MOCIÓ EXIGINT LA LICITACIÓ DE LES ROTONDES DE JUNEDA

Alturo exigeix a Pastor que liciti “immediatament” les quatre rotondes de la N-240 de Juneda i Torregrossa per “acabar amb la gran sinistralitat”

El senador reclama pressupost per executar les obres i denuncia que entre el 2007 i el 2011 s’hi han produït 160 accidents amb 10 morts i 84 ferits

El senador per Lleida Ramon Alturo ha presentat una moció, per al seu debat a la Comissió de Foment de la Cambra Alta, que insta el Govern espanyol a licitar en el termini de dos mesos les quatre rotondes de la N-240 situades als termes municipals de Juneda i de Torregrossa per “acabar amb els greus problemes de sinistralitat”. El text també exigeix al ministeri del ram a efectuar una dotació pressupostària per executar aquestes rotondes durant aquest any 2013.

Tal i com ha denunciat Alturo, els conductors que circulen pels termes municipals de Juneda i Torregrossa vénen patint des de fa anys la perillositat de les quatre cruïlles a la N-240. El senador ha assenyalat que “formen part dels principals punts negres de la xarxa de carreteres de les comarques de Lleida. Des de l’1 de gener de 2007 fins el 31 de desembre de 2011, en aquest tram de la N-240, s’han produït 160 accidents amb el lamentable resultat de 10 morts, 13 ferits greus i 71 ferits lleus”.

Ramon Alturo ha indicat que la N-240 és una carretera amb un “elevat trànsit amb una intensitat mitjana diària (IMD) de més de 10.000 vehicles, un 20% dels quals són camions, ja que és l'única via lliure de peatge que comunica Tarragona, el port i la petroquímica amb Lleida i amb l'interior de la península”.

Tal i com ha assenyalat Alturo les quatre rotondes tenen un cost de 5 milions, “un cost molt baix en comparació als accidents que evitarien. Encara més, si es té en compte que s'estan executant autovies a càrrec dels pressupostos de l'Estat per l'any 2013 per un import de 180 milions d'euros en trams de carreteres amb una IMD molt inferior als 10.000 vehicles diaris, arribant fins i tot en bastants trams a una intensitat d'entre 2.000 i 5.000 vehicles”.

El senador per Lleida ha indicat que el projecte constructiu de les quatre rotondes està aprovat des de fa més de cinc anys, concretament des de l’abril de 2008, i que el grup parlamentari de CiU va aconseguir que es dotessin partides en els pressupostos del 2010 i del 2011 per 1,2 milions i mig milió respectivament, però el Govern no va executar cap euro.

Alhora, ha recordat que la construcció de les rotondes és una antiga reivindicació del territori, tant dels veïns, de les entitats, de les institucions cíviques com de les diferents institucions: Ajuntament de Juneda, Ajuntament de Torregrossa, Ajuntament de les Borges Blanques i la Diputació de Lleida. Alturo ha explicat que la població s’ha mobilitzat en nombroses ocasions, com el tall de la N-240 cada quinze dies, les reunions entre les institucions o la reclamació davant el Ministeri de Foment d'un compromís per executar les obres.

 

 

 

 

Senat, 7 de juny de 2013

 

LA LOMCE ÉS UN ATAC A LA LÍNEA DE FLOTACIÓ DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA, MODEL DE COHESIÓ SOCIAL

 La llengua és molt important perquè és un dels elements que defineix un poble i la seva cultura. Ara que la polèmica sobre la llengua no presideix l’escena política, escau fer una reflexió tranquil·la. Catalunya no pot permetre que la futura reforma de la LOMCE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) atempti contra un model d’escola catalana que és i ha estat un model de cohesió social. El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha de complir la sentència del Tribunal Suprem que avala el model d’immersió lingüística.

 

El marc jurídic vigent a Catalunya i la pràctica escolar garanteixen el coneixement i l'ús del català i del castellà, així com els drets lingüístics del alumnes. El Tribunal Constitucional ho ha avalat en la sentència 337/1994 i, més recentment, en la 31/2010. A més, la recent sentència del Tribunal Suprem rebla el clau i avala l'atenció individualitzada que la Conselleria d'Ensenyament presta als dotze alumnes que han sol·licitat escolarització en castellà i considera improcedent la revisió del conjunt del sistema educatiu.

 

Ni les sentències del Constitucional ni del Suprem han qüestionat el model lingüístic vigent  i no han declarat, en cap moment, la seva  nul·litat ni, menys encara, no n’han imposat cap altre de diferent. La Generalitat dóna compliment al que els tribunals disposen. El ministre Wert s’ha quedat, així doncs, sense cap argument per imposar en la LOMCE un model lingüístic diferent de l’avui vigent i contrastat en els tribunals. La Memòria de la llei ha quedat obsoleta en aquest punt.

 

Cohesió social

 

Catalunya ha acollit un 50% de població no nascuda al país i hem aconseguit ser un sol poble que empra amb normalitat dues llengües. Això ha suposat que un 100% parli i entengui el castellà, que un 90% entengui el català, que un 65%, l’escrigui i un 70%, el llegeixi. Aquestes xifres, espectaculars, són fruit del nostre model d'immersió lingüística, model de cohesió social, i que ningú, ningú, té dret a trencar. És una fortalesa que no es pot debilitar sota cap concepte.

 

Les declaracions fetes pel ministre contra el model d’immersió lingüística, contra l’escola catalana, en definitiva, i el recent avantprojecte de la LOMCE són les evidències més pragmàtiques de la intencionalitat del ministre d’atacar la línia de flotació de la cohesió social de la nostra societat. El ministre cerca tenir línies escolars en castellà a Catalunya en les quals el català sigui residual.

 

Quan les coses funcionen no cal esmenar-les. A Catalunya el català i el castellà s’aprenen i s’empren amb normalitat. El català, però, segueix essent la llengua minoritzada i que mereix una protecció especial com a llengua pròpia que és. No cal que el ministre Wert impulsi una llei per espatllar el que és un model d’èxit, gràcies a la feina dels mestres i professors i al suport de la població catalana, començant pels pares i mares d’alumnes. Les lleis no s’han de fer contra ningú, menys encara contra un poble i la seva llengua.

 

Que tot un ministre d’educació i cultura, que hauria de vetllar per les llengües cooficials, com li mana la Constitució, es dediqui a fer el contrari demostra la seva concepció de l’educació i el seu escàs respecte per la diversitat. El ministre Wert s’inventa un problema que no existeix, amb el risc de generar un conflicte innecessari en una matèria altament sensible. Des de CiU li exigim que no cerqui l’enfrontament per qüestions de llengua i no jugui amb la cohesió de la societat catalana.

 

Ramon Alturo

Senador de CiU per Lleida

Optimisme vital contra pessimisme desesperançat

 

 

És prou conegut que el país i els seus ciutadans no passen pel millor dels moments. L’atur registrat és una xacra que amenaça la via de moltes persones, hi ha famílies que els costa arribar a final de mes o, simplement, no hi arriben; els sous estan estabilitzats, en el millor dels casos, o disminueixen, mentre la inflació creix i, per tant, es perd poder adquisitiu.

 

En l’àmbit polític, la consolidació fiscal que imposa el govern de l’estat obligarà a fer a la Generalitat de Catalunya uns pressupostos molt restrictius que afectaran l’estat del benestar fins a nivells insospitats, si no es flexibilitza a l’alça la previsió del dèficit públic per a l’any 2013, passant del 0’7% del PIB a l’1,5% que reclama el govern català.

 

Les opcions de diàleg amb el govern de l’Estat són nul·les, no s’ha acceptat cap esmena, de cap grup parlamentari, en projectes de llei tant importants com són els pressupostos generals. Els comptes públics necessitaven acords, entre d’altres motius, perquè les inversions a Lleida brillen per la seva absència.

 

 

Val la pena recordar, com a argument a favor de la flexibilització que reclama amb insistència el conseller Mas-Colell, que fa molts pocs dies, el encara president de l'Euro-grup, Jean-Claude Juncker, admetia que "té molts dubtes" sobre el ritme d'ajust pressupostari que s'exigeix a alguns països de l'Eurozona com Espanya, perquè considera que es subestima l’enorme tragèdia de l’atur.

 

Però, malgrat  les dificultats, que hi són i són severes, hi ha moltes raons per no caure en un estat de desesperança que encara faria més difícil sortir de l’atzucac en què la societat catalana, almenys una part notable, es troba.

 

La primera raó és tenir la confiança que de les situacions difícils, les persones i també les societats n’acaben sortint. Al llarg de la història personal i col·lectiva n’hi ha d’exemples que així ho demostren. Cal, malgrat sigui complicat, tenir confiança en nosaltres mateixos i el convenciment de superar aquesta crisi.

 

A Catalunya, hi ha avui la joventut més preparada que hi ha hagut mai en la seva història. Molts d’aquests joves no estan inserits, malauradament, en el mercat laboral; altres acaben buscant, i trobant, feines en països estrangers i augmentant la seva formació. També n’hi ha que s’obren pas al mercat de treball català. Uns i altres, però, acabaran per dinamitzar el mercat de treball de Catalunya i fent-hi una bona feina, per poc que l’economia revifi. Cada cop més, hi ha joves emprenedors que creen la seva pròpia empresa, aprofitant els instruments públics que els governs posen a la seva disposició. El talent hi és i acabarà per fer-se evident.

 

Tenim moltes petites empreses que, ningú no ho diria, s’han obert camí internacionalitzant-se. Sovint es pensa que només les grans empreses obren mercats exteriors i no és així. Podria citar noms d’empreses lleidatanes, familiars, petites, que superen les dificultats  gràcies a què han sabut sortir al mercat europeu i que són un  bon exemple d’internacionalització.  Si mirem les xifres, l’any 2011, les exportacions van augmentar a Catalunya un 13,5%. I al 2012, es va mantenir aquesta tendència.

 

La crisi ha començat a fer que es torni a pensar en el nosaltres. En termes generals, la societat catalana és encara una societat molt solidària. Exemples a tocar. Les famílies s’estan comportant com a veritables refugis protectors dels seus membres. Les organitzacions no governamentals de tots tipus, moltes lligades a l’església, veuen créixer dia rere dia les aportacions dels ciutadans, malgrat la crisi, per a fer front a les seves necessitats creixents. La Marató de TV3 ha recaptat en la seva última edició una xifra rècord: més de 10 milions d’euros. L’activitat de trasplantaments registrada a Catalunya durant l’any 2012 continua mostrant índexs capdavanters respecte a l’Estat espanyol i altres països d’arreu del món. Això diu molt d’un poble. Hi ha motiu per a l’esperança.

 

En el pla polític, la societat catalana té la força per avançar en un projecte de país adreçat a aconseguir més autogovern, a responsabilitzar-se, encara més, del destí col·lectiu de la seva gent. Malgrat els dèficits que s’atribueixen a la política i als polítics, el projecte de construcció nacional engresca una bona colla de persones disposades a treballar pel que és comú, pel que és de tots.

 

El got es pot veure mig buit o fins i tot buit del tot. De raons no en falten. Però també, en un exercici de la voluntat esperançada, es pot veure mig ple o en camí de emplenar-se. La decisió pot no ser racional. Tinc, però, el convenciment que si comencem a veure el got mig ple començaren a fer camí: el que ens ha de dur a superar la crisi.

Ramon Alturo. Senador de CiU per Lleida

Espanya està perplexa: Catalunya vol decidir.

 

Aquests darrers dies és habitual que als senadors i congressistes se’ns pregunti què diuen a Madrid, quin ambient es respira i com estan les coses. Sempre responc explicant que estan bastant perplexos. Un exemple pot il·lustrar força bé què està passant. Fa pocs dies un lletrat del Senat em deia, per gran sorpresa meva, si no em sabria greu anar a dinar amb ell per parlar de la situació Catalunya-Espanya. Evidentment, no m’hi vaig negar.

No cal dir que no fa gaire aquestes coses no passaven. I aquest és només un exemple de tants, ja que desenes de persones de tots els sectors social i professionals ens interpel·len, ens pregunten, s'interessen, i es preocupen pel que passa a Catalunya.

És força clar que persones rellevants de la societat madrilenya, alguns dels quals membres de l’aparell de l‘Estat, comencen a percebre que les posicions que es mantenen a Catalunya per un bon gruix de ciutadans i una bona part dels polítics catalans són molt fermes, serioses i carregades de raó. Que va de debò.

I també és evident que ens espera una feina d’explicació i, si pot ser, de convenciment per fer avinent a les persones amb les quals coincidim a Madrid que Catalunya ha iniciat un nou camí, en no veure cap altra possibilitat per sortir-se’n per causa de la miopia de l’Estat incapaç de comprendre i atendre els constants requeriments, educats i entenimentats, que ha fet Catalunya.

Els catalans a Madrid maldem per seguir l’exemple del President de Catalunya que parla clar, que diu la veritat i que utilitza el mateix llenguatge a Catalunya que a Madrid. A tall d’exemple val la pena destacar l’esmorzar del President a Madrid, organitzat per Fòrum Europa, el dijous dia 13 proppassat, davant la classe política, social i empresarial de la capital, que escoltava amb un silenci reverencial que mai no oblidaré. O la roda de premsa que va seguir a la trobada amb el senyor Rajoy, president del govern espanyol.

De manera reiterada i pacient, el President desgrana una vegada i altra la multiplicitat d’ocasions en què el suport de Catalunya, molt especialment de CiU, ha estat decisiu per la bona marxa dels governs de l’Estat i del conjunt dels seus territoris, també del nostre país, amb independència de que governés el partit Popular o el Partit Socialista, sense correspondència possible. Només cal recordar com es va sostenir un govern espanyol en caiguda lliure per procurar que no es malmetés l’ingrés d’Espanya a la Unió Europea.

Molts ciutadans espanyols no acaben d’entendre que molts catalans estan ben tips d’aportar a l’Estat força més del que reben de manera sistemàtica i constant en els darrers trenta-cinc anys. No entenen que el drenatge de recursos degut al dèficit fiscal estructural que pateix Catalunya posa en risc la seva supervivència i la qualitat de vida dels seus ciutadans. No entenen que la recentralització de l’Estat (la llei Wert d’educació n’és el darrer exemple), a més de ser contrari a la Constitució Espanyola, impedeix greument satisfer el desig dels catalans d’autogovernar-se en matèries sensibles com són l’ensenyament, la llengua i la cultura. Tampoc, i de manera conseqüent, no poden entendre què animava als catalans a participar en la mobilització multitudinària i pacífica viscuda a Barcelona en motiu de la Diada, l’11 de setembre.

Malauradament, tampoc el govern de l’Estat presidit pel senyor Rajoy no ho entén. I menys encara vol entendre que una bona part de la població catalana aspira a decidir lliurement, democràtica i pacífica la seva forma de vida i d’organitzar-se políticament, tot disposant d’estructures d’estat com qualsevol altre país de la Unió Europea, si els seus ciutadans així ho desitgen i així ho manifestin quan, arribat el cas, els sigui preguntat en una consulta amb totes les garanties.

Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida

NOVA INVASIÓ COMPETENCIAL EN LA FUTURA LLEI D'EDUCACIÓ

Alturo veu “inacceptable” la reforma educativa de Wert perquè suposaria una “invasió competencial” i una “re-centralització curricular”

El senador assenyala que és “molt satisfactori” constatar que s’aplicarà la proposta d’un quart curs d’ESO amb dos itineraris com plantejava CiU

El portaveu de CiU a la Comissió d’Educació del Senat, Ramon Alturo, ha qualificat com “inacceptable” la futura reforma educativa de Wert, “encara que només es tracti d’un esborrany”, davant la secretària d’Estat del ram, Montserrat Gomendio, durant la seva compareixença a la Cambra Alta.

En aquest sentit, Alturo ha destacat que “si es tenen en compte les filtracions que hi ha hagut sobre el model prioritari educatiu per al Govern espanyol i per al ministre d’Educació, José Ignacio Wert, el control de les revàlides suposaria una invasió competencial en tota regla, ja que l’Estatut d’Autonomia consagra per a Catalunya l’exclusivitat de les avaluacions”.  I ha afegit que es tracta també “d’un xoc frontal” amb la Llei d’Ensenyament de Catalunya, perquè en relació a l’ordenament curricular suposaria una “re-centralització”.

Aquest ordenament curricular, tal i com ha indicat Alturo, “és preocupant”, en el sentit d’incrementar els continguts comuns del 55% al 65% dels horaris escolars en les comunitats autònomes que tinguin llengua oficial i del 65% al 75% a la resta.

D’altra banda, el senador per Lleida ha assenyalat que és “molt satisfactori” constatar que s’aplicarà la proposta d’un quart curs d’ESO amb dos itineraris com plantejava CiU.

    

 

 

Senat, 18 de setembre de 2012

 

COMPAREIXENÇA MINISTRE INDÚSTRIA AL SENAT

Necessitem un full de ruta per reactivar la indústria, que generi creixement i ocupació.

El senador exigeix al ministre Soria que defineixi les actuacions per a impulsar el projecte MIDCAT d'interconnexió de gas amb França des de Figueres

El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria, Energia i Turisme del Senat, Ramon Alturo, ha reclamat al ministre del ram, durant la seva compareixença a la Cambra, un compromís per endegar com més aviat millor un pla d'actuació. En aquest sentit, el senador ha subratllat que “els jocs malabars amb la política industrial han esgotat la bateria i ara es fa més necessària que mai un full de ruta clar i concís sobre les línies en matèria energètica que generi creixement, ocupació i competitivitat”.

Alturo ha destacat que “no es pot parlar de política industrial sense parlar del preu de l'energia i no es pot parlar de política industrial sense parlar de la indústria del turisme i no es pot parlar de res de res sense parlar de política de telecomunicacions”. El senador ha realitzat una bateria de propostes encaminades a millorar alguns aspectes.

Finançament i liquiditat
El senador ha assenyalat que “és una responsabilitat ineludible del Govern donar suport a les empreses que ara es troben en dificultats, però que són viables, per a evitar la pèrdua de teixit industrial i facilitar alhora la sortida de la crisi”. Alturo ha plantejat que l’ICO es converteixi en un banc públic orientat única i exclusivament a finançar a les PIMES i als autònoms.
Així mateix, Alturo ha reclamat la creació d'un règim sancionador perquè es compleixin els terminis de pagament recollits en la Llei de Morositat. I ha destacat que “alguns sectors ja ho tenen, la qual cosa genera greuges comparatius”.

Innovació. En matèria d'Innovació el senador ha assenyalat que “no s'ha de retallar i s'ha d'apostar per una veritable transferència de coneixements Universitat-Empresa”. Alturo ha destacat que “això permet condicionar la investigació universitària a les necessitats reals de les empreses, facilitant la reorientació del negoci de les empreses cap a àmbits de futur (aeroespacial, aeronàutica, energia, infraestructures, medi ambient, nanotecnologia, salut i tecnologies de la dependència i del benestar o mobilitat verda)”.

Energia:
Pel que fa a les qüestions energètiques, ha indicat que “no tenim ni una política ni una estratègia energètica. El Govern ha de ser valent per a adoptar les decisions que permetin establir un mix energètic que ens faci menys dependents”. Per a Alturo “un preu més baix hauria de permetre a les empreses ser competitives”. A més, ha subratllat la necessitat de tenir major seguretat en el subministrament, més respecte pel medi ambient i donar compliment als objectius europeus 20-20-20.
També ha demanat a Soria una explicació per a saber “fins quan es mantendrà la suspensió de la preasignació de retribució i la supressió dels incentius econòmics per a noves instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de la cogeneració, fonts d'energia renovables i residus”.
Aquestes mesures, recollides en el RDL 1/2012, de 27 de gener, “donen la sensació que s'han dictat per a prendre mesures dràstiques i ràpides per a pal·liar el creixent dèficit tarifari i posar un cert ordre”.
Alturo ha explicat que “cal continuar mantenint estímuls a certes energies com la cogeneració, l'energia de biomassa que considerem de vital importància per a evitar que els boscos se'ns cremin, o l'eòlica marina”.
Així mateix, ha demanat la revisió d'aquells casos en els quals alguns petits empresaris s'han quedat sense incentius econòmics després d'haver arribat al pre-registre de plantes de biomassa i tenint ja els permisos autonòmics.
Projecte MIDCAT
El senador ha preguntat al ministre Soria sobre les actuacions per a impulsar el projecte MIDCAT d'interconnexió de gas amb França a partir de Figueres i per a l'alimentació de la xarxa de distribució de gas de la Vaal Darhan des de França.
En relació a la factura elèctrica, Alturo ha assenyalat que és de les més altes d'Europa i s’han de trobar solucions més imaginatives per evitar els pròxims augmentes.

Turisme:

En termes de finançament per al sector turístic, Alturo ha destacat que “des de CiU entenem que és necessari que es creïn línies específiques per al sector, mantingudes en el temps i orientades a la promoció i a la innovació, a través de l’ICO, ja que, com es va demostrar en l'anterior legislatura l'èxit va a ser inqüestionable. És un sector que pot créixer i per tant cal ajudar-li”.
A més, ha plantejat la dotació al sector d'un IVA especial al 4% que “contribuiria enormement a acabar amb l’estacionalitat del mateix”.
En relació a la marca Espanya Alturo ha assenyalat “la necessitat de promoure marques turístiques en funció dels mercats geogràfics de destinació, permetent una més efectiva coordinació en la seva promoció com la marca Pirineus o Parcs Naturals”.

Telecomunicacions:
Alturo ha denunciant que “no disposem de Banda Ampla ni de telefonia mòbil en tot el territori en condicions òptimes”. Ha esmentat “les elevades tarifes en banda ampla i en telefonia mòbil, com ha posat de manifest la CMT, així com la vicepresidenta de la Comissió Europea i responsable de l'Agència Digital, Neelie Kroes”.
En aquest sentit, ha explicat que “urgeix prendre mesures perquè els diferents mercats de les telecomunicacions siguin realment competitius i puguin disminuir les tarifes. Aquestes mesures, que reclamem, també ajudarien a augmentar la competitivitat de la nostra indústria i el nostre teixit productiu”.
Alturo ha reclamat un servei universal de 2Mb de forma “immediata”, així com l'aposta per a un servei universal a 100Mb per al 2020.

Senat, 28 de març de 2012

LA CULPA ÉS DELS ALTRES

Fa pocs dies, un bon amic meu em demanava que expliqués, mitjançant articles d’opinió, la vida parlamentària a Madrid i, en concret, l’activitat que fem al Senat. De fet, la passada legislatura ho vaig anant fent. Sempre he destacat aquells temes que, al meu judici, podien ser de més interès per als ciutadans de Lleida, bé sigui per la seva territorialitat o pel seu interès general. En aquesta legislatura em proposo seguir la mateixa línia, donant a conèixer tots aquells assumptes que es tractin al Senat de major rellevància per als ciutadans de les nostres comarques.

La X Legislatura espanyola, tot just, fa les primeres passes amb grans incerteses sobre què farà aquest Govern i com ho farà. I és que passa poques vegades que un Govern arribi al poder sense un programa concret i poc conegut pels ciutadans.Ara bé, la lletania de problemes que hi ha damunt la taula sí que és prou coneguda: una taxa d’atur i un dèficit que doblen la mitjana europea; un atur juvenil impresentable; un PIB que no creix; uns incompliments financers amb Catalunya, d’una gravetat i irresponsabilitat que no té nom; una manca de confiança i credibilitat per part dels mercats internacionals, que fa que la prima de risc es dispari, que vol dir que el deute del Regne d’Espanya sigui cada dia més car, entre d’altres.

I davant de tot això, què farà el nou Govern?

Del discurs d’investidura del President Mariano Rajoy, es poden destacar tres punts. El primer fa referència a la retallada de 16.400 milions d’euros en els propers pressupostos, sense saber com ni on. Per cert, preveia un dèficit públic del 6% al 2011 i ara ja és entorn el 8%. Això suposa uns 40.000 milions d’euros que cal ajustar per arribar al 4,4% del PIB que exigeix Brussel•les.El segon es centra en el lema “una competència, una administració” que caldrà veure com es concreta. Seria lògic que de totes aquelles competències que ja estan transferides es tanquessin els ministeris corresponents, no? Com això no s’ha fet, es pot pensar que vol centralitzar competències en detriment de les autonomies. I el tercer és la mare dels ous no ha parlat gens de Catalunya, ni de pacte fiscal, ni dels 1.450 milions d’euros del fons de competitivitat, ni dels 759 milions de la Disposició Addicional tercera.

El Silenci de Rajoy

Després de dies de silenci, en els quals la vicepresidenta ens ha anat explicant els ajustos (increment de l’IRPF, increment de l’IBI,...), en Rajoy parla. I responsabilitza les Comunitats Autònomes d’aquests dos punts d’increment del dèficit; quan la proporció del deute és 80 de l’Estat davant dels 20 de les CC.AA. La culpa és dels altres. Increïble! Ja han anunciat que volen controlar els pressupostos de les diferents comunitats autònomes abans de ser aprovats. L’estiu passat, a corre-cuita, amb nocturnitat i traïdoria, PP i PSOE varen ser capaços de modificar la Constitució atemptant greument contra l’autonomia financera de les Comunitats Autònomes. Davant d’això, hom es pregunta, estem davant d’una nova LOAPA? No es vol aprofitar la crisi per fer més Estat? No es vol asfixiar Catalunya de manera premeditada?Tampoc se sap què farà el PP per reactivar l’economia productiva i crear ocupació. Fins que no hagin passat les eleccions d’Andalusia, s’haurà de tenir paciència, però es generaran molts dubtes. Des de CiU estarem expectants.

Ramon Alturo

Senador CIU per Lleida

Lleida 17-gener-12