LA
CRISI JA ÉS HISTÒRIA?
El Govern de l’Estat
espanyol ens planteja des de fa dies un “magnífic” escenari de recuperació
econòmica que, malauradament, no coincideix amb la percepció que els ciutadans
tenen del seu dia a dia ni del seu futur immediat.
El ministre d’Economia, en
una recent compareixença al Senat, ens assegurava que l’economia espanyola
contrasta amb l’actual debilitat de la zona euro, sent Espanya el país que més
creixerà (un 1,3% del PIB el 2014 i entorn el 2% el 2015), a més de guanyar
competitivitat, recuperació dels fluxos de crèdit com a conseqüència de les
reformes estructurals al sistema financer, augment de les exportacions,
etcètera. És cert que hi ha alguns indicadors positius però, d’aquí a afirmar
que “la crisi ja és història”, com digué
el president Rajoy, hi ha un abisme.
Aquesta afirmació és un
insult a la intel·ligència de les persones. Espanya continua sent líder europeu
en atur (amb una taxa del 24%), i, especialment, en atur juvenil (50%).
Aquestes declaracions també resulten imprudents quan el nivell de pobresa ha
augmentat de manera molt significativa en aquests darrers anys, quan la classe
mitja pràcticament ha desaparegut, quan moltes famílies en situació vulnerable
es veuen desnonades del seu habitatge habitual i quan la política fiscal està
asfixiant el sistema productiu sense contemplacions amb les famílies i els
ciutadans.
És probable que els grans
números macroeconòmics millorin. Es veuran afavorits de manera especial per la
caiguda del preu del petroli (més d’un 40% des del juny), i pel creixement de
les exportacions (al voltant del 4% en termes interanuals); sense oblidar els
esforços de les empreses en internacionalitzar-se per ser més competitives. El
turisme també hi haurà tingut un paper rellevant.
Rescat
financer
Tot i aquests bons auguris,
s’ha de recordar que hem rescatat el Sistema Financer amb 61.459 M€ dels
contribuents, més 40.000 M€ de Fons Europeus i que, en cap moment, no s’ha
rescatat empreses, ni autònoms, ni emprenedors, ni famílies, ni ciutadans amb
problemes. Sols a Catalunya, des del 2007 hem perdut 65.000 empreses, 80.000
autònoms i més de 350.000 llocs de treball. Es tracta de pèrdues proporcionals
a les viscudes a la resta d’Espanya.
D'altra banda, els impostos,
que el Govern de l’Estat aplica només amb afany recaptatori, les asfixia cada
dia més. No hi ha cap discriminació positiva, cap ni una. S’obliden que només
les empreses, els autònoms i els emprenedors són els únics que poden crear
riquesa i llocs de treball.
Estem a la cua d'Europa en crèdit
segons el Banc Central Europeu: el 81% de les pimes espanyoles ha patit
augments de tipus d'interès i el 55% ha tingut d’aportar més garanties (davant la
mitjana europea del 52% i 29%, respectivament). El Governador del Banc
d’Espanya anunciava l'1 d'octubre que les xifres de crèdit segueixen en fase de
contracció.
I els diners que puguin arribar són per a les PIMES que no ho necessiten, ja que el nivell d'exigència és tan alt que deixen el paraigües a qui ja porta un impermeable. En definitival, el finançament ni hi és ni se l’espera, en aquests moments.
Més
desnonaments
Els desnonaments segueixen
creixent. El total de llançaments
practicats en els tres primers trimestres (13.341) fou un 7,3% superior al del
mateix període del 2013. Per tant, es constata que la llei de deutors
hipotecaris, feta exclusivament amb els vots del PP, ha estat un maquillatge i
que les famílies vulnerables continuen sent víctimes dels desnonaments.
Pressupostos
La inversió estatal
territorialitzada a Catalunya ha esdevingut la pitjor d’aquests darrers anys.
Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) destinen a Catalunya el 9,48%, que
representa la meitat del PIB que Catalunya aporta a l’Estat, i que representa
menys de 1.100 M€, mentre que en el 2011 la inversió es situà entorn el 15,2% Això
suposa una inversió per habitant a Catalunya de 105€ quan la mitjana per càpita
es situa en 240€
L’executiu inverteix a
Catalunya menys de 1.100 M€ incomplint la disposició addicional tercera de
l’Estatut, mentre que a través d’un procediment exprés ha indemnitzat amb 1.300
M€ a l’empresa del projecte Castor.
Lleida
Les
comarques lleidatanes han patit una reducció d’un 75% de la inversió
territorialitzada dels Pressupostos Generals de l’Estat en el període
2011-2015. Aquesta davallada tant brutal de les partides destinades a les
nostres comarques, ha suposat passar de 214,32 milions d’euros el 2011;
177,32M€ el 2012; 147,9M€ el 2013; 86,78M€ el 2014; a 53,3 M€ per als comptes
públics del 2015. Els senadors de CiU
vàrem presentar un total de 53 esmenes per un import de 123,77M€ per intentar
corregir aquest despropòsit. Lamentablement el PP va rebutjar la totalitat de
les esmenes.
És
evident que la inversió en infraestructures, quan aquestes ajuden a
desenvolupar un país, com l’eix mediterrani, la N-230, per posar algun exemple,
és un factor determinant per impulsar la sortida de la crisi.
En conseqüència, aquest
escenari, que des de Madrid ens volen fer veure, no el podem compartir. Si hi
ha cap raó per a l’optimisme, que hi és, de cap manera pot pressuposar-se que
hem superat la crisi.
Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida
Entradas
0 comentarios:
Publicar un comentario