l’avenç tecnològic o gràcies als efectes sobre la resta de sectors de l’economia, que milloren la seva eficiència.

La contribució de les TIC a la millora de la productivitat es recolza en l’alta capacitat d’innovació de les mateixes i es calcula que una tercera part del total, en el nostre país, de la I+D privada nacional, és responsabilitat de les TIC. Milloren l’eficiència i la competitivitat empresarial alhora que redueixen els costos i especialment la Banda Ampla d’alta velocitat, esdevé clau per la creació de nous llocs de treball, noves competències i nous mercats. Es calcula que per cada milió d’euros invertit en Societat de la Informació es generen fins a 33 llocs de treball directes i indirectes.

En aquest sentit, tots els experts coincideixen en que l’aposta per un nou model productiu ha de passar de forma ineludible per la innovació, el coneixement i el capital humà, totes elles dimensions centrals de les TIC. L’aposta per elles i el reforç de la Societat de la Informació del Coneixement constitueixen una resposta comuna a l’actual situació de crisi.

Així doncs, atesa la importància cabdal de les TIC, cal preguntar-se: els governs de la Generalitat i de l’Estat han promogut totes aquelles inversions en formació, en infraestructures i en informació, que el país necessita per aconseguir els objectius a que abans es feia referència?


La resposta és clarament NO i és més, no s’ha prioritzat suficientment per part del Govern de la Generalitat, com aposta estratègica de país. La TDT (Televisió Digital Terrestre) no està implantada satisfactòriament per tot el territori nacional, la telefonia mòbil no està disponible a tot arreu i pitjor encara quan parlem d’Internet de Banda Ampla, amb velocitat adequada, estem molt lluny de que pugui estar disponible des de qualsevol indret del territori.

La comarca de l’Alta Ribagorça, en pot ser un bon exemple: L’agricultura, la ramaderia, el turisme, el comerç, la caça, la pesca, la natura, els esports d’aventura són activitats que han de coexistir i complementar-se. Per a desenvolupar qualsevol iniciativa privada vinculada a qualsevol de les activitats esmentades i ser competitiu, cal telefonia mòbil i Internet de Banda Ampla amb velocitat adequada. Doncs tot això encara no és possible.

No es pot pagar amb targeta de crèdit en la majoria de restaurants i cases rurals. No és possible fer una reserva per Internet i és que resulta incomprensible, si es té en compte que hi ha unes esglésies romàniques que són patrimoni Mundial, una estació d’esquí, un parc Nacional d’Aigües Tortes i el que és més important, persones que han de tenir les mateixes oportunitats que les de les grans ciutats, si realment ens creiem l’equilibri territorial.

Però aquest no és un exemple aïllat, doncs podríem parlar de la comarca del Solsonès, municipis del Segrià, zones rurals, i tots aquells territoris que per la seva orografia tenen unes condicions d’especial dificultats.

El Ministeri d’Indústria Turisme i Comerç, el 4 de maig del 2006 va subscriure un conveni de col•laboració amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual, i en el marc de les directrius europees, es pretén aconseguir l’adequada utilització de les TIC, així com contribuir a l’èxit d’un model de creixement econòmic basat en l’increment de la productivitat i la competitivitat en la promoció de la igualtat social i local, en l’accessibilitat universal i en la millora del benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.

És evident que no s’han fet els deures i que s’ha primat nuclis grans de població i no territori i en aquests moments, aquestes infraestructures són bàsiques per al desenvolupament futur. Els recursos invertits són clarament insuficients.

Recentment, al Senat, hem aprovat una moció importantíssima, per la qual s’insta al Govern, a la generalització de la Banda Ampla en condicions de velocitat i preu per a tots els ciutadans, independentment del lloc on visquin, com a mesura de progrés i equilibri territorial. Així mateix impulsar accions que fomentin la competència per situar els preus a un nivell inferior la mitjana de la Unió Europea i és que els preus actuals al nostre país no són competitius.

Una vegada més estem perdent oportunitats de desenvolupament.