Espanya està perplexa: Catalunya vol
decidir.
No cal dir que no fa gaire aquestes coses no passaven.
I aquest és només un exemple de tants, ja que desenes de persones de tots els
sectors social i professionals ens interpel·len, ens pregunten, s'interessen, i
es preocupen pel que passa a Catalunya.
És força clar que persones rellevants de la societat
madrilenya, alguns dels quals membres de l’aparell de l‘Estat, comencen a
percebre que les posicions que es mantenen a Catalunya per un bon gruix de
ciutadans i una bona part dels polítics catalans són molt fermes, serioses i
carregades de raó. Que va de debò.
I també és evident que ens espera una feina
d’explicació i, si pot ser, de convenciment per fer avinent a les persones amb
les quals coincidim a Madrid que Catalunya ha iniciat un nou camí, en no veure
cap altra possibilitat per sortir-se’n per causa de la miopia de l’Estat
incapaç de comprendre i atendre els constants requeriments, educats i
entenimentats, que ha fet Catalunya.
Els catalans a Madrid maldem per seguir l’exemple del
President de Catalunya que parla clar, que diu la veritat i que utilitza el
mateix llenguatge a Catalunya que a Madrid. A tall d’exemple val la pena
destacar l’esmorzar del President a Madrid, organitzat per Fòrum Europa, el
dijous dia 13 proppassat, davant la classe política, social i empresarial de la
capital, que escoltava amb un silenci reverencial que mai no oblidaré. O la
roda de premsa que va seguir a la trobada amb el senyor Rajoy, president del
govern espanyol.
De manera reiterada i pacient, el President desgrana
una vegada i altra la multiplicitat d’ocasions en què el suport de Catalunya,
molt especialment de CiU, ha estat decisiu per la bona marxa dels governs de
l’Estat i del conjunt dels seus territoris, també del nostre país, amb
independència de que governés el partit Popular o el Partit Socialista, sense
correspondència possible. Només cal recordar com es va sostenir un govern
espanyol en caiguda lliure per procurar que no es malmetés l’ingrés d’Espanya a
la Unió Europea.
Molts ciutadans espanyols no acaben d’entendre que
molts catalans estan ben tips d’aportar a l’Estat força més del que reben de
manera sistemàtica i constant en els darrers trenta-cinc anys. No entenen que
el drenatge de recursos degut al dèficit fiscal estructural que pateix
Catalunya posa en risc la seva supervivència i la qualitat de vida dels seus
ciutadans. No entenen que la recentralització de l’Estat (la llei Wert
d’educació n’és el darrer exemple), a més de ser contrari a la Constitució
Espanyola, impedeix greument satisfer el desig dels catalans d’autogovernar-se
en matèries sensibles com són l’ensenyament, la llengua i la cultura. Tampoc, i
de manera conseqüent, no poden entendre què animava als catalans a participar
en la mobilització multitudinària i pacífica viscuda a Barcelona en motiu de la
Diada, l’11 de setembre.
Malauradament, tampoc el govern de l’Estat presidit
pel senyor Rajoy no ho entén. I menys encara vol entendre que una bona part de
la població catalana aspira a decidir lliurement, democràtica i pacífica la
seva forma de vida i d’organitzar-se políticament, tot disposant d’estructures
d’estat com qualsevol altre país de la Unió Europea, si els seus ciutadans així
ho desitgen i així ho manifestin quan, arribat el cas, els sigui preguntat en
una consulta amb totes les garanties.
Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida
Entradas
