LA SORTIDA DE LA CRISI

LA SORTIDA DE LA CRISI: LA INTERNACIONALITZACIÓ I EL COMERÇ EXTERIOR


Fa pocs dies que l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) posava de manifest que la recuperació econòmica d’Espanya vindrà de la mà de les exportacions i de la internacionalització de nostra economia.

Les dades macroeconòmiques.

L’economia espanyola experimenta un enfortiment gradual que ha de permetre una expansió del producte interior brut (PIB) del 0,9% aquest any i del 1,6% en 2012. Aquest canvi ve donat per la recuperació de la zona euro i l’augment de les exportacions a Sud-amèrica i cap a altres economies emergents. Tot i que també s’ha de tenir en compte així l’impacte cada cop menys negatiu del reajustament del sector de la construcció.

D’aquesta manera, les previsions de l’OCDE coincideixen pràcticament amb les publicades pel FMI. Aquest organisme augura un creixement del PIB del 0,8% en 2011 i del 1,6% en 2012, molt per sota dels pronòstics de l’Executiu espanyol. Zapatero i Salgado esperen una expansió de l’1,3% per al 2011 i del 2,3% el proper. No obstant , a pesar del gradual increment previst de l’economia espanyola, l’OCDE preveu que la taxa d’atur continuarà en nivells elevats i arribarà al 20,3% aquests any i al 19,3% al 2012 front les previsions del Govern del 19,8 aquest any i del 18,5% el proper.

Les mateixes previsions, indiquen que es trigarà 15 anys en situar les taxes de desocupació en el 8,9%, previstes per al 2026, front el 8,6% registrat el 2007.

Aquestes dades ens han de servir per situar la realitat del context actual i canalitzar en la direcció adequada els esforços per encarar el futur amb èxit. Parlar d’internacionalització de les empreses, de la importància del comerç exterior, de la innovació del teixit productiu i de la competitivitat no es pot fer sense emmarcar-ho en aquest context global.

Què ens funciona?

Existeixen dades molt positives que val la pena posar damunt la taula. Davant la caiguda del mercat interior, tots els sectors van augmentar les seves vendes a l’exterior el 2010, creixent un 17,4% respecte del 2009. Igualment, les exportacions dels nostres principals socis comunitaris van experimentar avenços en el conjunt de l’any. Així, les exportacions de la zona euro es varen incrementar un 16,8%, amb avenços del 18,5% per Alemanya, del 15,7% per Itàlia i del 13,3% per França.

En conseqüència el nostre mercat exterior apareix com un important motor de la nostra recuperació econòmica al què hem de donar una atenció preferent i facilitar la internacionalització de les nostres empreses, especialment les PIMES, que són les que tenen major dificultat a l’hora d’exportar.

l’Estat i la internacionalització

El Govern espanyol disposa de diversos organismes per impulsar el comerç exterior i l’expansió internacional. Existeix el Fons per a la Internacionalització de l’Empresa (FIEM) que fou creat l’any passat i que gestiona fons d’Estat a Estat per la competitivitat de les nostres empreses. L’any passat tenia una assignació de 150 M€, diners que no es varen utilitzar, i aquest any disposa d’un pressupost de 316 M€, molt poca cosa en relació la importància i la necessitat de les PIMES.

Un altre instrument és l’Institut de Comerç Exterior (ICEX), que en teoria ha de servir per ajudar a finançar projectes d’empreses per formació en exportació o finançar projectes d’ajut a l’exportació. El problema rau en que l’ICEX al no ser un sistema financer no assumeix el risc i per tant les ajudes directes són molt poques i puntuals. En l’actualitat està en reforma i es pretén que comparteixi el risc amb les Comunitats Autònomes per finançar projectes d’internacionalització i poder assolir l’objectiu de 3.000 noves empreses que, cada any iniciïn activitats a l’exterior. Però cal plantejar-se per què no s’ha fet abans, després de prop de tres anys de crisi tremenda?
El Consell Inter-territorial per a la Internacionalització es va crear el 2006 com a òrgan de cooperació entre els principals agents públics i privats que impulsen la internacionalització empresarial. El desembre de l’any passat va aprovar el Pla Integrat de Reforç de les Exportacions amb quatre eixos bàsics d’actuació: Incrementar anualment el nombre d’empreses que s’inicien en l’exportació cada any, simplificar el sistema de prestació de serveis a les empreses, estendre la promoció i la imatge de les empreses espanyoles i promoure la inversió d’empreses de capital estranger en I+D+i.
Aquest pla ambiciós denota les ganes de cercar una solució. És molt important que això sigui així, però arriba massa tard. Potser hauria estat millor aprovar aquest Pla un any abans.
Els economistes acostumen a dir que en època de crisi és quan cal preparar-se per ser més competitius després. Ara seria el moment de treballar per la competitivitat dels ports, aeroports i invertir en l’eix del mediterrani, infraestructura cabdal per la nostra competitivitat.
Com sempre el Govern diu que és cert que cal prioritzar la internacionalització de les nostres empreses, però com ja és habitual no ho fa amb fermesa ni amb decisió, amb un full de ruta potent. El que està clar és que qui ha de crear llocs de treball i ocupació són les empreses, els autònoms i els emprenedors i cal ajudar-los, assessorar-los i donar-los un cop de mà.

Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida




COMPAREIXENÇA S.E. COMERÇ EXTERIOR

| 0 comentarios

“Necessitem un canvi de rumb perquè ni la internacionalització ni l’exportació són prioritàries en l'agenda del Govern per impulsar l'economia”

El senador per Lleida critica la supressió d'incentius fiscals en aquestes àrees “fonamentals i estratègiques per a la recuperació del país”
El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha reclamat al secretari d'Estat de Comerç Exterior, Alfredo Bonet, “un canvi de rumb en la gestió perquè ni l'exportació ni la internacionalització formen part de l'agenda del Govern per impulsar l'economia”. En aquest sentit, ha assenyalat que es tracta d'àrees “fonamentals i estratègiques en la recuperació econòmica del país”.
El senador Alturo ha traslladat a Bonet, que compareixia a sol•licitud de CiU, que “des del nostre grup ens dóna la sensació que el Govern no ha tingut com a prioritat les polítiques d'exportació. S'han eliminat incentius fiscals previstos en l'Impost de Societats i s'han reduït les dotacions pressupostàries destinades a institucions sectorials i a programes de foment”.
I ha afegit que “el Govern es va comprometre a compensar la supressió de les deduccions en foment de la internacionalització a través d'un augment dels programes de finançament de projectes d'internacionalització i d'institucions en els Pressupostos i no s'ha fet res en aquest sentit. Això no contribueix en absolut al suport dels sectors exportadors”.
Alturo ha deixat clar que “la sortida de la crisi passa pel creixement econòmic i, en aquests moments, el creixement econòmic únicament vindrà del sector exterior, de la capacitat d'internacionalització de les nostres empreses, de l' increment de les exportacions. Vostès no semblen tenir-ho gens clar. No existeix una política decidida per part del Govern per a acompanyar les dades positives. Han d'apostar de forma decidida pel foment de la internacionalització de les empreses, especialment les PIMES”.
Alturo ha indicat que “recentment l'OCDE va posar de manifest que la recuperació econòmica d'Espanya vindrà de la mà de l'increment de les exportacions i de la internacionalització de l'economia espanyola”.
L'economia espanyola ha experimentat un enfortiment gradual que permetrà una expansió del PIB del 0,9% aquest any i del 1,6% en 2012, gràcies a la recuperació de l’eurozona i de les exportacions cap a Sud-amèrica i altres economies emergents, així com del cada vegada menor impacte negatiu del reajustament del sector de la construcció, segons les previsions de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Ramon Alturo ha subratllat que “tot i les bones expectatives, el nostre dèficit comercial continua sent un problema ja que tenim una forta dependència exterior, especialment en el sector energètic. Això ens genera una alta dependència dels mercats exteriors (85%) i de les seves fluctuacions, afectant la nostra competitivitat interna de manera negativa. Tenim també un problema amb la política energètica, tema molt discutit amb el ministre d'Indústria”.
De la mateixa manera, tal i com ha subratllat Alturo “el dèficit comercial espanyol va augmentar en el 2010 el 4,2% respecte a 2009 i va sumar 52.283 milions d'euros, degut fonamentalment a l'increment del dèficit energètic, que va ser el responsable de gairebé totes les importacions realitzades l'any passat”. El senador ha tingut en compte que tots els sectors van augmentar les seves vendes a l'exterior i que en 2010 les exportacions van créixer el 17,4% respecte a 2009 i van sumar 185.799 milions d'euros. Tot i amb això, les importacions van augmentar el 14,2% fins els 238.082 milions d'euros, el que suposa que el dèficit comercial va representar el 4,9% del PIB en 2010.
El senador per Lleida ha reclamat les dades més actualitzades sobre el funcionament del Fons per a la internacionalització de l'empresa (FIEM), i el seu treball a través del Consell Inter-territorial d'Internacionalització. El senador ha exigit els recursos destinats al Pla Integral de Reforç de les Exportacions i de les Inversions Estrangeres.
A més, ha sol•licitat informació sobre la futura reforma de l’ICEX, així com dels noranta-cinc plans sectorials de promoció i dels set plans macro sectorials que integren unes 1.200 activitats en les quals esperen que participin més de 4.000 empreses, la majoria PIMES. Alturo ha destacat que “alguns sectors empresarials denuncien que l’ICEX cada vegada té menys recursos, s'obren més línies i les estructures de personal són les mateixes”.
El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria ha destacat que l'exportació requereix un entorn favorable i, per tant, d'altres infraestructures, així com d'una Administració àgil i eficient que faciliti els processos d'internacionalització i el comerç exterior. “Són les mateixes empreses o entitats com les fires (la mateixa fira de Barcelona, associacions com AMEC, cambres de comerç i altres agents) les quals reclamen aquest entorn i aquestes infraestructures favorables. I són aquestes les que generen la competitivitat dels nostres aeroports, dels nostres ports, o aquelles inversions tan clares en termes d'internacionalització i de comerç exterior com és el mateix corredor del Mediterrani. Aquesta es tracta d'una infraestructura clau en la competitivitat, creixement i internacionalització del nostre sistema productiu”.
En relació a la tramitació de visats, Alturo ha manifestat que “s'ha de trobar la manera de proposar solucions que facilitin la gestió i la tramitació de visats per a activitats comercials o econòmiques, tramitació realitzada per part de les nostres ambaixades o els nostres consolats. Encara avui existeixen dificultats de tramitació dintre del termini i en la forma escaient”.

LA POLÍTICA INDUSTRIAL, EIX DE FUTUR

“Ara més que mai, Europa necessita de la Indústria i la Indústria necessita a Europa”


Amb aquesta frase, per primera vegada, la Comissió Europea iniciava una declaració de forma tan explícita. I és que Europa considera que la Indústria ha de ser el motor de l’activitat econòmica, la qual cosa serà, sense lloc a dubtes, favorable a aquelles Comunitats Autònomes que estiguin més industrialitzades, com per exemple Catalunya.

La comunicació de la Comissió Europea és important, doncs en el marc de la política industrial es refereix a potenciar factors com l’accés al finançament, que és clau, i reconeix que aquest continua sent el principal coll d’ampolla i el fre, especialment per al creixement de la petita i mitjana empresa.

La crisi econòmica s’ha assajat amb la indústria europea. Però hi ha signes de recuperació i la Comissió ha elaborat plans per enfortir-la de cara al futur.
La nova política industrial parteix del fet que les industries nacionals ja no tenen cabuda en el món de la globalització i de que un sector industrial fort garanteix llocs de treball diversificats i ben remunerats. Europa ha d’aprofitar la transició a una economia sostenible per augmentar la seva competitivitat.

El pla consta de set iniciatives emblemàtiques englobades a l’Estrategia Europa 2020 amb cinc objectius:
• Crear un entorn jurídic que ajudi a les empreses a mantenir-se competitives.
• Facilitar a les empreses l’accés al finançament i afavorir la creació de petites empreses.
• Millorar les infraestructures de transports, energia i comunicacions.
• Garantir el subministrament i gestió eficients i sostenibles de les matèries primeres.
• Impulsar la innovació en sectors concrets, com la construcció, biocarburants i transports per carretera i ferrocarril.

“No hi haurà sostenibilitat sense competitivitat, ni hi haurà competitivitat a llarg termini sense sostenibilitat i ni l’una ni l’altra seran possibles sense un salt exponencial en la innovació”, ha declarat el Comissari d’Indústria.

La innovació és la clau de l’èxit i per Innovar cal Recerca i Desenvolupament, el que coneixem com (R+D+i). És necessari que les empreses ho gestionin com una inversió i no com una despesa. En l’actualitat els 8 països que més inverteixen en R+D (% sobre el PIB) són Israel (4,53%), Suècia (3,73%), Finlàndia (3,45%), Japó (3,39%), Corea del Sud (3,23%), Suïssa (2,90%), Islàndia (2,78%) i EE. UU. (2,62%). En aquest rànquing, Espanya ocuparia el lloc 26. Lamentablement encara estem molt lluny dels països més capdavanters!!!

Fa pocs dies la Secretaria General d’Indústria a la Comissió del ram al Senat, ens presentava el Pla Integral de Política Industrial 2020, amb cinc eixos fonamentals. Per una banda, destacava la millora de la competitivitat de la Indústria. També incidia en la promoció de la innovació i la recerca com a factors de creixement. Va subratllar la promoció del creixement de les petites i mitjanes empreses i va subratlla la necessitat de la internacionalització de les empreses.

No ha estat fins després de 7 anys de Govern del PSOE i de prop de tres anys de crisi econòmica greu que es presenta un pla industrial, quan el Govern no té temps d’aplicar-lo ni, possiblement, l’actitud necessària en acabar la legislatura d’un President del Govern que ja ha decidit plegar veles en el moment més baix del seu prestigi polític.

A-14

En la sessió de control al Govern, al Ple del Senat, he exigit a Blanco que concreti i impulsi urgentment els tres primers trams de l'A-14 entre Lleida i Sopeira com a corredor internacional estratègic.


El senador subratlla que en aquests 25 quilòmetres hi ha 22 rotondes i 17 passos de vianants que dificulten la circulació dels vehicles.



El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha exigit al ministre de Foment, José Blanco, durant la sessió de control a la Cambra Alta, que “concreti i impulsi de forma urgent els tres primers trams de l’A-14 entre Lleida i Sopeira”. Alturo ha assenyalat que “des de CiU s’entén perfectament que el Govern hagi de prioritzar i com aquest és un corredor internacional hauria de ser una prioritat per a aquest Executiu”.


Alturo ha indicat que es tracta “d’un corredor estratègic” que uneix diferents comunitats autònomes com Catalunya i Aragó amb Europa i que connecta amb altres vies que van cap a França i la mediterrània. En aquest sentit, ha explicat que “es tracta d’un corredor internacional de gran rellevància, per el que circulen camions amb mercaderies des de Europa cap als ports de Tarragona i Barcelona, així com en sentit contrari. Tot això fa que es converteixi en un corredor estratègic”.


Paral·lelament, Alturo ha subratllat que “en aquests vint-i-cinc quilòmetres entre Lleida i Alfarràs, a la N-230 trobem ni més ni menys que 22 rotondes i 17 passos de vianants que converteixen aquesta infraestructura en una via interna de comunicació entre els diferents municipis i Lleida i en cap cas en un corredor internacional”.


El senador per Lleida ha recordat la situació de les obres en aquests tres trams de la futura A-14 des de Lleida al límit amb la demarcació d’Osca. En relació al tram Lleida-Roselló, adjudicats el 7 d’abril del 2009, per un import de 40.346.986, 85 euros, ha indicat que “s’ha rescindit el contracte sense haver iniciat les obres amb indemnitzacions per valor de 2,4 milions d’euros”.


Pel que fa al segon tram, Roselló-Almenar, amb les obres adjudicades el 30 de juliol del 2008, “només hi treballen dues màquines i dos operaris i amb aquest ritme no sabem quan es podrà finalitzar”.


En relació al tercer tram, Alturo ha destacat que “no sabem com està. Fa dos anys teníem projecte i estava en informació pública per a al·legacions”.


El senador Alturo també ha apuntat els “altres problemes importants”. A Alguaire, en el tram central, hi ha un aeroport “de vital importància per al desenvolupament i les seves connexions resulten clau per al pla d’usos i gestió”. Alhora, ha assenyalat que en aquest municipi hi ha 40 afectats per les expropiacions que fa dos anys que van signar l’acta de just preu i que encara no han rebut cap quantitat.








Senat, 3 de maig de 2011

CENTRAL MEQUINENSA

| 0 comentarios

Avui, en la compareixença del Secretari d'Estat d'Energia, he denuncia la passivitat d’Indústria al no explicar les conseqüències de la construcció d’una central tèrmica a Mequinensa al sector agrícola lleidatà.

El senador per Lleida critica que el secretari d’Estat d’Energia “hagi fugit d’estudi” amb un tema tant important.

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha denunciat “la passivitat” del secretari d’Estat del ram, Fabricio Hernández, per no explicar quines poden ser les conseqüències mediambientals de la futura construcció d’una central tèrmica a Mequinença sobre les produccions agrícoles de la demarcació de Lleida pròximes a aquesta infraestructura.
Alturo ha destacat que “no es pot fugir d’estudi quan aquesta planta té previst utilitzar lignits altament contaminants com a font de combustible i en un radi inferior de vint quilòmetres, a les demarcacions de Lleida i Tarragona, existeixen diversos municipis dedicats a la producció de fruita i verdura”.
El senador per Lleida ha assenyalat que alguns d’aquests municipis són Aitona (a 18’5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a’7 5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km).
Alhora, ha indicat que “a la zona se situen diversos espais protegits, com l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig), espai proposat com a Reserva Natural pel Govern d'Aragó, la ZEPA Valcuerna – Serreta i Liberola i el LIC (Lloc d'Interès Comunitari) dels boscatges del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre i Cinca, el dels Tossals



d’Almatret i el de Riba-roja dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)”.




Senat, 28 d’abril de 2011

LA SALUT I L'ESTAT DEL BENESTAR

| 0 comentarios


LA SALUT I L'ESTAT DEL BENESTAR EN L'ACCIÓ DE GOVERN


Fa pocs dies, la premsa escrita de Lleida publicava un article d’opinió de la Senadora Maria Burgués, aprofitant l’avinentesa del Dia Mundial de la Salut, en relació al servei públic de salut a Catalunya, al qual em veig en l’obligació de contestar per servir la veritat i evitar l’alarma social innecessària. Vagi per endavant que comparteixo en part la seva opinió: Catalunya disposa d’un servei sanitari d’altíssima qualitat. El model sanitari vigent va ser creat pels governs de CiU i ha estat conservat aquests darrers set anys pels governs tripartits. El model sanitari català és reeixit i reconegut precisament per la qualitat de la seva gent. El govern de la Generalitat és responsable del sistema públic de salut. Tinc, i tinguin vostès, la certesa plena que en coneix el valor i que dirigeix les seves actuacions a preservar-lo, fent-lo sostenible en el temps. La qualitat del sistema, la gratuïtat i universalitat de les seves prestacions estan garantides. Les mesures que adopta el Govern de la Generalitat en matèria de sanitat van adreçades a mantenir el sistema sanitari públic per tal de fer possible que les generacions futures en puguin gaudir i tinguin la capacitat financera per adequar-lo i millorar-lo conforme les seves necessitats ho exigeixin i el progrés de la medicina ho permeti. Això, senadora, no és ser curt de mires, això és ser solidari. El Govern podia haver optat per seguir mantenint el cap sota l’ala, fer veure que res no passava, dissimular fins que les eleccions municipals passessin o fins que l’Estat i les Comunitats Autònomes es veiessin obligades a adoptar mesures de contenció de la despesa sanitària i així passar de perfil fins a nova data, esperant que el miracle del treure el carro del pedregar sense esforç ni intervenció humana es produís. És, permeti’m que li ho digui, el que un govern irresponsable hagués fet. I m’estalvio de pensar si és el que va fer el govern tripartit en els darrers dos anys, quan la recaptació disminuïa, el finançament era insuficient i el dèficit creixia fins a la insostenibilitat absoluta: el 3,9% del PIB català l’any 2010, la qual cosa equival a 7.500 milions d’euros. Poca broma. El convenciment que les eleccions del 28 de novembre duien a l’alternança de govern facilita la versemblança de tal possibilitat que queda resumida en dues sentències: qui dia passa any empeny i el ja s’ho trobaran els altres. Si s’hagués actuat amb responsabilitat quan les coses començaven a anar malament la situació actual seria més lleugera. El Govern de la Generalitat no ha seguit l’opció fàcil. Ha preferit l’opció responsable d’aturar l’hemorràgia, estabilitzar financerament la Generalitat, donar confiança als ciutadans amb la seva acció decidida i començar a redreçar el sistema sanitari. Ha preferit actuar, tot i saber que el xarop pot no ser dolç i la resposta contrària de l’oposició garantida, malgrat que internament i privada tots els grups que la conformen saben que alguna cosa calia fer, i cal fer, per mantenir el sistema sanitari públic, en un context de costos creixents i ingressos decreixents. No és sostenible un dèficit sanitari anual de 850 milions d’euros, pel cap baix. Tothom ho sap, encara que no tothom té, com té el Govern, l’obligació d’intervenir-hi, malgrat costi i molt. I la intervenció que cal fer es farà amb molta cura i amb unes directrius claríssimes: s’atendran tots els serveis; les urgències, l’atenció primària i les patologies greus queden exclosos de cap afectació; no es tancaran plantes d’hospitals ni quiròfans amb activitat programada; el criteri clínic prevaldrà en la gestió de llistes d’espera. Per tant, senadora, tingui la tranquil•litat de saber que el compromís del Govern de la Generalitat amb el sistema de salut i l’estat del benestar és absolut i que farà l’humanament possible per aplegar les voluntats de tots els qui hi intervenen, amb la humilitat necessària i la crida a la participació efectiva, per mantenir-lo indefinidament. Ens hi juguem la salut i la cohesió social. Ramon Alturo Senador de CiU per Lleida

MESURES ENERGÈTIQUES

| 0 comentarios

“Fins i tot la seva pròpia gent se sorprèn de la capacitat de sorprendre que tenen amb mesures d'estalvi energètic improvisades i poc serioses”

El senador destaca davant Sebastián que “és intolerable prendre decisions d'Estat amb un cost per a les autonomies sense consultar i sense informar”
El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha retret al ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control al Govern, “la gravetat que suposa que des del Govern no siguin capaços de plantejar un Pla Global energètic, seriós, consensuat, pactat amb els Ajuntaments i les Comunitats, amb el cost econòmic estudiat i sense improvisació; fins i tot la seva pròpia gent se sorprèn de la capacitat de sorprendre que tenen”.
Alturo ha lamentat que “en set anys no hagin estat capaços de definir un mix energètic, de tenir un pacte d'Estat per a l'Energia, ja que l'energia és estratègia de país”. En aquest sentit, ha remarcat que “tots els sectors energètics estan preocupats perquè no hi ha política energètica en aquest Govern. Van donant bandades i generen seguretat jurídica”.
El senador ha subratllat que “resulta intolerable que com a membre del Govern vostè prengui decisions d'Estat, que afecten a les autonomies, amb un cost per a les mateixes i per als ajuntaments, sense consultar res i sense informar”.
Senat, 8 de març de 2011