COMPAREIXENÇA MINISTRE INDÚSTRIA AL SENAT

Necessitem un full de ruta per reactivar la indústria, que generi creixement i ocupació.

El senador exigeix al ministre Soria que defineixi les actuacions per a impulsar el projecte MIDCAT d'interconnexió de gas amb França des de Figueres

El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria, Energia i Turisme del Senat, Ramon Alturo, ha reclamat al ministre del ram, durant la seva compareixença a la Cambra, un compromís per endegar com més aviat millor un pla d'actuació. En aquest sentit, el senador ha subratllat que “els jocs malabars amb la política industrial han esgotat la bateria i ara es fa més necessària que mai un full de ruta clar i concís sobre les línies en matèria energètica que generi creixement, ocupació i competitivitat”.

Alturo ha destacat que “no es pot parlar de política industrial sense parlar del preu de l'energia i no es pot parlar de política industrial sense parlar de la indústria del turisme i no es pot parlar de res de res sense parlar de política de telecomunicacions”. El senador ha realitzat una bateria de propostes encaminades a millorar alguns aspectes.

Finançament i liquiditat
El senador ha assenyalat que “és una responsabilitat ineludible del Govern donar suport a les empreses que ara es troben en dificultats, però que són viables, per a evitar la pèrdua de teixit industrial i facilitar alhora la sortida de la crisi”. Alturo ha plantejat que l’ICO es converteixi en un banc públic orientat única i exclusivament a finançar a les PIMES i als autònoms.
Així mateix, Alturo ha reclamat la creació d'un règim sancionador perquè es compleixin els terminis de pagament recollits en la Llei de Morositat. I ha destacat que “alguns sectors ja ho tenen, la qual cosa genera greuges comparatius”.

Innovació. En matèria d'Innovació el senador ha assenyalat que “no s'ha de retallar i s'ha d'apostar per una veritable transferència de coneixements Universitat-Empresa”. Alturo ha destacat que “això permet condicionar la investigació universitària a les necessitats reals de les empreses, facilitant la reorientació del negoci de les empreses cap a àmbits de futur (aeroespacial, aeronàutica, energia, infraestructures, medi ambient, nanotecnologia, salut i tecnologies de la dependència i del benestar o mobilitat verda)”.

Energia:
Pel que fa a les qüestions energètiques, ha indicat que “no tenim ni una política ni una estratègia energètica. El Govern ha de ser valent per a adoptar les decisions que permetin establir un mix energètic que ens faci menys dependents”. Per a Alturo “un preu més baix hauria de permetre a les empreses ser competitives”. A més, ha subratllat la necessitat de tenir major seguretat en el subministrament, més respecte pel medi ambient i donar compliment als objectius europeus 20-20-20.
També ha demanat a Soria una explicació per a saber “fins quan es mantendrà la suspensió de la preasignació de retribució i la supressió dels incentius econòmics per a noves instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de la cogeneració, fonts d'energia renovables i residus”.
Aquestes mesures, recollides en el RDL 1/2012, de 27 de gener, “donen la sensació que s'han dictat per a prendre mesures dràstiques i ràpides per a pal·liar el creixent dèficit tarifari i posar un cert ordre”.
Alturo ha explicat que “cal continuar mantenint estímuls a certes energies com la cogeneració, l'energia de biomassa que considerem de vital importància per a evitar que els boscos se'ns cremin, o l'eòlica marina”.
Així mateix, ha demanat la revisió d'aquells casos en els quals alguns petits empresaris s'han quedat sense incentius econòmics després d'haver arribat al pre-registre de plantes de biomassa i tenint ja els permisos autonòmics.
Projecte MIDCAT
El senador ha preguntat al ministre Soria sobre les actuacions per a impulsar el projecte MIDCAT d'interconnexió de gas amb França a partir de Figueres i per a l'alimentació de la xarxa de distribució de gas de la Vaal Darhan des de França.
En relació a la factura elèctrica, Alturo ha assenyalat que és de les més altes d'Europa i s’han de trobar solucions més imaginatives per evitar els pròxims augmentes.

Turisme:

En termes de finançament per al sector turístic, Alturo ha destacat que “des de CiU entenem que és necessari que es creïn línies específiques per al sector, mantingudes en el temps i orientades a la promoció i a la innovació, a través de l’ICO, ja que, com es va demostrar en l'anterior legislatura l'èxit va a ser inqüestionable. És un sector que pot créixer i per tant cal ajudar-li”.
A més, ha plantejat la dotació al sector d'un IVA especial al 4% que “contribuiria enormement a acabar amb l’estacionalitat del mateix”.
En relació a la marca Espanya Alturo ha assenyalat “la necessitat de promoure marques turístiques en funció dels mercats geogràfics de destinació, permetent una més efectiva coordinació en la seva promoció com la marca Pirineus o Parcs Naturals”.

Telecomunicacions:
Alturo ha denunciant que “no disposem de Banda Ampla ni de telefonia mòbil en tot el territori en condicions òptimes”. Ha esmentat “les elevades tarifes en banda ampla i en telefonia mòbil, com ha posat de manifest la CMT, així com la vicepresidenta de la Comissió Europea i responsable de l'Agència Digital, Neelie Kroes”.
En aquest sentit, ha explicat que “urgeix prendre mesures perquè els diferents mercats de les telecomunicacions siguin realment competitius i puguin disminuir les tarifes. Aquestes mesures, que reclamem, també ajudarien a augmentar la competitivitat de la nostra indústria i el nostre teixit productiu”.
Alturo ha reclamat un servei universal de 2Mb de forma “immediata”, així com l'aposta per a un servei universal a 100Mb per al 2020.

Senat, 28 de març de 2012

LA CULPA ÉS DELS ALTRES

Fa pocs dies, un bon amic meu em demanava que expliqués, mitjançant articles d’opinió, la vida parlamentària a Madrid i, en concret, l’activitat que fem al Senat. De fet, la passada legislatura ho vaig anant fent. Sempre he destacat aquells temes que, al meu judici, podien ser de més interès per als ciutadans de Lleida, bé sigui per la seva territorialitat o pel seu interès general. En aquesta legislatura em proposo seguir la mateixa línia, donant a conèixer tots aquells assumptes que es tractin al Senat de major rellevància per als ciutadans de les nostres comarques.

La X Legislatura espanyola, tot just, fa les primeres passes amb grans incerteses sobre què farà aquest Govern i com ho farà. I és que passa poques vegades que un Govern arribi al poder sense un programa concret i poc conegut pels ciutadans.Ara bé, la lletania de problemes que hi ha damunt la taula sí que és prou coneguda: una taxa d’atur i un dèficit que doblen la mitjana europea; un atur juvenil impresentable; un PIB que no creix; uns incompliments financers amb Catalunya, d’una gravetat i irresponsabilitat que no té nom; una manca de confiança i credibilitat per part dels mercats internacionals, que fa que la prima de risc es dispari, que vol dir que el deute del Regne d’Espanya sigui cada dia més car, entre d’altres.

I davant de tot això, què farà el nou Govern?

Del discurs d’investidura del President Mariano Rajoy, es poden destacar tres punts. El primer fa referència a la retallada de 16.400 milions d’euros en els propers pressupostos, sense saber com ni on. Per cert, preveia un dèficit públic del 6% al 2011 i ara ja és entorn el 8%. Això suposa uns 40.000 milions d’euros que cal ajustar per arribar al 4,4% del PIB que exigeix Brussel•les.El segon es centra en el lema “una competència, una administració” que caldrà veure com es concreta. Seria lògic que de totes aquelles competències que ja estan transferides es tanquessin els ministeris corresponents, no? Com això no s’ha fet, es pot pensar que vol centralitzar competències en detriment de les autonomies. I el tercer és la mare dels ous no ha parlat gens de Catalunya, ni de pacte fiscal, ni dels 1.450 milions d’euros del fons de competitivitat, ni dels 759 milions de la Disposició Addicional tercera.

El Silenci de Rajoy

Després de dies de silenci, en els quals la vicepresidenta ens ha anat explicant els ajustos (increment de l’IRPF, increment de l’IBI,...), en Rajoy parla. I responsabilitza les Comunitats Autònomes d’aquests dos punts d’increment del dèficit; quan la proporció del deute és 80 de l’Estat davant dels 20 de les CC.AA. La culpa és dels altres. Increïble! Ja han anunciat que volen controlar els pressupostos de les diferents comunitats autònomes abans de ser aprovats. L’estiu passat, a corre-cuita, amb nocturnitat i traïdoria, PP i PSOE varen ser capaços de modificar la Constitució atemptant greument contra l’autonomia financera de les Comunitats Autònomes. Davant d’això, hom es pregunta, estem davant d’una nova LOAPA? No es vol aprofitar la crisi per fer més Estat? No es vol asfixiar Catalunya de manera premeditada?Tampoc se sap què farà el PP per reactivar l’economia productiva i crear ocupació. Fins que no hagin passat les eleccions d’Andalusia, s’haurà de tenir paciència, però es generaran molts dubtes. Des de CiU estarem expectants.

Ramon Alturo

Senador CIU per Lleida

Lleida 17-gener-12

MÍTING FINAL A LLEIDA

Ens trobem ja, a les portes d’unes eleccions transcendentals, on ens hi juguem moltes coses.

A Madrid es prenen moltes decisions, més de les que desitjaríem, que ens afecten avui aquí, a Lleida, al nostre progrés, al nostre benestar, al nostre desenvolupament...

Durant tots aquests dies, nosaltres, els candidats hem trepitjat totes les comarques lleidatanes, i això no té res d’excepcional, doncs ja ho fem de manera habitual, però ara, d’una manera més intensa. Hem escoltat, hem vist i hem parlat amb molts sectors, gent de diferents àmbits, institucions...

Hem trobat gent amb molta empenta, que treballa molt per sortir de la crisi, amb emprenedors, autònoms, petits i mitjans empresaris que estant exportant arreu del món i que ningú ho diria, altres que busquen vies per fer funcionar el seu negoci, el seu comerç, i també gent que pateix, joves que els hi costa trobar feina....

NOSALTRES, ELS QUE ESTEM AQUÍ, DAVANT SEU, TENIM MOLTES RAONS PER VOLER ANAR A MADRID:

Pels nostres pagesos, agricultors, ramaders, per que la PAC, no dóna continuïtat als joves agricultors. Volem la seva regionalització, ja que ens permetrà fer la gestió des de Catalunya.

Per tots els que en seu moment varen posar en funcionament una planta d’energia fotovoltaica com a pla de jubilació i que ara, a la meitat del partit, estan patint un canvi de les regles del joc des del ministeri d’indústria, generant inseguretat jurídica, i que nosaltres, dit sigui de pas, des del Senat, som l’únic partit que ho hem portat al Constitucional.

Pels parcs eòlics de la Segarra, que tenen por de tenir les restriccions de les fotovoltaiques i perillen les inversions i els llocs de treball.

Per les empreses familiars del Pallars o de l’Alt Urgell o Alta Ribagorça, que volen posar en funcionament plantes d’energia de biomassa, fent neteja de boscos i creant ocupació.

Per prestigiar el sector de la fusta, on empreses de l’Urgell fan d’ella la seva activitat.

Pel sector del turisme, tant important en les nostres comarques, per promoure marques turístiques, com “Pirineus”, promoure la promoció internacional, o aplicar un IVA reduït del 4%

Per defensar i protegir el nostre model de comerç, el comerç de proximitat, que està greument amenaçat per la proposta del PP de liberalitzar els horaris comercials 24 h al dia i 7 dies a la setmana.

Per les beques dels nostres alumnes i la millora de la F.P.

Pels nostres ajuntaments que han de tornar diners a l’estat per un error que no els correspon, en un moment en que aquests diners ja estan gastats i comptabilitzats.

Per la manca de Banda Ampla en moltes de les nostres comarques, deficiències en la cobertura de telefonia mòbil, la qual afecta greument el seu desenvolupament i competitivitat.

Pels autònoms, emprenedors i pimes que necessiten que s’obri la xeta del crèdit, i ajuts per la seva internacionalització...

Per les obres de compensació que cal fer en municipis de l’Alt Urgell o la Noguera, per la construcció de l’embassament de Rialb.

Per les nostres infraestructures com l’autovia A-14 fins Sopeira i l’arranjament de la N-230 fins la frontera francesa, especialment al seu pas per la Val d’Aran

Per l’eix pirinenc, especialment entre Xerallo i Pont de Suert.

Per l’autovia a Tarragona..

Per la nostra connexió amb el futur corredor mediterrani, que potenciarà especialment el nostre sector agroalimentari.

ÉS PER TOT AIXÒ, ENTRE ALTRES COSES, QUE VOLEM ANAR A MADRID.

Però també per defensar la nostra llengua, la nostra identitat, la nostra cultura, el pacte fiscal...

Tot això és la prova que Lleida vol sortir de la crisi sent un actor principal dins Catalunya i Europa.

I ara més que mai cal votar CIU, un partit de casa, un partit que genera confiança, que no enganya, que diu la veritat, per tenir la força suficient per continuar el projecte de país, iniciat ara fa un any.

Per tant us demanem el vostre suport i el vostre vot. La nostra força és a les vostres mans!!!

Moltes gràcies amigues i amics!!!

Catalunya a Madrid és cosa de CiU

Quan es parla de les eleccions a Corts espanyoles es té la tendència a pensar que són molt llunyanes o que ens afecten poc o que poc hi podem dir perquè és cosa dels dos grans partits espanyols.

Rés més lluny de la realitat. A Madrid es prenen moltes decisions que ens afecten, i molt, a les catalanes i als catalans. Segurament més de les que desitjaríem. És per això que no podem deixar que el partit el juguin només el PP i el PSOE.

La preocupació principal de tothom en aquests moments d’incertesa és la situació econòmica general i personal de cadascú, de cada família, del drama que suposa l’atur per a molta gent, de les dificultats en què es troben les empreses, els autònoms, els emprenedors. Cal saber perquè s’ha arribat a aquesta situació i quins en són els responsables.

El PSOE en té responsabilitat. La principal és no haver sabut veure la crisi, negar-la fins i tot. També per no haver adoptat les mesures adients per a fer-hi front com va fer Alemanya, Irlanda i Islàndia, per citar tres estats ben diferents. Però el PP també en té de culpa. El model econòmic especulatiu, molt dependent de la construcció exagerada, té les seves arrels en els anys del govern d’Aznar que no va saber redreçar una situació que no podia durar, malgrat que moltes vegades se’ls va advertir que el model era insostenible. CiU ho va fer i va ser menystinguda com au de mal averany.

Catalunya ha de tenir les eines suficients com per evitar els contagis indeguts de la política espanyola. El primer instrument és tenir capacitat financera suficient. I no és qüestió menor. El País Basc té una taxa d’atur que és la meitat de la catalana. El concert econòmic és la millor defensa contra l’atur perquè permet finançar les polítiques actives contra la desocupació, perquè facilita incentivar els sectors productius més eficients, perquè ajuda a promoure la internalització de les empreses, bàsic per competir en un món globalitzat.

És essencial aconseguir que els catalans administrem els nostres recursos i que la quota de solidaritat amb Espanya sigui la justa i raonable. No pot ser, com ha vingut sent els darrers anys, abusiva i lesiva per als interessos dels catalans. En aquest sentit, el dèficit fiscal estructural de Catalunya amb l’Estat és de l’ordre de 3.000 euros per català i any. Solament cal fer quatre números per veure què es podria arribar a fer amb els recursos propis i una bona administració.

Convé molt que CiU sigui la força forta, la decisiva, sinó Catalunya i la seva gent hi sortiran perdent. Sense pacte fiscal, no anirem el bé que hauríem d’anar. Prou se sap que els grans partits espanyols prenen les seves decisions últimes, les importants, en funció dels seus interessos generals. Catalunya hi compta relativament poc. Massa sovint, només per guanyar vots anant en contra dels catalans.

A Lleida, les enquestes apunten que només un partit nacional, catalanista, tindrà representació parlamentària per la circumscripció: CiU. La coalició nacionalista ha de ser la primera força política en aquestes eleccions perquè pugui defensar amb solidesa, i fent-se respectar, els interessos dels lleidatans a Madrid. Convé molt que els diners dels lleidatans estiguin ben protegits a Madrid.

Convé també molt que quan es concreti la connexió de la península amb el corredor de la Mediterrània els interessos de Lleida estiguin ben defensats; que quan es parli de les comunicacions pirinenques, imprescindibles per garantir la qualitat de vida dels qui hi viuen, Lleida sigui forta; que quan es vulguin redefinir els elements bàsics de l’estat del benestar les competències de la Generalitat de Catalunya siguin respectades per poder atendre amb eficàcia els ciutadans d’aquestes terres més dèbils i més necessitats de protecció.

En definitiva, a les portes d’un nou temps que veurà com tot es redefineix perquè les formes de fer i d’organitzar-se socialment del passat ja no serveixen, els catalans i lleidatans hem d’estar ben protegits i tenir capacitat de decisió en qualsevol lloc en què es jugui el nostre futur. I CiU ha estat i és la garantia de salvaguarda dels interessos de la gent que aquí vivim i treballem.


Ramon Alturo
Senador de CiU

BALANÇ LEGISLATURA

UNA LEGISLATURA PERDUDA


“Com van les coses per Madrid?” “Què fa el Govern i què fa CiU davant la crisi?” Amb aquestes mateixes preguntes, que sovint em fan amics i coneguts, començava el meu primer article d’opinió, com a senador, ara fa més de tres anys. Ha passat una legislatura. Parlàvem de crisi i tres anys i mig més tard en seguim parlant i, a més, la situació ha empitjorat. Tot plegat, molt preocupant.

Recordo que, en aquell moment, el President Zapatero es negava a utilitzar la paraula crisi. Sempre s’enredava amb conceptes com “desacceleració transitòria” i intentava convèncer-nos que una desacceleració i una crisi eren conceptes diferents.

Recordo que explicava que Espanya tenia el millor sistema bancari d’Europa, un dels més sòlids del món i que, molt aviat, superaria a França en Producte Interior Brut (PIB). Recordo que es vantava de tenir un superàvit de 14.000 milions d’euros a les arques públiques i que no tenia problemes de tresoreria. Quanta paraula buida, quantes promeses incomplertes. És impossible enunciar-les totes en aquest article. Tothom ho sap.

No ens cansarem de recordar que els principal drama de la crisi és l’atur. El mes de setembre ha vist créixer l’atur amb feia anys que no passava. Milers de persones, i famílies senceres, tenen dificultats per tirar endavant perquè no troben feina. No es genera ocupació perquè els autònoms, les petites i mitjanes empreses no poden créixer per la dificultat d’accedir a liquiditat, perquè la morositat i els impagaments els ofeguen cada dia més, perquè no es recolza l’emprenedoria, perquè hi ha inestabilitat econòmica i política i perquè no s’han fet reformes estructurals serioses.

Què ha fet i què ha aportat el Partit Popular -que pot ser al govern en pocs mesos- davant tot aquest escenari? Ben poca cosa. S’ha limitat a veure com el PSOE s’ha anat ensorrant tot sol, rebutjant de prendre cap iniciativa per salvar l’economia o per generar ocupació. Moltes vegades CiU ha proposat de fer un gran pacte d’estat per treure Espanya del sot. Mai no s’hi ha apuntat el PP.

El PP solament s’ha limitat a criticar la inoperància del govern. Però no ha estat una crítica constructiva, no ha aportat cap solució a la crisi i ha permès, amb la seva inactivitat, que la situació econòmico-financera d’aquest país es deteriorés a gran velocitat. Arribaran al Govern, probablement, però a quin preu? Quin és el preu que tots plegats haurem de pagar per no haver fet els deures a temps?

On sí s’ha posat les piles el PP ha estat en posar-se d’acord amb el PSOE per reformar la Constitució, laminant de forma molt greu l’autonomia financera de Catalunya i sense donar cap possibilitat de negociació als partits nacionalistes. Han trencat el consens constitucional. En prenem bona nota i de ben segur que trobarem el camí i sabrem decidir el nostre futur ben aviat.

I una de les oportunitats per contribuir al nostre futur s’obre el proper dia 20 de novembre. Les enquestes apunten a una majoria absoluta del PP, que no convé gens ni mica al país, a Catalunya.

Hi ha dues maneres d’evitar-ho: una, votant al PSC-PSOE. És una opció que no beneficia Catalunya. L’altra, votar CiU, contribuint així a defensar els interessos del país. Vostès decideixen.

LA SORTIDA DE LA CRISI

LA SORTIDA DE LA CRISI: LA INTERNACIONALITZACIÓ I EL COMERÇ EXTERIOR


Fa pocs dies que l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) posava de manifest que la recuperació econòmica d’Espanya vindrà de la mà de les exportacions i de la internacionalització de nostra economia.

Les dades macroeconòmiques.

L’economia espanyola experimenta un enfortiment gradual que ha de permetre una expansió del producte interior brut (PIB) del 0,9% aquest any i del 1,6% en 2012. Aquest canvi ve donat per la recuperació de la zona euro i l’augment de les exportacions a Sud-amèrica i cap a altres economies emergents. Tot i que també s’ha de tenir en compte així l’impacte cada cop menys negatiu del reajustament del sector de la construcció.

D’aquesta manera, les previsions de l’OCDE coincideixen pràcticament amb les publicades pel FMI. Aquest organisme augura un creixement del PIB del 0,8% en 2011 i del 1,6% en 2012, molt per sota dels pronòstics de l’Executiu espanyol. Zapatero i Salgado esperen una expansió de l’1,3% per al 2011 i del 2,3% el proper. No obstant , a pesar del gradual increment previst de l’economia espanyola, l’OCDE preveu que la taxa d’atur continuarà en nivells elevats i arribarà al 20,3% aquests any i al 19,3% al 2012 front les previsions del Govern del 19,8 aquest any i del 18,5% el proper.

Les mateixes previsions, indiquen que es trigarà 15 anys en situar les taxes de desocupació en el 8,9%, previstes per al 2026, front el 8,6% registrat el 2007.

Aquestes dades ens han de servir per situar la realitat del context actual i canalitzar en la direcció adequada els esforços per encarar el futur amb èxit. Parlar d’internacionalització de les empreses, de la importància del comerç exterior, de la innovació del teixit productiu i de la competitivitat no es pot fer sense emmarcar-ho en aquest context global.

Què ens funciona?

Existeixen dades molt positives que val la pena posar damunt la taula. Davant la caiguda del mercat interior, tots els sectors van augmentar les seves vendes a l’exterior el 2010, creixent un 17,4% respecte del 2009. Igualment, les exportacions dels nostres principals socis comunitaris van experimentar avenços en el conjunt de l’any. Així, les exportacions de la zona euro es varen incrementar un 16,8%, amb avenços del 18,5% per Alemanya, del 15,7% per Itàlia i del 13,3% per França.

En conseqüència el nostre mercat exterior apareix com un important motor de la nostra recuperació econòmica al què hem de donar una atenció preferent i facilitar la internacionalització de les nostres empreses, especialment les PIMES, que són les que tenen major dificultat a l’hora d’exportar.

l’Estat i la internacionalització

El Govern espanyol disposa de diversos organismes per impulsar el comerç exterior i l’expansió internacional. Existeix el Fons per a la Internacionalització de l’Empresa (FIEM) que fou creat l’any passat i que gestiona fons d’Estat a Estat per la competitivitat de les nostres empreses. L’any passat tenia una assignació de 150 M€, diners que no es varen utilitzar, i aquest any disposa d’un pressupost de 316 M€, molt poca cosa en relació la importància i la necessitat de les PIMES.

Un altre instrument és l’Institut de Comerç Exterior (ICEX), que en teoria ha de servir per ajudar a finançar projectes d’empreses per formació en exportació o finançar projectes d’ajut a l’exportació. El problema rau en que l’ICEX al no ser un sistema financer no assumeix el risc i per tant les ajudes directes són molt poques i puntuals. En l’actualitat està en reforma i es pretén que comparteixi el risc amb les Comunitats Autònomes per finançar projectes d’internacionalització i poder assolir l’objectiu de 3.000 noves empreses que, cada any iniciïn activitats a l’exterior. Però cal plantejar-se per què no s’ha fet abans, després de prop de tres anys de crisi tremenda?
El Consell Inter-territorial per a la Internacionalització es va crear el 2006 com a òrgan de cooperació entre els principals agents públics i privats que impulsen la internacionalització empresarial. El desembre de l’any passat va aprovar el Pla Integrat de Reforç de les Exportacions amb quatre eixos bàsics d’actuació: Incrementar anualment el nombre d’empreses que s’inicien en l’exportació cada any, simplificar el sistema de prestació de serveis a les empreses, estendre la promoció i la imatge de les empreses espanyoles i promoure la inversió d’empreses de capital estranger en I+D+i.
Aquest pla ambiciós denota les ganes de cercar una solució. És molt important que això sigui així, però arriba massa tard. Potser hauria estat millor aprovar aquest Pla un any abans.
Els economistes acostumen a dir que en època de crisi és quan cal preparar-se per ser més competitius després. Ara seria el moment de treballar per la competitivitat dels ports, aeroports i invertir en l’eix del mediterrani, infraestructura cabdal per la nostra competitivitat.
Com sempre el Govern diu que és cert que cal prioritzar la internacionalització de les nostres empreses, però com ja és habitual no ho fa amb fermesa ni amb decisió, amb un full de ruta potent. El que està clar és que qui ha de crear llocs de treball i ocupació són les empreses, els autònoms i els emprenedors i cal ajudar-los, assessorar-los i donar-los un cop de mà.

Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida

COMPAREIXENÇA S.E. COMERÇ EXTERIOR

“Necessitem un canvi de rumb perquè ni la internacionalització ni l’exportació són prioritàries en l'agenda del Govern per impulsar l'economia”

El senador per Lleida critica la supressió d'incentius fiscals en aquestes àrees “fonamentals i estratègiques per a la recuperació del país”
El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha reclamat al secretari d'Estat de Comerç Exterior, Alfredo Bonet, “un canvi de rumb en la gestió perquè ni l'exportació ni la internacionalització formen part de l'agenda del Govern per impulsar l'economia”. En aquest sentit, ha assenyalat que es tracta d'àrees “fonamentals i estratègiques en la recuperació econòmica del país”.
El senador Alturo ha traslladat a Bonet, que compareixia a sol•licitud de CiU, que “des del nostre grup ens dóna la sensació que el Govern no ha tingut com a prioritat les polítiques d'exportació. S'han eliminat incentius fiscals previstos en l'Impost de Societats i s'han reduït les dotacions pressupostàries destinades a institucions sectorials i a programes de foment”.
I ha afegit que “el Govern es va comprometre a compensar la supressió de les deduccions en foment de la internacionalització a través d'un augment dels programes de finançament de projectes d'internacionalització i d'institucions en els Pressupostos i no s'ha fet res en aquest sentit. Això no contribueix en absolut al suport dels sectors exportadors”.
Alturo ha deixat clar que “la sortida de la crisi passa pel creixement econòmic i, en aquests moments, el creixement econòmic únicament vindrà del sector exterior, de la capacitat d'internacionalització de les nostres empreses, de l' increment de les exportacions. Vostès no semblen tenir-ho gens clar. No existeix una política decidida per part del Govern per a acompanyar les dades positives. Han d'apostar de forma decidida pel foment de la internacionalització de les empreses, especialment les PIMES”.
Alturo ha indicat que “recentment l'OCDE va posar de manifest que la recuperació econòmica d'Espanya vindrà de la mà de l'increment de les exportacions i de la internacionalització de l'economia espanyola”.
L'economia espanyola ha experimentat un enfortiment gradual que permetrà una expansió del PIB del 0,9% aquest any i del 1,6% en 2012, gràcies a la recuperació de l’eurozona i de les exportacions cap a Sud-amèrica i altres economies emergents, així com del cada vegada menor impacte negatiu del reajustament del sector de la construcció, segons les previsions de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Ramon Alturo ha subratllat que “tot i les bones expectatives, el nostre dèficit comercial continua sent un problema ja que tenim una forta dependència exterior, especialment en el sector energètic. Això ens genera una alta dependència dels mercats exteriors (85%) i de les seves fluctuacions, afectant la nostra competitivitat interna de manera negativa. Tenim també un problema amb la política energètica, tema molt discutit amb el ministre d'Indústria”.
De la mateixa manera, tal i com ha subratllat Alturo “el dèficit comercial espanyol va augmentar en el 2010 el 4,2% respecte a 2009 i va sumar 52.283 milions d'euros, degut fonamentalment a l'increment del dèficit energètic, que va ser el responsable de gairebé totes les importacions realitzades l'any passat”. El senador ha tingut en compte que tots els sectors van augmentar les seves vendes a l'exterior i que en 2010 les exportacions van créixer el 17,4% respecte a 2009 i van sumar 185.799 milions d'euros. Tot i amb això, les importacions van augmentar el 14,2% fins els 238.082 milions d'euros, el que suposa que el dèficit comercial va representar el 4,9% del PIB en 2010.
El senador per Lleida ha reclamat les dades més actualitzades sobre el funcionament del Fons per a la internacionalització de l'empresa (FIEM), i el seu treball a través del Consell Inter-territorial d'Internacionalització. El senador ha exigit els recursos destinats al Pla Integral de Reforç de les Exportacions i de les Inversions Estrangeres.
A més, ha sol•licitat informació sobre la futura reforma de l’ICEX, així com dels noranta-cinc plans sectorials de promoció i dels set plans macro sectorials que integren unes 1.200 activitats en les quals esperen que participin més de 4.000 empreses, la majoria PIMES. Alturo ha destacat que “alguns sectors empresarials denuncien que l’ICEX cada vegada té menys recursos, s'obren més línies i les estructures de personal són les mateixes”.
El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria ha destacat que l'exportació requereix un entorn favorable i, per tant, d'altres infraestructures, així com d'una Administració àgil i eficient que faciliti els processos d'internacionalització i el comerç exterior. “Són les mateixes empreses o entitats com les fires (la mateixa fira de Barcelona, associacions com AMEC, cambres de comerç i altres agents) les quals reclamen aquest entorn i aquestes infraestructures favorables. I són aquestes les que generen la competitivitat dels nostres aeroports, dels nostres ports, o aquelles inversions tan clares en termes d'internacionalització i de comerç exterior com és el mateix corredor del Mediterrani. Aquesta es tracta d'una infraestructura clau en la competitivitat, creixement i internacionalització del nostre sistema productiu”.
En relació a la tramitació de visats, Alturo ha manifestat que “s'ha de trobar la manera de proposar solucions que facilitin la gestió i la tramitació de visats per a activitats comercials o econòmiques, tramitació realitzada per part de les nostres ambaixades o els nostres consolats. Encara avui existeixen dificultats de tramitació dintre del termini i en la forma escaient”.