LA POLÍTICA INDUSTRIAL, EIX DE FUTUR

“Ara més que mai, Europa necessita de la Indústria i la Indústria necessita a Europa”

Amb aquesta frase, per primera vegada, la Comissió Europea iniciava una declaració de forma tan explícita. I és que Europa considera que la Indústria ha de ser el motor de l’activitat econòmica, la qual cosa serà, sense lloc a dubtes, favorable a aquelles Comunitats Autònomes que estiguin més industrialitzades, com per exemple Catalunya.

La comunicació de la Comissió Europea és important, doncs en el marc de la política industrial es refereix a potenciar factors com l’accés al finançament, que és clau, i reconeix que aquest continua sent el principal coll d’ampolla i el fre, especialment per al creixement de la petita i mitjana empresa.

La crisi econòmica s’ha assajat amb la indústria europea. Però hi ha signes de recuperació i la Comissió ha elaborat plans per enfortir-la de cara al futur.
La nova política industrial parteix del fet que les industries nacionals ja no tenen cabuda en el món de la globalització i de que un sector industrial fort garanteix llocs de treball diversificats i ben remunerats. Europa ha d’aprofitar la transició a una economia sostenible per augmentar la seva competitivitat.

El pla consta de set iniciatives emblemàtiques englobades a l’Estrategia Europa 2020 amb cinc objectius:
• Crear un entorn jurídic que ajudi a les empreses a mantenir-se competitives.
• Facilitar a les empreses l’accés al finançament i afavorir la creació de petites empreses.
• Millorar les infraestructures de transports, energia i comunicacions.
• Garantir el subministrament i gestió eficients i sostenibles de les matèries primeres.
• Impulsar la innovació en sectors concrets, com la construcció, biocarburants i transports per carretera i ferrocarril.

“No hi haurà sostenibilitat sense competitivitat, ni hi haurà competitivitat a llarg termini sense sostenibilitat i ni l’una ni l’altra seran possibles sense un salt exponencial en la innovació”, ha declarat el Comissari d’Indústria.

La innovació és la clau de l’èxit i per Innovar cal Recerca i Desenvolupament, el que coneixem com (R+D+i). És necessari que les empreses ho gestionin com una inversió i no com una despesa. En l’actualitat els 8 països que més inverteixen en R+D (% sobre el PIB) són Israel (4,53%), Suècia (3,73%), Finlàndia (3,45%), Japó (3,39%), Corea del Sud (3,23%), Suïssa (2,90%), Islàndia (2,78%) i EE. UU. (2,62%). En aquest rànquing, Espanya ocuparia el lloc 26. Lamentablement encara estem molt lluny dels països més capdavanters!!!

Fa pocs dies la Secretaria General d’Indústria a la Comissió del ram al Senat, ens presentava el Pla Integral de Política Industrial 2020, amb cinc eixos fonamentals. Per una banda, destacava la millora de la competitivitat de la Indústria. També incidia en la promoció de la innovació i la recerca com a factors de creixement. Va subratllar la promoció del creixement de les petites i mitjanes empreses i va subratlla la necessitat de la internacionalització de les empreses.

No ha estat fins després de 7 anys de Govern del PSOE i de prop de tres anys de crisi econòmica greu que es presenta un pla industrial, quan el Govern no té temps d’aplicar-lo ni, possiblement, l’actitud necessària en acabar la legislatura d’un President del Govern que ja ha decidit plegar veles en el moment més baix del seu prestigi polític.

A-14

En la sessió de control al Govern, al Ple del Senat, he exigit a Blanco que concreti i impulsi urgentment els tres primers trams de l'A-14 entre Lleida i Sopeira com a corredor internacional estratègic.

El senador subratlla que en aquests 25 quilòmetres hi ha 22 rotondes i 17 passos de vianants que dificulten la circulació dels vehicles.


El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha exigit al ministre de Foment, José Blanco, durant la sessió de control a la Cambra Alta, que “concreti i impulsi de forma urgent els tres primers trams de l’A-14 entre Lleida i Sopeira”. Alturo ha assenyalat que “des de CiU s’entén perfectament que el Govern hagi de prioritzar i com aquest és un corredor internacional hauria de ser una prioritat per a aquest Executiu”.


Alturo ha indicat que es tracta “d’un corredor estratègic” que uneix diferents comunitats autònomes com Catalunya i Aragó amb Europa i que connecta amb altres vies que van cap a França i la mediterrània. En aquest sentit, ha explicat que “es tracta d’un corredor internacional de gran rellevància, per el que circulen camions amb mercaderies des de Europa cap als ports de Tarragona i Barcelona, així com en sentit contrari. Tot això fa que es converteixi en un corredor estratègic”.


Paral·lelament, Alturo ha subratllat que “en aquests vint-i-cinc quilòmetres entre Lleida i Alfarràs, a la N-230 trobem ni més ni menys que 22 rotondes i 17 passos de vianants que converteixen aquesta infraestructura en una via interna de comunicació entre els diferents municipis i Lleida i en cap cas en un corredor internacional”.


El senador per Lleida ha recordat la situació de les obres en aquests tres trams de la futura A-14 des de Lleida al límit amb la demarcació d’Osca. En relació al tram Lleida-Roselló, adjudicats el 7 d’abril del 2009, per un import de 40.346.986, 85 euros, ha indicat que “s’ha rescindit el contracte sense haver iniciat les obres amb indemnitzacions per valor de 2,4 milions d’euros”.


Pel que fa al segon tram, Roselló-Almenar, amb les obres adjudicades el 30 de juliol del 2008, “només hi treballen dues màquines i dos operaris i amb aquest ritme no sabem quan es podrà finalitzar”.


En relació al tercer tram, Alturo ha destacat que “no sabem com està. Fa dos anys teníem projecte i estava en informació pública per a al·legacions”.


El senador Alturo també ha apuntat els “altres problemes importants”. A Alguaire, en el tram central, hi ha un aeroport “de vital importància per al desenvolupament i les seves connexions resulten clau per al pla d’usos i gestió”. Alhora, ha assenyalat que en aquest municipi hi ha 40 afectats per les expropiacions que fa dos anys que van signar l’acta de just preu i que encara no han rebut cap quantitat.








Senat, 3 de maig de 2011

CENTRAL MEQUINENSA

Avui, en la compareixença del Secretari d'Estat d'Energia, he denuncia la passivitat d’Indústria al no explicar les conseqüències de la construcció d’una central tèrmica a Mequinensa al sector agrícola lleidatà.

El senador per Lleida critica que el secretari d’Estat d’Energia “hagi fugit d’estudi” amb un tema tant important.

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha denunciat “la passivitat” del secretari d’Estat del ram, Fabricio Hernández, per no explicar quines poden ser les conseqüències mediambientals de la futura construcció d’una central tèrmica a Mequinença sobre les produccions agrícoles de la demarcació de Lleida pròximes a aquesta infraestructura.
Alturo ha destacat que “no es pot fugir d’estudi quan aquesta planta té previst utilitzar lignits altament contaminants com a font de combustible i en un radi inferior de vint quilòmetres, a les demarcacions de Lleida i Tarragona, existeixen diversos municipis dedicats a la producció de fruita i verdura”.
El senador per Lleida ha assenyalat que alguns d’aquests municipis són Aitona (a 18’5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a’7 5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km).
Alhora, ha indicat que “a la zona se situen diversos espais protegits, com l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig), espai proposat com a Reserva Natural pel Govern d'Aragó, la ZEPA Valcuerna – Serreta i Liberola i el LIC (Lloc d'Interès Comunitari) dels boscatges del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre i Cinca, el dels Tossals



d’Almatret i el de Riba-roja dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)”.




Senat, 28 d’abril de 2011

LA SALUT I L'ESTAT DEL BENESTAR

LA SALUT I L'ESTAT DEL BENESTAR EN L'ACCIÓ DE GOVERN

Fa pocs dies, la premsa escrita de Lleida publicava un article d’opinió de la Senadora Maria Burgués, aprofitant l’avinentesa del Dia Mundial de la Salut, en relació al servei públic de salut a Catalunya, al qual em veig en l’obligació de contestar per servir la veritat i evitar l’alarma social innecessària. Vagi per endavant que comparteixo en part la seva opinió: Catalunya disposa d’un servei sanitari d’altíssima qualitat. El model sanitari vigent va ser creat pels governs de CiU i ha estat conservat aquests darrers set anys pels governs tripartits. El model sanitari català és reeixit i reconegut precisament per la qualitat de la seva gent. El govern de la Generalitat és responsable del sistema públic de salut. Tinc, i tinguin vostès, la certesa plena que en coneix el valor i que dirigeix les seves actuacions a preservar-lo, fent-lo sostenible en el temps. La qualitat del sistema, la gratuïtat i universalitat de les seves prestacions estan garantides. Les mesures que adopta el Govern de la Generalitat en matèria de sanitat van adreçades a mantenir el sistema sanitari públic per tal de fer possible que les generacions futures en puguin gaudir i tinguin la capacitat financera per adequar-lo i millorar-lo conforme les seves necessitats ho exigeixin i el progrés de la medicina ho permeti. Això, senadora, no és ser curt de mires, això és ser solidari. El Govern podia haver optat per seguir mantenint el cap sota l’ala, fer veure que res no passava, dissimular fins que les eleccions municipals passessin o fins que l’Estat i les Comunitats Autònomes es veiessin obligades a adoptar mesures de contenció de la despesa sanitària i així passar de perfil fins a nova data, esperant que el miracle del treure el carro del pedregar sense esforç ni intervenció humana es produís. És, permeti’m que li ho digui, el que un govern irresponsable hagués fet. I m’estalvio de pensar si és el que va fer el govern tripartit en els darrers dos anys, quan la recaptació disminuïa, el finançament era insuficient i el dèficit creixia fins a la insostenibilitat absoluta: el 3,9% del PIB català l’any 2010, la qual cosa equival a 7.500 milions d’euros. Poca broma. El convenciment que les eleccions del 28 de novembre duien a l’alternança de govern facilita la versemblança de tal possibilitat que queda resumida en dues sentències: qui dia passa any empeny i el ja s’ho trobaran els altres. Si s’hagués actuat amb responsabilitat quan les coses començaven a anar malament la situació actual seria més lleugera. El Govern de la Generalitat no ha seguit l’opció fàcil. Ha preferit l’opció responsable d’aturar l’hemorràgia, estabilitzar financerament la Generalitat, donar confiança als ciutadans amb la seva acció decidida i començar a redreçar el sistema sanitari. Ha preferit actuar, tot i saber que el xarop pot no ser dolç i la resposta contrària de l’oposició garantida, malgrat que internament i privada tots els grups que la conformen saben que alguna cosa calia fer, i cal fer, per mantenir el sistema sanitari públic, en un context de costos creixents i ingressos decreixents. No és sostenible un dèficit sanitari anual de 850 milions d’euros, pel cap baix. Tothom ho sap, encara que no tothom té, com té el Govern, l’obligació d’intervenir-hi, malgrat costi i molt. I la intervenció que cal fer es farà amb molta cura i amb unes directrius claríssimes: s’atendran tots els serveis; les urgències, l’atenció primària i les patologies greus queden exclosos de cap afectació; no es tancaran plantes d’hospitals ni quiròfans amb activitat programada; el criteri clínic prevaldrà en la gestió de llistes d’espera. Per tant, senadora, tingui la tranquil•litat de saber que el compromís del Govern de la Generalitat amb el sistema de salut i l’estat del benestar és absolut i que farà l’humanament possible per aplegar les voluntats de tots els qui hi intervenen, amb la humilitat necessària i la crida a la participació efectiva, per mantenir-lo indefinidament. Ens hi juguem la salut i la cohesió social. Ramon Alturo Senador de CiU per Lleida

MESURES ENERGÈTIQUES

“Fins i tot la seva pròpia gent se sorprèn de la capacitat de sorprendre que tenen amb mesures d'estalvi energètic improvisades i poc serioses”

El senador destaca davant Sebastián que “és intolerable prendre decisions d'Estat amb un cost per a les autonomies sense consultar i sense informar”
El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha retret al ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control al Govern, “la gravetat que suposa que des del Govern no siguin capaços de plantejar un Pla Global energètic, seriós, consensuat, pactat amb els Ajuntaments i les Comunitats, amb el cost econòmic estudiat i sense improvisació; fins i tot la seva pròpia gent se sorprèn de la capacitat de sorprendre que tenen”.
Alturo ha lamentat que “en set anys no hagin estat capaços de definir un mix energètic, de tenir un pacte d'Estat per a l'Energia, ja que l'energia és estratègia de país”. En aquest sentit, ha remarcat que “tots els sectors energètics estan preocupats perquè no hi ha política energètica en aquest Govern. Van donant bandades i generen seguretat jurídica”.
El senador ha subratllat que “resulta intolerable que com a membre del Govern vostè prengui decisions d'Estat, que afecten a les autonomies, amb un cost per a les mateixes i per als ajuntaments, sense consultar res i sense informar”.
Senat, 8 de març de 2011

LES LLENGÜES AL SENAT

NORMALITAT LINGÜÍSTICA AL SENAT
Després de trenta anys de democràcia, el proppassat 18 de gener, en la sessió parlamentària del Ple del Senat es van sentir a l’hemicicle les primeres paraules dels senadors/a en totes les llengües oficials de l’Estat. Que el català s’escolti amb naturalitat al Senat és una bona notícia i ha estat possible gràcies l’aprovació de la modificació del Reglament de la Cambra, que va iniciar el seu procés amb un document que varem presentar 34 senadors, el 12 de gener de l’any passat, ara fa un any.

Tot i que no és una bona notícia per a tothom. El PP va mostrar, una vegada més, la seva cara més centralista i solament va utilitzar la llengua castellana, tot i que van internvenir senadors populars gallecs o bascos; i, fins i tot, alguns d’ells no van fer ús dels auriculars com a mostra rebuig. Per a ells, aquest avenç és només un malbaratament de recursos. Els populars s’han tornat a retratar. Per sort, per a molts, la normalització de l’ús del català i la resta de llengües cooficials és una bona notícia, senyal de respecte i convivència.

I com a mostra de la pluralitat, respecte i riquesa cultural que suposa el fet d’usar les llengues cooficials a la cambra de representació territorial, només cal llegir l’inici de les intervencions d’alguns dels senadors el passat 18 de gener, que reprodueixo textualment:

• Senador Ramon Aleu Jornet (Entesa): “Gràcies, senyor president; gràcies senyores senadores i senyors senadors per haver fet possible que puguem expressar-nos en llengües oficials diferents del castellà, i mostrar la satisfacció per poder ser jo el qui estreni aquesta modalitat”

• Senadora Leanizbarrutia de BizkarralegorrA (PNV): “Eskerrik asko presidente jauna. Senatariok, urte berri on. Euskotar batentzat, hunkigarria da gaurtik aurrera euskarak, gure hizkuntzak, pleno honetan bere tokia izatea. Horregatik, gogora ekarri nahi ditut euskara zaindu eta gordetzeagatik hainbat lan eta hainbat sufrimendu jasan dituzten euskaldunak. Hauei esker hitz egin dezaket nik gaur hemen nire arbasoen hizkuntzan.(Moltes gràcies Sr. President. Senadors, en primer lloc, feliç any nou. Per a una filla del poble basc és especialment emotiu que a partir d’ara l’euskera, la nostra llengua, tingui el seu lloc aquí en aquest Ple. I per això m’agradaria recordar a aquelles persones que tant han treballat i que tant han patit per cuidar i preservar l’euskera. Són aquestes persones les que justament m’han premés avui aquí expressar-me en la llengua dels meus avantpassats)”

• Senador Pedro Torres Torres (Grup Mixte): “Moltes gràcies, senyor President i molt bones tardes, senyories. És un plaer per a mi, com a senador d’Eivissa i Formentera, poder expressar-me en la meva llengua vernacle per primera vegada en aquest ple del Senat i, a més a més, amb un tema tan important com és l’educació”

• El senador José Manuel Pérez Bouza (BNG): “Grazas, presidente. Sen dúbida hoxe é un día importante para Galiza, para a súa lingua propia —o galego— e tamén, como non, para min, que nunca esquecerei esta intervención, a primeira intervención que dende esta tribuna podo facer de principio a fin na lingua propia do territorio que represento”

• Senador Juan Bautista Cardona Prades (PSOE): “Gràcies, senyor president, bona tarda senyories. Abans d’entrar a debatre la moció, permeteu-me fer referència al nostre estat autonòmic, que és la forma natural d’organització que hem decidit entre tots. Al meu poble diuen que quan un grup o col•lectivitat decideix conviure en comú i algú no es troba del tot a gust el més lògic i intel•ligent és deixar-li que com a mínim s’organitzi l’habitació. Crec que avui és un signe de normalitat democràtica que al Ple del Senat puguem fer realitat una aspiració de molts ciutadans i ciutadanes, com és debatre, aquí jo avui ho faré, en la llengua del meu poble.”

• Senador Ramon Alturo Lloan (CiU): “Gràcies Sr. President, senyories. Permeteu-me que en aquesta primera intervenció en la meva llengua, la llengua catalana, manifesti la satisfacció i l’emoció per l’inici d’aquesta normalitat en aquesta Institució que és el Senat. Per tant, i per donar-li aquesta normalitat tant desitjada, iniciaré la intervenció relativa a la moció conseqüència d’interpel•lació del grup d’Entesa, i em plau especialment que sigui parlant d’educació”.

En un article anterior deia, i avui crec que ho he de tornar a dir, que cal entendre la riquesa cultural de les diferents llengües com a nexes d’unió entre pobles, no com a separació, com pretén fer veure algun partit polític. El que fa la persona és la cultura i és la persona qui té dret a la cultura. Els drets mai es poden quantificar, s’han de preservar i fer-los complir.

Ramon Alturo
Senador CiU per Lleida

LÍMIT A LES FOTOVOLTAIQUES

"La reducció de les hores de producció a la fotovoltaica suposa un canvi de les regles del joc a mig partit que afecta més de 50.000 agricultors i inversors"
El senador per Lleida exigeix a Sebastián moderar la retallada i la concessió de finançament a les instal·lacions que puguin veure qüestionada la seva viabilitat

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha denunciat davant el ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control al Govern, que “la reducció en un 30% de les retribucions a la fotovoltaica suposa un canvi de les regles del joc a mig partit que afecta a més de 50.000 agricultors i inversors”.


Aquest canvi, provocat per la imminent tramitació del nou reial decret 14/2010, de 23 de desembre, tal i com ha assenyalat Alturo, “suposa la vulneració del principi de seguretat jurídica, modificant la retribució a les instal·lacions que es van impulsar sota un règim econòmic concret (R.D. 661/2007)”.


A més, ha advertit el senador que “aquestes inversions es van produir amb una clara vocació a llarg termini en una font de generació d’energia medi ambientalment neta”. En aquest sentit, ha indicat que les tarifes i les primes que s’establien en el primer decret van servir per calcular els terminis d’amortització de les mateixes. I ha afegit que “conseqüentment, la retallada suposarà, en molts casos, que no es podran generar recursos suficients per complir amb les entitats financeres”. També ha destacat que “els canvis efectuats suposen l’existència d’un evident risc de violació de la confiança dels inversors”.


Per aquests motius, Alturo ha exigit a Sebastián moderar la retallada i la concessió de finançament a les instal·lacions que puguin veure qüestionada la seva viabilitat financera.