PREOCUPACIÓ PELS ALTS PREUS EN ENERGIA I TELECOMUNICACIONS

Notes de premsa

22.04.15

CiU trasllada al president de la CNMC la seva preocupació per la manca de competència en els preus energètics i de telecomunicacions

El portaveu econòmic de CiU al Senat, Ramon Alturo, ha traslladat al president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), José María Marín Quemada, la preocupació del Grup Parlamentari Català per la falta de competència en els preus energètics i de telecomunicacions que pateixen els consumidors.
Durant la compareixença del president de la CNMC al Senat per explicar el pla d'actuació de l'organisme en 2015, Alturo ha exposat a Marín Quemada els seus interrogants sobre el sector energètic i el de les telecomunicacions perquè "afecta un elevat nombre de ciutadans, al seu benestar i a la qualitat de vida".
Després del pas de la tarifa única regulada de l'electricitat al model actual, el senador de CiU té la impressió que, malgrat un suposat augment de la competència, "els preus són molt elevats" i les conseqüències són "dificultats i problemes, pobresa energètica i barreres competitives per a les petites empreses ".
Paral·lelament, ha denunciat que malgrat que el preu del barril del cru ha baixat a un nivell no vist des de fa anys, "l'adequació als preus dels carburants sembla no ser l'adequada".
En el sector de les telecomunicacions, Alturo lamenta que si comparem la situació d'Espanya respecte a altres països europeus "els consumidors espanyols estan en clar desavantatge". El senador de CiU creu que actualment molta gent considera que "canviar d'operador no suposa canvis rellevants en la seva factura".
Alturo ha agraït "la voluntat de treball" del president de la CNMC amb les CCAA després que Marín Quemada s'hagi compromès a tenir una relació "més fluida" amb les comunitats, tal com li ha demanat CiU. 

A QUI VOLEN ENGANYAR?

http://in.directe.cat/ramon-alturo-i-lloan/blog/13610/a-qui-volen-enganyar

EXIGIM A DE GUINDOS QUE LA LLEI DE SEGONAOPORTUNITAT PERMETI REFER LA VIDA, A UNA FAMILIA, SENSE DEUTES A L'ESQUENA

Alturo assenyala Guindos com a responsable dels desnonaments per no haver apostat a temps per una llei de segona oportunitat

El senador reclama al ministre solucions i "menys electoralisme" perquè ara és "el temps de les persones i no dels bancs"

---

El portaveu econòmic de CiU al Senat, Ramon Alturo, ha assenyalat aquesta tarda al ministre d'Economia, Luis de Guindos, com a "responsable" dels desnonaments que viuen les famílies espanyoles que no poden afrontar els seus deutes hipotecaris al no haver apostat a temps per una llei de segona oportunitat, com li reclamava CiU des de fa dos anys, i que ara està en tramitació parlamentària, just en un any electoral.

Durant la sessió de control al Govern al Senat, després que Alturo li preguntés al ministre si "coneix el nombre d'execucions hipotecàries de l'habitatge habitual que s'han produït a Espanya, a famílies, des de l'entrada en vigor de la llei de deutors hipotecaris fins a l'actualitat?", el senador de CiU ha lamentat que Guindos "presenti un miratge d'una realitat que no existeix perquè cada vegada hi ha més famílies sense habitatge i vostè és el responsable", li ha etzibat.

Alturo ha exposat davant la càmera que "el 2014 el 77,6% dels habitatges de persones físiques amb execució hipotecària, (34.680) van ser habitatges habituals en propietat, un 7,4% més que l'any 2013". Per aquest motiu, el senador per Lleida ha arribat a la següent conclusió: "Aquestes execucions suposen un embargament i després un desnonament. La desprotecció dels deutors hipotecaris és total i volem constatar, avui aquí, el fracàs de la llei ".

Alturo està convençut que ara "és el moment de les persones i no dels bancs". Per aquest motiu, i després dels mals resultats del PP a les eleccions andaluses de diumenge passat el senador li ha recomanat al ministre: "Aneu prenent nota que la seva actitud prepotent no la volen els ciutadans. Per exemple Andalusia ".

"Vostè també té una segona oportunitat. ¡Aprofiti! Pel bé dels ciutadans ", ha sentenciat Alturo.

Veure enllaços:

 

http://www.senado.es/web/actividadparlamentaria/actualidad/video/index.html?s=10_S000040_069_01

 

http://www.senado.es/web/actividadparlamentaria/actualidad/video/index.html?s=10_S000040_069_01

 

 

 

Madrid, 24 de març de 2015

LA N-230 NO POT ESPERAR MÉS. TÉ DE SER D'ATENCIÓ IMMEDIATA PER SEGURETAT I PER EFICIÈNCIA

CiU reclama a Pastor des del Senat i el Parlament que liciti les obres de l'A-14 entre Almenar i Alfarràs i redacti els projectes fins a França

Els senadors i diputats lleidatans presenten una iniciativa conjunta perquè “les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran esdevinguin un pol d’atracció de mercaderies”, aprofitant la connexió fronterera amb l’A-64, l’A-62 i l’A-20   

---

Els senadors i diputats al Parlament de CiU per Lleida (Ramon Alturo, Maite Rivero, Manel Plana i Cristina Bosch) han presentat una iniciativa conjunta -moció, en el cas del Senat, i proposta de resolució, al Parlament de Catalunya- amb l’objectiu que “la plana de Lleida pugui esdevenir un pol d’especial atracció de mercaderies, per la seva disposició logística”.  

Concretament, el text insta la ministra de Foment, Ana Pastor, a executar les obres pendents de l’A-14, redactant els projectes i iniciant els estudis informatius per poder remodelar la connexió amb França per la Vall d’Aran. Els parlamentaris han assenyalat que, a menys de 40km de la frontera hi ha “l’A-64 (l’autopista transpirinenca francesa), que enllaça còmodament amb l’A-62 (direcció Bordeus) i amb l’A-20 (direcció París) i que suposa un nus clau per al transport rodat de mercaderies”.   

Senadors i diputats del Parlament han remarcat que la dinamització econòmica de Lleida, la seva àrea d’influència i el Pirineu també passa per millorar la connexió amb França, que a dia d’avui es fa per la N-230 i que és utilitzada per transportistes de mercaderies. Per això,“cal acabar els treballs entre Lleida i Rosselló i que licitin les obres fins Alfarràs; de moment només tenim en funcionament un tram de 10km entre Rosselló i Almenar”. Amb aquesta proposta, s’urgirà el Govern espanyol i el Ministeri de Foment a actuar-hi de manera “integral”.

I és que en la iniciativa conjunta, s’ha incidit en què cal que s’acabi la redacció dels projectes ja adjudicats que anirien des del límit de la província de Lleida fins a Sopeira i poder licitar les obres a l’any 2016. I paral•lelament, que s’agilitzin els estudis informatius del tram que va de Sopeira fins la boca sud del túnel de Vielha i de la boca nord fins a Canejan i d’allà a la frontera francesa. “Cada tram no tindria sentit sense l’altre, per això demanem que s’executin obres, redaccions de projectes i estudis informatius de manera progressiva”, han assenyalat els parlamentaris perquè si s’acaben trams de manera aïllada i sense estar enllaçats “tenim trossos d’autovia sense sentit i que no són funcionals”.   

Senadors i diputats es fan seu el manifest    

El text recull íntegrament el manifest dels alcaldes d’Almacelles, Torrefarrera i Alpicat i signat, el 28 de gener a Almacelles, per altres representants polítics que reclama prioritzar les obres de l’A-14 entre Lleida i l’Aran. Els primers edils d’aquestes poblacions van denunciar a les diferents institucions la lentitud de les obres i van manifestar que calia celeritat. Per això, els senadors i els diputats de CiU al Parlament es fan seu el manifest i les seves reivindicacions.

 

El text conjunt de la moció i de la proposta de resolució exposa textualment:

 

•     “Que es licitin el més aviat possible les obres corresponents al tram de l’A-14 que va des d’Almenar fins a Alfarràs (límit de província), el projecte del qual ja es troba enllestit”.

•     “Que s’agilitzin al màxim la redacció dels projectes ja adjudicats (alguns des del 2008) en els trams de l’A-14 que anirien des del límit de província fins a Sopeira i que es puguin licitar les obres durant l’any 2016”.

•     “Que s’agilitzin els estudis informatius dels trams pendents (de Soperia a la boca sud del túnel de Vielha i de la boca nord del túnel fins a Canejan i frontera francesa), a fi que es puguin iniciar la redacció dels projectes acte seguit de la licitació de les obres dels trams precedents”

MOCIÓ CONJUNTA PARLAMENT-SENAT PER EXIGIR FOMENT REBAIXAR EL PREU DE L'AVANT

Cervera i Alturo reclamen a l'Estat rebaixar els preus dels bitllets de tren AVANT entre Lleida i Barcelona i flexibilitzar les condicions dels abonaments

En una resolució conjunta presentada al Parlament i al Senat, la diputada i el senador de CiU destaquen que el preu per quilòmetre és superior al d’altres zones de l’Estat (0’14 €/km) i demanen una rebaixa per sota dels 0’10 €/km

---

Violant Cervera, diputada de CiU al Parlament, i Ramon Alturo, senador de CiU, han preparat una iniciativa conjunta que serà presentada al Parlament i al Senat en la qual reclamen al Govern de l’Estat una rebaixa dels preus dels bitllets AVANT que l’equipari a d’altres serveis similars i la flexibilització de les condicions dels abonaments, per tal d’aconseguir un estalvi real i substancial per als centenars d’usuaris que diàriament utilitzen aquest servei públic.

 

Cervera i Alturo han explicat que la distància entre Lleida i Barcelona passant pel Camp de Tarragona és de 200 quilòmetres i que el preu per quilòmetre és de 0’14 €/km (superior al d’altres zones de l’Estat). És per això que demanen “rebaixar el preu del quilòmetre per situar-se per dessota dels 0’10 €/km, de manera que sigui concordant amb els preus dels bitllets AVANT d’altres serveis similars”.

 

El tren Avant va néixer a l’abril del 2008 com un AVE més econòmic per als trajectes de mitja distància. Des d’aleshores ençà, “el preu del bitllet no ha deixat de pujar molt per sobre de l’IPC, fins i tot per sobre dels increments en els trens AVE”, ha remarcat Cervera. En aquest sentit, ha destacat que “el preu del bitllet ha passat de 20,40€ a 29,40€,  la qual cosa suposa un augment del 44,5%”, provocant les queixes dels usuaris que poden arribar a gastar-se prop de 500€ al mes.

 

A més, el preu per quilòmetre del bitllet de l’Avant no és el mateix en totes les línies de l’Estat. “En el cas dels trens de Lleida a Barcelona, s’afegeix al greuge comparatiu el fet que el cost del bitllet es calcula sobre 200 quilòmetres, com a conseqüència que el trajecte passa a tocar de Tarragona”, ha argumentat el senador de CiU.

 

Tot i així, des de la seva posada en funcionament, el nombre de viatgers no ha parat d’augmentar. En l’actualitat, la línia Lleida – Barcelona és una de les més utilitzades de totes les línies d’alta velocitat, acostant-se a taxes d’ocupació ben properes al 100%.

 

Per aquest motiu, i tenint en compte que l’Avant és un servei públic i el seu preu el fixa l’Estat, Cervera i Alturo reclamen que “es modifiqui a la baixa el preu de l’abonament i que se’n flexibilitzin les condicions d’ús per tal que aquests puguin ser útils més dies i suposin un estalvi real i substancial per als centenars d’usuaris que diàriament utilitzen aquest servei públic”.

LA RECUPERACIÓ QUE SE'NS VEN DES DE L'ESTAT

LA CRISI JA ÉS HISTÒRIA?

El Govern de l’Estat espanyol ens planteja des de fa dies un “magnífic” escenari de recuperació econòmica que, malauradament, no coincideix amb la percepció que els ciutadans tenen del seu dia a dia ni del seu futur immediat.

El ministre d’Economia, en una recent compareixença al Senat, ens assegurava que l’economia espanyola contrasta amb l’actual debilitat de la zona euro, sent Espanya el país que més creixerà (un 1,3% del PIB el 2014 i entorn el 2% el 2015), a més de guanyar competitivitat, recuperació dels fluxos de crèdit com a conseqüència de les reformes estructurals al sistema financer, augment de les exportacions, etcètera. És cert que hi ha alguns indicadors positius però, d’aquí a afirmar que  “la crisi ja és història”, com digué el president Rajoy, hi ha un abisme.

Aquesta afirmació és un insult a la intel·ligència de les persones. Espanya continua sent líder europeu en atur (amb una taxa del 24%), i, especialment, en atur juvenil (50%). Aquestes declaracions també resulten imprudents quan el nivell de pobresa ha augmentat de manera molt significativa en aquests darrers anys, quan la classe mitja pràcticament ha desaparegut, quan moltes famílies en situació vulnerable es veuen desnonades del seu habitatge habitual i quan la política fiscal està asfixiant el sistema productiu sense contemplacions amb les famílies i els ciutadans.

És probable que els grans números macroeconòmics millorin. Es veuran afavorits de manera especial per la caiguda del preu del petroli (més d’un 40% des del juny), i pel creixement de les exportacions (al voltant del 4% en termes interanuals); sense oblidar els esforços de les empreses en internacionalitzar-se per ser més competitives. El turisme també hi haurà tingut un paper rellevant.

Rescat financer

Tot i aquests bons auguris, s’ha de recordar que hem rescatat el Sistema Financer amb 61.459 M€ dels contribuents, més 40.000 M€ de Fons Europeus i que, en cap moment, no s’ha rescatat empreses, ni autònoms, ni emprenedors, ni famílies, ni ciutadans amb problemes. Sols a Catalunya, des del 2007 hem perdut 65.000 empreses, 80.000 autònoms i més de 350.000 llocs de treball. Es tracta de pèrdues proporcionals a les viscudes a la resta d’Espanya.

D'altra banda, els impostos, que el Govern de l’Estat aplica només amb afany recaptatori, les asfixia cada dia més. No hi ha cap discriminació positiva, cap ni una. S’obliden que només les empreses, els autònoms i els emprenedors són els únics que poden crear riquesa i llocs de treball.

Estem a la cua d'Europa en crèdit segons el Banc Central Europeu: el 81% de les pimes espanyoles ha patit augments de tipus d'interès i el 55% ha tingut d’aportar més garanties (davant la mitjana europea del 52% i 29%, respectivament). El Governador del Banc d’Espanya anunciava l'1 d'octubre que les xifres de crèdit segueixen en fase de contracció.

I els diners que puguin arribar són per a les PIMES que no ho necessiten, ja que el nivell d'exigència és tan alt que deixen el paraigües a qui ja porta un impermeable. En definitival, el finançament ni hi és ni se l’espera, en aquests moments.

Més desnonaments

Els desnonaments segueixen creixent. El total de  llançaments practicats en els tres primers trimestres (13.341) fou un 7,3% superior al del mateix període del 2013. Per tant, es constata que la llei de deutors hipotecaris, feta exclusivament amb els vots del PP, ha estat un maquillatge i que les famílies vulnerables continuen sent víctimes dels desnonaments.

Pressupostos

La inversió estatal territorialitzada a Catalunya ha esdevingut la pitjor d’aquests darrers anys. Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) destinen a Catalunya el 9,48%, que representa la meitat del PIB que Catalunya aporta a l’Estat, i que representa menys de 1.100 M€, mentre que en el 2011 la inversió es situà entorn el 15,2% Això suposa una inversió per habitant a Catalunya de 105€ quan la mitjana per càpita es situa en 240€

L’executiu inverteix a Catalunya menys de 1.100 M€ incomplint la disposició addicional tercera de l’Estatut, mentre que a través d’un procediment exprés ha indemnitzat amb 1.300 M€ a l’empresa del projecte Castor.

Lleida

Les comarques lleidatanes han patit una reducció d’un 75% de la inversió territorialitzada dels Pressupostos Generals de l’Estat en el període 2011-2015. Aquesta davallada tant brutal de les partides destinades a les nostres comarques, ha suposat passar de 214,32 milions d’euros el 2011; 177,32M€ el 2012; 147,9M€ el 2013; 86,78M€ el 2014; a 53,3 M€ per als comptes públics del 2015.  Els senadors de CiU vàrem presentar un total de 53 esmenes per un import de 123,77M€ per intentar corregir aquest despropòsit. Lamentablement el PP va rebutjar la totalitat de les esmenes.

És evident que la inversió en infraestructures, quan aquestes ajuden a desenvolupar un país, com l’eix mediterrani, la N-230, per posar algun exemple, és un factor determinant per impulsar la sortida de la crisi.

En conseqüència, aquest escenari, que des de Madrid ens volen fer veure, no el podem compartir. Si hi ha cap raó per a l’optimisme, que hi és, de cap manera pot pressuposar-se que hem superat la crisi.

Ramon Alturo

Senador de CiU per Lleida

Els senadors de CiU per Lleida denuncien la reducció en un 75% de la inversió dels PGE des del 2011

Alturo, Plana i Rivero, que han defensat 53 esmenes, consideren una “anomalia brutal” la retallada al territori per passar de rebre 214 M€ a 53M€

Els tres senadors de CiU per Lleida, Ramon Alturo, Manel Plana i Maite Rivero, han denunciat la reducció en un 75% de la inversió territorialitzada dels Pressupostos Generals de l’Estat per a les comarques lleidatanes en el període 2011-2015.

Aquesta davallada de les partides destinades al territori, que han qualificat “d’anomalia brutal” ha suposat rebre 214,32 milions d’euros el 2011; 177,32M€ el 2012; 147,9 M€ el 2013; 86,78M€ el 2014; i 53,3  M€ per als comptes públics del 2015.

Esmenes presentades

Durant la tramitació parlamentària dels Pressupostos Estatals a la Cambra Alta, els senadors han defensat 53 esmenes per un import de 123,779M€, totes rebutjades pel PP, destinades a corregir aquesta disminució en la inversió a les comarques lleidatanes.

Les modificacions presentades pels senadors lleidatans afectaven a quatre grans blocs (Infraestructures, Cultura i Preservació del Patrimoni, Medi Ambient i Agricultura i Economia ), que necessitaven inversions de forma immediata per al seu manteniment.

Infraestructures

Així, s’han quedat sense partida les infraestructures destinades a la millora de la seguretat i foment de l’economia productiva i que afecten a la N-230 entre Sopeira i la frontera francesa, la A-14, l’eix pirinenc N-260, la N-240 entre Lleida i Montblanc, i el rescat de l’AP-2 entre Lleida i Montblanc.

Culturals o preservació del patrimoni artístic

El PP ha tombat les esmenes destinades a l’adaptació del Museu Morera de Lleida, a la rehabilitació de les muralles del conjunt museístic del Turó de la Seu Vella de Lleida, a la restauració de la Catedral de la Seu d’Urgell, així com la partida per a la rehabilitació del centre històric de Balaguer, l’Arxiu Històric provincial de Lleida, el Festival de Música Antiga dels Pirineus i la fira del Teatre de Tàrrega, entre d’altres.

Agricultura i Medi Ambient

Les esmenes dels senadors lleidatans anaven destinades a aconseguir dotacions econòmiques per al Centre d’Interpretació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, compensacions socioeconòmiques a les àrees d’influència del Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, també per al projecte de reparació i condicionament dels camins generales de la zona de rec del Canal d’Aragó i Catalunya a Gimenells, accidentat aquest estiu, Pla de la Font i Almacelles. El PP també ha votat contra l’esmena per arranjar el pont d’Aitona, que data de la segona República.

El Populars han tombat les esmenes destinades als Programes de Desenvolupament Rural a les Comarques del Pallars Jussà, Sobirà, Alta Ribagorça, també les destinades a la construcció de la segona fase de les obres de defensa per a la protecció dels nuclis de la Val d’Aran i  les obres de retorn de l’Arriu, el Garona i dels seus afluents, així com la  rehabilitació del camí rural Tor-Port de Cabús, i l’abastiment d’aigua des del Canal Segarra-Garrigues a municipis de La Segarra i l’Urgell. El Grup Parlamentari Popular també ha rebutjat amb la seva majoria les modificacions presentades per CiU al Senat per aconseguir dotacions pel pagament del foc bacterià.  

Economia

El PP ha rebutjat les esmenes dels senadors de CiU destinades al Consorci Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per a l’equipament científic tecnològic per a la investigació forestal aplicada, així com per al desenvolupament de projectes. També ha quedat fora l’esmena per a la universitat de Lleida pel Pla d’intensificació de la investigació agrària, la biotecnologia agroalimentària, la industria alimentaria, les activitats forestals i el desenvolupament rural de Lleida, així com la modificació que sol·licitava una partida per al Parc Científic de Lleida.

 

                                                                                           Senat, 12 de desembre de 2014