”No només som líders europeus de l’atur, que doblem; sinó que també som líders europeus en morositat, que també doblem”

El senador denuncia que Administracions i Empreses triguen 158 i 100 dies en pagar als proveïdors incomplint la Llei de Morositat

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha criticat al ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control a la Cambra Alta, “perquè davant les pressions d’alguns sectors econòmics no fa el que ha de fer que és aplicar i fer complir la Llei de Morositat”.
En aquest sentit, Alturo ha subratllat que “això suposa un doble ofec per als autònoms i per a les PIMES per la falta de liquiditat”. Alturo ha exposat la situació clarament. “Les diferents Administracions tenen, com fixa la norma, cinquanta-cinc dies per pagar als seus proveïdors. Ara triguen de mitjana 158 dies, quan a Europa és de 67 dies”. Pel que fa a les empreses, Alturo ha destacat que “triguen 101 dies em pagar, quan el promig a Europa és de 57 dies”. D’altra banda, les PIMES i els Autònoms “han d’avançar l’IVA de factures no cobrades, mentre l’aixeta del crèdit continua tancada”.
Tal i com ha indicat Alturo, “el risc és que 100.000 negocis més tanquin en breu. Més del 90%, segons dades de l’Associació de Treballadors Autònoms, de les Administracions incompleixen els terminis de la normativa aprovada fa quatre mesos i asfixien el 64% dels autònoms i de les pimes, que tenen hores d’ara un deute de mes de 34.000 milions d’euros”.
I ha afegit que “ja no només som líders a Europa en atur, que doblem; sinó que liderem també la morositat, doblant la mitjana de la UE. Sincerament tenim un problema”.
El senador per Lleida ha demanat a Sebastián que davant d’aquests incompliments expliqui “per què la subdirectora General de Comerç Interior ha firmat un informe en el que hi ha un règim jurídic en matèria d’aplaçaments de pagaments més favorables per a les grans superfícies, rebutjat per les autonomies”.
Alturo també ha demanat un aclariment sobre les pretensions del Govern per eliminar la disposició addicional quarta que suposa una línia de crèdit ICO de morositat per als Ens Locals a través dels Pressupostos.
El portaveu de CiU en matèria d’Indústria ha volgut saber com es compleix el seguiment dels terminis de pagament i de la morositat en transaccions comercials. I si s’està elaborant trimestralment un informe sobre el compliment dels terminis previstos a la Llei de Morositat.

LES TIC: UNA ALTRA GRAN ASSIGNATURA PENDENT A CATALUNYA

Existeix un consens internacional sobre el paper clau de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el creixement econòmic i la generació de riquesa social sostenible. Les TIC són el sector econòmic que més contribueix a millorar la productivitat de la economia, bé sigui directament a través de les inversions en aquestes tecnologies, o bé incrementant la productivitat mitjançant l’avenç tecnològic o gràcies als efectes sobre la resta de sectors de l’economia, que milloren la seva eficiència.

La contribució de les TIC a la millora de la productivitat es recolza en l’alta capacitat d’innovació de les mateixes i es calcula que una tercera part del total, en el nostre país, de la I+D privada nacional, és responsabilitat de les TIC. Milloren l’eficiència i la competitivitat empresarial alhora que redueixen els costos i especialment la Banda Ampla d’alta velocitat, esdevé clau per la creació de nous llocs de treball, noves competències i nous mercats. Es calcula que per cada milió d’euros invertit en Societat de la Informació es generen fins a 33 llocs de treball directes i indirectes.

En aquest sentit, tots els experts coincideixen en que l’aposta per un nou model productiu ha de passar de forma ineludible per la innovació, el coneixement i el capital humà, totes elles dimensions centrals de les TIC. L’aposta per elles i el reforç de la Societat de la Informació del Coneixement constitueixen una resposta comuna a l’actual situació de crisi.

Així doncs, atesa la importància cabdal de les TIC, cal preguntar-se: els governs de la Generalitat i de l’Estat han promogut totes aquelles inversions en formació, en infraestructures i en informació, que el país necessita per aconseguir els objectius a que abans es feia referència?


La resposta és clarament NO i és més, no s’ha prioritzat suficientment per part del Govern de la Generalitat, com aposta estratègica de país. La TDT (Televisió Digital Terrestre) no està implantada satisfactòriament per tot el territori nacional, la telefonia mòbil no està disponible a tot arreu i pitjor encara quan parlem d’Internet de Banda Ampla, amb velocitat adequada, estem molt lluny de que pugui estar disponible des de qualsevol indret del territori.

La comarca de l’Alta Ribagorça, en pot ser un bon exemple: L’agricultura, la ramaderia, el turisme, el comerç, la caça, la pesca, la natura, els esports d’aventura són activitats que han de coexistir i complementar-se. Per a desenvolupar qualsevol iniciativa privada vinculada a qualsevol de les activitats esmentades i ser competitiu, cal telefonia mòbil i Internet de Banda Ampla amb velocitat adequada. Doncs tot això encara no és possible.

No es pot pagar amb targeta de crèdit en la majoria de restaurants i cases rurals. No és possible fer una reserva per Internet i és que resulta incomprensible, si es té en compte que hi ha unes esglésies romàniques que són patrimoni Mundial, una estació d’esquí, un parc Nacional d’Aigües Tortes i el que és més important, persones que han de tenir les mateixes oportunitats que les de les grans ciutats, si realment ens creiem l’equilibri territorial.

Però aquest no és un exemple aïllat, doncs podríem parlar de la comarca del Solsonès, municipis del Segrià, zones rurals, i tots aquells territoris que per la seva orografia tenen unes condicions d’especial dificultats.

El Ministeri d’Indústria Turisme i Comerç, el 4 de maig del 2006 va subscriure un conveni de col•laboració amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual, i en el marc de les directrius europees, es pretén aconseguir l’adequada utilització de les TIC, així com contribuir a l’èxit d’un model de creixement econòmic basat en l’increment de la productivitat i la competitivitat en la promoció de la igualtat social i local, en l’accessibilitat universal i en la millora del benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.

És evident que no s’han fet els deures i que s’ha primat nuclis grans de població i no territori i en aquests moments, aquestes infraestructures són bàsiques per al desenvolupament futur. Els recursos invertits són clarament insuficients.

Recentment, al Senat, hem aprovat una moció importantíssima, per la qual s’insta al Govern, a la generalització de la Banda Ampla en condicions de velocitat i preu per a tots els ciutadans, independentment del lloc on visquin, com a mesura de progrés i equilibri territorial. Així mateix impulsar accions que fomentin la competència per situar els preus a un nivell inferior la mitjana de la Unió Europea i és que els preus actuals al nostre país no són competitius.

Una vegada més estem perdent oportunitats de desenvolupament.

Alturo exigeix a Blanco que rescati “sense demores” el peatge de l’AP-2 Lleida-Montblanc “com a mesura alternativa” a l’A-27

El senador destaca que aquesta podria ser “l’opció més ràpida i eficient” per a la comunicació entre les comarques lleidatanes i Tarragona

El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha exigit avui al ministre de Foment, José Blanco, durant la sessió de control al Govern, que rescati “sense demores” el peatge de l’AP-2 Lleida Montblanc “com a mesura alternativa” a la finalització de les obres de l’A-27.
Davant l’evasiva del titular estatal d’infraestructures a adquirir un compromís en aquesta matèria, Alturo ha subratllat: “m’hagués agradat una resposta més contundent i més valenta. Crec que parlo en nom de molts alcaldes, sectors empresarials i ciutadans i li demanem que actuï amb celeritat”.
Alturo ha indicat que “l’AP-2 i l’A-27 són coincidents en el tram Lleida Montblanc, de manera que l’autopista podria convertir-se en autovia i així, s’evitaria obrir una altra escletxa en una zona on ja hi ha l’autopista i la N-240”.
Pel que fa a la importància del que hagués suposat aquesta decisió, Ramon Alturo ha assenyalat que “el port de Lleida és Tarragona i l’accés a aquest és clau per a la competitivitat de les nostres empreses, per fomentar la internacionalització i, en definitiva, per crear ocupació i llocs de treball”.
El senador també ha traslladat a Blanco que “resulta més econòmic negociar el rescat del peatge de l’AP-2 entre Lleida i Montblanc que construir 70 quilòmetres d’autovia”. I ha afegit que “fa uns mesos vostè va dir que on no hi hagués autopistes no es farien autovies. Per tant, si aquesta via es prioritària per al seu Govern, com es desprèn de les declaracions del secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, tenint en compte també que als Pressupostos del 2011 pràcticament no hi ha una partida econòmica, aquesta podria ser l’opció més ràpida i eficient per a la comunicació directa entre les comarques lleidatanes i Tarragona”.

Alturo exigeix a Sebastián un impuls industrial i mesures per aturar la “sagnia” de 270.000 autònoms i empresaris a Catalunya i Espanya

El senador demana la compareixença a la Cambra Alta del ministre i dels secretaris d’Estat de Comerç Exterior i de Telecomunicacions

El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha sol•licitat la compareixença del ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, a la comissió del ram de la Cambra Alta perquè expliqui les claus de la política industrial de l’Executiu davant dels relleus portats a terme al seu departament. Alturo li exigirà que es defineixi per saber “què farà per impulsar l’economia i la indústria en el que queda de legislatura, tant si s’arriba fins al final com no, i per aturar la sagnia dels darrers dos anys de 266.007 autònoms i empresaris a Espanya, el 7,8% del total, 51.288 dels quals es trobaven a Catalunya”.
El portaveu de CiU en temes industrials al Senat ha destacat que “davant la greu crisi que pateixen els ciutadans, els treballadors, el teixit empresarial i industrial es fa absolutament necessari que aixequem el país d’una vegada. El Govern d’Espanya, ara per ara només ha demostrat la seva incapacitat per sortir d’aquesta situació”.
Paral•lelament, Alturo ha demanat la compareixença dels secretaris d’Estat de Comerç Exterior i de Telecomunicacions, Alfredo Bonet i Bernardo Lorenzo, respectivament.

Senat, 10 de setembre de 2010

VOLEM DECIDIR LES NOSTRES INFRAESTRUCTURES

Les infraestructures constitueixen els principals instruments de vertebració i de progrés d’un país. Això ho sap prou bé el govern de l’Estat espanyol que no fa les inversions essencials a Catalunya lesionant molt i molt el seu desenvolupament industrial, econòmic, comercial, social i, en definitiva, nacional.

En aquest article d’opinió em vull referir especialment al greuge que pateix Lleida i les seves comarques, amb el consegüent perjudici per al conjunt de Catalunya.

La situació geogràfica de Lleida fa que esdevingui estratègica per al conjunt de Catalunya, en connectar amb França, Andorra, Aragó i el nord d’Espanya i amb la resta del territori català. Les comunicacions de Lleida són vitals per la pròpia demarcació, però també per la resta del país.

L’actual N-230 és la principal comunicació amb l’aeroport i l’enllaç amb França a través de la Val d’Aran. S’ha de transformar en la nova autovia A-14 de Lleida fins Sopeira de més de 100 Km. Ja porta més de 7 anys de retard i ara que els treballs ja s’havien iniciat entre Rosselló i Almenar i adjudicat el tram Torrefarrera Rosselló, Fomento va i paralitza les obres a l’espera de finançament públic-privat. Increïble, si no fos cert. Els ajuntaments, els ciutadans, els constructors d’obra pública, els propietaris dels terrenys (que no cobren les expropiacions) es queixen i amb raó.

L’eix pirinenc (N-260) porta més de 14 anys esperant una profunda remodelació. Com a exemples de la necessitat d’intervenir-hi, hi ha el tram Xerallo-Pont de Suert, que uneix l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà, la variant de Gerri de la Sal, la de Pont de Suert i la de Vilaller. És clar, allà hi ha poca població i pocs vots. A més a més, l’equilibri territorial importa ben poc als governs que avui manen.

La N-240 comunica amb Tarragona. Ha de ser substituïda per l’autovia A-27. Una autovia estratègica si volem que les comarques de l’interior siguin competitives. L’enllaç amb el port de Tarragona, que és el de Lleida, és clau. Doncs bé, aquesta autovia està pendent des de Montblanc fins a Lleida i de Montblanc a Valls.

Menys mal que el Secretari d’Estat Víctor Morlan, en una recent interpel•lació al Senat va dir que l’autovia A-27 ha d’esdevenir un corredor paral•lel a l’eix de l’Ebre, que ha de connectar Tarragona amb San Sebastià, passant per Lleida, Osca, Jaca, límit de Navarra, Pamplona i de Pamplona a través de l’autovia de Leizarán fins San Sebastià. Ho veurem això?

Podríem continuar parlant de la autovia amb Saragossa (el més calent a l’aigüera) o l’autovia amb Osca (A-22) inacabada, així com els accessos a Almacelles, o les rotondes de Juneda, tantes vegades exigides per raons de seguretat i així greuge rere greuge.

Ha arribat l’hora de decidir nosaltres quines infraestructures volem fer a casa nostra. Ha arribat l’hora que la prioritat no sigui la que imposa l’Estat sinó la que Catalunya decideixi. Ha arribat l’hora de no demanar més almoina a Madrid i no ser dependents de les seves decisions que ens perjudiquen greument. Els nostres recursos els hem d’administrar nosaltres pel bé i el progrés del nostre poble. Tenim el dret de decidir, també en infraestructures.


Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida

Alturo denuncia la desídia d’Indústria a l’ignorar ja fa quatre mesos les preguntes sobre la construcció d'una central tèrmica de lignits a Mequinensa

El senador per Lleida critica l’actitud de l’Executiu al no donar resposta sobre qüestions amb conseqüències directes sobre els habitants i la producció agrícola de la zona

El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha denunciat “la desídia del Ministeri d’Indústria a l’ignorar ja fa quatre mesos” dotze preguntes registrades el 31 de març en les quals s’exigia al Govern explicacions per la construcció d'una central tèrmica al municipi de Mequinensa que utilitzarà lignits com a font de combustible.

Alturo ha formulat de nou les qüestions, però aquesta vegada per rebre resposta oral a la Comissió del ram al Senat per part del mateix ministre Miguel Sebastián o bé del secretari d’Estat d’Indústria.

Tal i com ha destacat Alturo, “l’Executiu ha de veure que es tracta d’un tema molt seriós i que preocupa molt a la zona degut a les seves possibles repercussions comercials i medi ambientals”. A més a més, reclama informació sobre “els possibles riscos per a la salut de les persones que viuen en un radi inferior a 20 quilòmetres al voltant del municipi de Mequinensa”.
Alturo ha assenyalat que “si bé la localitat es troba situada a la Franja de Ponent, en un radi inferior a aquests 20 Km a les demarcacions de Lleida i Tarragona existeixen diversos municipis dedicats a la producció de fruita com Aitona (a 18’5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a’7 5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km), que podrien veure afectats els seus cultius per la construcció de la central”.
En aquest sentit, el senador ha demanat “si el Govern ha previst els possibles perjudicis comercials per a aquests municipis quan els consumidors comprovin el lloc de procedència en la traçabilitat dels productes”.
Pel que fa a qüestions medi ambientals, Alturo ha indicat que “a la zona se situen diversos espais protegits, com l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig), espai proposat com a Reserva Natural pel Govern d'Aragó, la ZEPA Valcuerna – Serreta i Liberola i el LIC (Lloc d'Interès Comunitari) dels boscatges del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre i Cinca, el dels Tossals d’Almatret i el de Riba-roja dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que també podrien veure’s afectats”.
En relació a les possibles conseqüències sobre la salut dels habitants de la zona d’influència, Alturo ha plantejat una pregunta específica sobre aquesta matèria en la que reclama informació i detalls al Govern.


Les 12 preguntes exposen textualment:

“Amb data 9 de març del 2009, la Subdirecció General d'Indústria informava a aquest Senador, a través d'una carta amb registre de sortida Nº 222, que la Central Tèrmica de 37 Mw. amb lignits amb ubicació al municipi de Mequinença, el titular del qual correspon a Carbonífera Energia, S.L.O. que la inscripció en el Registre Administratiu d'Instal•lacions de Producció en Règim Especial era provisional. Quina és la situació administrativa en aquests moments?

¿Disposa d'estudis el Govern de les característiques dels lignits d’enderroc que seran utilitzats com a font de combustible a la Central Tèrmica de Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

¿Coneix el Govern si els enderrocs que es pensen utilitzar com a combustible de la Central Tèrmica de Mequinença, pertanyents al projecte d'Explotació de Carbonífera de l'Ebre S.A., han disposat d'avals de restauració per a cadascuna d'elles?

¿Disposa el Govern d'estudis sobre les característiques de les emissions de gasos que produirà la Central Tèrmica de Mequinença com a conseqüència de la utilització de lignits d’enderrocs com a combustible? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

Té constància el Govern de si l’INAGA va sol•licitar informe de sostenibilitat social del projecte de construcció d'una Central Tèrmica a Mequinensa, a municipis de Catalunya situats dins d'un radi d'acció de 20 Km? En cas afirmatiu es demana detall dels mateixos.

¿Disposa el Govern d'algun estudi de les característiques de l'aire i en concret dels nivells d'ozó existents a l'entorn de la futura Central Tèrmica de Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement del mateix.

¿El Govern ha tingut en compte que el projecte de construcció d'una Central Tèrmica al Municipi de Mequinença té una afectació no solament a la Comunitat d'Aragó sinó també Catalunya i que en conseqüència la seva autorització correspondria al Ministeri d'Indústria?

¿Coneix el Govern l'existència de Protocols d'actuació en cas de contaminació ambiental en el supòsit de la Construcció de la Central Tèrmica a Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

¿Com considera el Govern que pot afectar la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença als espais protegits existents al voltant del lloc de la seva ubicació, entre altres espais tenim la zona de l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig (ES0000298), espai proposat com Reserva Natural pel Govern d'Aragó (Anunci de la Direcció General del Medi Natural, al BOA de 26 d'Abril del 2004)), la ZEPA Valcuerna– Serreta Negra i Liberola (ÉS0000182) i el L.I.C. (Lloc d'Interès Comunitari) del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre-Cinca, el dels Tossals d’Almatret i el de Riba-Roja d'acord amb els decrets del Departament de Medi Ambient de Catalunya 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i el 213/1997, de 30 de juliol)?

¿Com considera el Govern que la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença pot afectar la qualitat de les produccions de fruita dels municipis de la demarcació de Lleida que es troben dins d'un radi d'acció inferior a 20 Km com poden ser: Aitona (a 18’5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a’7 5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km)?

¿Considera el Govern que el fet d’ubicar una central tèrmica al municipi de Mequinença, les produccions agrícoles dels municipis de la demarcació de Lleida que es troben dins d’un radi d’acció inferior a 20 Km. como poden ser: Aitona (a 18,5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a 7,5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Serós (a 13 km) poden veure’s perjudicades al veure el lloc de procedència a la traçabilitat?

¿Considera el Govern que la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinensa pot comportar algun tipus de risc per a la salut de les persones que viuen al voltant d'aquest municipi?”.

CiU reclama al Govern des del Senat una finestreta única per solucionar la disfunció de la duplicitat de programes de renda bàsica d'emancipació
El senador Alturo exigeix amb Batalla i Buch que el llibre Blanc de la Joventut aporti fórmules perquè els Ajuntaments gestionin directament els programes per al jovent

El portaveu de CiU a la Comissió Especial per a l’Elaboració del Llibre Blanc de la Joventut del Senat, Ramon Alturo, ha reclamat conjuntament amb els alcaldes de Premià de Mar, Miquel Buch, i de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, durant la seva compareixença a la Cambra que el Govern tiri endavant “una finestreta única per solucionar totes les disfuncions administratives que comporta la duplicitat de programes com el de la renda bàsica d’emancipació”.



En aquest sentit, Batalla, preguntat per Alturo, ha assenyalat que “coordinar un programa estatal i un autonòmic sobre la mateixa matèria suposa un caos per als Ajuntaments. Suposa multiplicar la feina i no poder donar la resposta més adequada. Hauria de convergir tot en un únic programa”. A més, ha destacat que “en consonància amb l’esperit, que hi va haver en el seu moment, de transferència de competències úniques de l’Estat en matèria de joventut a les Comunitats, aquest també hauria d’avançar com han avançat les mateixes polítiques. D’aquesta manera els Ajuntaments tindrien un únic interlocutor”.



Alturo ha destacat amb Batalla que els Ajuntaments són les Administracions més properes als ciutadans i per tant “les polítiques de Joventut haurien de poder gestionar-se des del Consistoris en el marc del Pla Nacional de Joventut de la Generalitat”.

STOP DE LA MOROSITAT PER LLEI

CiU ha propiciat una de les reformes estructurals més importants dels últims temps en l’àmbit empresarial: la reducció del termini de pagament entre empreses i entre aquestes i l’administració.

El termini mitjà de pagament entre empreses privades a Europa es situa entorn els 57 dies (any 1999). Segons un estudi de PIMEC, les empreses espanyoles pacten pagar a 77 dies, de mitjana, i ho fan realment a 101 dies.

Aquest mateix estudi referit al sector públic explica que, a Espanya, el termini de cobrament mitjà pactat es situa entorn els 99 dies i el termini real en els 154, mentre que a Europa és de 67 dies.

En aquestes circumstàncies, una empresa francesa que facturi 12 M€ suporta un cost financer anual de 108.000 € i una empresa espanyola, en igualtat de condicions, suporta un cost financer anual de 202.000 €; 94.000 € més que la seva competidora francesa.

A banda de no ser una pràctica seriosa, endarrerir pagaments suposa una pèrdua de competitivitat de les nostres empreses i, per tant, una dificultat molt greu per la seva penetració als mercats europeus i internacionals.

No ha estat fàcil per a CiU empényer una reforma com aquesta perquè els interessos creats eren molt grans, fins al punt que ha calgut superar els entrebancs que han anat posant tant el PSOE (amb el PSC) i ICV durant la tramitació parlamentària. Fins a onze votacions varen perdre en el Senat per oposar-se a aspectes crucials de la llei.

CiU ha sabut entendre les necessitats de les empreses, especialment les micro, petites i mitjanes empreses, i els autònoms. Massa empresa ha hagut de tancar, o fer front a operacions concursals, per no cobrar a temps. Massa activitat no s’endega per no tenir la certesa de cobrament.

Què aporta aquesta nova llei de la morositat?

Supressió del “Pacte entre parts” que feia que les grans empreses, per la seva situació dominant, apliquéssin, més d’un cop i de dos, clàusules que collaven les petites.

A partir del 2013, totes les administracions hauran de pagar a 30 dies i el sector privat a 60 dies, sense possibilitat de pactes entre parts ni tampoc allargar terminis.

Els terminis de pagament per als productes d’alimentació frescos i peribles, serà de 30 dies i d’aplicació des de la data d’entrada en vigor de la llei.

El termini de pagament sempre serà a partir de la data d’entrega de la mercaderia o del lliurament del servei i mai a partir de la data de recepció de la factura.

S’estableix una línia de crèdit ICO, en condicions preferents, per als ajuntaments per tal de facilitar el pagament de deutes reconeguts i impagats a empreses i/o autònoms.

Les associacions, federacions d’associacions, de professionals, de treballadors autònoms i d’agricultors, podran personar-se en nom del seus associats als òrgans jurisdiccionals per la seva defensa.

S’estableix l’obligatorietat de reflectir als balanços de les empreses els terminis de pagament que han mantingut al llarg de l’any i els compromisos comercials adquirits.

En definitiva, amb aquesta llei s’ha materialitzat una reforma estructural del sistema financer espanyol que estableix d’una vegada per totes que Espanya no estigui al furgó de cua en quant els terminis de pagament. S’estableixen les bases d’un nou model econòmic que farà que les nostres empreses puguin abordar millor la crisis, que puguin ser més competitives i que es puguin internacionalitzar amb més facilitat tot afavorint la disminució de l’atur.

Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida

Alturo: “Senyor Sebastián, és injust que els consumidors paguin els seus errors, rectifiqui i inclogui la política energètica en l'agenda”


El senador reclama a Indústria que “no escanyi més a l'economia amb actuacions que diuen molt poc del Ministeri que gestiona”

Ramon Alturo ha exigit davant el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, durant la sessió de control al Govern en el Senat, “una rectificació en els seus plantejaments per incloure a l'agenda la política energètica com a prioritat principal”. En aquest sentit, ha afegit que “es tracta de la base de la competitivitat del nostre teixit productiu i hauria de ser qüestió estratègica del país i la seva principal preocupació en aquests moments”.
Per a Alturo “no és just que al final paguin sempre els mateixos els seus errors, és a dir els consumidors. I tot perquè no tenim una política energètica, ja sé que no li agrada que l'hi ho digui, però els fets ens donen la raó. No ha volgut abordar mai el debat energètic”. I li ha reclamat que “no escanyi més l'economia del nostre país amb actuacions que diuen molt poc del Ministeri que gestiona”.
El portaveu de CiU a la Comissió d'Indústria del Senat ha indicat que el rebut de la llum no deixa d’augmentar per a l'usuari domèstic. “Des de l'any 2004 ha pujat més d'un 50% per als particulars i un 57% per a les empreses i aquesta pujada anunciada coincidirà ara amb l’increment de l'IVA, amb el menor poder adquisitiu dels funcionaris, amb la congelació de les pensions, que redundarà en un menor consum i al final en més atur i més dificultats per sortir de la crisi”.


A més, ha assenyalat que el sistema elèctric espanyol produeix massivament megavats barats, amb les renovables, als quals cal donar sortida a l'exterior i es produeix “una tremenda contradicció quan el consumidor paga l'energia cara perquè es pugui vendre barata en l'exterior”. Alturo ha llançat dos interrogants referent a això, “és just que els usuaris espanyols paguin en el seu rebut de la llum alts preus per poder exportar a preus competitius?, És just que els usuaris espanyols paguin en el seu rebut de la llum preus alts per la falta de planificació energètica del seu Govern?”
Alturo ha assenyalat que “tenim un dèficit tarifari que supera els 18.000 M€ i no sabem com arreglar-lo”. Així mateix, ha indicat que el Ministeri d'Indústria “es veu obligat a reduir un 30% amb caràcter retroactiu les primes a les plantes solars en funcionament des d'abans de setembre del 2007. Això es fa per rectificar la seva política de subvencions, generant caos en el sector, danyant la imatge internacional i vulnerant el principi de seguretat jurídica si això ho porta a terme”.
El senador ha recordat que a aquesta situació se suma al tancament de la central nuclear de Garoña, tot i els informes del Consell de Seguretat Nuclear, “només pel fet de complir amb una promesa electoral sense valorar els problemes que podria implicar”.

Alturo: “Señor Sebastián, es injusto que los consumidores paguen sus errores, rectifique e incluya la política energética en la agenda”

El senador reclama a Industria que “no asfixie más a la economía con actuaciones que dicen muy poco del Ministerio que gestiona”

Ramon Alturo ha exigido ante el ministro de Industria, Miguel Sebastián, durante la sesión de control al Gobierno en el Senado, “una rectificación en sus planteamientos para incluir en la agenda la política energética como prioridad principal”. En este sentido, ha añadido que “se trata de la base de la competitividad de nuestro tejido productivo y tendría que ser cuestión estratégica del país y su principal preocupación en estos momentos”.

Para Alturo “no es justo que al final paguen siempre los mismos sus errores, es decir los consumidores. Y todo porque no tenemos una política energética, ya sé que no le gusta que se lo diga, pero los hechos nos dan la razón. No ha querido abordar nunca el debate energético”. Y le ha reclamado que “no asfixie más la economía de nuestro país con actuaciones que dicen muy poco del ministerio que gestiona”.

El portavoz de CiU en la Comisión de Industria del Senado ha indicado que el recibo de la luz no para de subir para el usuario doméstico. “Desde el año 2004 ha subido más de un 50% para los particulares y un 57% para las empresas y esta subida anunciada va a coincidir ahora con la subida del IVA, con el menor poder adquisitivo de los funcionarios, con la congelación de las pensiones, lo que va a redundar con un menor consumo y al final con más paro y más dificultades para salir de la crisis”.
Además ha señalado que el sistema eléctrico español produce masivamente megavatios baratos, por las renovables, a los que hay que dar salida al exterior y se produce “una tremenda contradicción cuando el consumidor paga la energía cara para que se pueda vender barata en el exterior”. Alturo ha lanzado dos interrogantes al respecto, “¿es justo que los usuarios españoles paguen en su recibo de la luz altos precios para poder exportar a precios competitivos?, ¿Es justo que los usuarios españoles paguen en su recibo de la luz precios altos por la falta de planificación energética de su Gobierno?”

Alturo ha señalado que “tenemos un déficit tarifario que supera los 18.000 M€ y no sabemos cómo arreglarlo”. Asimismo, ha indicado que el Ministerio de Industria “se ve obligado a reducir un 30% con carácter retroactivo las primas a las plantas solares en funcionamiento desde antes de septiembre del 2007. Esto se hace para rectificar su política de subvenciones, generando caos en el sector, dañando la imagen internacional y vulnerando el principio de seguridad jurídica si esto lo lleva a cabo”.

El senador ha recordado que a esta situación se suma el cierre de la central nuclear de Garoña, a pesar de los informes del Consejo de Seguridad Nuclear, “sólo por el hecho de cumplir con una promesa electoral sin valorar los problemas que podría acarrear”.

Alturo reclama al Ministeri d’Educació que concreti les partides que no disminuiran davant dels anuncis d’austeritat

El senador planteja a la secretària d’Estat del ram preguntes sobre l’aplicació del pacte frustrat de l’ensenyament i l’abandonament escolar

El portaveu de CiU a la Comissió d’Educació del Senat, Ramon Alturo, ha exigit avui a la secretària d’Estat del Ram, Eva Almunia, “concreció perquè expliqui exactament quines seran les partides que no disminuiran després d’advertir que l’Educació s’hauria d’estrènyer el cinturó”.
Alturo també ha subratllat la necessitat de protegir l’atenció a les famílies, “ja que l’entorn familiar i socioeconòmic és clau i afecta d’una forma fonamental al resultat de l’alumne”. A més ha destacat que “s’hauria d’exportar el model d’ensenyament aplicat a les zones rurals perquè estadísticament són l’equivalent als alumnes amb més bons resultats de les zones urbanes amb rendes econòmiques més elevades”.
El senador per Lleida també ha plantejat un control més exhaustiu de l’accés a la docència, ha reclamat explicacions sobre com es pensa impulsar i aplicar “el pacte frustrat per l’ensenyament” i com es pensa combatre l’alta taxa d’abandonament escolar.

El Senat aprova una moció de CiU que insta el Govern a estendre l’eliminació de les bosses de plàstic als embalatges no sostenibles amb el calendari de la UE

Alturo destaca que la iniciativa atorga més ajuts i protecció fiscal als productors d’embalatges respectuosos amb el medi ambient
La Comissió d’Indústria del Senat ha aprovat avui per unanimitat una moció de CiU, defensada per Ramon Alturo i transaccionada amb tots els grups, que insta el Govern a estendre l’eliminació de les bosses de plàstic als envasos i als embalatges de transport de mercaderies fabricats amb matèries primes no sostenibles, no renovables i no biodegradables ajustant-se al calendari fixat per la Unió Europea. Alturo ha recordat que “l’eliminació de les bosses de plàstic ja està prevista al Pla Nacional Integrat de Residus 2008-2015 i estableix la seva disminució a partir del 2010 en un 50% i la implantació d’un calendari d’eliminació. En el cas dels embalatges s’hauria de fer el mateix però aplicant el calendari que fixi la Unió Europea”. El senador per Lleida ha assenyalat que “paral•lelament, s’insta el Govern a atorgar més ajuts i protecció fiscal als productors d’embalatges respectuosos amb el medi ambient”. I ha afegit que “si les empreses volen ser competitives s’ha de tenir en compte l’impacte medi ambiental i la generació de residus no biodegradables”. En aquest sentit, ha subratllat que “en el cas dels embalatges de transport, aquesta necessitat es concreta en promoure i donar suport a la substitució d’aquests elements logístics, fabricats en la seva majoria amb derivats del petroli, per d’altres sostenibles, fabricats amb matèries renovables i biodegradables”.
La moció exposa textualment:El Senat insta el Govern en l'àmbit de les seves competències i en coordinació amb les Comunitats Autònomes a:1. Estendre l'objectiu relatiu a l'eliminació de envasos de plàstic (bosses), previst en el Pla Nacional Integrat de Residus 2008-2015, substituint-los per un altre tipus d’embalatges, d’acord amb el calendari que s’estableixi en l’àmbit de la UE per a aquesta matèria”. 2. Incloure, al marc dels estudis previs a la nova Llei dels Envasos, un estudi multidisciplinar o llibre blanc, relatiu als embalatges, que contempli el cicle de vida dels materials i l'impacte econòmic, energètic i medi ambiental dels diferents tipus d’envasos empleats en la cadena de distribució.
3. Obrir un procés de reflexió i consultes amb la participació de les organitzacions de consumidors, les organitzacions empresarials del sector de la distribució comercial i amb els fabricants de envasos i embalatges, amb l'objectiu d'aconseguir el màxim consens possible en la generalització dels envasos i embalatges sostenibles i el seu calendari d'aplicació.4. Establir ajuts i propostes que contemplin una discriminació positiva a favor dels embalatges sostenibles i un tractament fiscal favorable per aquells envasos i embalatges fabricats integrament amb matèries primes sostenibles, renovables i biodegradables".

“L’autocomplaença que destil•la el secretari d’Estat de Telecomunicacions no li hauria de fer baixar la guàrdia enmig d’una crisi”

El senador per Lleida exigeix a Francisco Ros un “pla global i transversal entre Indústria i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, perquè queda molta feina per fer”

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha advertit al secretari d’Estat de Telecomunicacions, Francisco Ros, durant la seva compareixença a la Cambra que “l’autocomplaença que destil•len les seves declaracions sobre les fites aconseguides no li hauria de fer baixar al guàrdia enmig d’una crisi com l’actual”.
En aquest sentit, Alturo ha exigit a Ros que “posi en marxa pla global amb polítiques transversals entre el Ministeri d’Indústria i altres ministeris, perquè encara queda molta feina per fer”. I ha afegit que “aquestes empreses són un instrument clau per millorar l’economia i aconseguir noves fites en recerca i innovació i noves tecnologies”.
A més, Ramon Alturo ha destacat que “si el que es vol és impulsar l’economia i el sector de les telecomunicacions, encara s’ha de generalitzar la banda ampla a 1 Mbes, la tecnologia 3G i s’han d’abaratir els seus costos, així com els de la telefonia”.

EL TABAQUISME I ELS BARS


Vagi pel davant que la salut és un bé inqüestionable que ha de ser buscat i preservat. Això reconegut, i prioritzat, cal dir que la reforma de la Llei de Mesures Sanitàries contra el Tabaquisme pot posar en una situació molt difícil a l’hoteleria i la restauració. Aquesta conclusió es desprèn de la compareixença del president de la Federació Espanyola d’Hoteleria i Restauració (FEHR) la setmana passada davant la Comissió d’Indústria, Turisme i Comerç del Senat.

El sector està format per uns 377.000 establiments, en els que hi treballen 452.000 persones (que tenen dret a la salut), amb unes vendes totals al voltant dels 128.000 M€, i aporta un 7% del PIB espanyol, segons dades del 2008. Es pot dir que és una part molt important de la indústria turística espanyola.

El President de la FEHR va deixar clar que el sector de l’Hoteleria està contra el consum de tabac i en favor de la lluita contra el tabaquisme. Això no obstant, es va posicionar en contra de la reforma de la llei actual, al•legant que la normativa vigent és prou bona (encara que millorable) i que hi ha raons d’oportunitat que desaconsellen ara prohibir rigorosament el tabac en els establiments de restauració i en els bars. En el seu favor, va explicar que des de l’entrada en vigor de la llei, l’any 2006, fins a l’actualitat s’ha passat del 0,5% de superfície sense fum a més d’un 50%

El sector està totalment convençut que una prohibició total del tabac suposaria un desastre que comportaria el tancament de milers d’establiments, petites empreses i autònoms, així com una gran pèrdua de llocs de treball.

A gener de 2010, solament Irlanda té una prohibició total de fumar als bars i restaurants. En quatre anys, el país de la cervesa negra va perdre el 24% dels seus bars i el 8% de restaurants, tot i produir-se en un cicle econòmic expansiu. Són molts els països europeus que tenen un model semblant a l’actualment vigent a Espanya: Suècia, Dinamarca, Alemanya, Àustria, Bèlgica o Holanda.

Donades les circumstàncies, resulta pertinent plantejar si aquest és el moment adient per imposar una reforma legislativa que prohibeixi fumar en tots els espais públics. Cal imposar una norma o negociar-la amb el sector? Cal prioritzar campanyes de conscienciació i/o de formació? Cal fer que es compleixi la llei actual abans de fer-ne una altra que també pot ser no respectada?

Si es segueix el parer dels restauradors, és necessari avançar en la lluita contra el tabaquisme i en afavorir més espais sense fum. Ara bé, cal fer un full de ruta pactat entre el Ministeri de Sanitat i el sector, sense imposicions o només les justes. S’ha de millorar la llei actual i fer-la complir, i més si es tenen en compte les despeses que el sector ha vingut realitzant en aplicació de la llei actual per adequar els establiments a la normativa amb zones habilitades per a fumadors.

És imprescindible que des del Govern es facin campanyes de conscienciació, prevenció escolar i educació per a la salut. A Gran Bretanya, fa només 15 anys l’índex de fumadors era del 52%. Avui està al voltant del 20%. Això s’ha aconseguit, no per l’efecte de les lleis, sinó per les intenses campanyes de prevenció i de formació adreçades especialment a joves.

Es pot lluitar contra el tabaquisme procurant no ensorrar un sector que en aquests moments passa per un moment molt difícil. La millora de la salut pública pot passar també per buscar la col•laboració del sector de l’hoteleria, tot traçant un full de ruta que ho faci possible, i sense posar en marxa cortines de fum per intentar tapar altres problemes ben reals.


Ramon Alturo
Senador de CiU per Lleida

LLEI MOROSITAT

Alturo: “CiU propicia una reforma estructural amb la Llei de Morositat que acaba amb el conforming, el pacte entre parts i impulsa la competitivitat”

El senador per Lleida critica que “PSOE, PSC i ICV no hagin volgut sumar-se a l’equiparació amb Europa” en aquest àmbit

CiU ha incorporat onze esmenes a la reforma de la Llei contra la Morositat a les Empreses, defensades pel senador Ramon Alturo, que milloren el text i “propicien una reforma estructural, acaben amb la pràctica del conforming i el pacte entre parts i impulsen la competitivitat i la internacionalització de les empreses”.
Les principals modificacions, proposades per CiU i transaccionades amb el PP, el Grup de Senadors Nacionalistes i el Grup Mixt, suposen la reducció del termini de pagament de factures entre empreses fins els 60 dies i fins a 30 en el cas dels productes peribles agroalimentaris. En aquest sentit, Alturo ha destacat que “es tracta de posar-nos al nivell d’Europa i eliminar el pagament a 98 dies de mitjana d’Espanya que suposen un llast per a la competitivitat de les empreses. Un pas endavant que ni PSOE, ni PSC, ni ICV han volgut tenir en compte”.
A més, tal i com ha assenyalat Alturo, “de forma excepcional i per un període de dos anys, en cas d’incompliment dels terminis de pagament establerts en la futura llei, pel que fa a l’adjudicació de contractes d’obra civil amb les diferents Administracions Públiques, s’estableixen nous terminis de pagaments entre les empreses constructores i les seves proveïdores i/o subcontractistes”. Així, com ha explicat Alturo, “s’estableixen 120 dies des de l’entrada en vigor de la norma fins el 31 de desembre del 2011; 90 dies des de l’1 de gener fins el 31 de desembre del 2012; 60 dies des de l’1 de gener del 2013 fins el 31 de desembre del 2013”.
Pel que fa als Ens Locals, s’ha aprovat una esmena per la qual el Govern haurà d’instrumentar una línia de crèdit directe a través de l’ICO, en un termini de 30 dies, per facilitar el pagament de deutes fermes i impagats a empreses i autònoms amb anterioritat al 30 d’abril del 2010.

CiU aconsegueix al Senat que la Llei d'Internacionalització de les Empreses diferenciï entre ajuts a la cooperació i al comerç exterior
El Ple de la Cambra aprova la norma amb tres modificacions de CiU que atorguen més transparència als fons per al Desenvolupament i per a les empreses



-------------------------------------------------------------------------------

CiU ha introduït tres esmenes, transaccionades i defensades pel senador Ramon Alturo, a la futura Llei de reforma del Sistema de Suport Financer a la Internacionalització de l'Empresa Espanyola. Tal com ha assenyalat Alturo, amb aquestes modificacions “s'aconsegueix dotar d'un major grau de transparència als ajuts destinats a la cooperació internacional i als fons per a la internacionalització de les empreses”.

Per a Alturo, “paral·lelament també es dóna un pas endavant pel que fa al control més estricte d'aquestes partides”.

Les tres esmenes de CiU aprovades exposen textualment:

A l'article 5.1 Tercer Paràgraf

No podrà atorgar-se cap tipus de finançament reemborsable a països pobres que estiguin altament endeutats. En aquest sentit, els països que haguessin arribat al punt de culminació de la iniciativa HIPC (en les seves sigles en anglès), només podran excepcionalment ser beneficiaris d'aquest tipus d'operacions reemborsables, quan així ho autoritzi expressament el Consell de Ministres.

A l'article 7.1 Article 7. Gestió.

1. La gestió del Fons per a la Internacionalització de l'Empresa correspon al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, a través de la Secretaria d'Estat de Comerç.

Correspondrà al gestor del Fons entre altres tasques les següents: La selecció dels projectes a finançar a càrrec del Fons i de comú acord amb els beneficiaris del finançament, l'elaboració dels perfils i estudis de viabilitat que siguin precisos per a l' anàlisi d'aquests projectes, la valoració de les propostes de finançament i la seva posterior presentació al Comitè del Fons per a la seva aprovació, així com la supervisió de l'execució dels citats projectes i l'avaluació dels mateixos.

Correspondrà també al gestor del Fons l'establiment de mesures de prevenció per a la mitigació dels impactes negatius en el desenvolupament que siguin identificats en l'estudi de les operacions realitzades a càrrec del Fons per a la internacionalització.

Article 12. Recursos del FIEM.

"4. Els recursos del Fons compromesos i desemborsats en cada exercici a càrrec del FIEM, no podran ser considerats en cap cas com Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD)”.

“Senyor Sebastián, la política de reactivació industrial s’ha quedat només en paraules al diari de sessions i els fets brillen per la seva absència”

El senador per Lleida reclama al ministre “decisions valentes i contundents de forma immediata” i menys comissions interministerials que allarguen terminis

El portaveu de CiU a la Comissió d’Indústria del Senat, Ramon Alturo, ha exigit avui al ministre del ram, Miguel Sebastián, durant la sessió de control al Govern a la Cambra Alta, que prengui “decisions valentes i contundents, de forma immediata” pel que fa a la política industrial. En aquest sentit, ha subratllat que “fins ara les mesures de reactivació del sector industrial de l’Executiu s’han quedat només en paraules que figuren al diari de sessions, mentre els fets brillen per la seva absència”.
Alturo ha destacat que “fa temps li vaig dir que vostès eren reactius i no proactius. Avui torno a repetir-li-ho. No controlen les situacions. No són amos dels temps. Els temps els marquen l’agenda, senyor Ministre, i això és el pitjor que els pot passar, perquè les conseqüències les paguem tots. No generen confiança. No perdin més el temps”.
En aquest sentit el senador ha subratllat que “hagués estat un canvi sentir l’anunci d’un paquet de mesures, o algun tipus de compromís que pensa aplicar de manera urgent, per donar suport i sobretot per donar confiança al nostre teixit empresarial”. Alturo ha recordat que “la destrucció d’empreses en aquests moments és un drama, ja que 15.556 empreses s’han donat de baixa de la Seguretat Social els dos primers mesos de l’any. En conseqüència augmenta l’atur. Em decep i també als ciutadans que no veuen com ens trauran de la crisi”.
Alturo ha afegit que “si no es prenen mesures d’estímul, de manera paral•lela a les d’ajustament difícilment sortirem de la crisi”. I ha continuat: “Deixi’s estar de comissions interministerials i actuïn ja”.

Alturo arrenca a Lissavetzky el compromís perquè el CSD remeti a les Corts un informe sobre l'evolució de la violència a l'esport

El senador per Lleida reitera el suport de CiU a la candidatura de Barcelona als Jocs d'Hivern al 2022 però subratlla “la dolenta presentació del projecte”

El portaveu de CiU a la Comissió d'Educació i Esport del Senat, Ramon Alturo, ha aconseguit avui el compromís del secretari d'Estat de l'Esport, Jaime Lissavetzky, durant la seva compareixença a la Cambra Alta, perquè el Consell Superior d'Esports (CSD) remeti a les Corts un informe sobre l'evolució de la violència, el racisme i la xenofòbia a l'esport espanyol.
En aquest sentit, Alturo ha subratllat que “es tracta simplement d'aportar informació útil, com ja fa el Ministeri de l'Interior amb l'evolució de la criminalitat a Espanya”. També ha reconegut la labor portada a terme pel Futbol Club Barcelona per expulsar els violents.
En relació a la candidatura de Barcelona com seu dels Jocs Olímpics d'Hivern a l'any 2022, Alturo ha reiterat el suport de CiU. Així mateix, ha indicat que “des de l'Ajuntament de la ciutat i més en concret des de l'Alcaldia, s'ha fet malament la presentació del projecte, així com el seu anunci públic”. I ha afegit que “tot es va preparar amb un inexplicable hermetisme i amb un total secret per part de l'alcalde Hereu, se suposa que amb l'únic propòsit de penjar-se una medalla. Però aquest és un projecte que perquè prosperi s'han de complir diversos requisits tots ells concatenats. Un d'ells, molt important, és el consens polític”.

EL FUTUR D'EUROPA DEPÈN DE LA SEVA JOVENTUT

El futur d’Europa depèn de la seva joventut. No obstant, els joves, estan frustrats per la manca d’oportunitats. Aquesta és la conclusió de la Comunicació de la Comissió Europea sobre l’Agenda Social Renovada. El seu objectiu es centra en oferir més oportunitats als ciutadans de la Unió Europea i que tothom hi tingui accés.

Es preveu que al 2050 les persones de edats compreses entre els 15 i 29 anys representaran un 15,3% de la població europea, davant del 19,3% actual. Els europeus viuen més anys, tenen els fills més tard i hi ha menys joves. Aquests canvis demogràfics afecten les famílies, a la solidaritat entre generacions i al creixement econòmic.

La globalització pot afavorir el creixement i l’ocupació però, com ho demostra la crisi, també pot plantejar problemes particulars als treballadors més vulnerables, entre els quals els joves.

El sistema escolar és vital per afavorir l’ocupabilitat dels joves, perquè els dota de les competències bàsiques que els seran imprescindibles al llarg de la vida. És per això que són greus les taxes d’abandonament escolar i de no superació de l’ESO a Catalunya. A Europa, la quarta part dels joves de quinze anys no tenen un nivell de lectura suficient i més de sis milions de joves abandonen l’ensenyament sense cap qualificació

Les dificultats en educació, ocupació, inclusió social i salut, principals preocupació dels joves europeus, combinats amb els problemes de diners, d’habitatge i de transport fan força complicada l’emancipació dels joves.

Quines són les línees d’actuació que contempla Europa?

En relació amb l’Agenda Social Renovada, Europa proposa una nova estratègia amb tres objectius globals i interconnectats: crear més oportunitats per als joves en l’educació i l’ocupació; millorar l’accés a la societat de tots els joves, assegurant la seva plena participació i potenciar la solidaritat mútua entre la societat i els joves.

En aquest sentit, és interessant posar de manifest algunes de les propostes que fa el President del Fòrum Europeu de la Joventut, Tine Radinja: cal una inversió efectiva en joventut i, per tant, és necessari un pacte europeu per la joventut; cal desenvolupar la cultura de la participació, donar suport al voluntariat i afavorir una major inclusió social. Proposa votar als 16 anys; cal lluitar contra l’abandonament escolar prematur i reconèixer l’educació no formal; fomentar la mobilitat per adquirir majors competències lingüístiques i professionals (reclama un període de formació a l’estranger); finalment, reduir la taxa d’atur juvenil fins al 10%.

L’atur juvenil català, que s’acosta al 40%, també està relacionat amb un dèficit de mobilitat dins del territori català i espanyol, com també entre territoris de la Unió Europea en el si de la qual hi ha llibertat de circulació de persones i d’establiment a efectes laborals pels ciutadans de la Unió.

Avui, si un jove no parla anglès, o alguna altra llengua estrangera, té moltes dificultats per inserir-se laboralment. Per aquesta raó, és important poder reforçar les sortides de formació a altres països europeus perquè “si no surts, no et formes”.

Finalment, falla el que en podríem dir l’articulació entre polítiques de joventut entre les diverses administracions públiques. En aquest àmbit, cal una gran coordinació, un diàleg i molta, molta generositat entre tots els actors per tal que els joves en surtin beneficiats.

La joventut necessita també veure clar el seu futur, en un moment en el qual plana el convenciment que la generació jove no podrà superar la dels seus pares en benestar. Les polítiques actives en l’àmbit de la joventut han de seguir les línies que a Europa s’obren. No es pot perdre una generació. És urgent tornar a posar el focus en els joves. Ens hi va el futur.

Ramon Alturo
Senador per Lleida de CiU

Alturo exigeix una rectificació i arrenca el compromís de Blanco d’estudiar l’actual projecte de la variant de Gerri de la Sal a la N-260 (Pallars Sobirà)

El senador reclama que es tinguin en compte les al•legacions dels veïns, la incorporació de l’enllaç nord i la inconveniència de les expropiacions

Ramon Alturo ha aconseguit avui durant la sessió de control al Senat el compromís del ministre de Foment, José Blanco, per estudiar a fons el projecte de traçat, proposat pel seu departament, a la variant de Gerri de la Sal a la carretera N-260 al Pallars Sobirà, després d’exigir una rectificació.
El senador per Lleida ha destacat que “existeixen tres inconvenients que fan necessari un canvi”. Alturo ha indicat que “s’han de tenir en compte les al•legacions dels veïns, s’ha d’incorporar l’enllaç nord al traçat i s’ha de veure la inconveniència de les expropiacions”.
Sobre el primer punt el senador ha destacat que “l’associació de veïns afectats Lo Pedrís ha presentat alternatives perfectament argumentades”. En relació a la incorporació de l’enllaç nord, Alturo ha explicat que “com que el nou traçat no el contempla comporta greus problemes. Les carreteres de Peramea i el Compte a Ancs, perden les connexions directes amb la N-260. Així els usuaris es veuen obligats a passar per l’interior del municipi, impedint que la carretera es pugui convertir en un passeig”.
Alturo ha afegit que “els nens que fan servir el transport escolar de Balestui hauran d’aguantar sis quilòmetres més cada dia. En el cas dels de Peramea més de tres”. Pel que fa a les urgències mèdiques, Alturo ha subratllat que una ambulància necessitarà 8 minuts més per arribar-hi.
En el cas de les expropiacions al nucli urbà de El Compte, Alturo ha assenyalat que “no tots els edificis es troben en estat ruïnós i en desús, donat que hi ha vivendes rehabilitades. Si es fessin aquestes expropiacions el poble desapareixeria”.
Paral•lelament, Blanco s’ha mostrat disposat a compartir amb Alturo tota la informació relativa a aquest projecte.

Alturo demana a Blanco si el projecte de variant de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) a la N-260 és el que “millors condicions reuneix”

El senador per Lleida formularà la pregunta dimarts a la sessió de control

Ramon Alturo exigirà dimarts al ministre de Foment, José Blanco, durant la sessió de control a la Cambra Alta, explicacions sobre la proposta de variant de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) a la N-260 realitzada per aquest departament. Concretament, Alturo li traslladarà els dubtes de CiU sobre la idoneïtat del projecte.

Alturo reclama al Govern explicacions per la construcció d'una central tèrmica a Mequinensa amb lignits com a font de combustible

El senador presenta dotze preguntes en les quals exigeix detalls i concreció sobre els riscos comercials, medi ambientals i per a la salut als municipis de la zona afectada

El senador per Lleida, Ramon Alturo, ha registrat dotze preguntes en les quals exigeix al Govern explicacions per la futura construcció d'una central tèrmica al municipi de Mequinença que utilitzarà lignits com a font de combustible. En les qüestions Alturo exigeix detalls i concreció sobre les possibles repercussions comercials i medi ambientals a la zona, així com informació sobre els possibles riscos per a la salut de les persones que viuen en un radi inferior a 20 quilòmetres al voltant d'aquest municipi.

Alturo ha assenyalat que “si bé la localitat es troba situada a la Franja de Ponent, en un radi inferior a aquests 20 Km a les demarcacions de Lleida i Tarragona existeixen diversos municipis dedicats a la producció de fruita com Aitona (a 18,5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a7,5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km), que podrien veure afectats els seus cultius per la construcció de la central”.

En aquest sentit, el senador ha demanat “si el Govern ha previst els possibles perjudicis comercials per a aquests municipis quan els consumidors comprovin el lloc de procedència en la traçabilitat dels productes”.

Pel que fa a qüestions medi ambientals, Alturo ha indicat que “a la zona se situen diversos espais protegits, com l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig), espai proposat com a Reserva Natural pel Govern d'Aragó, la ZEPA Valcuerna – Serreta i Liberola i el LIC (Lloc d'Interès Comunitari) dels boscatges del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre i Cinca, el dels Tossals d’Almatret i el de Riba-roja dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que també podrien veure’s afectats”.
En relació a les possibles conseqüències sobre la salut dels habitants de la zona d’influència, Alturo ha plantejat una pregunta específica sobre aquesta matèria en la que reclama informació i detalls al Govern.


Les 12 preguntes exposen textualment:

“Amb data 9 de març del 2009, la Subdirecció General d'Indústria informava a aquest Senador, a través d'una carta amb registre de sortida Nº 222, que la Central Tèrmica de 37 Mw. amb lignits amb ubicació al municipi de Mequinença, el titular del qual correspon a Carbonífera Energia, S.L.O. que la inscripció en el Registre Administratiu d'Instal•lacions de Producció en Règim Especial era provisional. Quina és la situació administrativa en aquests moments?

¿Disposa d'estudis el Govern de les característiques dels lignits d’enderroc que seran utilitzats com a font de combustible a la Central Tèrmica de Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

¿Coneix el Govern si els enderrocs que es pensen utilitzar com a combustible de la Central Tèrmica de Mequinença, pertanyents al projecte d'Explotació de Carbonífera de l'Ebre S.A., han disposat d'avals de restauració per a cadascuna d'elles?

¿Disposa el Govern d'estudis sobre les característiques de les emissions de gasos que produirà la Central Tèrmica de Mequinença com a conseqüència de la utilització de lignits d’enderrocs com a combustible? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

Té constància el Govern de si l’INAGA va sol•licitar informe de sostenibilitat social del projecte de construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença, a municipis de Catalunya situats dins d'un radi d'acció de 20 Km? En cas afirmatiu es demana detall dels mateixos.

¿Disposa el Govern d'algun estudi de les característiques de l'aire i en concret dels nivells d'ozó existents a l'entorn de la futura Central Tèrmica de Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement del mateix.

¿El Govern ha tingut en compte que el projecte de construcció d'una Central Tèrmica al Municipi de Mequinença té una afectació no solament a la Comunitat d'Aragó sinó també Catalunya i que en conseqüència la seva autorització correspondria al Ministeri d'Indústria?

¿Coneix el Govern l'existència de Protocols d'actuació en cas de contaminació ambiental en el supòsit de la Construcció de la Central Tèrmica a Mequinença? En cas afirmatiu es demana el coneixement dels mateixos.

¿Com considera el Govern que pot afectar la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença als espais protegits existents al voltant del lloc de la seva ubicació, entre altres espais tenim la zona de l’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre (ZEPA Matarranya – Aiguabarreig (ES0000298), espai proposat com Reserva Natural pel Govern d'Aragó (Anunci de la Direcció General del Medi Natural, al BOA de 26 d'Abril del 2004)), la ZEPA Valcuerna– Serreta Negra i Liberola (ÉS0000182) i el L.I.C. (Lloc d'Interès Comunitari) del riu Cinca i Alcanadre, o com són els de l’Aiguabarreig Segre-Cinca, el dels Tossals d’Almatret i el de Riba-roja d'acord amb els decrets del Departament de Medi Ambient de Catalunya 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i el 213/1997, de 30 de juliol)?

¿Com considera el Govern que la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença pot afectar la qualitat de les produccions de fruita dels municipis de la demarcació de Lleida que es troben dins d'un radi d'acció inferior a 20 Km com poden ser: Aitona (a 18’5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a’7 5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Seròs (a 13 km)?

¿Considera el Govern que el fet d’ubicar una central tèrmica al municipi de Mequinença, les produccions agrícoles dels municipis de la demarcació de Lleida que es troben dins d’un radi d’acció inferior a 20 Km. como poden ser: Aitona (a 18,5 km de distància), Almatret (a 7 km), Granja d’Escarp (a 7,5 km), Llardecans (a 16 km), Maials (a 12 km), Massalcoreig (a 13 km), Pobla de Massaluca (a 18 km), Riba-roja d’Ebre (a 15 km), i Serós (a 13 km) poden veure’s perjudicades al veure el lloc de procedència a la traçabilitat?

¿Considera el Govern que la construcció d'una Central Tèrmica a Mequinença pot comportar algun tipus de risc per a la salut de les persones que viuen al voltant d'aquest municipi?”.



Senat, 31 de març de 2010

CiU introdueix "millores substancials" a una moció aprovada per unanimitat al Senat per impulsar polítiques industrials

--------------------------------------------------------------------------------


El Senat ha aprovat per unanimitat una moció, transaccionada amb tots els grups, que impulsa la política industrial i que inclou, tal i com ha assenyalat Ramon Alturo, “millores substancials proposades per CiU per tal d’impulsar els sectors econòmics relacionats amb l’activitat industrial”.

El senador per Lleida ha subratllat que “el consens aconseguit ens permet exigir-li al Govern que compleixi amb el que s’ha aprovat avui”.

La moció aprovada exposa textualment:


"El Senat insta el Govern perquè, conjuntament amb les Comunitats Autònomes, desenvolupi un Pla de Política Industrial 2010-2020 que mitjançant mesures de política fiscal, financera i pressupostària tingui com a principals eixos:

1.- Fomentar la innovació tecnològica per articular una resposta als processos de reestructuració i deslocalització empresarial, de manera que els productes espanyols se situïn en segments de qualitat superiors.

2.- Impulsar actuacions en favor de les PIMEs industrials com a subministradores de productes i serveis a les grans empreses, afavorint la recuperació de la nostra economia.

3.- Establir quins són els sectors productius en els quals s’observen majors repercussions per a Espanya, amb la finalitat d'articular i intensificar estratègies per potenciar la competitivitat del teixit productiu. Caldrà presentar una especial atenció als següents sectors: Automoció i material de transport; Tecnologies del coneixement, de la informació i la comunicació; Biotecnologies; Aeroespacial, Agroalimentària, Química, Renovables i de les indústries de la salut i farmacèutica.

4.- Impulsar la inversió en Investigació i Desenvolupament i el desenvolupament de les infraestructures de transport, especialment les ferroviàries, que permetin una xarxa de transport que contribueixi a rebaixar els costos de la logística, posant l'accent en els grans eixos de transport, com són l'arc Mediterrani des d' Algesires a Port Bou i el corredor del cantàbric.

5.- Aproximar la rellevància econòmica de la indústria espanyola amb la dels països més desenvolupats de la Unió Europea per a arribar a convergir en renda per càpita.

6.- Establir les modificacions necessàries en política fiscal, financera i pressupostària per a un millor desenvolupament de tota la indústria espanyola, adaptant els tipus de l'IVA a les necessitats dels nostres sectors productius.

7.- Promoure una política financera de suport a les activitats industrials a través de l'Institut de Crèdit Oficial.

Ordenació del comerç a Catalunya i espanya: Les dues cares del PSC

Com és massa habitual, el PSOE-PSC té dues cares. Una al Congrés i Senat i una altra al Parlament de Catalunya. La reforma de les normatives catalana i espanyola sobre el comerç, obligada per adequar-les a la legislació europea, n’és el darrer exemple.

Mentre a Espanya s’aplicarà la reforma de la llei d’Ordenació del Comerç Minorista (LORCOMIN), que preserva el comerç minorista, amb els vots en contra del PP, val a dir, a Catalunya, s’aplicarà la normativa del Govern tripartit que el protegeix ben poc, per no dir gens.

CiU ha treballat dur al Parlament espanyol i ha tingut molt a veure en la configuració final de la LORCOMIN. Gràcies a la coalició nacionalista, s’ha preservat el comerç minorista i el comerç de proximitat.

Tradicionalment, el comerç ha jugat un paper determinant en la història dels pobles, ha fomentat la relació entre les persones, la comunicació, el progrés, la cultura... El comerç ha fet barri, poble, ciutat i, sobretot, ha exercit un rol clau en la cohesió social, al temps que ha creat riquesa i benestar. Gràcies al comerç s’han mantingut vius determinats pobles, barris i, fins i tot, ciutats. El comerç és molt més que una simple transacció econòmica, bescanvi o troc; va molt més enllà. El model comercial contribueix a establir un cert model social.

L’empremta de CiU:

Des de CiU, es van plantejar, bàsicament, quatre objectius a l’hora de reformar la legislació espanyola sobre el comerç:

1. En primer lloc, s’havia de garantir el màxim respecte a les competències de la generalitat de Catalunya que té competència exclusiva sobre la matèria. Volíem evitar una possible LOAPA comercial, tot i que cal dir que de temptacions n’hi van haver. Per tant, Catalunya té la capacitat normativa amb tots aquells aspectes que fan referència a:

 l’ordenació administrativa de l’activitat comercial i la determinació de les condicions administratives dels llocs i establiments on es porti a cap.

 la regulació administrativa de totes les modalitats de venda i formes de venda de l’activitat comercial.

 La regulació dels horaris comercials.

 La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal•lació, ampliació.

 L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial.

2. El segon objectiu plantejat per CiU va ser preservar els aspectes més rellevants de la directiva europea. La nova regulació s’inspira en la llibertat d’empresa i té per finalitat facilitar el lliure establiment de serveis de distribució comercial. D’aquesta manera, solament podrà establir-se un règim d’autorització administrativa quan estigui justificat per raons imperioses d’interès general, relacionades amb la distribució comercial. S’hauran de tenir en compte la protecció del medi ambient i l’entorn urbà, l’ordenació del territori, la conservació del patrimoni historicoartístic i la protecció dels consumidors. També es suprimeixen els criteris econòmics per atorgar la llicència d’autorització.

3. El tercer punt defensat per CiU és la protecció dels consumidors. Entenem que els consumidors tenen dret a disposar d’un entorn comercial de proximitat i diversificat pel que fa a formats i operadors, en condicions de quantitat, qualitat i preu. Un entorn que faciliti l’aprovisionament de tots els ciutadans, especialment aquells que, per qualsevol motiu, tenen dificultats de desplaçament.

4. Finalment, el nostre quart objectiu era que és permetés la coexistència d’espais comercials de totes les superfícies de tal manera que la incorporació de formats de gran superfície no es faci a costa de les empreses de petit format comercial, que aporten treball autònom, tant estès a Catalunya i alhora una gran redistribució de la renda generada pel comerç.

En definitiva, des de CiU s’ha aconseguit preservar, en la regulació del comerç, un estil de ciutat compacta, convivencial, en la que els usos residencials es combinen amb els comercials. Un model de protecció de l’entorn urbà per evitar la desertització de pobles, barris, ciutats.

I aquí és on es revela la greu contradicció del PSC que a Madrid fa una cosa i a Catalunya, dins del tripartit, en fa una altra ben diferent. El Govern català, en exercici de les seves competències, que CiU ha aconseguit que fossin respectades, s’ha desmarcat de la legislació espanyola i ha près el camí contrari.

El decret llei d’ordenació dels equipaments comercials de Catalunya estableix un règim comercial de gairebé barra lliure. D’un model comercial equilibrat, es passarà a un model desequilibrat que afavorirà la implantació de grans superfícies en detriment de les petites. Cal recordar que ERC ha donat suport a aquest decret, preferint trencar el model català de comerç abans que la cohesió del tripartit. S’han imposat les tesis del PSC-PSOE.

Aquest decret, afebleix l’ordenació comercial i obre la porta a la proliferació de grans establiments de fins a 2.499 m2 a 136 municipis, quan amb la llei del 2005 només podien ser entre 800 i 1.300 m2. A més, dilueix el requisit de trama urbana consolidada: més expansiu i discrecionalitat per situar establiments fora d’aquesta.

El model del tripartit ignora el dret dels ciutadans a disposar d’un entorn comercial de proximitat i diversificat. Enlloc de reforçar els criteris de localització i els requisits per protegir l’entorn urbà, el patrimoni històric i artístic, el medi ambient i els drets dels consumidor com preveu la directiva, es baixa el llistó d’exigència.

En definitiva, el tripartit vol fer a Catalunya allò que volia fer el PP a Espanya i no se n’ha pogut sortir. No em diran vostès que no és paradoxal!

Explicacions demanades al secretari d'Estat d'Infraestructures Sr. Morlan

Alturo sol•licita la petició de compareixença del secretari d’Estat d’infraestructures perquè expliqui la “pèssima planificació” de la variant de Gerri de la Sal.
El senador per Lleida exigeix explicacions a Morlán perquè després de tants anys els habitants de la zona hauran de realitzar “desplaçaments innecessaris”

Ramon Alturo ha registrat avui a la Cambra Alta la petició de compareixença a la Comissió de Foment del secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, perquè expliqui els retards en les obres de construcció i “la pèssima planificació” de la variant de Gerri de la Sal.

Tal i com ha assenyalat Alturo, “després de tants anys els habitants de la zona es veuran obligats a realitzar desplaçaments innecessaris. Des de Foment no s’han escoltat les demandes de la gent per tenir accés pel vessant nord i això els obligarà a fer un gran tomb”. Alturo ha destacat que “la manera com s’ha plantejat el projecte servirà per carregar-se una petita població que no es mereix aquest tracte”.

Paral•lelament, Alturo li plantejarà diverses qüestions sobre les principals actuacions en matèria d’infraestructures a la demarcació de Lleida. En aquest sentit, el senador ha recordat que el passat tres de març ja va presentar una bateria amb sis preguntes relacionades els accessos a l’aeroport Lleida-Alguaire, entre d’altres punts.

Les preguntes exposen textualment:

¿Considera el Govern que l'ajustament pressupostari del Ministeri de Foment afectarà a alguna de les infraestructures que en aquests moments s'estan planificant, executant o licitant a la província de Lleida? En cas afirmatiu, es demana quines estarien afectades i com.


Preveu el Govern la reparació del traçat actual de la N-230, especialment entre Benabarre i Roselló, deteriorat per les gelades? En cas afirmatiu, es demana calendari previst.
El Pressupost de l'Estat per al 2010 contempla una inversió de 450.000 euros per fer l'escullera de defensa del riu Noguera Ribagorçana al seu pas per Pont de Suert. Quin calendari d'actuacions contempla el Govern per a la seva execució?

Els pressupostos de l'Estat 2010, van aprovar una inversió de 500.000 euros per a la Variant de Pont de Suert. Quin calendari d'actuacions contempla el Govern per a la seva execució?
Quan preveu el Govern tenir enllestida la connexió amb l'aeroport Lleida-Alguaire des de la nova autovia A-14?

Quan preveu el Govern tenir enllestida la connexió amb l'aeroport Lleida-Alguaire des de la nova autovia A-22?”

Compareixença del Ministre a la Comissió d'Educació del Senat

"El pacte per l'Educació ha de quedar circumscrit al marc competencial de l'Estat i no de les Autonomies"

El portaveu de CiU a la Comissió d’Educació del Senat, Ramon Alturo, ha traslladat avui al ministre del ram, Ángel Gabilondo, que ha comparegut en seu parlamentaria que “el pacte per l’Educació ha de quedar circumscrit al marc competencial que reservat l’Estat en aquesta matèria sense entrar en les autonòmiques”.

Alturo ha advertit que des de CiU “s’han fixat unes línies vermelles que en cap cas s’haurien de traspassar, doncs si fos així no podríem donar suport a cap acord”. Aquestes línies giren sobre quatres eixos fonamentals. “S’ha de respectar el que disposa la Constitució a l’article 27 i el que disposen els Estatuts, com el de Catalunya, i les lleis d’Educació aprovades a l’empara dels mateixos, com la Llei d’Educació de Catalunya”.

El senador per Lleida també ha indicat que la federació “no donarà suport a un pacte si amb l’excusa de l’estabilitat normativa el que es persegueix és la homogeneïtzació de les polítiques autonòmiques o la recuperació de competències estatals”.

Alturo ha destacat que “el pacte tampoc és possible si s’obvien temes, ja resolts pel Constitucional, com el traspàs de les beques, o alguns pendents, com la tercera hora del castellà”. I per últim, Alturo ha afegit que “tampoc es donarà suport a una iniciativa que pretengui modificar el sistema d’immersió lingüística de Catalunya que té molt bon resultat per garantir el coneixement de la nostra llengua així com el castellà, avalat per l’ONU i el Constitucional”.

El senador ha subratllat que “la clau del sistema educatiu rau en el professor i per tant s’ha de especificar que determina les exigències per accedir a cursar estudis de magisteri, o quin és el nivell d’exigència en competències lingüístiques. Si es vol impulsar un esperit més científic també hem de tenir en compte que el 80% dels estudiants de magisteri hi accedeixen a través de l’opció de lletres. Tot això s’ha de solucionar”.